Arxiu d'etiquetes: efectes canvi global

Alerta marina: El blanquejament del corall està passant massivament!

Ens agradaria que la imatge principal d’aquest post hagués estat modificada amb Photoshop, però per desgràcia no és el cas. Gràcies al projecte XL Catlin Seaview Survey, ara sabem que el blanquejament del corall està passant massivament. Què causa el blanquejament del corall? Com es blanqueja el corall? Quina importànci té el corall als ecosistemes marins? Aquestes i altres preguntes són contestades en aquest article. 

QUÈ ÉS EL BLANQUEJAMENT DEL CORALL?

El blanquejament del corall és el resultat de l’expulsió de les algues simbionts que viuen als teixits del corall (zooxantel·les), produint que sigui totalment blanc.

Coral before and after a bleaching event (Picture: Kendall Kritzik, Creative Commons).
Corall abans i després d’un esdeveniment de blanquejament (Foto: Kendall Kritzik, Creative Commons).

La presència de zooxantel·les és freqüent en els cnidaris marins, especialment en les espècies que viuen en aigües poc profundes, les quals són les responsables del color verdós, blavós, groguenc o marró de moltes espècies de corall. De fet, cada mil·límetre cúbic de teixit de l’hoste té 30.000 cèl·lules d’algues. Aquestes zooxantel·les són algues unicel·lulars, generalment dinoflagel·lats, que són capaces de viure en mutualisme amb el corall. Així doncs, si les zooxantel·les i els corals viuen en mutualisme, quins són els beneficis d’aquesta relació? El corall obté els productes de la fotosíntesi, carboni orgànic i nitrogen; mentre que les algues reben nutrients, diòxid de carboni, protecció i una bona posició per a accedir a la llum solar.

Diagram of the location of zooxanthellae in a coral (Picture: Ocean Portal).
Diagrama de la localizació de les zooxantel·les en el corall (Foto: Ocean Portal).

QUÈ CAUSA EL BLANQUEJAMENT DEL CORALL?

S’han detectat diverses causes que produeixen blanquejament en el corall:

  1. Augment de la temperatura de l’oceà. El canvi climàtic és el principal responsable de l’augment de la temperatura de l’oceà i aquesta és la principal causa d’estrès dels corals, però no és l’única. L’augment de les temperatures pot produir-se també pel fenomen de El Niño. Amb només un increment d’1ºC de l’aigua durant només un mes, els coralls comencen a blanquejar.
  2. Reducció de la temperatura de l’oceà. De la mateixa manera que l’augment de la temperatura de l’aigua pot produir blanquejament en els coralls, el seu refredament també pot produir aquests esdeveniments. Algunes proves recolzen aquesta idea: al gener de 2010, el refredament de l’aigua a Florida podria haver produït el blanquejament del corall, que va resultar en la seva mort.
  3. Escorrentia i contaminació. Els coralls més propers a la costa es poden blanquejar com a causa de la contaminació transportada per l’aigua d’escorrentia de les precipitacions.
  4. Inundació amb aigua dolça. A causa d’una baixa salinitat produïda per una inundació d’aigua dolça, els coralls poden començar a blanquejar-se.
  5. Exposició excessiva a la llum solar. Una alta irradiació solar provoca blanquejament.
  6. Marees baixes extremes. Una exposició llarga a l’aire pot produir el blanquejament de coralls poc profunds.
  7. Malalties. Les malalties fan que el corall sigui més susceptible.

Totes aquestes causes produeixen estrès al coral i, com a resultat, els corals expulsen les algues que viuen en els seus teixits.

COM ES BLANQUEJA EL CORALL?

Quan els coralls estan en un bon estat de salut, alberguen algues al seu interior, pel que estan en una relació simbiòtica. Però quan estan estressats, la maquinària fotosintètica de les algues produeix molècules tòxiques, de manera que els corals expulsen els simbionts. Si l’estrès no és greu, els corals poden recuperar-se, però es blanquegen irreversiblement en condicions severes i prolongades. Com a resultat, els corals moren ja que perden la seva principal font d’aliment i són més susceptibles a les malalties.

Coral bleaching process (Picture: Great Barrier Reef Marine Park Authority, Australian Government).
Procés de blanquejament del corall. Primer, el corall està sano, després passa por un estat d’estrès i es blanqueja i, si persisteix l’estrès, acaba morint (Foto: Great Barrier Reef Marine Park Authority, Australian Government).

