Arxiu d'etiquetes: dasyatis centroura

Fishes with bad spines

This week, after the amazing success of the last post, I will change the direction of the article and I will focus on the fishes with bad spines, it is, fishes with venomous spines, but focusing on the Mediterranean species. 

INTRODUCTION

Despite seas and oceans of the planet are inhabited by a high number of potentially dangerous animals for humans, understanding its danger for bites, electric discharges or for its consumption; the truth is that in only few cases these animals attack deliberately; so, accidents are that: accidents produced by ignorance or carelessness. We have to have into consideration that we are not a prey of this fishes, so: which is the sense that this animals attack us deliberately?

These fishes with bad spines are catalogued as actively venomous animals, it is, they have a venomous apparatus with glands that produce poison and a mechanism that permits the introduction inside another animal, like spines or teeth. This poison are used to defend themselves or/and to capture their preys.

PREVENTION IS BETTER THAN CURE

These are some tips to prevent possible injuries when you go to the beach or when you are diving. They are useful to avoid venomous fishes and other marine animals:

Prevention at the beach

  • To inform about venomous animal of your destination.
  • Don’t touch anything that you don’t know.
  • Watch your step. There may be sea urchins or fishes…
  • Taking a swim at night or in desert beaches suppose more risk.
  • Use full-body neoprene in waters with potentially dangerous fauna, like Australia.
  • Don’t swim close to the bottom (sand, rocks or reefs).

Prevention while diving

  • Control your flotability in order to don’t touch anything.
  • Don’t put your hands inside cavities, cracks or holes if you don’t see the interior.
  • Leave a exit way for animals.
  • Don’t feed fishes.

MEDITERRANEAN FISHES WITH VENOMOUS SPINES

Myliobatiformes

Description. They include whiprays. Their body is flatten and with a circular or rhomboidal shape. They are the only venomous fishes that can produce a deep wound. The venomous spines are place in the upper part of the tail, with different shapes, sizes and positions according to the family. They usually are on the seafloor (benthonic species), often buried with sediment and with the eyes and spiracles on the water, so the most part of the accidents are for involuntary footsteps.

Danger. In whiprays, the needle is placed far from the the base of the tail, what allows for a wide outreach, but only it is a defensive weapon. The needle is hard and with hooks in the edge. It is in its interior where are venomous glands, which acts on heart muscles. In addition to the wound, the symptoms are: nausea, diarrhoea, vomit, sweating, circulatory disruptions and anxiety.

Mediterranean  species. There are two venomous species in the Mediterranean: roughtail stingray (Dasyatis centroura) and common stingray (Dasyatis pastinaca). Roughtail stingray can measure 210 cm, has a rhomboidal shape and in the central part of the back and in the tail it has bony tubercles. They live in coastal waters, where feed on crustaceans, cephalopods and small fishes. On the other hand, common stingray, that also inhabits in coastal waters, doesn’t have bony tubercles in the back, but in the tail.

Escurçana clavellada (Dasyatis centroura)
Roughtail stingray (Dasyatis centroura) (Picture: Okeefes)
Escurçana o milà (Dasyatis pastinaca) (Foto de Ictioterm)
Common stingray (Dasyatis pastinaca) (Picture: Ictioterm)

Scorpaenidae

Description. With a robust body, Scorpaenidae fishes have big pectoral fins and a wild and big head. Its colouration is brown reddish and irregular.

Danger. Most of the species live on the rocks or behind corals, so the risk is on step on them. The poison produce a reduction of pressure and lung edema and an increase of pressure on lung arteries, and cramps. The hard spines placed in front of the dorsal fin, the three first of the anal fin and the two first of the ventral fins present poison.

Mediterranean species. In the Mediterranean, there is 3 species with venomous spines: the largescaled scorpionfish (Scorpaena scrofa), the small red scorpionfish (Scorpaena notata) and the brown scorpionfish (Scorpaena porcus). The largescaled scorpionfish is the biggest species in the Mediterranean (till 50 cm) and live in rocky and sandy seafloors. It can be easily identified by long dorsal spines with separated membrane. On the other hand, the small red scorpionfish has a short tentacle above each eye, has not appendixes in the chin, its size is about 20 cm and with a black spot in the dorsal fin. Finally, the brown scorpionfish has large tentacles above the eyes and in the chin.

