Arxiu d'etiquetes: desenvolupament sostenible

Xarxa Natura 2000, en xarxa per a la cooperació i conservació de la biodiversitat

La conservació, protecció i millora del medi ambient, inclosos els hàbitats naturals i la fauna i flora silvestres, és un dels objectius essencials de la Unió Europea. Amb aquesta finalitat es crea la Xarxa Natura 2000, per protegir i gestionar de forma adequada un nombre i superfície suficients dels espais més importants que els alberguen, permetent a més el desenvolupament sostenible del medi rural en aquestes àrees.

La Xarxa Natura 2000, que abasta territoris des d’Espanya a Polònia, va complir 24 fructífers anys el dissabte 21 de maig de 2016, en el Dia de la Xarxa Natura 2000.

QUÈ ÉS LA XARXA NATURA?

La Xarxa Natura 2000 va ser creada per la Directiva Hàbitat 92/43/CEE (Dret de la Unió Europea que té com a objectiu la protecció dels hàbitats i espècies silvestres) per tal de garantir la biodiversitat front a l’impacte de les activitats humanes. Promou la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres més valuoses i amenaçades. Per a això, s’estableix una gran xarxa d’espais naturals a nivell europeu, amb objectius específics.

La necessitat d’una xarxa d’aquestes característiques es va fer patent davant la destrucció i fragmentació que durant dècades estaven patint els hàbitats naturals. L’Agència Europea de Medi Ambient ha confirmat que en els darrers anys s’estan reduint les poblacions de moltes espècies europees: s’han extingit 64 espècies de flora endèmiques (espècies que es troben exclusivament en un territori determinat), estan amenaçades el 38% de les espècies d’aus i el 45% de les papallones. A més, els ecosistemes estan sotmesos a intenses pressions (canvis de l’ús del sòl, incendis, infraestructures, augment de les àrees urbanes, intensificació del turisme,…), En les últimes dècades, per exemple, la superfície d’aiguamolls del nord i oest d’Europa s’ha reduït en un 60%.

Dins de la Xarxa Natura, podem trobar dues figures de protecció:

  • Llocs d’Importància Comunitària (LIC): Són llocs que presenten tipus d’hàbitats naturals o espècies de valor, i que són designats en virtut de la Directiva Hàbitats. Una vegada són declarats pels estats membres de la Unió Europea, passen a denominar-se Zones d’Especial Conservació (ZEC).
  • Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA): Zones que alberguen espècies d’aus a conservar que es troben catalogades a la Directiva Aus.

A més, cal tenir en compte que dins de la Xarxa Natura s’hi poden trobar hàbitats terrestres i marins.

LOCALITZACIÓ DE LES ÀREES PROTEGIDES

La Unió Europea no és un espai geogràfic homogeni. Des del Cercle Polar Àrtic fins al Mediterrani, i des del Delta del Danubi fins a les Illes Canàries, presenta en els més de 4.000.000 km2 d’extensió una gran diversitat d’ecosistemes i paisatges naturals.

natura2000sites
Localització de zones Natura 2000 a Europa (Foto: http://www.metrhispanico.com)

Més de 27.000 espais naturals d’alt valor ecològic a tot Europa formen part de la Xarxa Natura 2000. La Comissió disposa d’una web en la qual consultar tots els llocs Natura 2000, així com els projectes desenvolupats en ells.

XARXA NATURA 2000 I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE EN EL MEDI RURAL

En els seus inicis, després de la presentació per part dels participants d’un llistat de llocs que podrien ser destinats a formar aquesta xarxa, hi va haver un problema quan van sorgir controvèrsies on molts agricultors i propietaris van denunciar que se’ls volien confiscar terres per assolir els objectius de la Xarxa Natura. Aquesta situació va provocar una lenta instauració de la mateixa, encara que finalment es va aconseguir i va demostrar que és possible assolir els objectius sense interferir en l’economia agrícola i ramadera.

