Arxiu d'etiquetes: Cosmocaixa

Cooking also made us human

Cooking is a distinctive and unique feature of our species. After the success of Eating meat made us human, we continue delving into the nutrition of our ancestors as one of many factors that led us to Homo sapiens. We will analyze the contributions of our readers in the previous post on the importance of carbohydrates and the use of fire.

THE OPPORTUNIST OMNIVOROUS

In the previous post we learned that one factor that contributed to the fast growth of the brain was the increased intake of meat by H. habilis, that allowed them to save energy in digestion (Aiello, L. Wheeler, P, 1995). Another factor that allowed saving energy to dedicate to brain growth, since Lucywas bipedalism (Adrienne L. Zihlman and Debra R. Bolter, 2015).

One of the things that gave us evolutionary success is our ability to take advantage of almost any food, allowing our expansion around the globe. Current diets are varied and traditionally linked to the availability of the geographical area or time of year, which changed with the development of agriculture and livestock. Human groups studied in historical period without agriculture or livestock, hunt, fish and gather very different foods, but no groups exclusively carnivorous or exclusively vegetarian have been found (except Eskimos, who have traditionally fed on hunting and fishing because of the characteristics of their environment, frozen during almost all the year).

Hazdas going hunting The hazdas are a small African tribe of hunter-gatherers 1500 Photo:.. Andreas Lederer
Hazda people returning from hunting. The Hadza are a small African tribe of about 1500 hunter-gatherers. Photo: Andreas Lederer

The first tools, possibly used by Australopithecus but obvious since H. habilis, allowed our ancestors to get food that otherwise would have been impossible to get: drilling and tearing flesh, breaking the hard shells of nuts, and later crushing and grinding grain. Thus, the basis of our current supplies are hard cereal grains (e.g. rice, wheat) and the dried seeds of legumes (e.g. lentils), because our needing of protein intake is low, although meat is consumed in excess in the First World countries.

But before the advent of agriculture, our ancestors ate what they found: Neanderthals in hostile areas had to base the diet with meat and supplement it with vegetables when they were available, while in milder climate zones, like the Mediterranean , make use of aquatic resources as molluscs, turtles and fish. Furthermore, by its robust body and increased muscle they needed more protein intake.

Neanderthals collecting mussels in Gibraltar, one of the last settlements of this species. Photo: DK Discover

THE ORIGINS OF THE CUISINE

As we have seen, seeds are very nutritious because they are rich in carbohydrates (especially starch), but low in protein; in addition, legumes must be cooked to be assimilated. No other animal, except us and our ancestors, prepare food or cooks. Cooking is an unique human trait which opened an infinite number of possibilities in our nutrition.

CONTROL OF FIRE

The first traces of use of fire date back 1.6 million years ago in Africa, although the first reliable evidence is a hearth 0.79 million years old. The responsible: Homo erectus, but those who used fire continuously, especially for cooking, were a later species: Neanderthals.

 Homo erectus, AMNH, American Museun natural history, querol mireia, mireia querol rovira
Homo erectus, American Museum of Natural History. Photo: Mireia Querol Rovira

The advantages of controlling fire were numerous and very important, but in this post we will delve into the first one:

  • Cooking and food storage
  • Better hunting and scavenging: fire allowed them to obtain prey hunted by large carnivores or direct theirs to natural traps .
  • Protection from predators
  • Heat: increased survival when temperatures fell.
  • Light: they could extend its tasks when night had fallen, favouring social skills and later, the development of language. In addition, changing the circadian rhythm (24h internal clock) could have extended the reproductive period .
  • Access to new territories: burning areas of dense vegetation to take dead animals and make use of new areas and encouraging migration to cooler places.
  • Improved tools: wood tools made with fire are more durable.
  • Better hygiene: burning waste avoided infections.
  • Medicine: after H. erectus, the fire has been used as disinfectant and instrument sterilizer and for the preparation of remedies based on medicinal plants, as inhalation of vapors or preparing of  infusions.
    Homo erectus, Daynes, CosmoCaixa, mireia querol mireia querol rovira
    Homo erectus surprised by the strength of his spear warmed with fire. Figure by Elisabeth Daynès, CosmoCaixa. Photo: Mireia Querol Rovira

    ADVANTAGES OF COOKING FOOD

    • Variety in the diet: certain foodstuff is indigestible raw or difficult to chew (especially for individuals with dental problems). Stewed food is softer and easier to digest, allowing H. erectus expand their diet respect their ancestors, accessing food of higher nutritional value (Richard Wrangham, 2009). Cooking improves the palatability and increases the assimilable carbohydrate availability in tubers, vegetables… and therefore it gives them more energy value. According to Wrangham and other experts, raw foodism can be harmful to health, because our body is adapted to this “pre-digestion” in the stoves, which allows us to be the primate with the shorter digestive system in relation to the body.
    • Reduction of the teeth: tusks and teeth could have been reduced due to consumption of cooked food. A tooth that has to bite a boiled potato instead of a raw one can be 82% smaller. Less space were needed for chewing muscles and teeth in the skull, so the mouth and face became smaller. This free space can be dedicated to accommodate an increasingly large brain. H. erectus had a brain 42% larger than H. habilis.
    • Less energy consumption: energy and time dedicated to chew and digest cooked food is less, so the number of final calories obtained increases. This energy can be devoted to brain development rather than digesting food.

      comida neandertal, dieta neandertal, neanderthal, dietPossible Neanderthal diet. Photo: Kent Lacin LLC/The Food Passionates/Corbis.
    • Fewer diseases: raw food, especially meat, may contain potentially pathogenic or deadly bacteria and parasites. But from certain temperatures, many of these bacteria die, so eating cooked rather than raw, our ancestors increased their survival significantly.
    • Less poisoning: some plants, fungi and tubers are toxic if are consumed raw, like some edible mushrooms, sweet potato or potatoes with green areas.
    • Food preservation: by smoking meat, it could be kept in good condition for longer and take advantage of it in times of scarcity. In addition, cooked food lasts longer than raw food.

CONCLUSION

In short, cooking was another factor involved in the brain development and cognitive abilities of our ancestors, allowed energy savings to digest and chew food, decreased masticatory apparatus, allowed the young become earlier independent from their breast-feeding mothers (who could mate more often), improved immune system… Even improved social skills: left more free time so they could dedicate it to other tasks, such as cooperation to keep the fire, planning the collection or capture of food, distribution of food in the group acoording to range and health of individuals… intelligence enhanced cooking techniques, which in turn enhanced the intelligence, in an infinite wheel that still exists today.

REFERENCES

MIREIA QUEROL ALL YOU NEED IS BIOLOGY

Cuinar també ens va fer humans

Cuinar és un tret distintiu i únic de la nostra espècie. Després de l’èxit de l’article Menjar carn ens va fer humans, continuem aprofundint en la nutrició dels nostres avantpassats com un dels múltiples factors que ens ha portat fins Homo sapiens. Analitzarem les aportacions dels nostres lectors en l’article anterior sobre la importància dels carbohidrats i l’ús del foc.

L’OMNÍVOR OPORTUNISTA

En l’article anterior vam veure que un dels factors que va contribuir al ràpid creixement del cervell va ser l’augment de la ingesta de carn per part d’H. habilis, que li va permetre estalviar energia en la digestió (Aiello, L. i Wheeler, P, 1995). Un altre factor que va permetre estalviar energia per dedicar-la al creixement del cervell, ja des Lucy, va ser el bipedisme (Adrienne L. Zihlman i Debra R. Bolter, 2015).