Cap-roig (Scorpaena scrofa) (Foto de Ictioterm)
Largescaled scorpionfish (Scorpaena scrofa) (Picture: Ictioterm)
Captinyós (Scorpaena notata) (Foto: Dein Freund der Baum, Creative Commons).
Small red scorpionfish (Scorpaena notata) (Picture: Dein Freund der Baum, Creative Commons).
Escórpora (Scorpaena porcus) (Foto de Maestro Pescador)
Brown scorpionfish (Scorpaena porcus) (Foto de Maestro Pescador)

Trachinidae

Description. These fishes has a long and laterally flatten body. The mouth is wide and orientated upwards.

Danger. All the species live in sandy seafloors, where bury theirselves. The venomous spines are the 5-7 first of the dorsal fin and the spine in the gill operculum. The poison produce an intense pain in the affected zone and cause sweating, nausea and secondary infections.

Mediterranean species. There are two venomous species in the Mediterranean: streaked weever (Trachinus radiatus) and the greater weever (Trachinus draco). The streaked weever can be identified by: a brown yellowish to gray body with dark spots and the first dorsal fin has six spiny spines. Such can be the gravity of the bite that can be lethal. The greater weever has a grey greenish to brown yellowish body; with short, dark and yellow lines and with 5-7 spiny spines in the first dorsal fin.

Aranya de cap negre (Trachinus radiatus) (Foto de SnipView).
Streaked weever (Trachinus radiatus) (Picture: SnipView).
Aranya blanca (Trachinus draco) Foto de Biopix).
Greater weever (Trachinus draco) (Picture: Biopix).

Rabbitfishes

Description. They are typical species of coral reef and in lagoons in Indian and Pacific oceans, but one species can be found in the Eastern Mediterranean, where lives in rocky seafloors with algae. Its body is oval and very laterally flatten, with a small head and mouth.

Danger. Rabbitfishes are shy, so it is difficult to be hurt by their spiny spines, which are all over the body: 13 in the dorsal fin, 7 in the anal fin and 2 more in the ventral fin. Poison causes a hard pain, but it doesn’t persist so much.

Mediterranean species. The marbled spinefoot (Siganus rivulatus) has an olive light body with irregular brown spots. It can be confused with salema porgies (Sarpa salpa). It is an invasive species.

Peix conill llis (Siganus rivulatus) (Foto: Stephan Moldzio, Fishbase).
Marbled spinefoot (Siganus rivulatus) (Picture: Stephan Moldzio, Fishbase).

Remember: you don’t have to be afraid of sea and nature. With common sense and respect towards nature you won’t suffer any harm.

REFERENCES

  • Ballesteros E & Llobet, T (2015). Fauna i flora de la mar Mediterrània. Ed. Brau
  • Bergbauer, Myers & Kirschner (2009). Guía de animales marinos peligrosos. Ed. Omega
  • Martin, P (1999). Claves para la clasificación de la fauna marina. Ed. Omega
  • Riedl (1986). Fauna y Flora del Mar Mediterráneo. Ed. Omega

Difusió-anglès

Peces con mala espina

Esta semana, después del éxito rotundo del artículo pasado, haré un cambio en el rumbo del post y me centraré en los “peces con mala espina”, es decir, peces con espinas venenosas, pero centrado en las especies mediterráneas. 

INTRODUCCIÓN

A pesar de que los mares y océanos del planeta están habitados por un elevado número de animales potencialmente peligrosos para el ser humano, entendiendo su peligrosidad por mordidas, picaduras, descargas eléctricas o por su consumo; lo cierto es que sólo en muy pocas ocasiones estos animales atacan deliberadamente (y quiero remarcar que sólo en muy pocos casos); así pues, los accidentes se deben a ésto: a accidentes por desconocimiento o por descuido humano. Hemos de tener en cuenta que los humanos no somos presa de los peces que constan aquí debajo, por lo tanto, ¿qué sentido tiene que nos ataquen voluntariamente (a no ser que los ataquemos nosotros)?

Estos peces con mala espina están catalogados como animales venenosos activamente, es decir, presentan un aparato venenoso constituido por glándulas productoras de veneno y un dispositivo que permite introducirlo en otro animal, como espinas o dientes. Estos venenos les sirven para defenderse y/o para capturar a sus presas.

