Per a què necessitem el mar?

Afortunadament, cada vegada la societat està més preocupada per l’estat de conservació del medi ambient a causa de les activitats humanes, tant a terra com al mar. Per si encara hi ha qui pensa que no necessitem el mar per a res, aquest article pretén mostrar quins beneficis ens aporta el mar.

QUINS PROBLEMES TÉ EL MAR?

Sabies que alguns estudis apunten que tota la superfície dels mars i oceans de la Terra està impactada per alguna activitat humana? De fet, un 41% de la superfície es veu afectada per més d’un factor d’origen antròpic.

Segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP), són diversos els impactes antròpics que estem realitzant al mar:

• Acidificació dels oceans.
• Blanquejament de coralls [Més informació aquí].
• Contaminació química.
• Canvi global [Pots llegir sobre els efectes del canvi global en les plantes, les balenes, el corall, els rèptils i en la pujada del nivell del mar].
• Increment de les algues tòxiques
• Increment de les espècies invasores [Descobreix què és una espècie invasora!].
• Increment de meduses [Si vols saber com són les meduses i vols aprendre a identificar les espècies del Mediterrani, visita aquest article].
• Pèrdua de biodiversitat [Més informació sobre el tema a l’Informe Planeta Viu 2014 de WWF].
• Pèrdua d’hàbitats.
• Sobrecàrrega de nutrients.
• Sobreexplotació d’espècies amb interès comercial.
• Zones mortes.

Són moltes els impactes d’origen antròpic sobre el mar, com per exemple la contaminació per diferents tipus de productes i materials (Foto: NOAA, Creative Commons).

Tot això no només afecta els ecosistemes marins, sinó que afecta també a la població humana ja que necessitem els serveis ecosistèmics per al nostre benestar. Així doncs, ens podem preguntar: per a què necessitem el mar?

QUINS BENEFICIS ENS APORTA EL MAR?

D’acord amb TEEB, s’entén per servei ecosistèmic a totes aquelles contribucions directes i indirectes dels ecosistemes i la seva biodiversitat al benestar humà.

Aquests serveis poden ser de tres grans tipus: serveis de proveïment, serveis culturals i serveis de regulació. A continuació anem a detallar cada un d’ells i posarem exemples perquè el puguis entendre millor.

SERVEIS DE PROVEÏMENT

Totes aquelles contribucions dels ecosistemes que es produeixen de manera directa o indirecta per al benestar humà, ja siguin d’origen biològic o geològic, formen part dels serveis de proveïment.

Els aliments que el mar ens ofereix són un dels serveis de proveïment més importants per als humans, entre els quals s’inclouen el peix, el marisc i les algues. Una mostra d’això és el fet que proporciona el 20% de la ingesta de proteïnes animals a 3.000 milions de persones i que al 2010 es van consumir més de 120 milions de tones de peix. Per tot això, la situació actual de les poblacions explotades és crítica en molts casos, com pots veure en aquest article.

El mar aporta el 20% de les proteïnes d’origen animal que consumeixen 3.000 milions de persones (Foto: Pixabay).

El mar també és una font d’energia renovable ja que és l’origen de molts fenòmens climàtics (com el vent) i de les marees i corrents. Així doncs, ens proporciona energia eòlica (generada pel vent) i mareomotriu (generada per les marees, els corrents i l’onatge).

Un altre benefici que obtenim són diversos materials d’origen biòtic o geològic, com ara sals, materials d’ornamentació i recursos minerals. Sense entrar en els detalls de l’elevat impacte mediambiental que suposa extreure els recursos minerals marins, s’exploten materials com sorra, diamants, metalls com l’or i l’estany, carbó, hidrats de gas, petroli [Saps quins impactes tenen les prospeccions sísmiques quan estan buscant gas al fons marí?], gas i un llarguíssim etcètera [pots llegir més en aquest document de l’Autoritat Internacional del Fons marí (ISA)].

L’explotació dels recursos geològics marins, la qual no està exempta d’impactes, permet obtenir recursos molt diversos (Foto: National Geographic).

