Arxiu d'etiquetes: Cyntia Moss

Grief in animals: the case of elephants

Have you ever wondered if humans are the only ones who give importance to the death of our fellow? Some years ago it was believed that this distinguished us from other animals, but is now known that elephants show special behaviors with corpses and death of their congeners.

BRIEF DESCRIPTION OF THE AFRICAN ELEPHANT

The African elephant (Loxodonta africana) is the largest land animal that exists today, with a height of almost 4 meters, weighing up to 6 tons and having one of the highest life expectancies among mammals (it is estimated to be living up to 70 years).
Elephants are organized socially in groups composed of a older female, more experienced, called matriarch, and other related females of various ages with their offspring (males and young females). Sometimes to protect or feed on leafy areas, small herds can be combined to form groups of several hundred individuals. The males join the herd when they find a sexually receptive female, since otherwise are solitary (old males) or form bachelor groups (young males). However, they never go too far from their family and recognize it when they meet again.

Elefantes africanos (Vaughan Leiberum)
African elephants (Vaughan Leiberum)

BEHAVIOR

Although they have not been so studied as primates, elephants are considered intelligent animals and show complex behavior such as altruism, empathy, cooperation and problem solving. The matriarch passes on his knowledge to the rest of the family, as migratory routes, where to find water, food, salt, etc. In this article, however, we will focus on behaviors that have elephants in relation to death, which some studies may qualify for funeral rites. We have the idea that only humans keep vigil our dead and we are aware of death, but it might not be true. Although sometimes we apply our criteria to what we see in other animals and we must discuss these issues with caution, especially elephants, dolphins and apes have been recorded special behaviors related to the death of relatives.

Elephant skeleton (Mike Richardson)
Elephant skeleton (Mike Richardson)

FUNERAL RITES

When we talk about elephants and death, we are not referring to their popularly famous graveyards, which has been proven its inexistence, but other events surrounding the death.
Cyntia Moss is a ethologist who has studied the behavior of a herd of African elephants for over 30 years. His observations allowed to know that elephants show special interest in the bones and remains of other individuals of their species, unlike most animals, that do not specially mark the death of other individuals. According to a study of Sussex University, directed by the Dr. Karen McComb, elephants are the only animals along with humans that can recognize the bones of another individual of the same species althougt it had been dead for years.

Over the body of an elephant, the whole family stops and becomes tense. First approach their trunks to smell it, then move carefully and palpate the bones, especially the skull. Other times, they throw sand and leaves on its remains.

Elefantes ante un cráneo de elefante, rinoceronte y búfalo: sólo se interesaron por el de elefante (Foto: Karen McComb/Royal Society))
Elephants in front of an elephant, rhino and buffalo skull: they only became interested in the elephant one. (Photo: Karen McComb/Royal Society)

When an elephant dies, the whole herd is concerned. If it’s a baby, his mother stays with the body several days and even tries to transport him using the trunk or tusks. The rest of the herd stays at her side or slow down. When an adult dies, the other elephants try to raise it and not separate from it until his remains fall into putrefaction. Sometimes they hold a wake over, driving away the scavengers, and even half burying the body in litter. They are also able to systematically recheck the bones and tusks that are on the road and even –the researchers suggest-, they visit the bones of their relatives. The premature death of the matriarch of the family cause general consternation and can lead to the disintegration of the group. Some females may take up to 20 years to return to rebuild the family unit, others will never achieve it.

These behaviors and social structure are used by hunters and ivory traffickers because killing one adult specimen, especially the matriarch, leads to an almost certain death to the group. But that is another issue to be discussed in future posts.

REFERENCES

Cover photo by John Chaney (National Geographic 2012 Traveler Photo contest 2012)

If you enjoyed this article, please share it on social networks to spread it. The aim of the blog, after all, is to spread science and reach as many people as possible.

This publication is licensed under a Creative Commons:Llicència Creative Commons

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Anuncis

El dol en els animals: el cas de l’elefant

T’has plantejat alguna vegada si els humans som els únics que donem importància davant la mort dels nostres congèneres? Fa alguns anys es creia que això ens distingia de la resta d’animals, però actualment se sap que els elefants mostren comportaments especials davant dels cadàvers i mort dels de la seva espècie.

BREU DESCRIPCIÓ DE L’ELEFANT AFRICÀ

L’elefant africà mascle (Loxodonta africana) és l’animal terrestre més gran que existeix actualment, amb una alçada de gairebé 4 metres, un pes de fins a 6 tones i una de la majors esperances de vida entre els mamífers (s’estima que poden viure fins a 70 anys).
Els elefants s’organitzen socialment en grups formats per una femella de major edat i experiència, anomenada matriarca, i altres femelles emparentades de diverses edats amb les seves cries (mascles i femelles joves). De vegades per protegir-se o alimentar-se en àrees frondoses, petits ramats es poden ajuntar per formar grups de diversos centenars d’individus. Els mascles s’uneixen al ramat quan troben una femella sexualment receptiva, ja que sinó són solitaris (mascles de més edat) o formen grups de solters (mascles joves). Tot i això, mai s’allunyen massa de la seva família i la reconeixen quan tornen a trobar-la.