Una de les coses que ens ha donat èxit evolutiu és la nostra capacitat d’aprofitar gairebé qualsevol aliment, permetent la nostra expansió per tot el planeta. Les dietes actuals són molt variades i tradicionalment lligades a la disponibilitat de la zona geogràfica o època de l’any, cosa que va canviar amb l’agricultura i ramaderia. Els grups humans estudiats en època històrica sense agricultura ni ramaderia, cacen, pesquen i recol·lecten aliments molt diversos, però no s’han trobat grups exclusivament carnívors o exclusivament vegetarians (exceptuant els esquimals, que tradicionalment s’han alimentat de caça i pesca degut a les característiques del seu medi, gelat gran part de l’any).

Hazdas volviendo de caza. Los hazdas son una pequeña tribu africana de 1.500 cazadores-recolectores. Foto: Andreas Lederer
Hazdes tornant de caça. Els hazda són una petita tribu africana de 1.500 caçadors-recolectors. Foto: Andreas Lederer

Les primeres eines, ja utilitzades possiblement per australopitecs però evidents a partir d’H. habilis, van permetre als nostres avantpassats obtenir aliments que d’altra manera hagués estat impossible aconseguir: perforar i esquinçar carn, trencar les dures closques dels fruits secs, i més endavant triturar i moldre el gra. Així, la base de la nostra alimentació actual són les llavors dures dels cereals (per exemple, arròs, blat…) i les llavors seques de les lleguminoses (llegums, per exemple, llenties), ja que l’aportació proteica que necessitem és baixa, encara que la carn sigui consumida en excés  als països del Primer Món.

Però abans de l’aparició de l’agricultura i ramaderia, els nostres avantpassats s’alimentaven del que trobaven: neandertals en zones més hostils havien de basar la dieta en la carn i complementar-la amb vegetals quan estiguessin disponibles, mentre que en zones de clima més suau, com el mediterrani, explotaven recursos aquàtics com mol·luscs, tortugues i peixos. A més, pel seu cos robust i major musculatura necessitaven major aportació proteica.

Neandertales recogiendo mejillones en Gibraltar, uno de los últimos asentamientos de esta especie. Foto: DK Discover
Neandertals collint musclos a Gibraltar, un dels últims assentaments d’aquesta espècie. Foto: DK Discover

ELS ORÍGENS DE LA CUINA

Com hem vist, les llavors són molt nutritives ja que són riques en hidrats de carboni (sobretot midó), però pobres en proteïnes; a més, els llegums han de ser cuinats per ser assimilables. Cap animal, a excepció de nosaltres i els nostres avantpassats, prepara ni cuina els aliments. La cuina és un tret exclusivament humà que va obrir un infinit nombre de possibilitats en la nostra alimentació.

EL DOMINI DEL FOC

Els primers indicis de l’ús del foc es remunten fa 1,6 milions d’anys a l’Àfrica, encara que la primera evidència segura és una llar de fa 0,79 milions d’anys. El responsable: Homo erectus, encara que els que van utilitzar el foc de manera continuada, sobretot per cuinar, van ser una espècie posterior: els neandertals.

Homo erectus, AMNH, American Museun natural history, mireia querol, mireia querol rovira
Reproducció d’Homo erectus. American Museum of Natural History. Foto: Mireia Querol

Els avantatges que va suposar el control del foc van ser nombrosos i molt importants, però en aquest article aprofundirem en el primer:

  • Cocció i conservació dels aliments
  • Millor caça: el foc els permetia cobrar preses caçades per grans carnívors o dirigir les seves cap a trampes naturals.
  • Protecció contra depredadors
  • Calor: augment de la supervivència quan baixaven les temperatures.
  • Llum: podien allargar les seves tasques quan ja havia caigut la nit, afavorint llaços socials i posteriorment, el desenvolupament del llenguatge. A més, el canviar el cicle circadià (rellotge intern dia-nit) podria haver ampliat el període reproductiu.
  • Accés a nous territoris: cremant zones de vegetació densa per aprofitar animals morts i trobar noves zones per explotar i afavorint les migracions a llocs més freds.
  • Millora de les eines: treballant al foc eines de fusta, s’augmenta la seva resistència.
  • Higiene de la llar: cremant les deixalles s’evitaven infeccions.
  • Medicina: posteriorment a H. erectus, el foc s’ha utilitzat com esterilitzador de ferides i instruments i per a la preparació de remeis a base de plantes medicinals, com la inhalació de vapors i preparació de beuratges i infusions.
Homo erectus, Daynes, CosmoCaixa, mireia querol mireia querol rovira
Homo erectus sorprès per la resistència de la seva llança treballada al foc. Reproducció d’Elisabeth Daynès, CosmoCaixa. Foto de Mireia Querol

AVANTATGES DE CUINAR ELS ALIMENTS

  • Varietat en la dieta: certs aliments són indigeribles crus o de difícil masticació (sobretot per a individus amb problemes dentals). Cuits són més tous i de més fàcil digestió, el que va permetre a H. erectus ampliar la seva dieta respecte els seus avantpassats, accedint a menjar de més valor nutritiu (Richard Wrangham, 2009). El fet de cuinar, millora el sabor i augmenta la disponibilitat assimilable dels carbohidrats en tubercles, vegetals… i per tant, els dota de més valor energètic. Segons Wrangham i altres experts, el crudivorisme pot ser perjudicial per a la salut, ja que el nostre cos està adaptat a aquesta “pre-digestió” als fogons, que ens permet ser el primat amb el sistema digestiu més curt en relació al cos.
  • Reducció de les dents: els ullals i queixals es podrien haver reduït a causa del consum d’aliments cuinats. Una dent que hagi de mossegar una patata bullida en lloc d’una crua pot ser un 82% més petita. Tampoc es necessitava tant espai per la musculatura de masticació al crani, per la qual cosa es va reduir la boca i la cara. Aquest espai sobrant pot dedicar-se a allotjar un cervell cada vegada més gran. H. erectus presentava un cervell un 42% més gran que H. habilis.
  • Menor consum energètic: l’energia i temps dedicats a mastegar i digerir aliments cuinats és menor, de manera que s’incrementa el nombre de calories finals obtingudes. Aquesta energia de més, pot dedicar-se al desenvolupament del cervell en lloc de a l’alimentació.
comida neandertal, dieta neandertal, neanderthal, diet
Possible dieta neandertal. Foto de Kent Lacin LLC/The Food Passionates/Corbis
  • Menys malalties: els aliments crus, especialment la carn, poden contenir bacteris o paràsits potencialment patògens i eventualment mortals. Però a partir de certes temperatures, molts d’aquests bacteris moren, per la qual cosa menjant cuinat en lloc de cru, els nostres avantpassats van augmentar la seva supervivència de manera significativa.
  • Menys intoxicacions: algunes plantes, fongs i tubercles són tòxiques si es consumeixen crus, com per exemple, alguns bolets comestibles, el moniato o les patates amb zones verdes.
  • Conservació dels aliments: mitjançant el fumat, la carn podia conservar-se en bones condicions durant més temps i aprofitar-la en èpoques d’escassetat. A més, els aliments cuinats duren més dies en bon estat que els crus.

CONCLUSIÓ

En resum, cuinar va ser un altre factor que va participar en l’augment del cervell i les capacitats cognitives dels nostres avantpassats: va permetre un estalvi d’energia a l’hora de digerir i mastegar els aliments, va disminuir l’aparell masticatori, va permetre a les cries independitzar-se abans de l’alletament de les mares (que es podien reproduir amb més freqüència), va millorar el sistema immunitari… Fins i tot va millorar les habilitats socials: va deixar més hores lliures perquè es poguessin dedicar a altres tasques, com la cooperació per mantenir el foc, planificar la recollida o captura de l’aliment, distribuir-lo dins del grup segons el rang o estat de salut… la intel·ligència va potenciar les tècniques de cuina, que al seu torn van potenciar la intel·ligència, en una roda sense fi que perdura encara fins els nostres dies.