A més, ens beneficiem de certes substàncies i organismes que tenen alguna propietat beneficiosa per a l’ésser humà, com poden ser medicines i cosmètics.

SERVEIS CULTURALS

Els serveis culturals són els que s’obtenen a través de l’experiència directa amb els ecosistemes. Encara que no són els més importants, també cal tenir-los en compte.

Els ecosistemes ajuden a la creació i manteniment de la identitat cultural i del sentit de pertinença d’una comunitat. Què seríem sense les nostres festes populars i sense els diferents tipus de gastronomia?

Els ecosistemes marins permeten elaborar activitats de sensibilització i conscienciació per part d’escoles de mar, museus, etc. A més, contribueixen a l’augment del coneixement científic a través d’investigacions de diferent tipus. Si ets biòleg/a, no t’agradaria descobrir alguna espècie nova? Vols conèixer una plataforma de presa de dades oceanogràfiques de forma contínua?

L’estudi del medi marí permet obtenir coneixements útils per a la societat (Foto: Perplex Me Not).

També és la base de moltes activitats recreatives, com ara l’albirament de cetacis, el busseig, el turisme de navegació i la pesca recreativa [Vols saber si la pesca recreativa és compatible en les reserves marines?].

Aquí es podrien parlar de més serveis, però m’he centrat en els més rellevants.

SERVEIS DE REGULACIÓ

Finalment, i no per això el menys important, els ecosistemes marins són els responsables del funcionament correcte dels ecosistemes en el seu conjunt. Són els més importants ja que d’ells depenen tota la resta.

En els ecosistemes marins tenen lloc un conjunt de processos gràcies als quals es pot mantenir o millorar la qualitat de l’aigua i dels sediments. Per posar algun exemple, intervenen en l’oxigenació de zones mortes i en absorbir residus o contaminants.

Però, sens dubte, convé destacar el seu paper clau en regular el clima del planeta. Els oceans de la Terra són l’embornal de gasos d’efecte hivernacle més gran que existeix ja que captura el diòxid de carboni i l’allunya de l’atmosfera ja que el distribueix en profunditat. Així doncs, contribueixen a lluitar contra el canvi global, encara que tot té el seu límit.

Degut a que els oceans absorbeixen diòxid de carboni, intervenen en la regulació del clima de tot el planeta (Foto: El Confidencial).

En innombrables ocasions, hem vist com les platges desapareixen després d’un temporal, un huracà i altres esdeveniments extrems. Vols saber el motiu? El motiu principal és que a causa de l’acció humana, el nostre litoral ha perdut la funció de protecció, és a dir, ha perdut la capacitat d’esmorteir les pertorbacions naturals. En una platja sana, després d’un temporal, aquesta es regeneraria de forma natural. Doncs bé, si desapareix la platja és quan després tenim problemes en els passejos marítims o en els pisos i cases construïts a primera línia de mar.

Tot i que que podria dir alguns beneficis més, acabaré esmentant la seva importància en proporcionar els nutrients necessaris per als organismes marins i en el manteniment de l’hàbitat de la biodiversitat.

REFERÈNCIES

• Apunts de l’assignatura “Geologia dels oceans” del Màster en Oceanografia i Gestió del Medi Marí (UB).
• FAO. (2012). The State of World Fisheries and Aquaculture. FAO. Rome.
• Fernando Santos-Martín, Carlos Montes, Paloma Alcorlo, Susana García-Tiscar, Blanca González, María Rosario Vidal-Abarca, María Luisa Suárez, Laura Royo, Inmaculada Férriz, Juan Barragán, Juan Adolfo Chica, César López y Javier Benayas. 2015. La aproximación de los servicios de los ecosistemas aplicada a la gestión pesquera. Fondo Europeo de Pesca, Fundación Biodiversidad del Ministerio de Medio Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Madrid.
• Jackson, J.B., Kirby, M.X., Berger, W.H., Bjorndal, K.A., Botsford, L.W., Bourque, B.J., Bradbury, R.H., Cooke, R., Erlandson, J., Estes, J.A., et al. (2001). Historical overfishing and the recent collapse of coastal ecosystems. Science 293, 629–637.
• MA (Millennium Ecosystem Assessment). (2005). Ecosystem and Human Well-being. Island Press. Washington.
• TEEB. (2012). The Economics of Ecosystems and Biodiversity in Business and Enterprise. Joshua Bishop (ed.). Earthscan, London and New York. Urquhart, J., Acott, T., Reed, M., Courtney, P. (2011). Setting an agenda for social science research in fisheries policy in Northern Europe. Fish. Res. 108,
  240–247.
• UNEP. (2006). Marine and coastal ecosystem and human well-being. A synthesis report based on the finding of the Millennium Ecosystem Assesment. UNEP.
• Foto de portada: Stilts fishhermen Sri Lanka (Bernard Gagnon, Creative Commons).

