Arxiu d'etiquetes: Electra posidoniae

The marine jungles: the meadowlands of Posidonia

Posidonia and other seagrasses are one of the most important marine ecosystems on Earth. Many dare to categorize them as the jungles of the sea, for its high biodiversity. It is what we are going to see in this article, especially focusing on the Posidonia oceanica‘s meadows!

WHAT ARE MARINE PHANEROGAMS?

The seagrasses are plants that colonized coastal marine environments, being present in all oceans and seas, except the Antarctic. There are about 66 species.

All have a similar pattern: a horizontal underground rhizome (a thick buried stalk), from which are born the roots and vertical ramifications from where emerge leaves.

Throughout evolution, they have acquired the necessary adaptations to live in an environment with a high concentration of salts. They have the ability to perform underwater pollination by little flowers, in addition to reproduce asexually.

As we have already mentioned, we will focus on Posidonia oceanica, an endemic species of the Mediterranean Sea. It has the typical structure mentioned above, but among its peculiarities there are leaves of 0.5 cm wide and one meter long, grouped in bundles of 4-8 leaves.

pradera posidonia oceanica
Posidonia oceanica’s meadow (Picture: Manu Sanfélix).

In just one square meter can be 10,000 leaves. As a result, the particles that fall to the bottom are trapped and form what is known as “matte”, a very compacted substrate that rises slowly (10-18 cm/century), which acts as a barrier against the waves, favouring the formation of beaches. Do you want to know why we are losing beaches?

Did you know that on the island of Formentera (Balearic Islands, Spain) there have been found an individual of Posidonia older than 100,000 years?

BIODIVERSITY IN POSIDONIA MEADOWS

Posidonia meadows and other seagrasses are ecosystems with high biodiversity. In addition to the organisms living permanently, others reproduce, put the lay or refuge there. There have been described about 1,000 species in them.

Despite the high associated biodiversity, only few species are able to feed on the plant. Examples include salema progies (Sarpa salpa), the green turtle (Chelonia mydas), some sea urchins such as Paracentrotus lividus … all with symbiotic bacteria in the digestive tract.

sarpa salpa
Salema porgy (Sarpa Salpa) (Picture: Jordi Regàs, CIB)

There are many algae and animals that live attached to the leaves or rhizomes, called epiphytes. Examples include the hidrozoa Aglaophenia harpago and the bryozoan Lichenopora radiata. But undoubtedly the most characteristic epiphyte animal on Posidonia is Electra posidoniae. This bryozoan form a narrow structure above the plant’s leaves.

Aglaophenia harpago
Hidrozoa Aglaophenia harpago above Posidonia oceanica (Picture: Peter Jonas).

Lichenopora radiata
Briozoa Lichenopora radiata (Picture: Javier Murcia).

Electra_posidoniae
Briozoa Electra posidoniae (Picture: Jordi Regàs, CIB).

Logically, there are also animals moving on the leaves. These are small animals that feed on epiphytes, such as crustaceans, gastropods (snails and slugs); polychaete, flatworms, nematodes and echinoderms. Examples are the nudibranch Diaphorodoris papillata and the crustacean Idotea hectica.

Nudibranquio Diaphorodoris papillata (Foto: CIB).
Nudibranch Diaphorodoris papillata (Picture: CIB).

Crustáceo Idotea hectica (Foto: David Luquet).
Crustacean Idotea hectica (Picture: David Luquet).

One of the most characteristic animals of the Posidonia oceanica is the nobel pen shell (Pinna nobilis), the biggest Mediterranean mollusc, which can grow to a meter and lives with part of the body buried in sand.

nacra pinna nobilis
Nobel pen shell (Pinna nobilis) (Picture: Maite Vázquez)

Among the echinoderms, it is considered that the starfish Asterina pancerii is the only strictly linked to the meadow, although sea urchins such as Paracentrotus lividus can become very abundant.

Asterina pancerii estrella de mar
Starfish Asterina pancerii (Picture: Jordi Regàs, CIB).

paracentrotus lividus
Sea urchin Paracentrotus lividus (Picture: Jordi Regàs, CIB).

Other animals that roam freely in the meadow are fishes. The painted comber (Serranus scriba) is the most common; but the most unique is Opeatogenys gracilis, green in order to camouflage itself in the leaves. Other that camouflage really good are the fishes from the genus Syngnathus, such as S. typhle and S. acus.

vaca serrana serranus scriba
Painted comber (Serranus scriba) (Picture: Jordi Regàs, CIB).

