Arxiu d'etiquetes: cnemidophorus uniparens

Immaculada Concepció… en rèptils i insectes

El pont de desembre i les festes de Nadal tenen en comú que ambdues celebren el que anomenem la Immaculada Concepció. El fenòmen biològic pel qual una femella té descendencia sense que hi hagi aparellament amb un mascle s’anomena partenogènesi i, tot i que no hi ha cap prova que en demostri l’existència en éssers humans, els naixements virginals són un fenòmen força estès en el regne animal. En aquesta entrada veurem com ocorre aquest fenòmen tant increíble i algunes espècies en les que es dóna.

QUÈ ÉS LA PARTENOGÈNESI?

La partenogènesi és un tipus de reproducció asexual en la que la descendència prové d’un òvul sense fecundar. Al no haver-hi fecundació (unió del material genètic de l’òvul amb el de l’espermatozou) la descendencia no presentarà ADN del pare (si és que hi ha pare). Els fills resultants seràn còpies genètiques (clons) de la mare.

532px-Haploid,_diploid_,triploid_and_tetraploidEn la fecundació, al ajuntar-se l’òvul i l’espermatozou (ambdós haploides, amb n nombre de cromosomes cadascun) s’obtindrà un individu amb material genètic únic, fruit de la combinació de l’ADN del pare i de la mare (diploide, amb dues còpies de cada cromosoma, 2n cromosomes a cada cèl·lula). Els animals triploides (3n) o tetraploides (4n) es donen en espècies híbrides asexuals, tot i que en molts casos no solen ser viables. Imatge de Ehamberg.

En el cas dels animals partenogènics s’ha de suplir la falta de material genètic patern, ja que en moltes espècies els individus haploides no solen ser viables. En aquestes espècies es sol reestablir la diploidia (2n cromosomes) mitjançant un procés anomenat automixis. En algunes espècies però, els individus partenogènics amb genoma haploide són viables i no tenen cap problema per sobreviure.

Resulta impossible posar un exemple general de reproducció asexual,  ja que aquesta es troba molt estesa entre grups d’animals molt diferents i els casos són molts i molt diferents entre sí. A continuació us presentem uns quants exemples de diferents estratègies utilitzades pels animals per a reproduïr-se asexualment.

HAPLODIPLOIDIA EN ABELLES I VESPES

La haplodiploidia és un fenòmen que s’observa en dos ordres d’insectes, els himenòpters (abelles, formigues i vespes) i els tisanòpters (trips o xinxes del mal temps). En aquest sistema de determinació sexual, si l’òvul és fecundat naixeran femelles diploides, mentre que si no és fecundat naixeran mascles haploides.

Apis_Mellifera_Carnica_Queen_Bee_in_the_hiveColònia d’abelles carnolianes (Apis mellifera carnica), una subespècie d’abella de la mel de l’est d’Europa. Foto de Levi Asay.

En l’abella de la mel, quan l’abella reina es reprodueix amb un abellot (abella mascle), tots els individus diploides (2n) es convertiran en femelles, amb ADN combinat de la reina i l’abellot. En canvi, els abellots neixen per partenogènesi, en que un òvul de la reina es començarà a desenvolupar en un abellot haploide (n). Això implica que els individus d’una colònia descendents d’una mateixa reina estiguin molt més emparentats entre ells que els germans normals (els abellots porten el 100% del ADN matern). Això es creu que va ajudar al desenvolupament de conductes eusocials en els diferents grups d’himenòpters.

PARTENOGÈNESI CÍCLICA

Aquest tipus de partenogènesi es troba en diferents grups d’invertebrats que poden alternar entre la reproducció asexual i la reproducció sexual al llarg del seu cicle vital, depenent de les condicions ambientals.

1471-2164-14-412-1-lEsquema del cicle vital d’un rotífer, en el que s’alterna la reproducció asexual amb partenogènesi en períodes de bones condicions ambientals, amb la reproducció sexual amb un mascle haploide quan les condicions no són òptimes. Imatge extreta de Hanson et al. 2013.