Efecte dels abocaments de petroli al medi marí

En motiu de l’accident del pesquer rus Oleg Naydenov prop de Gran Canària, l’article d’aquesta setmana tracta sobre els efectes que té el petroli al medi marí. Aquí s’explicarà quin és l’origen del petroli al mar, quines transformacions pateix i els seus efectes sobre la fauna i flora. 

INTRODUCCIÓ

L’accident del pesquer rus Oleg Naydenov a 25 km al sud de Gran Canària, que ha acabat amb el seu enfonsament, està provocant l’aparició de combustible en una àrea d’uns 12 km quadrats. El motiu és que es va enfonsar amb més de 1.400 tones de fuel, 30 de gasoil i 65 més de lubricant. Recorda que en aquesta entrada vam parlar del què són les prospeccions sísmiques (un métode d’exploració d’hidrocarburs) i els seus impactes en la biodiversitat marina.

ORIGEN DELS HIDROCARBURS AL MAR

Malgrat els accidents de petrolers i altres embarcacions tenen un gran ressò als mitjans de comunicació, representen una petita part del total dels hidrocarburs que arriben al mar. A grans trets, aquestes són les principals fonts de petroli al mar:

• Descàrregues industrials i drenatge urbà: 37%.
• Operacions de les embarcacions: 33%.
• Accidents de petrolers: 12%.
• Atmosfera: 9%.
• Fonts naturals: 7%.
• Exploració i producció d’hidrocarburs: 2%.

Tot i que aquests valors poden variar d’unes fonts a unes altres, en general representen prou bé les proporcions. S’ha estimat que, cada any, entren al mar 3.800 milions de litres d’hidrocarburs, equivalent a 1.500 piscines olímpiques.

TRANSFORMACIÓ DELS HIDROCARBURS AL MAR

Un cop els hidrocarburs han estat abocats al mar (accidentalment o deliberadament), les seves característiques i forma canvien amb el temps. Aquests canvis són tant físics, químics com biològics. En conjunt es coneixen com a processos de intemperització. Aquests mecanismes són:

1. Evaporació: permet que certes substàncies dels hidrocarburs passin a l’atmosfera, permetent la pèrdua del 40% del seu volum el primer dia segons els casos. De tota manera, l’atmosfera de l’entorn serà inflamable.
2. Dispersió: consisteix en el trencament de la taca en petites gotes menors. Quan són suficientment petites, romanen en suspensió i es barregen amb la columna d’aigua i afavoreix que hi tingui lloc la biodegradació i la sedimentació.

   

   La dispersió del petroli té un efecte positiu, doncs afavoreix la seva biodegradació (Foto extreta de Ecosfera).

3. Emulsionament: consisteix en l’absorció d’aigua per l’hidrocarbur de manera que augmenta el seu volum entre 3 i 4 vegades. Això impedeix que es pugui evaporar, no es dispersa ni es degrada per oxigenació o biodegradació.
4. Dissolució: depèn de la composició del producte de que es tracti, de la temperatura de l’aigua i de la seva agitació. Només els components més volàtils es poden dissoldre.
5. Oxidació: l’efecte de l’oxidació pot ser que es formi un compost que es degradi més fàcilment o que ho dificulti encara més.
6. Sedimentació: consisteix en el desplaçament vertical cap avall de les partícules d’hidrocarbur. Depèn de la seva densitat (respecte de l’aigua), de la mida de les partícules i de l’estat d’agitació del mar.
7. Biodegradació: consisteix en la eliminació d’hidrocarburs pels éssers vius, com ara bacteris i fongs.