MÁS VALE PREVENIR QUE CURAR

A continuación constan algunos consejos de prevención para evitar posibles daños para cuando vamos a la playa como cuando hacemos buceo. Hay que decir que no sólo se aplican a los peces con espinas venenosas, sino a otros organismos marinos:

Precaución en la playa

  • Infórmate de los animales venenosos de tu destino.
  • No toques nada que no conozcas (y mejor si tampoco tocas lo que conoces, para evitar molestarlos).
  • Ten cuidado donde pisas. Pueden haber erizos de mar, peces enterrados en la arena…
  • Bañarse de noche y en playas desiertas comporta más riesgo.
  • Utiliza neopreno de cuerpo entero en aguas donde haya fauna potencialmente peligrosa, como es el caso de Australia.
  • No nadas muy cerca del fondo (ya sea arenoso, rocoso o un arrecife).

Precaución durante el buceo

  • Controla bien la flotabilidad para no tocar nada.
  • No introduzcas las manos en cavidades, grietas o agujeros si no ves bien su interior.
  • Deja una vía de huida para los animales.
  • No alimentes a los peces.

PECES MEDITERRÁNEOS CON ESPINAS VENENOSAS

Myliobatiformes

Descripción. Incluyen a las rayas látigo, entre otros grupos. Tienen el cuerpo aplanado y de forma circula a romboidal ancha. Son los únicos peces venenosos que pueden provocar una herida profunda. La espina o espinas venenosas están situadas en la parte superior de la cola, con formas, tamaños y posiciones diferentes según las familias. Suelen vivir sobre el fondo (especies bentónicas), a menudo enterradas en el sedimento y sacando los ojos y espiráculos únicamente, de manera que la mayoría de accidentes se deben a pisadas involuntarias.

Peligro. En el caso que nos ocupa, la aguja está localizada lejos de la base de la cola, lo que le permite un radio de acción amplio, pero sólo lo utiliza como arma defensiva. Esta espina es dura y presenta ganchos en el margen. Es en el interior de esta espina donde hay las glándulas del veneno, el cual actúa sobre los músculos del corazón. Además de la herida por la espina, los síntomas son: náuseas, diarrea, vómito, sudoración, trastornos circulatorios y angustia.

Especies mediterráneas. Se han encontrado dos especies venenosas en el Mediterráneo: pastinaca espinosa (Dasyatis centroura) y la pastinaca (Dasyatis pastinaca). La pastinaca espinosa puede medir 210 cm, tiene forma romboidal y la parte central del dorso y la cola tienen tubérculos espinosos. Vive en aguas costeras, donde se alimenta de crustáceos, cefalópodos y pequeños peces. Por otro lado, la pastinaca, que también vive en aguas costeras, no tiene tubérculos espinosos en la parte dorsal, pero sí en la cola.

Escurçana clavellada (Dasyatis centroura)
Pestinaca espinosa (Dasyatis centroura) (Foto de Okeefes)
Escurçana o milà (Dasyatis pastinaca) (Foto de Ictioterm)
Pestinaca (Dasyatis pastinaca) (Foto de Ictioterm)

Peces escorpión

Descripción. Se caracterizan por tener un cuerpo robusto con las aletas pectorales grandes y la cabeza ancha y grande. Su coloración es marrón roja e irregular.

Peligro. La mayoría de especies viven sobre rocas o entre corales, muy bien camuflados, de manera que hay el peligro de pisarlas. El veneno produce una bajada de la presión y edema pulmonar y un aumento de la presión en las arterias pulmonares, además de calambres musculares. Los radios duros situados en la parte de delante de la aleta dorsal, los tres primeros de la aleta anal y los dos primeros de las ventrales son los que tienen el veneno.

Especies mediterráneas. En el Mediterráneo se conocen tres especies con espinas venenosas: el cabracho (Scorpaena scrofa), la escórpora (Scorpaena notata) y el rascacio (Scorpaena porcus). El cabracho es la especie más grande del Mediterráneo (hasta 50 cm) y vive en fondos rocosos, arenosos y blandos. Se puede identificar fácilmente por sus espinas dorsales anteriores muy largas y con la membrana muy separada. Por otro lado, la escórpora tiene un único tentáculo muy corto sobre cada ojo, no tiene apéndices en la barbilla, es de tamaño medio (unos 20 cm) y tiene una mancha negra en la aleta dorsal. También vive en fondos rocosos y arenosos. Finalmente, el rascacio tiene unos tentáculos muy grandes sobre los ojos y en la zona de la barbilla.