Alguns grups d’invertebrats com els àfids, presenten reproducció asexual partenogènica desde la primavera fins a principis de tardor, quan les condicions són favorables. En moltes poblacions durant aquesta etapa només hi trobem femelles que pareixen més femelles.

Vídeo a càmera ràpida en que es veu com quan hi ha bones condicions ambientals els àfids aprofiten per augmentar ràpida i eficaçment el nombre d’individus asexualment. Vídeo de Neil Bromhall.

Al acostar-se la tardor, les femelles partenogèniques comencen a parir mascles i femelles sexuals. Els dos sexes es produeixen per partenogènesi i porten el 100% de l’ADN de la mare. Els individus sexats i alats es dispersen per evitar reproduïr-se amb els seus germans. Aquests copularan i les femelles pondran ous resistents que passaran l’hivern. A la primavera aquests ous donaran lloc a una nova generació de femelles partenogèniques que tornaran a començar el cicle.

PARTENOGÈNESI AUTÈNTICA EN ESCAMOSOS

L’únic grup de vertebrats en que s’observa partenogènesi autèntica és en els escamosos, amb unes 50 espècies de llangardaixos i una espècie de serp sent partenogènics obligats. Aquestes espècies són unisexuals, essent tots els individus femelles que es reprodueixen asexualment sense la intervenció de cap mascle. A més hi han bastantes espècies que, tot i reproduïr-se sexualment, poden reproduïr-se asexualment en absència de mascles (partenogènesi facultativa).

DesertGrasslandWhiptailLizard_AspidoscelisUniparensLlangardaix cua de fuet de l’espècie Cnemidophorus uniparens que, com el seu nom indica, és una espècie partenogènica en que tots els exemplars són femelles. Foto de Ltshears.

Hi ha casos aïllats taurons, serps i dragons de Komodo femelles en captivitat que s’han reproduït sense que hi hagués fecundació o còpula amb un mascle. Això però, es coneix com a partenogènesi accidental, ja que la alta mortalitat de la descendència (sobrevivint entre 1/100.000 i 1/milió) fa que probablement es degui a un error de l’organisme, més que no pas a un fenòmen adaptatiu.

ParthkomodoCria de dragó de Komodo (Varanus komodoensis) nascuda per partenogènesi accidental al Zoo de Chester. Foto de Neil.

Les femelles de les espècies realment partenogèniques produeixen òvuls haploides (amb n cromosomes) que es tornen diploides (2n cromosomes) mitjançant dos cicles de divisió consecutius durant la meiosi (automixis). En les espècies que presenten partenogènesi facultativa, la diploidia s’aconsegueix mitjançant la fusió de l’òvul amb un cos polar haploide que es forma durant la meiosi.

Oogenesis-polar-body-diagramEsquema de la formació dels cossos polars durant la oogènesi, els quals poden ajudar als rèptils partenogènics a recuperar la diploïdia. Esquema de Studentreader.

Partenogènesi autèntica és especialment coneguda en la serp cega de brahmin (Ramphotyphlops brahminus) i en moltes espècies de sargantanes. En aquestes espècies les femelles generen clons d’elles mateixes. Les espècies de sargantanes partenogèniques (igual que en molts amfibis) probablement es van originar per un fenòmen d’hibridació entre dues espècies sexuals. Molts llangardaixos cua de fuet (gèneres Cnemidophorus/Aspidoscelis) presenten espècies unisexuals en que no existeixen mascles, fruit d’un procés d’hibridació.

Ramphotyphlops_braminus_in_Timor-LesteExemplar de serp cega de brahmin (Ramphotyphlops braminus), l’únic ofidi unisexual conegut, en el que tots els individus trobats fins ara són femelles. Foto extreta de Kaiser et al. 2011.

L’espècie Cnemidophorus uniparens és una sargantana partenogènica unisexual fruit de l’hibridació entre C. inornatus i C. burti. L’híbrid resultant es va reproduïr de nou amb C. inornatus, formant l’espècie triploide (3n) partenogènica C. uniparens. La presència de genomes triploides, tetraploides, etc. és freqüent en rèptils unisexuals, ja que el seu origen híbrid fa que a vegades els genomes no es puguin barrejar .A més, el tindre més varietat cromosòmica compensa la manca de recombinació genètica.