El model de la Xarxa Natura 2000 promou que la conservació de la naturalesa vagi de la mà amb els beneficis per als ciutadans i per a l’economia en general. Per això, no pretén ser una xarxa de reserves naturals on les activitats humanes quedin excloses, sinó que ofereix noves oportunitats per al desenvolupament d’activitats compatibles amb la conservació.

extraccion sal
Extracció a mà de sal a les maresmes de Cadis (Foto: José Manuel Vidal – EFE)

Els beneficis que les zones protegides generen per a les persones, la societat i l’economia consisteixen, entre altres coses, en la disponibilitat de recursos com l’aigua i en la producció sostenible de cultius i fusta (serveis de proveïment), així com en els processos que regulen la qualitat de l’aigua i l’aire, prevenen els perills naturals com les inundacions i l’erosió dels sòls, i mitiguen el canvi climàtic per mitjà de l’emmagatzematge i la captura de carboni (serveis de regulació). La Xarxa Natura 2000 aprovisiona de matèria primera a multitud de negocis relacionats amb l’agricultura, la ramaderia i l’artesania.

A més, els espais protegits presten serveis culturals quan en ells es desenvolupen activitats d’oci i turisme.

turismo ornitologico
Turisme ornitològic a espai de la Xarxa Natura 2000 (Foto: http://www.castillalamancha.es)

I ARA QUÈ?

Afortunadament, la Xarxa Natura continua creixent i cada vegada més s’afavoreixen les connexions entre els llocs “Natura 2000”. D’acord amb els compromisos adquirits a la Cimera de Rio (Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament per tal d’aconseguir un equilibri entre tots dos, que es va celebrar a Rio de Janeiro el 1992), la Unió Europea està desenvolupant diversos instruments per augmentar la responsabilitat mediambiental en tots els sectors d’activitat afectats i a tots els nivells de la societat: integració del medi ambient en la Política Agrícola Comuna, etiquetes ecològiques industrials, estudis d’impacte, …

Així mateix, la Unió està intensificant el seu paper en l’actuació i cooperació internacional per al desenvolupament sostenible.

Cada 21 de maig es celebra el Dia Europeu de la Xarxa Natura… per molts anys més de cooperació i treball per la nostra biodiversitat! UNA SIMPLE PAPALLONA, pot canviar el món.

descarga
Logotip del Dia Europeu de la Xarxa Natura 2000 (Foto: http://www.seo.org)

 REFERÈNCIES

Sara de la Rosa Ruiz

Estem matant al planeta?: Informe Planeta Viu 2014 (WWF)

A finals de setembre d’aquest any es va publicar la desena edició de l’Informe Planeta Viu de WWF (de l’anglès World Wildlife Fund for Nature; en català, Fons Mundial per a la Naturalesa), una publicació biennal que documenta l’estat en que es troba el planeta, la biodiversitat, els ecosistemes i la demanda de recursos naturals de la humanitat.

L’ÍNDEX PLANETA VIU

L’informe es basa en el càlcul de l’Índex Planeta Viu (IPV), que mesura les tendències de 10.380 poblacions representatives de 3.038 espècies de vertebrats (mamífers, aus, rèptils, amfibis i peixos) de tot el món. L’informe ha determinat una reducció de l’Índex Planeta Viu en un 52% des de 1970, el que significa que en 40 anys s’han reduït a la meitat les poblacions de vertebrats silvestres estudiades, especialment en les regions tropicals. El motiu principal és que estem augmentant el component econòmic a expenses de l’ambiental. És a dir, estem enriquint-nos a canvi de la pèrdua i degradació d’hàbitats, l’augment de la caça i la pesca i del canvi climàtic, el que té un impacte important en la biodiversitat mundial.