EFECTE DEL PETROLI AL MEDI MARÍ

Com hem comentat al principi de l’article, l’objectiu principal és comentar quins són els efectes del petroli (i altres hidrocarburs) a la fauna i flora marines. Doncs som-hi!

Els efectes del petroli sobre la fauna són molt amplis degut a la gran diversitat d’organismes marins.  Els efectes principals del petroli sobre la biodiversitat marina són:

1. Contaminació directa: el petroli s’adhereix a les plomes, pelatge i escames, el que impedeix l’aïllament tèrmic, els moviments i altres funcions vitals dels éssers vius. Com a conseqüència, produeix la mort de peixos, mamífers marins i aus.

   

   Els mamífers marins es veuen efectats per la contaminació per petroli (Foto extreta de Channel Island)

2. Alteració de la circulació de gasos: la pel·lícula de petroli redueix el contingut d’oxigen a l’aigua, el que causa la mort del plàncton i peixos, que a la vegada provoca la mort dels organismes que s’alimenten d’ells.
3. Afectació dels fons marins: quan el petroli es diposita sobre el fons, mata i provoca efectes subletals sobre la fauna i flora bentòniques.
4. Intoxicació: El petroli enverina la fauna marina, penetrant al seu sistema digestiu, la seva coberta cutània i les mucoses. El resultat és, d’una banda, la mort per asfíxia i trastorns genètics de peixos, mol·luscs, mamífers marins, rèptils i aus; i, de l’altra, la intoxicació d’altres organismes com l’ésser humà, a l’ingerir animals que els acumulen als seus teixits. Per posar un exemple, en el cas de les aus marines, només una quarta part de les contaminades arriben a terra (ja siguin vives o mortes); la resta s’enfonsen al mar.

   

   Només una quarta part de les aus marines contaminades arriben a terra, la resta moren (Foto de Marine Photobank, Creative Commons).

5. Augment de les infeccions: degut a que el petroli causa una disminució de la resistència front a aquestes. Això es fa especialment important en aus ja que al netejar-se les plomes s’empassen petroli, de manera que poden presentar concentracions subletals.
6. Efectes negatius en la fertilitat, reproducció i propagació de la fauna i flora marina.
7. Alteracions del comportament. 
8. Destrucció de les fonts d’aliment.
9. Incorporació de substàncies cancerígenes a les xarxes tròfiques. 
10. Efectes sobre la disponibilitat de llum: No hem d’oblidar que una taca de petroli a la superfície del mar produeix una reducció important de llum en tota la columna d’aigua. Això produeix una reducció o impediment de la fotosíntesi, procés indispensable pel manteniment de les xarxes tròfiques doncs d’ella en depèn el creixement dels vegetals, que serveixen d’aliment als herbívors (i així successivament) i genera un aportament d’oxigen a l’aigua. A més, hem de tenir present que les comunitats algals són refugi per a moltes larves i juvenils de peixos.
11. Afectació de les comunitats marines: A nivell de comunitat, hi ha un gradient de vulnerabilitat als abocaments de petroli. De menys a més vulnerabilitat, les comunitats són: penya-segats exposats, plataformes rocoses exposades, platges de sorra fina, platges de sorra mitjana a grossa, planes mareals exposades, platges de sorra grossa i grava, platges de grava, costes rocoses protegides, planes mareals protegides, marismes i manglars, fons submareals de sorra i grava, fons submareals de fang, fons batials i abissals, fons infralitorals i circalitorals i esculls coral·lins.

REFERÈNCIES

• Apunts de l’assignatura Ecotoxicologia i contaminació marina del Màster en Oceanografia i Gestió del Medi Marí de la Universitat de Barcelona
• Curs EmerCoast. “Capacitació front a riscos per contaminació marina. Els riscos ambientals al medi litoral i marí”.
• Curs “Contaminació marina”, de EuroInnova.
• Greenpeace (2012). Impactes ambientals del petroli (Fulletó).