En aquesta espècie, tot i ser unisexual, també s’observen conductes reproductores semblants a les de les espècies sexuals. En C. uniparens s’han observat conductes sexuals en les que una femella fa de mascle i “monta” a una altra femella, ajuntant les seves cloaques. S’ha vist, que les femelles que són muntades augmenten la quantitat d’ous que produeixen després d’aquesta còpula simulada. Es creu que d’un any a l’altre les femelles fan torns sobre quines munten i quines són muntades, alternant d’un any a l’altre la quantitat d’ous que produeixen.

Cnemidophorus-ThreeSpeciesTres espècies de llangardaixos cua de fuet. El del mig, Cnemidophorus neomexicanus és una espècie unisexual partenogènica, resultat de l’hibridació de dues espècies bisexuals, C. inornatus (esquerra) i C. tigris (dreta). Foto de Alistair J. Cullum.

Tot i ser espècies partenogèniques autentiques, molts d’aquests escamosos mantenen la capacitat de incorporar ADN nou a la descendència. Això es dèu a que si no hi ha recombinació genètica per la fusió de l’òvul i l’espermatozou de tant en tant, es corre el risc de acumular mutacions perjudicials per a l’espècie. Tanmateix, la partenogènesi permet a aquestes espècies colonitzar ràpidament un nou hábitat, ja que no és necessari que dos individus es trobin per a reproduïr-se, i a més el 100% de la población és capaç de produïr descendència.

Com veieu, hi ha un gran nombre d’animals que no necessiten ni mascles ni sexe per reproduïr-se. La existencia d’un procés similar en els éssers humans és força improbable (per no dir impossible) que pugui passar. A més, si fa uns 2000 anys una dona hagués parit un fill sense fecundació, probablement aquest hagués sigut una nena, ja que de cap manera hagués pogut adquirir el cromosoma Y. Tot i així, això no és motiu per no disfrutar d’aquestes festes. Molt bon Nadal i feliç any nou a tothom!

REFERÈNCIES

Per a la realització d’aquesta entrada s’han utilitzat les següents fonts:

Difusió-català

Anuncis

Immaculate Conception… in reptiles and insects

December’s bank holidays and Christmas’s holidays have in common in that the Immaculate Conception is celebrated in both. The biological phenomenon in which a female animal reproduces without mating with a male is called parthenogenesis and, even if there isn’t any proof that this could happen to human beings, virginal birth is a widely distributed thing throughout the animal kingdom. In this entry we’ll see how this incredible phenomenon happens and some species in which it appears.

WHAT IS PARTHENOGENESIS?

Parthenogenesis is a type of asexual reproduction in which the offspring comes from a non-fertilized ovum. Without fertilization (union of the oocyte’s and the sperm’s genetic material) the offspring won’t have any part of the father’s DNA (if there is a father). The resulting babies will be genetic copies (clones) of their mother.

532px-Haploid,_diploid_,triploid_and_tetraploidDuring fertilization, when the ovum and the sperm fuse together (both haploid cells, with just one copy of chromosomes, n chromosomes) a new individual is formed with a unique genetic combination, with DNA from its father and its mother (diploid, with two copies of each chromosome, 2n chromosomes in each cell). Triploid (3n) or tetraploid (4n) individuals only appear in asexual hybrid species, and most cases are non-viable. Images by Ehamberg.

In parthenogenetic animals, the lack of paternal genetic material must be compensated because in many species haploid foetuses are non-viable. In these species diploidy (2n chromosomes) is usually re-established through a process called automixis. Yet in some species, haploid individuals with parthenogenetic origins are viable and have no problems in surviving.

It is impossible to pose a general example for asexual reproduction, as it is widely distributed through very different animal groups and there are many cases with many differences among them. Bellow, we’ll present you some examples of different strategies used by animals to reproduce asexually.