Elefantes africanos (Vaughan Leiberum)
Elefants africans (Vaughan Leiberum)

COMPORTAMENT

Encara que no han estat tan estudiats com els primats, els elefants són considerats animals intel·ligents i mostren comportaments complexos, com altruisme, empatia, cooperació i resolució de problemes. La matriarca transmet els seus coneixements a la resta de la família, com les rutes migratòries, on trobar aigua, menjar, sal, etc. En aquest article no obstant això, ens centrarem en els comportaments que presenten els elefants en relació a la mort, que segons alguns estudis es poden qualificar de ritus funeraris. Tenim la idea que només els humans vetllem els nostres morts i tenim consciència de la mort, però això pot ser que no sigui així. Encara que de vegades apliquem els nostres criteris al que veiem en altres animals i cal tractar aquests temes amb prudència, especialment en elefants, dofins i simis; s’han registrat comportaments especials relacionats amb la mort de familiars o companys de grup.

Elephant skeleton (Mike Richardson)
Elephant skeleton (Mike Richardson)

RITUS FUNERARIS

En parlar d’elefants i mort, no ens referim als seus popularment famosos cementiris, dels quals s’ha provat la seva inexistència en el sentit que els atorguem, sinó a un altre tipus de manifestacions al voltant de la mort.
Cyntia Moss és una etòloga que ha estudiat el comportament d’un grup d’elefants africans durant més de 30 anys. Les seves observacions van permetre saber que els elefants mostren especial interès pels ossos i restes d’altres exemplars de la seva espècie, a diferència de la majoria d’animals, que no marquen de manera especial la mort d’altres individus. Segons un estudi de la Universitat de Sussex, amb la doctora Karen McComb al capdavant, els elefants són els únics animals juntament amb els humans capaços de reconèixer els ossos d’un altre exemplar de la mateixa espècie encara que portin anys morts.

Davant el cadàver d’un elefant, tota la família s’atura i es posa tensa. Primer acosten les seves trompes per olorar-lo, després palpen i mouen amb cura els ossos, sobretot els del crani. Altres vegades, llencen terra i fulles sobre les seves restes.

Elefantes ante un cráneo de elefante, rinoceronte y búfalo: sólo se interesaron por el de elefante (Foto: Karen McComb/Royal Society))
Elefants davant d'un crani d'elefant, rinoceront i búfal: només es van interessar pel d'elefant.(Foto: Karen McComb/Royal Society)

Quan un elefant mor, tot el ramat es preocupa. Si es tracta d’una cria, la seva mare roman al costat del cadàver diversos dies i fins i tot tracta de transportar-la amb ella amb ajuda de la trompa o els ullals. La resta del ramat roman al seu costat o redueix el pas. Quan mor un adult, els altres elefants intenten aixecar-lo i no se separen d’ell fins que les seves restes entren en putrefacció. A vegades vetllen el cadàver, fent fora els carronyers, i fins i tot el semienterren amb fullaraca. També són capaços de tornar sistemàticament a inspeccionar els ossos i ullals que troben pel camí i fins i tot, suggereixen els investigadors, visiten els ossos dels seus parents. La mort prematura de la matriarca de la família causa una consternació general i pot conduir a la disgregació del grup. Algunes poden trigar fins a 20 anys a tornar a reconstruir el nucli familiar, d’altres no ho aconsegueixen mai.

Aquests comportaments i estructura social són aprofitats pels caçadors i traficants d’ivori, ja que matant a un sol exemplar adult, sobretot la matriarca, condemnen a una mort gairebé segura a la resta del grup. Però aquest és un altre tema que tractarem més endavant.

REFERÈNCIES

Foto de la portada per John Chaney (National Geographic 2012 Traveler Photo contest 2012)

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a les xarxes socials per a fer-ne difusió,  doncs l’objectiu del blog, al cap i a la fi, és divulgar la ciència i que arribi al màxim de gent possible.

 Aquesta publicació està sota una llicencia Creative Commons:Llicència Creative Commons

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

El duelo en los animales: el caso del elefante

¿Te has planteado alguna vez si los humanos somos los únicos que damos importancia ante la muerte de nuestros semejantes? Hace algunos años se creía que esto nos distinguía del resto de animales, pero actualmente se sabe que los elefantes muestran comportamientos especiales ante los cadáveres y muerte de los de sus especie.