Ursus_maritimus_4_1996-08-04Si s’estudien les tendències de les diferents poblacions segons els seus ambients, les diferències es fan molt evidents:

  • AMBIENTS TERRESTRES: Les poblacions de les espècies terrestres han disminuït un 39% en els últims 40 anys degut a la pèrdua d’hàbitats per a un ús de la terra per agricultura, el desenvolupament urbà i la producció d’energia.
  • AMBIENTS D’AIGUA DOLÇA: Les poblacions de les espècies d’aigua dolça han disminuït un 76% en els últims 40 anys degut a la pèrdua i fragmentació dels hàbitats, la contaminació i les espècies invasores.
  • AMBIENTS MARINS: Les poblacions de les espècies marines han caigut un 39% entre 1970 i 2010 degut a la caiguda de les poblacions de tortugues i ocells marins degut a les captura accidental en la pesca i a la sobrepesca de taurons als tròpics i a l’augment de la sobrepesca a l’oceà Antàrtic.

IPV ambients

LA PETJADA ECOLÒGICA

S’utilitza la petjada ecològica per tal de sintetitzar l’impacte que tenen les diferents activitats humanes sobre el medi ambient; de manera que com més baixa sigui, menys impacte causa. Té en compte tots els béns i serveis ecològics que necessita la humanitat i que competeixen per l’espai. En els últims 50 anys, el component dominant de la petjada ecològica ha estat el carboni emès en la combustió de combustibles fòssils i continua augmentant, passant del 36% del total de la petjada ecològica al 1961 al 53% al 2010.

Per altra banda, té en compte la terra biològicament productiva (biocapacitat), la qual ha augmentat degut als avenços tecnològics, a les entrades agrícoles i al reg, de manera que ha augmentat de 9.900 a 12.00 milions d’hectàrees globals del 1961 al 2010. Però l’augment desmesurat de la població en aquest mateix període fa que la biocapacitat per càpita disponible caigui de 3,2 hectàrees globals a 1,7. Això significa que cada persona del món té 1,7 hectàrees per produir el que necessita en un any.

Per tant, la petjada ecològica global va augmentar més ràpidament que la biocapacitat global, de manera que l’augment de la productivitat de la Terra no ha estat suficient per compensar les demandes de la població mundial. Això significa que estem utilitzant més recursos dels que la Terra pot subministrar. De fet, a nivell mundial necessitaríem 1,5 planetes Terra per tal d’obtenir tots els recursos i serveis ecològics que necessitem cada any.

1,5 planetes terra

S’observen diferències significatives entre països: els països amb els ingressos més alts tenen petjades ecològiques per càpita per sobre de la biocapacitat disponible, de manera que depenen de la biocapacitat d’altres països, principalment dels que tenen ingressos mitjans i baixos, els quals són aquests últims els que pateixen més pèrdues d’ecosistemes i la disminució de la biodiversitat més important (entre el 18 i el 58%).

BUSCANT EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

La manera en que suplim les nostres necessitats està posant en perill la capacitat de les generacions futures de cobrir les seves pròpies. Per aquest motiu, la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament del 1987 va utilitzar per primera vegada en la història el concepte de desenvolupament sostenible i el va definir com aquell desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les pròpies necessitats. En els termes que aquí ens referim significa aconseguir un alt nivell de desenvolupament humà amb una petjada globalment sostenible, és a dir, mantenir la petjada per càpita per sota de les 1,7 hectàrees globals. Actualment cap país del món ho ha aconseguit, però Alemanya i Estats Units van en la direcció correcta.

El desenvolupament i la conservació poden anar de la mà i la protecció de la naturalesa pot conduir a un progrés social i econòmic. De fet, la seguretat d’aliments, l’aigua i l’energia i la salut de l’ecosistema estan relacionats entre ells.

Així doncs, es poden prendre millors decisions i es poden aplicar solucions pràctiques per fer front a tot plegat:

 Solucions informe

Aquesta entrada s’ha elaborat a partir del Resum elaborat per WWF de l’Informe Planeta Viu 2014, complementant alguna informació de la versió completa. Tant el resum en castellà (36 pàgines) com la versió completa en anglès (180 pàgines) els podeu trobar al següent enllaç: http://www.wwf.es/noticias/informes_y_publicaciones/informe_planeta_vivo/