EPISODIS DE BLANQUEJAMENT MASSIU DE CORALL

S’han detectat dos episodis mundials de blanquejament de corals: al 1998 (en què van morir el 16% dels esculls de corall d’arreu del món) i al 2010. Ara, un estudi recent dut a terme per la NOAA i la Universitat de Queensland confirma un episodi de blanquejament de coralls fins i tot més greu per a aquest any (2015). Aquest nou episodi, produït pel fenomen de El Niño d’aquest any (juntament amb el canvi global), es preveu que afectarà el 38% dels esculls de coral d’arreu del món, matant a 12.000 quilòmetres quadrats d’esculls. Les zones més alterades seran Austràlia i els oceans Pacífic i Índic.

Bleaching in American Samoa. The first picture (before) was taken in December 2014 and the second (after) in February 2015 (Picture: XL Catlin Seaview Survey).
Blanquejament a la Samoa Americana. La primera foto (abans) va ser realitzada al desembre de 2014 i la segona (després) al febrer de 2015 (Foto: XL Catlin Seaview Survey).

No obstant, el blanquejament del corall no succeeix només en episodis massius. Cada any, durant els mesos d’estiu, algunes petites àrees de tot el món pateixen aquest fenomen.

PER QUÈ SÓN IMPORTANTS ELS CORALLS?

Tot i que els esculls de coraLl comprenen menys de l’1% dels ecosistemes marins, juguen un paper important en l’oceà. Una quarta part de la vida marina depèn del corall, ja que són el viver del mar, per la qual cosa són una font important de proteïnes per als animals i els éssers humans. També protegeixen les costes d’onades i tsunamis. A més, des d’un punt de vista econòmic, són un dels llocs més importants d’interès turístic i mantenen les indústries pesqueres. De fet, proporcionen aliments i mitjans de vida per més de 500 milions de persones a tot el món.

QUÈ POTS FER?

Totes les activitats que realitzes per disminuir la producció de diòxid de carboni són bones per a evitar que la Terra pateixi encara més el canvi global i, per tant, són bones per evitar el blanquejament del corall. Segueix així! Comparteix amb nosaltres: quines són les accions que realitzes per evitar el canvi global?

REFERÈNCIES

Difusió-català

Per què ens quedem sense platges?

Molt probablement hauràs sentit a dir o hauràs llegit a la premsa que les nostres platges estan desapareixent. Per què quan hi ha una tempesta les platges desapareixen? Per què després de la tempesta no es regeneren de forma natural? Son vàries les causes que expliquen el retrocés de la línia de costa, presentant totes un origen antropogènic. En aquest article pretenc donar a conèixer quins són els motius principals de la regressió de les platges i quines són les possibles solucions al problema.

INTRODUCCIÓ

Les platges, zones situades entre la terra i el mar on s’acumulen els sediments, a més de ser un espai on la població hi pot anar pel seu gaudi i benestar, té la funció de defensar la costa dels possibles impactes del mar i és l’àrea de moltes espècies de fauna i flora silvestres.

FUNCIONAMENT D’UNA PLATJA

Tal com s’ha mencionat, és a les platges on es produeix una acumulació de sediments, provinents principalment dels cabals fluvials. L’onatge, per la seva banda, provoca el desplaçament d’aquests sediments al llarg de tota la costa (amb més o menys intensitat), el que es coneix com a transport litoral longitudinal. Per tal de mantenir una platja cal que la quantitat de sediments que se’n va per transport litoral longitudinal sigui igual a la quantitat que li arriba. En cas contrari, la platja disminueix (predomina l’erosió) o augmenta. També cal afegir el transport litoral transversal, consistent en que l’onatge transporta els sediments de la platja emergida cap a la part submergida, o del revés. El vent, a la vegada, pot produir l’acumulació de sediments a la part més interior de la platja, generant les dunes.

Funcionament dinàmic de la costa (Imatge: Directrices sobre Actuaciones en Playas)
Funcionament dinàmic de la costa (Imatge: Directrices sobre Actuaciones en Playas)

Per tant, una platja funciona correctament si:

  • Hi ha un font estable que aporti els sediments necessaris per formar la platja.
  • Hi ha llibertat de moviment dels sediments al llarg de la costa i en sentit transversal.

Així doncs, els principals problemes de desaparició de les platges es deuen a l’alteració d’un o dels dos factors indicats.

PER QUÈ ENS ESTEM QUEDANT SENSE PLATGES?

Ha arribat el moment de parlar dels motius que expliquen la reducció o regressió de les platges dels nostres litorals. Com ja s’ha mencionat abans, aquests poden ser classificats en dos grans tipus: causes que disminueixen les aportacions de sediments i causes que impedeixen el seu moviment.

QUINES SÓN LES CAUSES DE QUE HI HAGI MENYS APORTACIÓ DE SEDIMENTS?