REFERÈNCIES

mireia querol rovira

Cocinar también nos hizo humanos

Cocinar es un rasgo distintivo y único de nuestra especie. Después del éxito del artículo Comer carne nos hizo humanos, continuamos profundizando en la nutrición de nuestros antepasados como uno de los múltiples factores que nos ha llevado hasta Homo sapiens. Analizaremos las aportaciones de nuestros lectores en el artículo anterior sobre la importancia de los carbohidratos y el uso del fuego.

EL OMNÍVORO OPORTUNISTA

En el artículo anterior vimos que uno de los factores que contribuyó al rápido crecimiento del cerebro fue el aumento de la ingesta de carne por parte de H. habilis, que le permitió ahorrar energía en la digestión (Aiello, L. y Wheeler, P, 1995). Otro factor que permitió ahorrar energía para dedicarla al crecimiento del cerebro, ya desde Lucy, fue el bipedismo  (Adrienne L. Zihlman y Debra R. Bolter, 2015).

Una de las cosas que nos ha dado éxito evolutivo es nuestra capacidad de aprovechar casi cualquier alimento, permitiendo nuestra expansión por todo el planeta. Las dietas actuales son muy variadas y tradicionalmente ligadas a la disponibilidad de la zona geográfica o época del año, cosa que cambió con la agricultura y ganadería. Los grupos humanos estudiados en época histórica sin agricultura ni ganadería, cazan, pescan y recolectan alimentos muy diversos, pero no se han encontrado grupos exclusivamente carnívoros o exclusivamente vegetarianos (exceptuando a los esquimales, que tradicionalmente se han alimentado de caza y pesca debido a las características de su medio, helado gran parte del año).

Hazdas volviendo de caza. Los hazdas son una pequeña tribu africana de 1.500 cazadores-recolectores. Foto: Andreas Lederer
Hazdas volviendo de caza. Los hazda son una pequeña tribu africana de 1.500 cazadores-recolectores. Foto: Andreas Lederer

Las primeras herramientas, ya usadas posiblemente por australopitecos pero evidentes a partir de H. habilis, permitieron a nuestros ancestros obtener alimentos que de otra manera hubiera sido imposible conseguir: perforar y desgarrar carne, romper las duras cáscaras de los frutos secos, y más adelante triturar y moler el grano. Así, la base de nuestra alimentación actual son las semillas duras de los cereales (por ejemplo, arroz, trigo) y las semillas secas de las leguminosas (legumbres, por ejemplo, lentejas), ya que el aporte proteínico que necesitamos es bajo, aunque la carne sea consumida en exceso en los países del Primer Mundo.

Pero antes de la aparición de la agricultura y ganadería, nuestros antepasados se alimentaban de lo que encontraban: neandertales en zonas más hostiles tenían que basar la dieta en la carne y complementarla con vegetales cuando estuvieran disponibles, mientras que en zonas de clima más suave, como el mediterráneo, explotaban recursos acuáticos como moluscos, tortugas y peces. Además, por su cuerpo robusto y mayor musculatura necesitaban mayor aporte proteínico.

Neandertales recogiendo mejillones en Gibraltar, uno de los últimos asentamientos de esta especie. Foto: DK Discover
Neandertales recogiendo mejillones en Gibraltar, uno de los últimos asentamientos de esta especie. Foto: DK Discover

LOS ORÍGENES DE LA COCINA

Como hemos visto, las semillas son muy nutritivas ya que son ricas en hidratos de carbono (sobretodo almidón), pero pobres en proteínas; además, las legumbres tiene que ser cocinadas para ser asimilables. Ningún animal, a excepción de nosotros y nuestros antepasados, prepara ni cocina los alimentos. La cocina es un rasgo exclusivamente humano que abrió un infinito número de posibilidades en nuestra alimentación.

EL DOMINIO DEL FUEGO

Los primeros indicios del uso del fuego se remontan hace 1,6 millones de años en África, aunque la primera evidencia segura es un hogar de hace 0,79 millones de años. El responsable: Homo erectus, aunque los que utilizaron el fuego de manera continuada, sobretodo para cocinar, fueron una especie posterior: los neandertales.

Homo erectus, AMNH, American Museun natural history, mireia querol, mireia querol rovira
Reproducción de Homo erectus. American Museum of Natural History. Foto: Mireia Querol

Las ventajas que supuso el control del fuego fueron numerosas y muy importantes, pero en este artículo profundizaremos en la primera:

  • Cocción y conservación de los alimentos
  • Mejor caza y carroñeo:  el fuego les permitía cobrarse presas cazadas por grandes carnívoros o dirigir las suyas hacia trampas naturales.
  • Protección frente a depredadores
  • Calor: aumento de la supervivencia cuando bajaban las temperaturas.
  • Luz: pudiendo alargar sus tareas cuando ya había caído la noche, favoreciendo lazos sociales y posteriormente, el desarrollo del lenguaje. Además, el cambiar el ciclo circadiano (reloj interno día-noche) podría haber extendido el período reproductivo.
  • Acceso a nuevos territorios: quemando zonas de vegetación densa para aprovechar animales muertos y nuevas zonas que explotar y favoreciendo las migraciones a lugares más fríos.
  • Mejora de las herramientas: templando al fuego herramientas de madera, se aumenta su resistencia.
  • Higiene del hogar: quemando los desperdicios se evitaban infecciones.
  • Medicina: posteriormente a H. erectus, el fuego se ha utilizado como esterilizador de heridas e instrumentos y para la preparación de remedios a base de plantas medicinales, como la inhalación de vapores y preparación de brebajes e infusiones.
Homo erectus, Daynes, CosmoCaixa, mireia querol mireia querol rovira
Homo erectus sorprendido por la resistencia de su lanza de madera templada al fuego. Reproducción de Elisabeth Daynès, CosmoCaixa. Foto de Mireia Querol

VENTAJAS DE COCINAR LOS ALIMENTOS

  • Variedad en la dieta: ciertos alimentos son indigeribles crudos o de difícil masticación (sobretodo para individuos con problemas dentales). Cocidos son más blandos y de más fácil digestión, lo que permitió a H. erectus ampliar su dieta respecto sus antepasados, accediendo a comida de mayor valor nutritivo (Richard Wrangham, 2009). El hecho de cocinar, mejora el sabor y aumenta la disponibilidad asimilable de los carbohidratos en tubérculos, vegetales… y por lo tanto, les dota de más valor energético. Según Wrangham y otros expertos, el crudivorismo puede ser perjudicial para la salud, ya que nuestro cuerpo está adaptado a esta “pre-digestión” en los fogones, que nos permite ser el primate con el sistema digestivo más corto en relación al cuerpo.
  • Reducción de los dientes: los colmillos y muelas pudieron haberse reducido debido al consumo de alimentos cocinados. Un diente que tenga que morder una patata hervida en lugar de una cruda puede ser un 82% más pequeño. Tampoco se necesitaba tanto espacio para musculatura de masticación en el cráneo, por lo que se redujo la boca y la cara. Este espacio sobrante puede dedicarse a alojar un cerebro cada vez más grande. H. erectus presentaba un cerebro un 42% más grande que H. habilis.
  • Menos consumo energético: la energía y tiempo dedicados a masticar y digerir alimentos cocinados es menor, por lo que se incrementa el número de calorías finales obtenidas. Esta energía de más, puede dedicarse al desarrollo del cerebro en lugar de a la alimentación.
comida neandertal, dieta neandertal, neanderthal, diet
Posible dieta neandertal. Foto de Kent Lacin LLC/The Food Passionates/Corbis
  • Menos enfermedades: los alimentos crudos, especialmente la carne, pueden contener bacterias o parásitos potencialmente patógenos y eventualmente mortales. Pero a partir de ciertas temperaturas, muchas de estas bacterias mueren, por lo que comiendo cocinado en lugar de crudo, nuestros antepasados aumentaron su supervivencia de manera significativa.
  • Menos intoxicaciones: algunas plantas, hongos y tubérculos son tóxicos si se consumen crudos, como por ejemplo, algunas setas comestibles, el boniato o las patatas con zonas verdes.
  • Conservación de los alimentos: mediante el ahumado, la carne podía conservarse en buenas condiciones durante más tiempo y aprovecharla en épocas de escasez. Además, los alimentos cocinados duran más días en buen estado que los crudos.