HAPLODIPLOIDY IN BEES AND WASPS

Haplodiploidy is a phenomenon that appears in two insect orders, hymenopterans (bees, ants and wasps) and thysanopterans (thrips or stormbugs). In this sexual determination system, if the ovum is fertilized it will develop into a female while, if it isn’t fertilized a haploid male will be born.

Apis_Mellifera_Carnica_Queen_Bee_in_the_hiveColony of Carniolan honey bees (Apis mellifera carnica), a subspecies of hony bee from Eastern Europe. Photo by Levi Asay.

In the honey bee, when the queen bee mates with a drone (male bee), all the diploid individuals (2n) will became females, with DNA combined from the queen and the drone. By contrast, drones are born by parthenogenesis, in which an egg from the queen will develop into a haploid drone (n). This means that the individuals in a bee colony, descendants from the same queen, are much more closely related to each other than regular siblings (drones have 100% of their mother’s DNA). It is believed that this helped to the development of eusocial behaviours in different hymenopteran groups.

CYCLIC PARTHENOGENESIS

This kind of parthenogenesis is found in different invertebrate groups that can alternate between asexual and sexual reproduction during its life cycle depending on the environmental conditions.

1471-2164-14-412-1-lDiagram about the life cycle of a rotifer, in which parthenogenetic asexual reproduction during good environmental conditions is alternated with sexual reproductions with a haploid male during adverse conditions. Image extracted from Hanson et al. 2013.

Some invertebrate groups like aphids, present asexual parthenogenic reproduction from spring until early autumn, when conditions are favourable. During this stage in many populations we find only females that give birth to more females.

Fast motion video in which we can see how the aphids take advantage during good weather conditions to increase fast and efficiently the number of individuals asexually. Video by Neil Bromhall.

When autumn approaches, parthenogenetic females start giving birth to sexual males and females. Both sexes are born by parthenogenesis and have 100% of their mother’s DNA. Sexual winged individuals then disperse to avoid mating with their own siblings. These will mate and females will lay resistant eggs that will survive winter. In spring these eggs will hatch and give rise to a new generation of parthenogenetic females that will start the cycle again.

TRUE PARTHENOGENESIS IN SQUAMATES

The only vertebrates that show true parthenogenesis are the squamates, with about 50 lizard species and one snake being obligate parthenotes. These are unisexual species, all individuals being females that reproduce asexually without the intervention of any male. Also, there are many other species that, even if they usually reproduce sexually, are also able to reproduce asexually when there are no males available (facultative parthenogenesis).

DesertGrasslandWhiptailLizard_AspidoscelisUniparensDesert grassland whiptail lizard (Cnemidophorus uniparens) which, as its scientific name implies, is a parthenogenic species in which all specimens are female. Photo by Ltshears.

There are isolated cases of captive female sharks, snakes and Komodo dragons that have reproduced without fertilization or mating with a male. Yet, this is known as accidental parthenogenesis, because the high mortality of the offspring (surviving between 1/100.000 and 1/million) shows that it is probably due to a failure of the organism, more than an adaptive phenomenon.

ParthkomodoBaby Komodo dragon (Varanus komodoensis) born by accidental parthenogenesis at Chester Zoo. Photo by Neil.

Females from the true parthenogenetic species produce haploid eggs (with n chromosomes) which eventually become diploid (2n chromosomes) by two consecutive division cycles during meiosis (automixis). In species with facultative parthenogenesis, diploidy is achieved by the fusion of the ovum with a haploid polar body that forms during meiosis.

Oogenesis-polar-body-diagramScheme of the formation of polar bodies during oogenesis, which may help parthenogenetic reptiles to regain their diploidy. Scheme by Studentreader.

True parthenogenesis is especially well-known in the Brahminy blind snake (Ramphotyphlops brahminus) and many species of lizards. In these species females generate clones of themselves. Parthenogenetic lizard species (like in amphibians) probably originated from a hybridization event between two sexual species. Many whiptail lizards (genera Cnemidophorus/Aspidoscelis) present unisexual species in which no males exist, from a hybridation process.

Ramphotyphlops_braminus_in_Timor-LesteBrahminy blind snake (Ramphotyphlops braminus), the only known unisexual ophidian, in which all specimens found to date are females. Photo taken from Kaiser et al. 2011.