Cap-roig (Scorpaena scrofa) (Foto de Ictioterm)
Cabracho (Scorpaena scrofa) (Foto de Ictioterm)
Captinyós (Scorpaena notata) (Foto: Dein Freund der Baum, Creative Commons).
Escórpora (Scorpaena notata) (Foto: Dein Freund der Baum, Creative Commons).
Escórpora (Scorpaena porcus) (Foto de Maestro Pescador)
Rascacio (Scorpaena porcus) (Foto de Maestro Pescador)

Traquínidos

Descripción. Son peces de cuerpo alargado y aplanado lateralmente. Tienen la obertura de la boca ancha y está orientada hacia arriba.

Peligro. Todas las especies viven en fondos arenosos, donde se suelen enterrar. Los radios venenosos son los 5-7 radios duros primeros de la aleta dorsal, como también la espina del opérculo branquial. El veneno produce un dolor intenso en la zona afectada, además de provocar sudoración, náuseas e infecciones secundarias.

Especies mediterráneas. Se han documentado dos especies venenosas en el Mediterráneo: la araña de cabeza negra (Trachinus radiatus) y la gran araña (Trachinus draco). La araña de cabeza negra se puede identificar por el hecho de tener el cuerpo pardo amarillento a gris con muchas manchas oscuras y por el hecho que la primera aleta dorsal tiene seis radios espinosos. Su picadura es grave, e incluso puede ser mortal. La gran araña tiene el cuerpo de gris verdoso a pardo amarillento, con líneas cortas amarillas y oscuras; además de 5-7 radios espinosos en la primera aleta dorsal.

Aranya de cap negre (Trachinus radiatus) (Foto de SnipView).
Araña de cabeza negra (Trachinus radiatus) (Foto de SnipView).
Aranya blanca (Trachinus draco) Foto de Biopix).
Gran araña (Trachinus draco) Foto de Biopix).

Peces conejo

Descripción. Son especies típicas de arrecifes de coral y lagunas del Indopacífico, aunque una especie se puede encontrar en el Mediterráneo oriental, donde vive sobre fondos rocosos cubiertos de algas. Tienen el cuerpo ovalado y muy aplanado lateralmente, con la cabeza y la boca pequeñas.

Peligro. Los peces conejo son muy tímidos, de manera que es complicado herirse con sus radios espinosos, los cuales se encuentran por todo el cuerpo: 13 en la aleta dorsal, 7 en la anal y 2 en las ventrales. El veneno produce un dolor fuerte, pero no suele perdurar mucho.

Especies mediterráneas. El pez conejo liso (Siganus rivulatus) tiene el cuerpo de color oliva claro y algunas manchas marrones irregulares. Se puede confundir con las salpas (Sarpa salpa). Se trata de una especie invasora.

Peix conill llis (Siganus rivulatus) (Foto: Stephan Moldzio, Fishbase).
Pez conejo liso (Siganus rivulatus) (Foto: Stephan Moldzio, Fishbase).

Recuerda que no tienes que tener miedo al mar ni a la naturaleza. Con sentido común y respeto hacia la naturaleza es suficiente para no sufrir ningún daño.

REFERENCIAS

  • Ballesteros E & Llobet, T (2015). Fauna i flora de la mar Mediterrània. Ed. Brau
  • Bergbauer, Myers & Kirschner (2009). Guía de animales marinos peligrosos. Ed. Omega
  • Martin, P (1999). Claves para la clasificación de la fauna marina. Ed. Omega
  • Riedl (1986). Fauna y Flora del Mar Mediterráneo. Ed. Omega

Difusió-castellà

Peixos amb mala espina

Aquesta setmana, després de l’èxit rotund de l’article passat, faré un canvi en el rumb del post i em centraré en els “peixos amb mala espina”, és a dir, peixos amb espines verinoses, però centrat en les espècies mediterrànies. 

INTRODUCCIÓ

Tot i que els mars i oceans del planeta estan habitats per un elevat nombre d’animals potencialment perillosos per a l’ésser humà, entenent la seva perillositat per mossegades, picades, descàrregues elèctriques o bé pel seu consum; el cert és que només en molt comptades ocasions aquests animals ataquen deliberadament (i vull remarcar que només en molt poques ocasions); així doncs, els accidents es deuen a això: a accidents per desconeixement o descuit humà. Hem de tenir en compte que els humans no som presa dels peixos que constaran aquí sota, per tant, quin sentit té que ens ataquin voluntàriament (excepte si els ataquem!)?