CONCLUSIÓN

En resumen, cocinar fue otro factor que participó en el aumento del cerebro y las capacidades cognitivas de nuestros antepasados: permitió un ahorro de energía a la hora de digerir y masticar los alimentos, disminuyó el aparato masticatorio, permitió a las crías independizarse antes del amamantamiento de las madres (que se podían reproducir con más frecuencia), mejoró el sistema inmunitario… Incluso mejoró las habilidades sociales: dejó más horas libres para que se pudieran dedicar a otras tareas, como la cooperación para mantener la lumbre, planificar la recogida o captura del alimento, distribuirlo en el grupo según el rango o estado de salud… la inteligencia potenció las técnicas de cocina, que a su vez potenciaron la inteligencia, en una rueda sin fin que perdura aún en nuestros días.

REFERENCIAS

Mireia Querol Rovira

Koko, the gorilla who can talk with her hands

The origin of language is one of the unknowns that creates more discussion among anthropologists. Are we the only animals with a language with grammar? Did our ancestors speak? Do animals communicate only by imitating simple sounds? This article will attempt to address these issues and introduce Koko, the gorilla who learned sign language.

CAN ANIMALS SPEAK ?

Clearly most living beings communicate in some way, either through visual, olfactory or chemical, acoustic signals… The clearest case we have close is barking, meowing… but also plants can communicate.

You have probably ever heard a parrot or parakeet say words, even the crows are great imitators. But it is just that, an imitation of few words. They are unable to make sentences or use the words they know to express new concepts. Or have a conversation. Sometimes scientists have educated baby apes as humans, in an attempt to teach them to speak. They never made it.

WHAT IS NECESSARY TO SPEAK ?

Given the depth of the subject, we can summarize that to talk is essential to have the necessary cognitive capabilities and a physical vocal apparatus that enables control of entry and exit of air in a certain way . Since some animals like whales, birds or apes have high cognitive abilities, why they do not start talking the same way as us? We begin to understand their way of communicating, so it is possible that some possess some sort of grammar, or a language such as dolphins or some birds. Or maybe we should clarify what is language. In this post we will focus on the case of primates, especially gorillas and chimpanzees.

VOCAL APPARATUS

The larynx contains the vocal cords. Notice the difference between a human and a chimpanzee:

Vocal apparatus of a chimpanzee and a human. Unknown author. Photo taken from UOC

Humans have the vocal cords in a lower postion, and we have a shortest oral and nasal cavity. To produce vocals clearly, the oral communication core, the larynx must be in a low position. That is why chimpanzees, cannot talk due to their physical limitations.

 

Model with the different positions of the vocal apparatus necessary to pronounce vocals. Photo by Mireia Querol, CosmoCaixa, Barcelona.

To investigate whether our ancestors could talk, studies focus mainly on the morphology of the hyoid bone, the position of the pharynx, the base of the skull and the brain impressions inside the skull. Recent research with Skull 5 of the Sima de los Huesos belonging to a Neanderthal, along with other studies of other fossils, suggests that 500,000 years ago they had a vocal apparatus like ours. If Neanderthals had the physical conditions did they speak?

BRAIN CAPACITY

Humans are the mammals with the largest brains relative to our bodies. The intelligence of a chimpanzee is compared to 4 years old child. If they can not speak for physical limitations, could they do it otherwise?

Cerebro humano señalando las áreas de Broca y Wernicke, responsables del lenguaje. Foto de dominio público tomada de NIH
Brain pointing out Broca’s and Wernicke’s areas, responsible for language. Homo habilis and possessed. Photo of public domain taken from NIH

According to a study published in Nature , the FOXP2 gene appears to be responsible for our ability to control of precises movement that allows speech. People with inactive copies of this gene, have severe speech and language problems. The FOXP2 gene is different in only two amino acids between chimps and humans, and apparently is responsible that neither they nor the rest of vertebrates can talk. This difference, this mutation is believed to have appeared 500,000 years ago. Svante Pääbo and his team discovered that this gene was already like ours in Neanderthals. If this is true, added to what we have seen in the previous section, we can almost ensure that Neanderthals could speak.

TEACHING TO TALK TO OTHER APES

Since they can not talk, scientists have taught apes to communicate with humans by lexigrams (drawings respresentan words) and sign language. Washoe was the first non-human ape to learn the American Sign Language (ASL). It was a chimpanzee, learned about 350 words and taught his son some Loulis. Other chimpanzees were capable of it, but the most fascinating is the discovery of this communication behavior of wild chimpanzees signs (obviously, chimpanzees own signs, not the ASL). The bonobo Kanzhi communicated with lexigrams, and Koko has become a famous gorilla thanks to her mastery of ASL.

KOKO THE GORILLA

Koko (short for Hanabiko,  in Japanese, “Fireworks”) is a western lowland gorilla. Gorillas are the largest apes and hominids nowadays, with up to 180 Kg weight in males.

Koko en 2010. Foto de Ron Cohn, Koko.org.
Koko in 2010. Photo by Ron Cohn, Koko.org.

 

After chimpanzees and bonobos, gorillas are the most genetically similar to humans (we share more than 98% DNA). There are two species of gorillas:

  • Western Gorilla (Gorilla gorilla) includes two subspecies, the western lowland gorilla (Gorilla gorilla gorilla) and the Cross River gorilla (Gorilla gorilla diehli). It is critically endangered according to IUCN .
  • Eastern Gorilla (Gorilla beringei): includes the mountain gorilla (Gorilla beringei beringei) and the eastern lowland gorilla (Gorilla beringei graueri). It is endangered according to IUCN .
Distribución gorila, bonobo, chimpance, orangutan, distribution, gorilla, chimpanzee,
Distribution of great apes. Map shared from Great Apes Survival Partnership

 

KOKO’S LEARNING

Koko was born in 1971 in the San Francisco Zoo, and currently lives in the Gorilla Foundation in Redwood City, California. Since she was 6 months old Dr. Francine (Penny) Patterson (then PhD student) and Dr. Ron Cohn taught her American Sign Language (ASL). Other gorillas that were attached to the project were Michael (in 1976) and Ndume (1991).

Penny teaching Koko (right) and Michael ASL. Photo taken from Koko.org
Penny teaching Koko (right) and Michael ASL. Photo taken from Koko.org

Since then, Koko has learned up to 1000 ASL signs and understands approximately 2,000 words in English. It is even capable of combining different signs to explain concepts if seh don’t know the word. Michael and Ndume also managed to communicate through signs: Ndume learned some from Koko, which could prove Koko’s case is not unique but gestural communication is intrinsic in gorillas.