The species Cnemidophorus uniparens is a parthenogenic unisexual species, which appeared asa result of the hybridization between C. inornatus and C. burti. The resulting hybrid reproduced again with C. inornatus, forming the triploid (3n) parthenote C. uniparens. The presence of triploid, tetraploid, etc. genomes is a common phenomenon between unisexual reptiles, as its hybrid origins sometimes prevents the mixing of genomes. Also, a greater chromosomal variability compensates the lack of genetic recombination.

Despite being unisexual, sexual behaviours have been observed in this species similar to bisexual species. In C. uniparens there are documented sexual behaviours in which one female takes the role of a male and “mounts” another female contacting their cloacae. It is known that mounted females increase their egg production after this fake copula. It is believed that from one year to the other females shift their roles of mounting or being mounted, varying from year to year the number of eggs laid.

Cnemidophorus-ThreeSpeciesThree species of whiptail lizards. The middle one, Cnemidophorus neomexicanus is an unisexual parthenogenic species, originated from the hybridization of two bisexual species, C. inornatus (left) and C. tigris (right). Photo by Alistair J. Cullum.

Even if they are true parthenogenetic species, many of these squamates keep their ability to add new DNA to their offspring. This is due to the fact that if there’s no genetic recombination by the fusion of the ovum and the spermatozoon, there’s a high risk of accumulating genetic mutations detrimental for the species. Yet parthenogenesis allows these species to quickly colonize new habitats, because it is not necessary for two individuals to find each other to procreate, and 100% of the population is able to reproduce.

As you can see, there is a great number of animals that don’t need males nor sex to reproduce. The existence of a similar process in human beings is pretty much improbable (no to say impossible). Besides, if 2000 years ago a woman would have given birth to a baby without fertilization, probably this would have been a girl, because it wouldn’t have been able to acquire the Y chromosome from anywhere. Yet, this doesn’t mean we cannot enjoy the upcoming holidays. Merry Christmas and Happy New Year to everyone!

REFERENCES

The following sources have been used during the elaboration of this entry:

Difusió-anglès

Inmaculada Concepción… en reptiles e insectos

El puente de diciembre y las fiestas de Navidad tienen en común que en ambas se celebra lo que llamamos la Inmaculada Concepción. El fenómeno biológico por el cual una hembra tiene descendencia sin que haya apareamiento con un macho se llama partenogénesis y, aunque no existe prueba alguna que demuestre su existencia en seres humanos, los nacimientos virginales son un fenómeno bastante extendido en el reino animal. En esta entrada veremos cómo ocurre este fenómeno tan increíble y algunas especies en las que se da.

¿QUE ES LA PARTENOGÉNESIS?

La partenogénesis es un tipo de reproducción asexual en la que la descendencia proviene de un óvulo sin fecundar. Al no haber fecundación (unión del material genético del óvulo con el del espermatozoide) la descendencia no presenta ADN del padre (si es que hay padre). Los hijos resultantes serán copias genéticas (clones) de la madre.

532px-Haploid,_diploid_,triploid_and_tetraploidEn la fecundación, al unirse el óvulo y el espermatozoide (ambos haploides, con n número de cromosomas cada uno) se obtendrá un  individuo con material genético único, fruto de la combinación del ADN del padre y de la madre (diploide, con dos copias de cada cromosoma, 2n cromosomas en cada célula). Los animales triploides (3n) o tetraploides (4n) se dan es especies híbridas asexuales, aunque en muchos casos no suelen ser viables. Imagen de Ehamberg.

En el caso de los animales partenogenéticos se tiene que suplir la falta de material genético paterno, ya que en muchas especies los individuos haploides no suelen ser viables. En estas especies se suele reestablecer la diploidía (2n cromosomas) mediante un proceso llamado automixis. Aun así, en algunas especies los individuos partenogénicos con genoma haploide son viables y no tienen ningún problema para sobrevivir.