Oceans: una sopa de plàstic

Els mars i oceans del planeta Terra cada vegada semblen més una sopa de plàstic. Imatges com la de sota cada vegada seran menys rares de veure si no ho aturem. En aquesta entrada parlarem de la quantitat de plàstics que hi ha als oceans del planeta, segons un estudi publicat recentment a la revista Plos One. 

INTRODUCCIÓ

La contaminació per plàstics és un fenomen present a tots als oceans degut a la seva capacitat de flotació i la seva durabilitat, doncs alguns tipus de plàstic poden romandre a l’aigua fins passats 400 anys. Mitjançant la fotodegradació (degradació per la llum) i altres processos de meteorització, els plàstics es van fragmentant i dispersant per l’oceà, i acaben convergint als girs oceànics, tot i que també s’acumulen en badies tancades, golfs i en mars rodejats per poblacions importants.

Hi ha cinc grans girs oceànics: Atlàntic Nord i Sud, Pacífic Nord i Sud i Índic. Es tracta de grans sistemes de corrents marines rotatives, relacionades sobretot amb el moviment de rotació de la Terra. (NOAA, Creative Commons)

Aquests plàstics tenen un efecte negatiu sobre l’ecosistema marí, afectant des dels diminuts organismes del plàncton fins a les grans balenes, doncs o bé els ingereixen perquè els confonen amb el seu aliment o bé hi queden atrapats. Un problema associat és que els plàstics absorbeixen els contaminants orgànics persistents (com ara l’hexaclorobenzè, l’aldrín, el lindà, les dioxines i el tributil d’estany), els quals passen al llarg de la cadena tròfica.

QUINA QUANTITAT DE PLÀSTIC HI HA ALS OCEANS?

Segons l’estudi presentat a dalt, s’estima que hi ha 5,25 trilions de partícules de plàstic als oceans del planeta, equivalents a un pes de 268.940 tones. La quantitat de plàstic trobada en aquest estudi sembla ser que representa només un 0,1% de la producció total anual. A més, l’hemisferi nord conté poc més de la meitat del plàstic (55,6% de les partícules i 56,8% de la massa), essent el Pacífic Nord la zona amb més acumulació (37,9% i 35,6% respectivament). Per altra banda, a l’hemisferi sud, és l’oceà Índic el que presenta l’acumulació més gran. Aquests resultats mostren que, malgrat que la densitat poblacional és molt superior a les costes de l’hemisferi nord, els plàstics queden distribuïts homogèniament per tots els oceans, el que indica que la contaminació per plàstics s’escampa gràcies a les corrents i els vents. Una explicació alternativa podria ser que hi ha fonts de contaminació a l’hemisferi sud que no es coneixen encara.

La major part de les partícules trobades (92,4%) al llarg de tots els oceans eren microplàstics (entre 0,33 i 4,75 mm), provinents de partícules més grans que s’havien anat trencant.

Distribució dels plàstics als oceans: microplàstics petits (0,33-1,00 mm), microplàstics grans (1,01-4,75 mm), mesoplàstics (4,76-200 mm) i macroplàstics (>200 mm). Els diferents colors expressen la densitat de plàstics en (partícules / m2). (Eriksen et al. 2014, Creative Commons)

L’estudi revela que, entre els macroplàstics (partícules de més de 2 cm de diàmetre), les peces majoritàries eren de polietilè expandit (foto lateral), mentre que la major part del pes es devia a restes de boies de pesca.

L’estudi també determina, gràcies a la relació entre les partícules trobades i les esperades a través de models, que es produeix una pèrdua important (per enfonsament i degradació) de plàstic de la superfície marina, especialment a l’hemisferi nord. Aquesta diferència entre el trobat i l’esperat es fa especialment important en els microplàstics. Els processos implicats en la pèrdua d’aquests plàstics poden ser varis: degradació per ultravioletes, biodegradació, ingestió per organismes, pèrdua de flotabilitat degut a l’adhesió d’organismes, enterrament al fons marí i acumulació a les costes.

Aquesta publicació està sota una llicència Creative Commons:
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.