In this video Penny asks what Koko would like to do with their spare time. She answers that she would like to have a baby and thanks Penny when she tells her that they are trying:

OTHER SKILLS OF KOKO

Koko, living in a humanized environment, performs acts by imitation, according to researchers, she has not been forced to do so. She look at books, movies, makes paintings, looks her in the mirror, take care of pets… even plays the flute. This is especially important because it is capable of puckering in the proper position and control breathing. It can also simulate cough, which requires control over the larynx. Contrary to what was thought, control over the airways and therefore on future capabilities of our ancestors speaking, could have appeared millions sooner than previously thought.

Koko video playing flutes and harmonica (Koko.org):

Another subject worthy of study is the artistic ability of Koko and Michael. If other apes have created tools and language, it is art what separates us from them and our ancestors? Since Koko can communicate with a common language to us and puts names to her creations, is this some symbolic capacity? The line between apes and other H. sapiens, and therefore also between H. sapiens and other Homo, is getting thinner.

Kokopainting a picture. Photo from Koko.org
Kokopainting a picture. Photo from Koko.org

 

PROJECT KOKO MILESTONES

Finally, we leave you with the most important milestones after 40 years of study with Koko:

    • Gorillas can learn ASL (1,000 signs) ant do it faster during childhood, and know how to modulate these signs to give them different emphasis
    • They understand spoken English (2000 words)
    • Koko is not a unique case, as Michael and Ndume testify
    • Inventive: they can expand language combining signs learned with other signs (eg, “bracelet finger” to express “ring”), or by adding own gestures .
    • Emotions: they express a variety of emotions, from the simplest to the most complex. It is known Koko reaction after the death of one of its kittens, Robin Williams, or a sad scene in film.
    • Hypothesis of empathy: the gorillas may have empathy, looking at how she treats persons or animals .
    • Use of grammatical language
    • Other ways to communicate: including creation of drawings, photographs, pointing to words, letters with phrases …
    • Self-identity: Koko is defined in front of a mirror as “fine animal / person gorilla”. Watch the video:

REFERENCES

MIREIA QUEROL ALL YOU NEED IS BIOLOGY

Koko, la goril·la que parla amb les mans

L’origen del llenguatge és una de les incògnites que més debat crea entre els antropòlegs. ¿Som els únics animals amb un llenguatge amb gramàtica? Parlaven nostres avantpassats? Els animals només es comuniquen per imitació de sons simples? En aquest article intentarem donar resposta a aquestes qüestions i coneixerem Koko, la goril·la que va aprendre el llenguatge de signes.

PODEN PARLAR ELS ANIMALS?

Clarament la majoria d’éssers vius es comuniquen d’alguna manera, ja sigui mitjançant senyals visuals, olfactives o químiques, acústiques… El cas més clar i proper el tenim en alguns animals: lladrucs, miols… però també les plantes es comuniquen.

Segurament hauràs sentit alguna vegada algun lloro o periquito dir paraules, fins i tot els corbs són fantàstics imitadors. Però no deixa de ser això, imitació de poques paraules. Són incapaços de construir frases o utilitzar les paraules que coneixen per expressar nous conceptes. O mantenir una conversa. En algunes ocasions els científics han educat a cries de simis com humans, en un intent que aprenguessin a parlar. Mai ho van aconseguir.

QUÈ CAL PER PARLAR?

Atesa la profunditat del tema, podem resumir que per parlar és indispensable tenir les capacitats cognitives necessàries i un aparell fonador amb un físic que permeti controlar l’entrada i sortida de l’aire de manera determinada. Ja que alguns animals com cetacis, aus o simis superiors posseeixen elevades capacitats cognitives, per què no es posen a parlar de la mateixa manera que nosaltres? Tot i així, comencem a comprendre la seva manera de comunicar-se, pel que és possible que alguns tinguin algun tipus de gramàtica, és a dir, un llenguatge, com els dofins o alguns ocells. O potser hauríem de matisar què és el llenguatge. En l’article que ens ocupa ens centrarem en el cas dels primats, especialment goril·les i ximpanzés.

APARELL FONADOR

La laringe alberga les cordes vocals. Observa la diferència entre un humà i un ximpanzé:

Aparell fonador d'un ximpanzé i un humà. Autor desconegut. foto presa de UOC.
Aparell fonador d’un ximpanzé i un humà. Autor desconegut. Foto presa de UOC.

Els humans, a més de tenir les cordes vocals més baixes, tenim la cavitat bucal i nasal més curta. A grans trets, per poder produir vocals de manera clara, nucli de la comunicació oral, la laringe ha d’estar en una posició baixa. És per això que els ximpanzés, degut a les seves limitacions físiques per a la parla, no poden fer-ho.

Mòdul amb les diferents posicions de l’aparell fonador necessàries per emetre vocals. Foto de Mireia Querol, Cosmocaixa, Barcelona.

Per investigar si els nostres avantpassats podien parlar, els estudis se centren principalment en la morfologia de l’os hioide, la posició de la faringe, la base del crani i les impressions del cervell a l’interior del crani. Les últimes investigacions amb el Crani 5 (neandertal) de la Sima de los Huesos, juntament amb altres estudis d’altres fòssils, semblen indicar que fa 500.000 anys ja existia un aparell fonador com el nostre. Parlaven els neandertals si en principi tenien el físic necessari?

CAPACITAT CEREBRAL

Els humans som els mamífers amb el cervell més gran en relació al nostre cos. Es compara la intel·ligència d’un ximpanzé amb la d’un nen o nena de 4 anys. Si no poden parlar per limitacions físiques, podrien fer-ho d’una altra manera?

Cerebro humano señalando las áreas de Broca y Wernicke, responsables del lenguaje. Foto de dominio público tomada de NIH
Cervell humà amb les àrees de Broca i Wernicke, responsables del llenguatge. Foto de domini públic presa de NIH

Segons un estudi publicat a Nature, el gen FOXP2 sembla ser el responsable de la nostra capacitat de control precís del moviment que permet la parla. Persones amb alguna còpia inactiva d’aquest gen, tenen greus problemes de parla i llenguatge. El gen FOXP2 només és diferent en dos aminoàcids entre ximpanzés i humans, i pel que sembla seria el responsable que ni ells, ni la resta de vertebrats puguin parlar. Aquesta diferència, aquesta mutació, es creu que va aparèixer fa 500.000 anys. Pääbo Svante i el seu equip van descobrir que aquest gen ja era igual que el nostre en els neandertals. Si això és cert, unit al que s’ha vist en l’apartat anterior, podem gairebé assegurar que els neandertals podien parlar.

ENSENYANT A PARLAR A ALTRES SIMIS

Ja que no poden parlar, s’ha ensenyat a altres simis a comunicar-se amb humans mitjançant lexigrames (dibuixos que respresenten paraules) i llengua de signes. Washoe va ser la primera simi no humana en comunicar-se en la llengua de signes americana (ASL). Era un ximpanzé, va aprendre unes 350 paraules i va ensenyar algunes al seu fill Loulis. Altres ximpanzés han estat capaços d’això, però el més fascinant és el descobriment d’aquest comportament de comunicació per signes en ximpanzés salvatges (òbviament, signes propis dels ximpanzés, no de l’ASL). El bonobo Kanzhi es comunicava amb lexigrames, i Koko s’ha convertit en una goril·la mediàtica gràcies al seu domini de l’ASL.

LA GORIL·LA KOKO

Koko (diminutiu de Hanabiko, en japonès, “focs artificials”) és un goril·la occidental de les terres baixes. Els goril·les són els simis i homínids actuals més grans que existeixen, amb fins a 180 kg de pes en els mascles.