Resulta imposible poner un ejemplo general de reproducción asexual, ya que ésta se encuentra muy extendida entre grupos de animales muy diferentes y los casos son muchos y muy diferentes entre sí. A continuación os presentamos unos cuantos ejemplos de diferentes estrategias utilizados por los animales para reproducirse asexualmente.

HAPLODIPLOIDÍA EN ABEJAS Y AVISPAS

La haplodiploidía es un fenómeno que se observa en dos órdenes de insectos, los himenópteros (abejas, hormigas y avispas) y los tisanópteros (trips o arañuelas). En este sistema de determinación sexual, si el óvulo es fecundado nacerán hembras diploides, mientras que si no es fecundado nacerán machos haploides.

Apis_Mellifera_Carnica_Queen_Bee_in_the_hiveColonia de abejas carnolianas (Apis mellifera carnica), una subespecie de abeja de la miel del este de Europla. Foto de Levi Asay.

En la abeja de la miel, cuando una abeja reina se reproduce con un zángano (abeja macho), todos los individuos diploides (2n) se convertirán en hembras, con ADN combinado de la reina y el zángano. En cambio, los zánganos nacen por partenogénesis, en que un óvulo de la reina empezará a desarrollarse en un zángano haploide (n). Esto implica que los individuos de una colonia descendientes de una misma reina estén mucho más emparentados entre ellos que los hermanos normales (los zánganos llevan el 100% del ADN materno). Se cree que esto ayudó al desarrollo de conductas eusociales en los diferentes grupos de himenópteros.

PARTENOGÉNESIS CÍCLICA

Este tipo de partenogénesis se encuentra en diferentes grupos de invertebrados que pueden alternar entre la reproducción asexual y la reproducción sexual a lo largo de su ciclo vital, dependiendo de las condiciones ambientales.

1471-2164-14-412-1-lEsquema del ciclo vital de un rotífero, en el que se alterna la reproducción asexual con partenogénesis en períodos de buenas condiciones ambientales, con la reproducción sexual con un macho haploide cuando las condiciones no son óptimas. Imagen extraída de Hanson et al. 2013.

Algunos grupos de invertebrados cómo los áfidos, presentan reproducción asexual partenogénica desde la primavera hasta principios de otoño, cuando las condiciones son favorables. En muchas poblaciones durante esta etapa sólo encontramos hembras que paren a más hembras.

Vídeo a cámara rápida en que se ve como con buenas condiciones ambientales los áfidos aprovechan para aumentar rápida y eficazmente el número de individuos asexualmente. Vídeo de Neil Bromhall.

Al llegar el otoño, las hembras partenogénicas empiezan a parir machos y hembras sexuales. Los dos sexos se producen por partenogénesis y llevan el 100% del ADN de la madre. Los individuos sexuados y alados se dispersan para evitar reproducirse con sus hermanos. Éstos copularan y las hembras pondrán huevos resistentes que pasarán el invierno. En primavera estos huevos darán comienzo a una nueva generación de hembras partenogenéticas que empezarán el ciclo de nuevo.

PARTENOGÉNESI AUTÉNTICA EN ESCAMOSOS

El único grupo de vertebrados en el que se observa partenogénesis auténtica es en los escamosos, con unas 50 especies de lagartos y una especie de serpiente siendo partenogénicos obligados. Estas especies son unisexuales, siendo todos los individuos hembras que se reproducen asexualmente sin la intervención de ningún macho. Además hay otras especies que, aun reproduciéndose sexualmente, pueden reproducirse asexualmente en ausencia de machos (partenogénesis facultativa).

DesertGrasslandWhiptailLizard_AspidoscelisUniparensLagarto de cola látigo de la especie Cnemidophorus uniparens que, como su nombre indica, es una especie partenogénica en que todos los ejemplares son hembras. Foto de Ltshears.

Hay casos aislados de tiburones, serpientes y dragones de Komodo hembras en cautividad que se han reproducido sin que hubiese fecundación o cópula con un macho. Esto se conoce como partenogénesis accidental, ya que la alta mortalidad de la descendencia (sobreviviendo entre 1/100.000 y 1/millón) hace que probablemente se deba a un error del organismo, más que a un fenómeno adaptativo.