Aquests peixos amb mala espina estan catalogats com a animals verinosos activament, és a dir, presenten un aparell verinós constituït per glàndules productores de verí i un dispositiu que permet introduir-lo en un altre animal, com espines o dents. Aquests verins els serveixen per a defensar-se i/o per a capturar les seves preses.

 VAL MÉS PREVENIR QUE CURAR

A continuació consten alguns consells de prevenció per evitar possibles danys per quan anem a la platja com per quan fem busseig. Val a dir que no només s’apliquen als peixos amb espines verinoses, sinó a altres organismes marins:

Precaució a la platja

  • Informa’t dels animals verinosos del teu destí.
  • No toquis res que no coneguis (i per anar bé tampoc allò que coneguis, per evitar molestar-los).
  • Ves amb cura del lloc on trepitges. Hi poden haver eriçons de mar, peixos enterrats a la sorra…
  • Banyar-se de nit i en platges desertes comporta més risc.
  • Utilitza neoprè de cos sencer en aigües on hi hagi fauna potencialment perillosa, com és el cas d’Austràlia.
  • No nedis gaire a prop del fons (ja sigui rocós, arenós o un escull).

Precaució durant el busseig

  • Controla bé la flotabilitat per no tocar res.
  • No introdueixis les mans en cavitats, esquerdes o forats si no veus bé el seu interior.
  • Deixa una via de fugida pels animals.
  • No alimentis als peixos.

PEIXOS MEDITERRANIS AMB ESPINES VERINOSES

Miliobatiformes

Descripció. Inclouen el que en castellà se’n diuen “rayas látigo” (no s’ha trobat cap nom comú en català), entre altres grups. Tenen el cos aplanat i de forma circular a romboïdal ample. Són els únics peixos verinosos que poden provocar una ferida profunda. L’espina o espines verinoses estan situades a la part superior de la cua, amb formes, mides i posicions diferents segons les famílies. Solen viure sobre el fons (espècies bentòniques), sovint enterrades al sediment i traient els ulls i espiracles únicament, de manera que la majoria d’accidents es deuen a trepitjades involuntàries.

Perill. En el cas que ens ocupa, l’agulla està localitzada lluny de la base de la cua, el que li permet un radi d’acció ampli, però només l’utilitza com a arma defensiva. Aquesta espina és dura i presenta ganxos al marge. És a l’interior d’aquesta espina on hi ha les glàndules del verí, el qual actua sobre els músculs del cor. A més de la ferida per l’espina, els símptomes són: nàusees, diarrea, vòmit, sudoració, trastorns circulatoris i neguit.

Espècies mediterrànies. S’han trobat dues espècies verinoses al Mediterrani: l’escurçana clavellada (Dasyatis centroura) i l’escurçana o milà (Dasyatis pastinaca). L’escurçana clavellada pot mesurar 210 cm, té forma romboïdal i la part central del dors i la cua tenen tubercles espinosos. Viu en aigües costaneres, on s’alimenta de crustacis, cefalòpodes i petits peixos. Per altra banda, l’escurçana o milà, que també viu en aigües costaneres, no té tubercles espinosos a la part dorsal, però sí a la cua.

Escurçana clavellada (Dasyatis centroura)
Escurçana clavellada (Dasyatis centroura) (Foto de Okeefes)
Escurçana o milà (Dasyatis pastinaca) (Foto de Ictioterm)
Escurçana o milà (Dasyatis pastinaca) (Foto de Ictioterm)

Escórpores

Descripció. Es caracteritzen per un cos robust amb les aletes pectorals grans i el cap ample i gran. La seva coloració és marró roja i irregular.

Perill. La majoria d’espècies viuen sobre roques o entre coralls, molt ben camuflats, de manera que hi ha el perill de trepitjar-les. El verí produeix una baixada de la pressió i edema pulmonar i un augment de la pressió en les artèries pulmonars, a més de rampes musculars. Els radis durs situats a la part de davant de l’aleta dorsal, els tres primers de l’aleta anal i els dos primers de les ventrals són els que tenen el verí.