Koko en 2010. Foto de Ron Cohn, Koko.org.
Koko el 2010. Foto de Ron Cohn, Koko.org.

Després dels ximpanzés i bonobos, són els que més s’assemblen genèticament als humans (compartim més del 98% de l’ADN ). Hi ha dues espècies de goril·les:

  • Goril·la occidental (Gorilla gorilla): inclou dues subespècies, el goril·la occidental de les terres baixes (Gorilla gorilla gorilla) i el Goril·la del riu Cross (Gorilla gorilla diehli). Està críticament amenaçada segons la IUCN .
  • Goril·la oriental (Gorilla beringei): inclou el goril·la de muntanya (Gorilla beringei beringei) i el goril·la oriental de les terres baixes (Gorilla beringei graueri ). Està amenaçada segons la IUCN.
Distribución gorila, bonobo, chimpance, orangutan, distribution, gorilla, chimpanzee,
Distribució dels grans simis. Mapa pres de Great Apes Survival Partnership

APRENENTATGE DE KOKO

Koko va néixer el 1971 al Zoo de San Francisco i actualment viu a la Gorilla Foundation de Redwood City, Califòrnia. A partir dels 6 mesos d’edat la doctora Francine (Penny) Patterson (llavors estudiant de doctorat) i el Dr. Ron Cohn li van ensenyar la llengua americana de signes (ASL). Altres goril·les que van ser units al projecte van ser Michael (el 1976) i Ndume (1991).

Penny enseñando a Koko (derecha) y Michael la ASL. Foto tomada de Koko.org
Penny ensenyant a Koko (dreta) i Michael la ASL. Foto presa de Koko.org

Des de llavors, Koko ha après a signar 1.000 signes de l’ASL i entén aproximadament unes 2.000 paraules en anglès. És fins i tot capaç de combinar diferents signes per explicar conceptes si no coneix la paraula. Michael i Ndume també van aconseguir comunicar-se mitjançant signes: Ndume va aprendre alguns de  Koko, el que podria demostrar que el cas de Koko no és únic sinó que la comunicació gestual és intrínseca en els goril·les.

En aquest vídeo Penny pregunta a Koko que li agradaria fer amb el seu temps lliure. Ella respon que li agradaria tenir un fill i li agraeix quan Penny li diu que ho estan intentant:

ALTRES CAPACITATS DE KOKO

Koko, en viure en un ambient humanitzat, realitza actes per imitació, segons els seus investigadors, sense que hagi estat forçada a això. Mirar llibres, pel·lícules, pintar, mirar-se al mirall, fer-se càrrec de mascotes… fins i tot tocar la flauta. Això últim és especialment important ja que és capaç de posar els llavis en la posició adequada i controlar la respiració. També pot tossir a voluntat, el que requereix un control sobre la laringe. Contràriament al que es pensava, el control sobre les vies respiratòries i per tant, sobre les futures capacitats de parlar en els nostres ancestres, potser es van donar milions d’anys abans del que es creia.

Vídeo de Koko tocant flautes i una harmònica (Koko.org):

Un altre tema digne d’estudi és la capacitat artística de Koko i Michael. Si altres simis creen eines i tenen un llenguatge, serà l’art el que ens diferencia d’ells i els nostres ancestres? Atès que Koko pot comunicar-se amb un llenguatge comú al nostre i posa nom a les seves creacions, és això certa capacitat simbòlica? La línia entre la resta de simis i H. sapiens , i per tant també entre H. sapiens i altres Homo, és cada vegada més prima.

Koko pintando un cuadro. Foto de Koko.org
Koko pintant un quadre. Foto de Koko.org

FITES DEL PROJECTE KOKO

Per finalitzar, us deixem amb les fites més importants després de 40 anys d’estudi amb Koko:

    • Els goril·les poden aprendre l’ASL (1.000 signes), ho fan més ràpidament durant la infància i saben modular aquests signes per donar-los diferent èmfasi.
    • Entenen l’anglès parlat (2.000 paraules).
    • Koko no és un cas únic, com Michael i Ndume testifiquen.
    • Inventiva: poden ampliar els signes apresos combinant d’altres (per exemple: braçalet i dit per expressar anell), o afegint gestos propis.
    • Emocions: expressen una gran varietat d’emocions, des de la més simples a les més complexes. És coneguda la reacció de Koko després de la mort de un dels seus gats, la d’en Robin Williams, o una escena trista en una pel·lícula.
    • Hipòtesi de l’empatia: els goril·les potser tinguin empatia, atenent a com tracta Koko altres animals indefensos o persones.
    • Ús d’un llenguatge gramatical
    • Altres maneres de comunicar-se: incloent creació de dibuixos, fotografies, assenyalant paraules, cartes amb frases …
    • Autoidentitat: Koko es defineix davant d’un mirall com a “bon animal / persona goril·la”. Observa el vídeo:

REFERÈNCIES

mireia querol rovira

Koko, la gorila que habla con las manos

El origen del lenguaje es una de las incógnitas que más debate crea entre los antropólogos. ¿Somos los únicos animales con un lenguaje con gramática? ¿Hablaban nuestros antepasados? ¿Los animales sólo se comunican por imitación de sonidos simples? En este artículo intentaremos dar respuesta a estas cuestiones y conoceremos a Koko, la gorila que aprendió el lenguaje de signos.

¿PUEDEN HABLAR LOS ANIMALES?

Claramente la mayoría de seres vivos se comunican de alguna manera, ya sea mediante señales visuales, olfativas o químicas, acústicas… El caso más claro y cercano lo tenemos en algunos animales: ladridos, maullidos… pero también las plantas se comunican.

Seguramente habrás oído alguna vez algún loro o periquito decir palabras, incluso los cuervos son estupendos imitadores. Pero no deja de ser eso, imitación de pocas palabras. Son incapaces de construir frases o utilizar las palabras que conocen para expresar nuevos conceptos. O mantener una conversación. En algunas ocasiones los científicos han educado a crías de simios como humanos, en un intento de que aprendieran a hablar. Nunca lo consiguieron.

¿QUÉ ES NECESARIO PARA HABLAR?

Dada la profundidad del tema, podemos resumir que para hablar es indispensable tener las capacidades cognitivas necesarias y un aparato fonador con un físico que permita controlar la entrada y salida del aire de manera determinada. Puesto que algunos animales como cetáceos, aves o simios superiores poseen elevadas capacidades cognitivas, ¿por qué no se ponen a hablar de la misma manera que nosotros? Aún así, empezamos a comprender su manera de comunicarse, por lo que es posible que algunos posean algún tipo de gramática, es decir, un lenguaje, como los delfines o ciertos cantos de aves. O quizá deberíamos matizar qué es el lenguaje. En el artículo que nos ocupa vamos a centrarnos en el caso de los primates, especialmente gorilas y chimpancés.

APARATO FONADOR

La laringe alberga las cuerdas vocales. Observa la diferencia entre un humano y un chimpancé:

Aparato fonador de un chimpancé y un humano. Autor desconocido. foto tomada de UOC.
Aparato fonador de un chimpancé y un humano. Autor desconocido. Foto tomada de UOC.

Los humanos, además de tener las cuerdas vocales más bajas,  tenemos la cavidad bucal y nasal más corta. A grandes rasgos, para poder producir vocales de manera clara, núcleo de la comunicación oral, la laringe tiene que estar en una posición baja. Es por esto que los chimpancés, por sus limitaciones físicas para el habla, no pueden hacerlo.