Opeatogenys gracilis pez ventosa
Opeatogenys gracilis (Picture: Manuel Campillo).

syngnathus typhle
Syngnathus typhle (Picture: Sea Horse Project).

POSIDONIA HAS A HIGH ECOLOGICAL IMPORTANCE

As we have seen, Posidonia meadows are areas with high biodiversity of animal and plant species. So, it is home to many species at different stages of their life cycle.

But its importance goes further. Due to its growth through underground rhizomes, Posidonia retains the sand and, century after century, forms a natural barrier that provides protection for the coast, allowing the formation and gives stability to beaches, dunes and coastal forests.

Finally, a lot of organic matter is dispersed by currents and waves to other ecosystems.

REFERENCES

  • Ballesteros, E & Llobet, T (2015). Fauna i flora de la mar Mediterrpania. Ed. Brau
  • Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya (2002). Biodiversidad y medio marino.  Mediterrània viva. Editorial Anthias SL.
  • Minguell, J (2008). Flora i fauna del Mediterrani.
  • Ruiz, JM; Guillén, JE; Ramos Segura, A & Otero MM (Eds) (2015). Altas de las praderas marinas de España. IEO/IEL/UICN. Murcia-Alicante-Málaga. 681 pp.
  • Triptych: Las praderas de Posidonia en peligro. Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
  • Cover picture: G. Pergent (INPN).

Difusió-anglès

Les selves marines: les praderies de Posidonia

Les praderies de Posidonia i altres fanerògames marines constitueixen un dels ecosistemes marins més importants de la Terra. Molts s’atreveixen a catalogar-les com a les selves del mar per la seva elevada biodiversitat. És el que veurem aquest article, centrant-nos especialment en les praderies de Posidonia oceanica!

QUÈ SÓN LES FANERÒGAMES MARINES?

Les fanerògames marines són plantes superiors que van colonitzar els ambients costaners marins, estant presents en tots els oceans i mars, excepte l’Antàrtic. S’han trobat unes 66 espècies.

Totes tenen un patró semblant: un rizoma subterrani horitzontal (una tija gruixuda enterrada), a partir del qual neixen les arrels i unes ramificacions verticals de les que surten les fulles.

Al llarg de l’evolució, han anat adquirint les adaptacions necessàries per a viure en un medi amb una elevada concentració de sals. Tenen la capacitat de realitzar la pol·linització sota l’aigua mitjançant flors poc vistoses, a més de reproduir-se asexualment.

Com ja hem comentat, aquí ens centrarem en les praderies de Posidonia oceanica, una espècie endèmica del mar Mediterrani. Té l’estructura típica abans comentada, però entre les seves particularitats hi ha unes fulles de 0,5 cm d’ample per un metre de llarg, agrupades en feixos de 4-8 fulles.

pradera posidonia oceanica
Praderia de Posidonia oceanica (Foto: Manu Sanfélix).

En un únic metre quadrat, poden haver-hi 10.000 fulles. Això fa que les partícules que cauen al fons quedin atrapades i es formi el que es coneix com a “mata”, un substrat molt compactat que es va elevant lentament (10-18 cm/segle) i que actua com a barrera contra l’onatge, el que afavoreix la formació de les platges. Vols saber per què ens estem quedant sense platges?

Sabies que a l’illa de Formentera (Illes Balears) han trobat un exemplar de Posidònia amb més de 100.000 anys d’edat?

LA BIODIVERSITAT EN LES PRADERIES DE POSIDONIA

Les praderies de Posidonia i altres fanerògames marines són ecosistemes amb una elevada biodiversitat. A més dels organismes que hi viuen de forma permanent, altres hi van a reproduir-se, deixar les seves postes o a refugiar-se. Sense anar més lluny, s’hi han arribat a descriure fins a 1.000 espècies diferents.

Tot i l’elevada biodiversitat associada, només unes poques espècies són capaces d’alimentar-se de la planta en qüestió. Alguns exemples són les salpes (Sarpa salpa), la tortuga verda (Chelonia mydas), alguns eriçons com Paracentrotus lividus… tots ells amb bacteris simbionts en l’aparell digestiu per a digerir-la.

sarpa salpa
Salpa (Sarpa Salpa) (Foto: Jordi Regàs, CIB)

Hi ha moltes algues i animals que viuen enganxats a les fulles o en els rizomes, els anomenats epífets. Alguns exemples són l’hidrozou Aglaophenia harpago i el briozou Lichenopora radiata. Però sens dubte, l’animal epífet de la Posidonia més característic és Electra posidoniae. Aquest briozou forma unes tires blanquinoses més o menys estretes sobre de les fulles de la planta.

Aglaophenia harpago
Hidrozou Aglaophenia harpago sobre Posidonia oceanica (Foto: Peter Jonas).

Lichenopora radiata
Briozou Lichenopora radiata (Foto: Javier Murcia).

Electra_posidoniae
Briozou Electra posidoniae (Foto: Jordi Regàs, CIB).

Lògicament, també hi ha fauna que es desplaça per sobre de les fulles. Es tracta d’animals petits que s’alimenten dels epífets, com són els crustacis, els gasteròpodes (caragols i nudibranquis); cucs tipus poliquet, nematode o platelmint i equinoderms. En són exemples el nudibranqui Diaphorodoris papillata i el crustaci Idotea hectica.

Nudibranquio Diaphorodoris papillata (Foto: CIB).
Nudibranqui Diaphorodoris papillata (Foto: CIB).

Crustáceo Idotea hectica (Foto: David Luquet).
Crustaci Idotea hectica (Foto: David Luquet).

Un dels animals més característics de les praderies de Posidonia oceanica és la nacra (Pinna nobilis), el mol·lusc més gran de la Mediterrània, que pot arribar a fer un metre i viu amb part del cos enterrat a la sorra.

nacra pinna nobilis
Nacra (Pinna nobilis) (Foto: Maite Vázquez)

Entre els equinoderms, es considera que l’estrella de mar Asterina pancerii és l’única lligada estrictament a les praderies, encara que els eriçons de mar de l’espècie Paracentrotus lividus pot arribar a ser molt abundants.

Asterina pancerii estrella de mar
Estrella de mar Asterina pancerii (Foto: Jordi Regàs, CIB).

paracentrotus lividus
Eriçoó de mar Paracentrotus lividus (Foto: Jordi Regàs, CIB).

Altres animals que es passegen lliurement per la praderia són els peixos. El serrà o vaca serrana (Serranus scriba) és dels més comuns; però el més singular és el peix ventosa (Opeatogenys gracilis), de color verd per camuflar-se amb les fulles. Uns altres que també es camuflen la mar de bé són els del gènere Syngnathus, com S. typhle i S. acus.

vaca serrana serranus scriba
Vaca serrana (Serranus scriba) (Foto: Jordi Regàs, CIB).

Opeatogenys gracilis pez ventosa
Peix ventosa (Opeatogenys gracilis) (Foto: Manuel Campillo).

syngnathus typhle
Peix Syngnathus typhle (Foto: Sea Horse Project).

LA POSIDONIA TÉ UNA ALTA IMPORTÀNCIA ECOLÒGICA

Com hem vist, les praderies de Posidonia són zones amb una elevada biodiversitat d’espècies animals i vegetals. Així doncs, és la llar de moltes espècies en diferents fases del seu cicle vital.

Però la seva importància va molt més enllà. A causa de la seva forma de creixement mitjançant rizomes subterranis, la Posidonia reté la sorra i, segle rere segle, va formant una barrera natural que serveix de protecció per a la costa, el que permet la formació i dóna estabilitat a platges, dunes i al bosc litoral.

Finalment, es produeix una gran quantitat de matèria orgànica que es dispersa gràcies a les corrents i onatge cap a altres ecosistemes.

Si vols saber tots els valors associats a la Posidonia, pots seguir llegint a Altas de las praderas marinas de España del 2015.

REFERÈNCIES

  • Ballesteros, E & Llobet, T (2015). Fauna i flora de la mar Mediterrpania. Ed. Brau
  • Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya (2002). Biodiversidad y medio marino.  Mediterrània viva. Editorial Anthias SL.
  • Minguell, J (2008). Flora i fauna del Mediterrani.
  • Ruiz, JM; Guillén, JE; Ramos Segura, A & Otero MM (Eds) (2015). Altas de las praderas marinas de España. IEO/IEL/UICN. Murcia-Alicante-Málaga. 681 pp.
  • Tríptic: Las praderas de Posidonia en peligro. Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
  • Foto de pordada: G. Pergent (INPN).

Difusió-català