Espècies mediterrànies. Al Mediterrani es coneixen tres espècies amb espines verinoses: el cap-roig (Scorpaena scrofa), el captinyós (Scorpaena notata) i l’escórpora o escórpora vera (Scorpaena porcus). El cap-roig és l’espècie més gran del Mediterrani (fins a 50 cm) i viu en fons rocosos, arenosos i tous. Es pot identificar fàcilment per les seves espines dorsals anteriors molt llargues i amb la membrana molt separada. Per altra banda, el captinyós té un únic tentacle molt curt sobre de cada ull, no té apèndixs a la barbeta, és de mida mitjana (uns 20 cm) i té una taca negra a l’aleta dorsal. També viu en fons rocosos i arenosos. Finalment, l’escórpora té uns tentacles molt grans sobre dels ulls i a la zona de la barbeta.

Cap-roig (Scorpaena scrofa) (Foto de Ictioterm)
Cap-roig (Scorpaena scrofa) (Foto de Ictioterm)
Captinyós (Scorpaena notata) (Foto: Dein Freund der Baum, Creative Commons).
Captinyós (Scorpaena notata) (Foto: Dein Freund der Baum, Creative Commons).
Escórpora (Scorpaena porcus) (Foto de Maestro Pescador)
Escórpora (Scorpaena porcus) (Foto de Maestro Pescador)

Traquínids

Descripció. Són peixos de cos allargat i aplanat lateralment. Tenen l’obertura de la boca ample i està orientada cap amunt.

Perill. Totes les espècies viuen en fons sorrencs, on es solen enterrar. Els radis verinosos són els 5-7 radis durs primers de l’aleta dorsal, com també l’espina de l’opercle branquial. El verí produeix un dolor intens en la zona afectada, a més de provocar sudoració, nàusees i infeccions secundàries.

Espècies mediterrànies. S’han documentat dues espècies verinoses al Mediterrani: l’aranya de cap negre (Trachinus radiatus) i l’aranya blanca (Trachinus draco). L’aranya de cap negre es pot identificar per tenir el cos de bru groguenc a gris amb moltes taques fosques i pel fet que la primera aleta dorsal té sis radis espinosos. La seva picada és greu, fins i tot mortal. L’aranya blanca té el cos de gris verdós a bru groguenc, amb línies curtes grogues i fosques; a més de 5-7 radis espinosos en la primera aleta dorsal.

Aranya de cap negre (Trachinus radiatus) (Foto de SnipView).
Aranya de cap negre (Trachinus radiatus) (Foto de SnipView).
Aranya blanca (Trachinus draco) Foto de Biopix).
Aranya blanca (Trachinus draco) Foto de Biopix).

Peixos conill

Descripció. Són espècies típiques d’esculls de corall i llacunes de l’Indopacífic, tot i que una espècie es pot trobar al Mediterrani oriental, on viu sobre fons rocosos coberts d’algues. Tenen el cos ovalat i molt aplanat lateralment, amb el cap i la boca petites.

Perill. El peixos conill són molt tímids, de manera que és complicat ferir-se amb els seus radis espinosos, els quals es troben per tot el cos: 13 a l’aleta dorsal, 7 a l’aleta anal i 2 en les ventrals. El verí produeix un dolor fort, però no sol durar gaire.

Espècies mediterrànies. El peix conill llis (Siganus rivulatus) té el cos de color oliva clar i amb algunes taques marrons irregulars. Es pot confondre amb les salpes (Sarpa salpa). Es tracta d’una espècie invasora.

Peix conill llis (Siganus rivulatus) (Foto: Stephan Moldzio, Fishbase).
Peix conill llis (Siganus rivulatus) (Foto: Stephan Moldzio, Fishbase).

Recorda que no has de tenir por al mar ni a la natura. Amb sentit comú i respecte envers a la naturalesa és suficient per no patir cap dany.

REFERÈNCIES

  • Ballesteros E & Llobet, T (2015). Fauna i flora de la mar Mediterrània. Ed. Brau
  • Bergbauer, Myers & Kirschner (2009). Guía de animales marinos peligrosos. Ed. Omega
  • Martin, P (1999). Claves para la clasificación de la fauna marina. Ed. Omega
  • Riedl (1986). Fauna y Flora del Mar Mediterráneo. Ed. Omega

Difusió-català