La construcció de preses, amb l’objectiu de regular el cabal dels rius, és una de les principals causes de regressió de les platges. La construcció d’una presa produeix la retenció dels sediments a l’embassament, el que impedeix el seu moviment riu avall i, per tant, la seva arribada a la costa. És justament aquesta acumulació la que explica que la vida útil d’una presa sigui només de 55-60 anys. Per posar un exemple, al delta de l’Ebre cada any hi arriben 200.000 tones de sediments, 10 vegades menys del que es necessitaria per mantenir-lo constant i 100 vegades menys del que arribava a principis del segle XX.

Les preses produeixen l'acumulació de sediments i, per tant, la regressió de les platges (Foto extreta de Adasa).
Les preses produeixen l’acumulació de sediments i, per tant, la regressió de les platges (Foto extreta de Adasa).

La urbanització de la zona litoral adjacent a les platges impedeix la mobilització dels sediments. Sense anar més lluny, degut a l’augment de l’interès en les últimes dècades de la població vers la costa ha tingut com a conseqüència la construcció de passeigs marítims just darrere de la platja, seguida d’importants blocs de pisos. Això ha implicat en la major part del litoral la destrucció de la zona de dunes i de la seva vegetació. Les dunes són importants acumulacions de sediments, de manera que constitueixen una reserva de sediments, és a dir, després d’un temporal el vent pot arrossegar la sorra d’aquest particular ecosistema i, així, regenerar la platja de forma natural. A més, la vegetació de les dunes dóna estabilitat a la platja, de manera que fixa la sorra i n’impedeix la seva erosió.

La construcció de passeigs marítims sovint va acompanyada de la destrucció de les dunes, el que té un efecte negatiu sobre les platges (Foto de Ayuntamientos.org)
La construcció de passeigs marítims sovint va acompanyada de la destrucció de les dunes, el que té un efecte negatiu sobre les platges (Foto de Ayuntamiento.org)

Hi ha altres explicacions a tot això, com ara la ocupació de la superfície dels rius per urbanitzacions i l’extracció d’àrids, entre altres.

Com hem vist amb el tema de les dunes, aquestes podrien ser una font de regeneració natural de les platges. També hem de tenir en compte que la destrucció de les praderies de Posidonia i altres fanerògames marines degut principalment al desenvolupament urbà, a la pesca d’arrossegament de fons, a la construcció de ports, canonades i emissaris i l’augment dels ancoratges ajuda a que la sorra transportada en un temporal no quedi retinguda a la zona més propera a la platja, de manera que aquesta no torna de forma natural per l’onatge a la seva posició original.

La destrucció de la Posidonia afavoreix l'erosió de la costa (Foto de Periodico de Ibiza).
La destrucció de la Posidonia afavoreix l’erosió de la costa (Foto de Periodico de Ibiza).

PER QUÈ NO ES PODEN DESPLAÇAR ELS SEDIMENTS PER LA COSTA?

Novament, l’ocupació de les platges per edificis i altres infraestructures explica el perquè no es poden moure amb llibertat els sediments. Tot i així, convé destacar la construcció d’estructures marítimes. Efectivament, ens referim a la construcció de dics, espigons i ports, que constitueixen una barrera que produeix l’acumulació de sediments en la part oposada al moviment de les corrents de deriva litoral, mentre que causa l’erosió costa avall.

Les obres marítimes alteren la dinàmica del transport de sediments (Foto de Cyes).
Les obres marítimes alteren la dinàmica del transport de sediments (Foto de Cyes).

A totes aquestes causes també convé afegir-hi el canvi global que, degut a l’augment del nivell del mar, està produint també la desaparició del litoral doncs mica en mica va quedant sota les aigües.

QUINES SOLUCIONS HI HA?

Les actuacions per fer front a la regressió de les platges poden ser vàries, tot i que no estan exemptes de problemes:

  • Alimentació artificial amb sediments marins o terrestres triturats. El dragatge del fons marí té un impacte negatiu en la flora i fauna de la zona, especialment si aquests fons tenen praderies de fanerògames com la Posidonia. Quan l’origen és terrestre, sovint provenen de canteres (amb la posterior trituració), de manera que no solen ser agradables al tacte i produeixen la destrucció de muntanyes.
  • Construcció d’estructures marítimes com dics, pantalles o murs. Ja hem vist que això més que ser una solució és sovint un problema ja que aigües avall afavoreix l’erosió.
  • Eliminació dels obstacles que impedeixen l’aportament o lliure circulació dels sediments.

A vegades, la solució més sensata, si no hi ha en perill cap interès de la població, és deixar que la platja tingui l’evolució “natural”, és a dir, deixar que la platja evolucioni com sigui que hagi d’evolucionar.

REFERÈNCIES

Difusió-català