Arxiu d'etiquetes: crisi salinitat mediterrani

Quantes espècies viuen al mar Mediterrani i altres curiositats que et sorprendran

El mar Mediterrani és un “mar enmig de terra” (Mare Medi Terraneum, en llatí). Saps quantes espècies viuen en aquest petit mar? Saps quina és la profunditat mitjana i màxima? Aquestes i més preguntes són contestades en aquest article i et mostrarà la magnificència d’aquest mar.

QUANTES ESPÈCIES VIUEN AL MAR MEDITERRANI?

S’han registrat unes 17.000 espècies al  mar Mediterrani. Pensaves que eren més o menys? D’aquestes, un 26% són microbis (microorganismes) marins, però podrien ser-ne més si tenim en compte que la informació disponible és molt limitada. Si considerem només als animals, la majoria són crustacis (13,2%) i mol·luscs (12,4%), mentre que els vertebrats representen una petita part (4,1%). Les plantes representen només un 5% del total d’espècies. Convé destacar que hi ha unes 1.200 espècies d’algues, però els autors les han distribuït entre els microbis i el grup de les plantes, tot i que no són plantes pròpiament dites.

Percentatge d'espècies en cada grup (Foto: Marc Arenas Camps).
Percentatge d’espècies en cada grup (Foto: Marc Arenas Camps).

Aquestes 17.000 espècies representen un 6,4% del total d’espècies. És molt o poc? Doncs si considerem que la Mediterrània és només un 0,82% de la superfície i un 0,32% del volum dels oceans mundials, treu les conclusions tu mateix/a. Això vol dir que menys d’un 1% de la superfície dels oceans té més del 6% de les espècies marines!

A més, el 20% de les espècies són endèmiques. Això significa que el 20% de les espècies del Mediterrani només es poden trobar al Mediterrani. Alguns exemples són la famosa planta marina Posidonia oceanica, l’emblemàtica foca monjo del Mediterrani (Monachus monachus) i l’alga Rissoella verruculosa.

Posidonia oceanica is a very important species in the Mediterranean, which constitutes an ecosystem by itself (Picture: For Divers).
Posidonia oceanica és una espècie molt important del Mediterrani ja que constitueix ecosistemes per si mateixa (Foto: For Divers).

Per totes aquestes raons, el mar Mediterrani és considerat un punt calent de biodiversitat, explicat per raons paleogeogràfiques i ecològiques. Des del punt de vista paleogeogràfic, la seva alta riquesa en espècies es deu a la seva llarga història evolutiva i a l’entrada d’espècies de l’oceà Atlàntic. A més, des del punt de vista ecològic, s’explica per la varietat de situacions climàtiques i hidrològiques actuals, el que permet la presència d’espècies temperades i subtropicals.

En aquests números, cal afegir altres 600 espècies de metazous més. Qui són? La biodiversitat mediterrània està influenciada per la introducció de 600 espècies noves, el que representa un 3,3% del total d’espècies. De fet, aquest nombre està contínuament creixent. Els mol·luscs (33%), els artròpodes (18%) i els cordats (17%) són els grups amb més espècies exòtiques. Un exemple ben conegut és el peix globus, el qual és tòxic.

EL MAR MEDITERRANI ÉS UN MAR PROFUND?

El mar Mediterrani és el mar tancat més profund de la Terra. Té una profunditat mitjana de 1.460 m i la màxima és de 5.267 m. La part més profunda es troba a la fossa de Matapan, a Grècia. Podem comparar la profunditat mitjana i màxima amb altres mars tancats per donar algunes evidències: mar Bàltic (55 i 421 m respectivament), mar del Nord (94 i 660 m), mar Negre (1.240 i 2.245 m) i mar Roig (491 i 3.040 m).

Mediterranean Sea bathymetry (Picture: CIBRA).
Batimetria del mar Mediterrani (Foto: CIBRA).

Què passa quan el comparem amb els oceans de la Terra? Personalment, no considero que es quedi enrere, però mirem els números (profunditat mitjana i màxima): oceà Pacífic (4.001 i 11.034 m), oceà Atlàntic (3.605 i 8.605 m), oceà Índic (3.854 i 7.455 m), oceà Austral (4.500 i 7.235 m) i oceà Àrtic (1.430 i 5.625 m).

SABIES QUE EL MAR MEDITERRANI ES VA QUEDAR QUASI SEC?

Fa aproximadament uns 6 milions d’anys, cap a finals del Miocè, el mar Mediterrani va quedar aïllat de la resta d’oceans del món. A causa de tenir un balanç d’aigua negatiu, el que significa que l’evaporació és més alta que l’entrada d’aigua, va quedar gairebé sec i, probablement, va quedar transformat en un conjunt de llacs evaporítics durant la crisi salina de l’etapa Messiniense.

Mediterranean geography during the salinity crisis in the (Picture: Paubahi, Creative Commons).
Geografia mediterrània durant la crisi de salinitat del Messiniense (Foto: Paubahi, Creative Commons).

Probablement, el paisatge durant aquest període de crisi s’hauria assemblat a l’actual mar Mort. Aquesta crisi podria haver causat l’extinció de la fauna profunda, però algunes espècies de les aigües superficials haurien sobreviscut.

Probably, (Picture: AtlasTours.Net).
Probablement, el paisatge durant la crisi de salinitat s’hauria assemblat a l’actual mar Mort (Foto: AtlasTours.Net).

L’OCEÀ OBERT REPRESENTA EL 80% DEL TOTAL DE LES AIGUES MEDITERRÀNIES

Les plataformes continentals de la Mediterrània són estretes i estan travessades per canyons submarins, de manera que l’oceà obert representa una àrea important. De fet, el 80% del total de les aigües de la Mediterrània són aigües obertes i es poden classificar com a oceà profund. Una característica inusual és l’alta homotermia des dels 300-500 metres fins al fons marí (hi ha una temperatura homogènia de 12,8 – 13,5ºC a la conca occidental i de 13,5 – 15,5ºC a l’oriental).

REFERÈNCIES

  • Ballesteros E & Llobet T (2015). Fauna i flora de la mar Mediterrània. Ed. Brau
  • Bianchi CN & Morri C (2000). Marine Biodiversity of the Mediterranean Sea: Situation, Problems and Prospects for Future Research. Marine Pollution Bulletin. Vol. 40, No. 5, pp. 367-376
  • Coll M, Piroddi C, Steenbeek J, Kaschner K, Ben Rais Lasram F, et al. (2010) The Biodiversity of the Mediterranean Sea: Estimates, Patterns, and Threats. PLoS ONE 5(8): e11842. doi:10.1371/journal.pone.0011842
  • Hofrichter R (2004). El mar Mediterráneo. Fauna, Flora y Ecología: Guía sistemática y de identificación. Ed. Omega
  • Hofrichter R (2004). El mar Mediterráneo. Fauna, Flora y Ecología: Parte general. Ed. Omega
  • Hutchinson S & Hawkins LE (2005). Océanos. Biblioteca virtual. Scyla Editores
  • Imatge de portada: obtinguda de Pinake.

Difusió-català