Módulo con las diferentes posiciones del aparato fonador necesarias para emitir vocales. Foto de Mireia Querol, ComoCaixa, Barcelona.

Módulo con las diferentes posiciones del aparato fonador necesarias para emitir vocales. Foto de Mireia Querol, ComoCaixa, Barcelona.

Para investigar si nuestros ancestros podían hablar, los estudios se centran principalmente en la morfología del hueso hioides, la posición de la faringe, la base del cráneo y las impresiones del cerebro en el interior del cráneo. Las últimas investigaciones con el Cráneo 5 de la Sima de los Huesos,  perteneciente a un Neandertal, junto con otros estudios de otros fósiles, parecen indicar que hace 500.000 años ya existía un aparato fonador como el nuestro. ¿Hablaban los neandertales si en principio tenían el físico necesario?

CAPACIDAD CEREBRAL

Los humanos somos los mamíferos con el cerebro más grande en relación a nuestro cuerpo. Se compara la inteligencia de un chimpancé con la de un niño o niña de 4 años. Si no pueden hablar por limitaciones físicas, ¿podrían hacerlo de otra manera?

Cerebro humano señalando las áreas de Broca y Wernicke, responsables del lenguaje. Foto de dominio público tomada de NIH
Cerebro humano señalando las áreas de Broca y Wernicke, responsables del lenguaje. Homo habilis ya las poseía. Foto de dominio público tomada de NIH

Según un estudio publicado en Nature, el gen FOXP2 parece ser el responsable de nuestra capacidad de control preciso del movimiento que permite el habla. Personas con alguna copia inactiva de este gen, tienen graves problemas de habla y lenguaje. El gen FOXP2 sólo es distinto en dos aminoácidos entre chimpancés y humanos, y al parecer sería el responsable que ni ellos, ni el resto de vertebrados puedan hablar. Esta diferencia, esta mutación, se cree que apareció hace 500.000 años. Pääbo Svante y su equipo descubrieron que este gen ya era igual que el nuestro en los neandertales. Si esto es cierto, unido a lo visto en el apartado anterior, podemos casi asegurar que los neandertales podían hablar.

ENSEÑANDO A HABLAR A OTROS SIMIOS

Puesto que no pueden hablar, se ha enseñado a otros simios a comunicarse con humanos mediante lexigramas (dibujos que respresentan palabras) y lengua de signos. Washoe fue la primera simio no humana en comunicarse con la lengua de signos americana (ASL). Era un chimpancé, aprendió unas 350 palabras y enseñó algunas a su hijo Loulis. Otros chimpancés han sido capaces de ello, pero lo más fascinante es el descubrimiento de este comportamiento de comunicación por signos en chimpancés salvajes (obviamente, signos propios de los chimpancés, no de la ASL). El bonobo Kanzhi se comunicaba con lexigramas, y Koko se ha convertido en una gorila mediática gracias a su dominio de la ASL.

LA GORILA KOKO

Koko (diminutivo de Hanabiko, en japonés, “fuegos artificiales”) es un gorila occidental de las tierras bajas. Los gorilas son los simios y homínidos actuales más grandes que existen, con hasta 180 Kg de peso en los machos.

Koko en 2010. Foto de Ron Cohn, Koko.org.
Koko en 2010. Foto de Ron Cohn, Koko.org.

Después de los chimpancés y bonobos, son los que más se asemejan genéticamente a los humanos (compartimos más del 98% del ADN). Existen dos especies de gorilas:

  • Gorila occidental (Gorilla gorilla): incluye dos subespecies, el gorila occidental de las tierras bajas (Gorilla gorilla gorilla) y el Gorila del río Cross (Gorilla gorilla diehli). Está críticamente amenazada según la IUCN.
  • Gorila oriental (Gorilla beringei): incluye el gorila de montaña (Gorilla beringei beringei) y el gorila oriental de las tierras bajas (Gorilla beringei graueri). Está amenzada según la IUCN.
Distribución gorila, bonobo, chimpance, orangutan, distribution, gorilla, chimpanzee,
Distribución de los grandes simios. Mapa compartido desde Great Apes Survival Partnership

APRENDIZAJE DE KOKO

Koko nació en 1971 en el Zoo de San Francisco, y actualmente vive en la Gorilla Foundation de Redwood City, California. A partir de los 6 meses de edad la doctora Francine (Penny) Patterson (entonces estudiante de doctorado) y el Dr. Ron Cohn le enseñaron la lengua americana de signos (ASL). Otros gorilas que fueron unidos al proyecto fueron Michael (en 1976) y Ndume (1991).

Penny enseñando a Koko (derecha) y Michael la ASL. Foto tomada de Koko.org
Penny enseñando a Koko (derecha) y Michael la ASL. Foto tomada de Koko.org

Desde entonces, Koko ha aprendido a signar 1.000 signos de la ASL y entiende aproximadamente unas 2.000 palabras en inglés. Es incluso capaz de combinar diferentes signos para explicar conceptos si no conoce la palabra. Michael y Ndume también consiguieron comunicarse mediante signos: Ndume aprendió algunos de Koko, lo que podría demostrar que el caso de Koko no es único sino que la comunicación gestual es intrínseca en gorilas.

En este vídeo donde Penny pregunta a Koko que le gustaría hacer con su tiempo libre. Ella responde que le gustaría tener un bebé y le agradece cuando Penny le dice que lo están intentando:

OTRAS CAPACIDADES DE KOKO

Koko, al vivir en un ambiente humanizado, realiza actos por imitación, según sus investigadores, sin que haya sido forzada a ello. Mirar libros, películas, pintar, mirarse en el espejo, hacerse cargo de mascotas… incluso tocar la flauta. Esto último es especialmente importante ya que es capaz de fruncir los labios en la posición adecuada y controlar la respiración. También puede toser a voluntad, lo que requiere un control sobre la laringe. Contrariamente a lo que se pensaba, el control sobre las vías respiratorias y por lo tanto, sobre las futuras capacidades de hablar en nuestros ancestros, pudo haberse dado millones antes de lo que se creía.

Vídeo de Koko tocando flautas y una harmónica (Koko.org):

Otro tema digno de estudio es la capacidad artística de Koko  y Michael. Si otros simios crean herramientas y tienen un lenguaje, ¿será el arte lo que nos diferencia de ellos y nuestros ancestros? Dado que Koko puede comunicarse con un lenguaje común al nuestro y pone nombre a sus creaciones, ¿es esto cierta capacidad simbólica? La línea entre el resto de simios y H. sapiens, y por lo tanto también entre H. sapiens y otros Homo, es cada vez más delgada.

Koko pintando un cuadro. Foto de Koko.org
Koko pintando un cuadro. Foto de Koko.org

HITOS DEL PROYECTO KOKO

Para finalizar, os dejamos con los hitos más importantes tras 40 años de estudio con Koko:

    • Los gorilas pueden aprender la ASL (1.000 signos), lo hacen más rápidamente durante la infancia, y saben modular estos signos para darles distinto énfasis.
    • Entienden el inglés hablado (2.000 palabras)
    • Koko no es un caso único, como Michael y Ndume atestiguan
    • Inventiva: pueden ampliar los signos aprendidos combinando otros signos (por ejemplo: brazalete y dedo para expresar anillo), o añadiendo gestos propios.
    • Emociones: expresan una gran variedad de emociones, desde la más simples a las más complejas. Es conocida la reacción de Koko tras la muerte de uno de sus gatos, la de Robin Williams, o una escena triste en una película.
    • Hipótesis de la empatía: los gorilas quizá tengan empatía, atendiendo a como trata Koko otros animales indefensos o personas.
    • Uso de un lenguaje gramatical
    • Otras maneras de comunicarse: incluyendo creación de dibujos, fotografías, señalando palabras, cartas con frases…
    • Autoidentidad: Koko se define delante de un espejo como “buen animal/persona gorila”. Observa el vídeo:

REFERENCIAS

Mireia Querol Rovira

You are a bit Neanderthal

Neanderthals are perhaps the better known ancestor for the general public, as like as Australopithecus afarensis (Lucy). The classical view of them, a rough, coarse, crude, unintelligent beings, is still alive in the popular imagination (even “Neanderthal” is used as an insult), but in recent years the research tells us they were not like this. Discover in this article who they were and why you’re a bit Neanderthal.

WHAT WAS A NEANDERTHAL LIKE?

Homo neanderthalensis was the first hominin fossil discovered and currently we have hundreds of fossil specimens of all ages, so is the best known fossil hominin. Got its name from the Neander Valley (Neanderthal in German), a valley near Düsseldorf.

distribución geográfica neandertal
Geographical distribution of the Neanderthals. Image by Ryulong

They lived in Europe (including Siberia) and southwestern Asia,  350,000-28,000 years ago (40,000 according to some sources), an era marked by glacial cycles. They existed in the world longer than us, Homo sapiens.

Neanderthals had various adaptations to cold, as robustness and less height than H. sapiens, and a wide nasal cavity.

Comparación del cráneo de sapiens i neanderthalensis. Cleveland Museum of Natural History. Foto de Matt Celeskey.
Skull comparison between sapiens and neanderthalensis. Cleveland Museum of Natural History. Photo by Matt Celeskey.

Skull highlights its size, with an average capacity of 1,475 cm3, somewhat higher than the modern human skull, and is more elongated backwards (protrusion or occipital bun). Also it is observed easily a powerful supraorbital torus (bone above the eye sockets). Their pelvis was wider than ours and had shorter legs.

homo neanderthalensis, hombre de neandertal, neanderthal, american museum of natural history, amnh
Recreation of a skeleton of H. neanderthalensis. American Museum of Natural History. Photo by Mireia Querol

HOW THEY LIVED?

FEEDING

Neanderthals were skilled and selective hunters, they faced large animals (as witnessed from their injuries, some fatal) and used hunting strategies like the populations of Homo sapiens that arrived in Europe after them. They were seasonal hunters due to seasonal climate (basically reindeer in winter, deer and wild boar in summer). So their diet was based on meat, but near the coast also ate molluscs such as mussels, which were boiled to open them. It is likely that practiced cannibalism. Also captured marine mammals such as monk seals and dolphins stranded, and also ate cooked cereals.

UTENSILS

Homo neanderthalensis had a lithic industry (stone work for constructing tools) called Mousterian, also associated with other species such as H. heidelbergensis and Homo sapiens that requires great skill and planning. In some deposits it has been found composite tools using adhesives.

Neandertal con ornamentación de plumas. Reconstrucción de Fabio Fogliazza.
Neanderthal with feather ornamentation. Reconstruction by Fabio Fogliazza.

There are no remains of clothes, but is likely that they used fur to cover them given the climatic changes that they faced.

In Spanish caves perforated shells were found with traces of pigments, suggesting that they were used as dishes for body painting or dyeing fur. It is suggested that perhaps they were the first to make cave paintings, contrary to the belief that we are the only ones who did it. They also carved bone and used feathers as personal decoration. All this suggests some sort of symbolic thought, associated until recently as an exclusive feature of Homo sapiens.

pintura rupestre, manos, arte rupestre, pinturas rupestres más antiguas, pinturas neandertales
Cave paintings of hands (“Groups of hands”) and red disks in El Castillo cave, Spain. They are the oldest in Europe (41,000 years) and maybe Neanderthals painted it, rather than sapiens as previously thought. Photo: Science.

SOCIETY

Neanderthals are believed that lived in family groups, although recent studies suggest that females would move to other families when they reached adulthood, while adult men remained with the original family.

entierro, neandertal, neanderthal, compasion, autoconciencia
Neanderthal showing compassion to a dead partner. Recreations by Elisabeth Daynès, CosmoCaixa Barcelona. Photo by Mireia Querol

One of the most important features of the Neanderthals is that they were probably the first human ancestors that buried their dead, which shows an awareness of the individual self and their peers, plus some symbolic or abstract thought as mentioned above. This increased the survival of individuals and made stronger social bonds, and also helped other dependent people such as elderly and sick fellows (as the old man from La Chapelle-aux-Saints). Their life expectancy was about 40 years.

DID THE NEANDERTHALS TALK?

Another unanswered question, though are reaching strength opinions of some scientists as Juan Luis Arsuaga, thanks to the remains of the site with more fossils of Homo in the world, La Sima de los Huesos (Burgos). Neandedrthals could have an oral language, against the widespread thinking so far that they had a communication based in grunts. In addition to the anatomical language adaptations, the Neanderthal DNA contains the FoxP2 gene, related to speech in H. sapiens.

neanderthal
Recreation of a Neanderthal camp. Neanderthal Museum in Krapina, Croatia.

NEANDERTHAL EXTINCTION

The extinction of Neanderthals is one of the most controversial debates in paleoanthropology. They disappeared 28,000 years ago, after the arrival of anatomically modern humans in Europe about 60,000 years ago. A time ago extinction was associated with their lower intellectual capacity, but we have seen that did not have to be this way, since they were much like us. Inability to adapt to climate changes? Less reproductive capacity? More infant mortality? Less efficiency for resources or hunting? Direct wars? Imported diseases? Or … maybe sex?

HYBRIDIZATION BETWEEN H. SAPIENS  AND H. NEANDERTHALENSIS

Refused for a long time, we now know that our species reproduced with Neanderthals when they were about to be genetically incompatible (100,000 years ago), because they coexisted between 2,600 and 5,400 years ago and left fertile offspring. So much so, that the Neanderthal genome accumulated by all living human beings is 20%, although the percentage in an individual -without african roots-  is from 1 to 3%.

In June 22nd was published in Nature the discovery of a jaw in Romania of an anatomically modern Homo sapiens (40,000 years old) containing between 6 and 9% of Neanderthal DNA, which implies that their neanderthalensis ancestry was only 4 or 6 generations back in his pedigree.

pelirrojo, redhead, neanderthal
Redhead Homo sapiens and recreation of H. neanderthalensis. Photo by Science

So another possible explanation for their extinction is due to these reproductive crossings. Homo sapiens were more numerous, which could have caused that the Neanderthal genes were diluted” over thousands of generations. This is known as extermination by hybridization.

WHAT IMPLICATIONS WE HAVE BEING A BIT NEANDERTHALS?

It is believed that Neanderthals genes brought us some advantages, as some characteristics of the skin and hair, such as color and thickness, which could help our species to colonize cooler areas. In fact some Neanderthals could be light-skinned and redheads.

But some diseases can be associated to that heritage: increased risk of biliary cirrhosis, lupus, diabetes, Crohn’s disease and even difficulty in quitting smoking (smokers: not worth using it as an excuse).

In short, it is exciting to think that we lived and even mated with a species so similar to ours and that somehow, still exist in each of us. We may not be as special as we thought.

Currently we are the only representatives of the genus Homo, but in ancient times it was not. Can you imagine a world where you would meet  a Neanderthal  in the street and tell them good morning”?

 

neanderthal, suit, traje, camisa, nenadertal
Neanderthal in suit. Photo: Neanderthal Museum/H. Neumann

REFERENCES

MIREIA QUEROL ALL YOU NEED IS BIOLOGY