BREVE DESCRIPCIÓN DEL ELEFANTE AFRICANO

El elefante africano macho (Loxodonta africana) es el animal terrestre más grande que existe actualmente, con una altura de casi 4 metros, un peso de hasta 6 toneladas y una de la mayores esperanzas de vida entre los mamíferos (se estima que pueden vivir hasta 70 años).
Los elefantes se organizan socialmente en grupos compuestos por una hembra de mayor edad y experiencia, llamada matriarca, y otras hembras emparentadas de diversas edades con sus crías (machos y hembras jóvenes). En ocasiones para protegerse o alimentarse en áreas frondosas, pequeños rebaños se pueden juntar para formar grupos de varios cientos de individuos. Los machos se unen al rebaño cuando encuentran una hembra sexualmente receptiva, ya que de otra forma son solitarios (machos de más edad) o forman grupos de solteros (machos jóvenes). A pesar de ello, nunca se alejan demasiado de su familia y la reconocen cuando vuelven a encontrarla.

Elefantes africanos (Vaughan Leiberum)
Elefantes africanos (Vaughan Leiberum)

COMPORTAMIENTO

Aunque no han sido tan estudiados como los primates, los elefantes son considerados animales inteligentes y muestran comportamientos complejos, como altruismo, empatía, cooperación y resolución de problemas. La matriarca transmite sus conocimientos al resto de la familia, como las rutas migratorias, dónde encontrar agua, comida, sal, etc. En este artículo no obstante, nos vamos a centrar en los comportamientos que presentan los elefantes en relación a la muerte, que según algunos estudios se pueden calificar de ritos funerarios. Tenemos la idea de que sólo los humanos velamos nuestros muertos y tenemos consciencia de la muerte, pero esto puede ser que no sea así.  Aunque a veces apliquemos nuestros criterios a lo que vemos en otros animales y hay que tratar estos temas con prudencia, especialmente en elefantes, delfines y simios se han registrado comportamientos especiales relacionados con el fallecimiento de familiares o compañeros de manada.

Elephant skeleton (Mike Richardson)
Elephant skeleton (Mike Richardson)

RITOS FUNERARIOS

Al hablar de elefantes y muerte, no nos referimos a sus popularmente famosos cementerios, de los que se ha probado su inexistencia en el sentido que les atorgamos, sino a otro tipo de manifestaciones alrededor de la muerte.
Cyntia Moss es una etóloga que ha estudiado el comportamiento de una manada de elefantes africanos durante más de 30 años. Sus observaciones permitieron saber que los elefantes muestran especial interés por los huesos y restos de otros ejemplares de su especie, a diferencia de la mayoría de animales, que no marcan de manera especial la muerte de otros individuos. Según un estudio de la Universidad de Sussex, con la doctora Karen McComb a la cabeza, los elefantes son los únicos animales junto con los humanos capaces de reconocer los huesos de otro ejemplar de la misma especie aunque lleven años muertos.

Ante el cadáver de un elefante, toda la familia se detiene y se pone tensa. Primero acercan sus trompas para olerlo, luego palpan y mueven con cuidado los huesos, sobretodo los del cráneo. Otras veces, arrojan tierra y hojas sobre sus restos.

Elefantes ante un cráneo de elefante, rinoceronte y búfalo: sólo se interesaron por el de elefante (Foto: Karen McComb/Royal Society))
Elefantes ante un cráneo de elefante, rinoceronte y búfalo: sólo se interesaron por el de elefante (Foto: Karen McComb/Royal Society)

Cuando un elefante muere, toda la manada se preocupa. Si se trata de una cría, su madre permanece junto al cadáver varios días e incluso trata de transportarla consigo con ayuda de la trompa o los colmillos. El resto de la manada permanece a su lado o reduce el paso. Cuando muere un adulto, los otros elefantes tratan de levantarlo y no se separan de él hasta que sus restos entran en putrefacción. A veces velan el cadáver, ahuyentando a los carroñeros, e incluso lo semientierran en la hojarasca. También son capaces de volver sistemáticamente a inspeccionar los huesos y colmillos que encuentran en el camino e incluso, sugieren los investigadores, visitan los huesos de sus parientes. La muerte prematura de la matriarca de la familia causa una consternación general y puede conducir a la disgregación del grupo. Algunas pueden tardar hasta 20 años en volver a reconstruir el núcleo familiar, otras no lo logran jamás.

Estos comportamientos y estructura social son aprovechados por los cazadores y traficantes de marfil,  ya que matando a un sólo ejemplar adulto, sobretodo la matriarca, condenan a una muerte casi segura al resto del grupo. Pero ese es otro tema que trataremos más adelante.

REFERENCIAS

Foto de la portada por John Chaney (National Geographic 2012 Traveler Photo contest 2012)

Si te ha gustado este artículo, por favor compártelo en las redes sociales para hacer difusión, pues el objetivo del blog, al fin y al cabo, es divulgar la ciencia y que llegue al máximo de gente posible.

 Esta publicación está bajo una licencia Creative Commons:
Llicència Creative Commons

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.