ParthkomodoCría de dragón de Komodo (Varanus komodoensis) nacida por partenogénesis accidental en el Zoo de Chester. Foto de Neil.

Las hembras de las especies realmente partenogénicas producen óvulos haploides (con n cromosomas) que se vuelven diploides (2n cromosomas) mediante dos ciclos de división consecutivos durante la meiosis (automixis). En las especies que presentan partenogénesis facultativa, la diploidía se consigue mediante la fusión del óvulo con un cuerpo polar haploide que se forma durante la meiosis.

Oogenesis-polar-body-diagramEsquema de la formación de los cuerpos polares durante la ovogénesis, los cuales pueden ayudar a los reptiles partenogénicos a recuperar la diploidía. Esquema de Studentreader.

La partenogénesis auténtica es especialmente conocida en la serpiente ciega de brahmin (Ramphotyphlops brahminus) y en muchas especies de lagartijas. En estas especies las hembras generan clones de ellas mismas. Las especies de lagartijas partenogenéticas (igual que en muchos anfibios) probablemente se originaron por un fenómeno de hibridación entre dos especies sexuales. Muchos lagartos de cola látigo (géneros Cnemidophorus/Aspidoscelis) presentan especies unisexuales en las que no existen machos, fruto de un proceso de hibridación.

Ramphotyphlops_braminus_in_Timor-LesteEjemplar de serpiente ciega de brahmin (Ramphotyphlops braminus), el único ofidio unisexual conocido, en el que todos los individuos encontrados hasta la fecha son hembras. Foto extraída de Kaiser et al. 2011.

La especie Cnemidophorus uniparens es una lagartija partenogénica unisexual fruto de la hibridación entre C. inornatus y C. burti. El híbrido resultante se reprodujo de nuevo con C. inornatus, formando la especie triploide (3n) partenogénica C. uniparens. La presencia de genomas triploides, tetraploides, etc. es frecuente en reptiles unisexuales, ya que su origen híbrido hace que a veces los genomas no se puedan mezclar. Además, el tener más variedad cromosómica compensa la falta de recombinación genética.

En esta especie, aun siendo unisexual, también se observan conductas reproductoras parecidas a las de las especies sexuales. En C. uniparens se han obervado conductas sexuales en las que una hembra hace de macho y “monta” a otra hembra juntando sus cloacas. Se ha visto que las hembras que son montadas aumentan la cantidad de huevos que producen después de esta cópula simulada. Se cree que de un año a otro las hembras hacen turnos sobre cuáles montan y cuáles son montadas, alternando de un año a otro la cantidad de huevos  que producen.

Cnemidophorus-ThreeSpeciesTres especies de lagartos de cola látigo. El de enmedio, Cnemidophorus neomexicanus es una especie unisexual partenogénica, resultado de la hibridación de dos especies bisexuales, C. inornatus (izquierda) y C. tigris (derecha). Foto de Alistair J. Cullum.

Aun siendo especies partenogénicas auténticas, muchos de estos escamosos mantienen la capacidad de incorporar ADN nuevo a la descendencia. Esto se debe a que si de vez en cuando no hay recombinación genética por la fusión del óvulo y el espermatozoide, se corre el riesgo de acumular mutaciones perjudiciales para la especie. Aun así, la partenogénesis permite a estas especies colonizar rápidamente un nuevo hábitat, ya que no es necesario que dos individuos se encuentren para reproducirse, y además el 100% de la población es capaz de producir descendencia.

Como veis, hay un gran número de animales que no necesita ni machos ni sexo para reproducirse. La existencia de un proceso similar en los seres humanos es muy improbable (por no decir imposible) que pueda ocurrir. Además, si hace unos 2000 años una mujer hubiese parido un hijo sin fecundación, probablemente éste hubiese sido una niña, ya que de ningún modo hubiese podido adquirir el cromosoma Y. De todas formas, esto no es motivo para no disfrutar de estas fiestas. ¡Feliz Navidad y feliz año nuevo a todos!

REFERENCIAS

Para la elaboración de esta entrada se han utilizado las siguientes fuentes: