Arxiu d'etiquetes: corall vermell

Meduses: què són i com identificar-les?

Les meduses són animals generalment marins que, com les anemones, gorgònies i coralls, com ara el corall vermell, formen part del grup dels cnidaris. En aquest article veurem què és exactament una medusa i com podem identificar a les més comunes, a més de saber-ne la seva perillositat i com és la seva picada. Si arribes fins al final, trobaràs una petita sorpresa que potser t’interessa. 

INTRODUCCIÓ

Els cnidaris són un dels grups animals més antics que viuen a la Terra, doncs van aparèixer fa uns 600 milions d’anys. Aquests es caracteritzen per la presència d’unes cèl·lules anomenades cnidoblast, els quals tenen orgànuls urticants (els nematocits). Són justament aquestes cèl·lules les responsables de les picades. Es creu que actualment hi ha més de 9.000 espècies diferents, classificades en quatre classes diferents: els Antozous, els Escifozous, els Cubozous i els Hidrozous. Tot i que tenen una estructura i funcionalitat senzilla, habiten en pràcticament tots els hàbitats aquàtics, predominantment els marins. Hi ha dues formes bàsiques diferenciades en el cicle vital dels cnidaris: la de pòlip, en la qual l’animal és sedentari, amb el cos tubular i es reprodueix asexualment; i la de medusa, en la qual pot nedar lliurement, té el cos en forma de campana i es reprodueix sexualment. Hi ha organismes que només són una de les dues fases i altres que passen per les dues. 

medusa, pòlip, cnidari
Estructura bàsica de les dues formes dels cnidaris: els pòlips i les meduses (Il·lustració de Jordi Corbera).

QUÈ ÉS UNA MEDUSA?

Tal com hem vist, les meduses són un tipus morfològic dels cnidaris i no constitueixen un grup taxonòmic per si mateix. Tot i que la seva forma és una mica variable, ho són molt menys que els pòlips ja que totes elles viuen d’una manera similar. Pràcticament totes tenen vida lliure, però hi ha alguns casos en que queden retingudes en les colònies de pòlips, actuant com a estructures sexuals.

Tenen forma de campana, de plat o ombrel·la, amb una capa engruixida gelatinosa. La superfície externa (exombrel·la) és convexa i la interna (subombrel·la) és còncava. En hidromeduses, la boca està a la part inferior central de l’ombrel·la, a l’extrem d’una extensió tubular anomenada manubri, mentre que en els escifozous està molt reduit. De l’ombrel·la en pengen els tentacles, carregats de cnidoblasts.  Les meduses no formen mai colònies, tot i que poden viure formant bancs. Moltes persones confonen les meduses dels cnidaris amb els ctenòfors, però amb aquestes característiques no les pots confondre.

A QUINES CLASSES TROBEM MEDUSES?

Els antozous no formen mai meduses.

Els escifozous constitueixen el grup de les grans meduses. El fet de no presentar vel és el que permet diferenciar a les escifomeduses de les hidromeduses (meduses dels hidrozous). Els marges de la boca formen braços orals, que poden arribar a ser molt llargs.

Molts hidrozous produeixen hidromeduses. Aquestes són gairebé transparents i són petites. Es diferencien de les escifomeduses per presentar un vel al marge de l’ombrel·la, que consisteix en un replegament dels teixits (a l’imatge anterior es pot veure què és el vel).

Les meduses de la classe dels cubozous tenen la ombrel·la en forma de cub, d’aquí el nom, amb un o diversos tentacles a cada cantonada. Moltes són molt verinoses.

CLAUS PER A LA IDENTIFICACIÓ DE MEDUSES DEL MEDITERRANI

Tot i que les principals espècies presents al Mediterrani es poden identificar fàcilment pel seu aspecte, a continuació donem unes claus dicotòmiques molt simplificades per tal d’identificar a les 8 meduses més comuns.

  1. Meduses amb vel (meduses dels hidrozous)
    • Forma colonial pelàgica en la qual els individus s’especialitzen per realitzar funcions (Subclasse Sifonòfors)
      • La part central de la colònia és un disc aplanat de consistència gelatinosa (Ordre Discoideus): Velella velella
      • Centre no discoidal (Ordre Sifonoideus): Physalia physalis
    • Forma de medusa amb la ombrel·la poc contràctil i el vel molt mòbil (Subclasse Traquilins)
      • Marge de l’ombrel·la sencer (Traquimeduses): Olindas phosphorica
      • Marge de l’ombrel·la amb solcs verticals que es divideixen en lòbuls (Narcomedusa): Solmissus albescens
  2. Meduses sense vel: Escifomeduses (meduses dels escifozous)
    • Meduses amb una única obertura bucal (Ordre Semeostomes)
      • Tentacles curts: Aurelia aurita
      • Tentacles llargs: Pelagia noctiluca
    • Meduses amb la boca obturada pels braços (Ordre Rizostomes)
      • Braços llargs: Rhizostoma pulmo
      • Braços curts: Cothylorhiza tuberculata

MEDUSES DEL MEDITERRANI

Barquetes de Sant Pere (Velella velella)

Les barquetes de Sant Pere (Velella velella) són organismes amb un diàmetre del disc entre 1 i 8 cm. Aquest disc és circular o oval, de color blau i amb una petita vela. A la perifèria hi ha un anell de pòlips amb forma de tentacle. Per tant, no són realment meduses, sinó que són colònies amb aparença de medusa. És un animal freqüent en les nostres costes, la perillositat dels quals és baixa, pràcticament nul·la.

velella velella
Barqueta de Sant Pere (Velella velella) (Foto: Denis Riek)

Caravel·la portuguesa (Physalia physalis)

La caravel·la portuguesa o borm de vela (Physalia physalis) presenta una part flotant (el flotador) de 30 cm de llarg i 10 d’amplada, el qual és de color violeta i transparent. La part submergida està formada pels tentacles, que són fins i llargs, tant que poden arribar a mesurar 20-30 m (sí, metres!). Tot i que és molt rara, és altament perillosa degut a les toxines de caràcter neurotòxic, citotòxic i cardiotòxic. Les picades són molt doloroses i en alguns casos han produït la mort. Com l’anterior, es tracta d’una colònia de pòlips, de manera que tampoc és realment una medusa.

physalia physalis
Caravel·la portuguesa o brom de vela (Physalia physalis) (Foto extreta de Madrimasd)

Olindias phosphorica

La medusa Olindias phosphorica presenta una ombrel·la de color entre groc i rosa-blau. Presenta varis canals dirigits cap al centre de la ombrel·la. Les gònades són molt visibles i tenen una coloració entre bruna i vermellosa. La seva picada és dolorosa, semblant a la d’una vespa.

Olindias phosphorica (Foto de Apena Team Torino)
Olindias phosphorica (Foto de Jordi Regàs)

Solmissus albescens

La medusa Solmissus albescens es caracteritza per la presència de 12-16 tentacles blanquinosos i molts lòbuls quadrangulars. La ombrel·la és transparent i d’aspecte de vidre, i mesura entre 2,3-3 cm de diàmetre.

Solmissus albescens (Foto de Jordi Regàs).
Solmissus albescens (Foto de Jordi Regàs).

Borm (Aurelia aurita)

El borm (Aurelia aurita) és una medusa amb la ombrel·la en forma de plat, de 25 cm de diàmetre, transparent però tacat de blau. Presenta 4 tentacles orals i llargs i altres de curts al marge. Els quatre òrgans reproductors són de color porpra – violeta en forma de ferradura.  És una de les més freqüents, amb una perillositat baix ja que el seu verí és poc tòxic.

Borm (Aurelia aurita) (Foto de Alexander Vasenin, Creative Commons)
Borm (Aurelia aurita) (Foto de Alexander Vasenin, Creative Commons)

Medusa luminescent (Pelagia noctiluca)

La medusa luminiscent (Pelagia noctiluca) és la més freqüent del Mediterrani. Es caracteritza per la presència d’una ombrel·la de 5 – 10 cm de color rosat vermellós, de la qual pengen 4 tentacles orals gruixuts i 16 més de marginals de fins a 2 m de longitud. La superfície de l’ombrel·la presenta taques de color marró. Té una perillositat alta degut a que el seu verí és força potent, tot i que no és mortal. Curiositat: a la nit és luminescent, d’aquí el nom.

pelagia noctiluca
Medusa luminiscent (Pelagia noctiluca) (Foto de Jordi Regàs).

Borm radiat (Chrysaora hysoscella)

El borm radiat (Chrysaora hysoscella) és una medusa amb una ombrel·la aplanada de fins a 30 cm de diàmetre, la qual és blanc rogenca i amb 16 bandes marrons a l’ombrel·la. Presenta 4 tentacles orals llargs i 24 tentacles més al marge. La seva perillositat és alta, semblant a la de la medusa luminiscent, tot i que és molt menys freqüent que aquesta.

Chrysaora hysoscella
Borm radiat (Chrysaora hysoscella) (Foto: Antoni López-Arenas i Cama).

Borm blau (Rhizostoma pulmo)

El borm blau (Rhizostoma pulmo) és una medusa amb la ombrel·la d’entre 10 i 40 cm de diàmetre, acampanada, de color blanc blavós i amb la vora violeta. Només té 8 tentacles orals gruixuts, fusionats i sense ramificar, de color blanc blavós. És una de les més freqüents i la seva perillositat és alta, degut a que causa irritació i picor.

Rhizostoma pulmo
Borm blau (Rhizostoma pulmo) (Foto de Jordi Regàs)

Ou ferrat (Cotylorhiza tuberculata)

La medusa ou ferrat (Cothylorhiza tuberculata) deu el nom al seu aspecte semblant a un ou ferrat. La ombrel·la és aplanada, mesura entre 20 i 35 cm de diàmetre, de color marró groguenc, amb una protuberància taronja al centre més fosca. Presenta 8 tentacles orals coberts per apèndixs a l’extrem en forma de botó de color blanc o blau. La seva perillositat és baixa i és de les més freqüents.

Cotylorhiza tuberculata
Ou ferrat (Cotylorhiza tuberculata) (Foto de Jordi Regàs)

BONUS TRACK: CIÈNCIA CIUTADANA

Des de fa uns anys l’Institut de Ciències del Mar del CSIC està realitzant un estudi sobre meduses, el qual és a la vegada un projecte de ciència ciutadana dins el marc dels Observadors del Mar. Si t’interessa col·laborar, aquí tens tota la informació.

REFERÈNCIES

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a les xarxes socials. L’objectiu del blog, al cap i a la fi, és divulgar la ciència i arribar a tanta gent como sigui possible. Si vols, ens pots deixar els teus comentaris. 

Aquesta publicació té una llicència Creative Commons:

Llicència Creative Commons

Corall vermell: l’or del Mediterrani

Aquesta setmana ens centrarem en el corall vermell (Corallium rubrum), una animal endèmic del Mediterrani que està greument amenaçat per les captures, legals o furtives, que ha patit en els últims anys. Podria explicar moltes coses sobre aquest tema, doncs aquesta espècie va ser l’objectiu del meu Treball Final de Màster, però avui ens centrarem únicament en la seva biologia i distribució. 

INTRODUCCIÓ

El corall vermell (Corallium rubrum) és un animal el fílum dels cnidaris (que inclou a les meduses i anemones), dins de la classe dels antozous, el qual es caracteritza per la presència d’un esquelet de carbonat càlcic de color vermell intens. El seu alt valor en joieria explica que estigui amenaçat per la pesca. Es tracta d’un animal colonial, en el qual cada individu s’anomena pòlip.

Las joyerías... ¿Futuro hábitat del coral rojo mediterráneoCorall vermell (Corallium rubrum). La part vermella és l'esquelet de carbonat càlcic, mentre que cada un dels individus de color blanc són els pòlips.

ECOLOGIA

El corall vermell viu en substrats rocosos entre els 5 i 300 metres de profunditat, principalment en zones fosques on no hi ha una competència tant elevada amb altres espècies de creixement ràpid. És en aquestes zones on creix formant masses petites i disperses, mentre que a més profunditat pot créixer densament degut a la manca de competència. Té una estructura arborescent, arribant als 50 cm de longitud en els millors dels casos.

Corallium_rubrumEl corall vermell quan creix a poca profunditat ho fa en llocs amb poca llum, especialment coves.

REPRODUCCIÓ

El corall vermell és una espècie que es reprodueix vàries vegades al llarg de la vida (espècie iteròpara), amb fertilització a l’interior del cos i incuba les larves. Aquestes larves viuen només 30 dies, el que significa que no poden viatjar molt lluny i, per tant, la persistència de les poblacions depèn del reclutament local. Existeixen sexes separats (espècie diòica), és a dir, hi ha individus femella i altres mascle. L’alliberació dels ous té lloc a l’estiu de forma sincronitzada, produint-se abans en aigües menys profundes.

Una característica de vital importància de la seva reproducció és que la mida de la colònia determina el seu potencial reproductor: els individus més grans, malgrat ser una part petita de la població, produeixen entre el 50 i el 98% de les gàmetes.

DEMOGRAFIA

El corall vermell és una espècie de creixement extremadament lent, de manera que el seu diàmetre basal creix 1 mm cada 4 anys aproximadament. A més, la seva taxa de reclutament, és a dir, el nombre d’individus nous per any, és també molt baixa ja que cada any, de mitjana, apareixen 1,8 individus per metre quadrat.

Degut a la pesca intensiva d’aquesta espècie pel seu ús en joieria, les seves poblacions són cada vegada més petites, amb individus cada vegada més petits, que són els que tenen menys capacitat de reproducció.

DISTRIBUCIÓ

El corall vermell és una espècie endèmica del Mediterrani i l’Atlàntic Est, el que significa que només es troba en aquesta zona. A Catalunya es pot trobar des del Cap de Creus a l’Estartit i de Begur a Blanes.

m1_clip_image002_0002Mapa de distribució del Corall vermell

PROTECCIÓ

El corall vermell actualment no està protegit per cap conveni ni llei, tot i que la seva extracció està regulada per llei. Tota extracció sense llicència es considera il·legal i, per tant, la persona es pot afrontar a penes de diferent naturalesa.

Aquesta publicació està sota una llicencia Creative Commons:
Llicència Creative Commons Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Corall vermell (Corallium rubrum) decomissat a la costa catalana

PROJECTE

Caracterització biomètrica i càlcul de la pèrdua del recurs dels decomisos de corall vermell (Corallium rubrum) a la costa catalana (2007-2013)

16415519Font imatge: http://www.panoramio.com/photo/16415519

 

OBJECTIUS GENERALS

L’objectiu general del projecte és valorar la pèrdua del recurs de corall vermell (Corallium rubrum)
degut a la seva pesca il·legal a la Costa Brava (Catalunya) utilitzant els paràmetres establerts per la
United Nations Environmental Programme (UNEP) mitjançant l’estudi de les mostres decomissades entre el 2007 i el 2013 en les aigües interiors catalanes.

 

CENTRE DE REALITZACIÓ

  • Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona, sota la direcció el Dr. Manel Gazo.
  • SUBMON (Plataforma de serveis ambientals marins que realitza projectes en l’àmbit de la conservació, estudi i divulgació del medi marí), sota la direcció de Jordi Sánchez i Manel Gazo.

facultat logo_submon

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.