Arxiu d'etiquetes: espècie en perill crític

Què és la IUCN i la seva Llista Vermella?

Molt es parla d’espècies que estan en perill, en perill crític, que són vulnerables… De fet, en aquest blog hem posat alguns exemples d’aquestes: la foca monjo del Mediterrani és un clar exemple d’espècie en perill crític i el linx ibèric d’una en perill. Ara bé, què volen dir aquests noms? Qui s’encarrega de catalogar-les i com ho fan? Aquí tens les respostes.

QUÈ ÉS LA UICN?

Has vist alguna vegada aquest logo en alguna publicació o per Internet?

logo iucn uicn
Logo de la Unió Internacional per a la Conservació de les Espècies (Imatge: IUCN).

La IUCN, de les seves sigles en anglès, és la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN en català), una xarxa de més de 1.000 organitzacions governamentals i no governamentals, composta per uns 11.000 científics de més de 160 països.

El seu propòsit, com indica el seu nom, és el de conservar la natura i, per aquest motiu, busca solucions per als problemes ambientals més urgents.

La UICN està formada per 6 comissions, entre les quals cal destacar la Comissió de Supervivència d’Espècies (CSE), que compta amb més de 10.000 experts voluntaris de tot el món, distribuïts en diferents grups de treball.

La UICN i la Comissió de Supervivència d’Espècies són els responsables d’elaborar la Llista Vermella. Què és una llista vermella?

QUÈ ÉS UNA LLISTA VERMELLA?

Una llista vermella d’espècies amenaçades, com el seu propi nom indica, és un inventari sobre l’estat de conservació de les espècies vegetals, animals i fongs. Així doncs, s’avalua el risc que s’extingeixi una espècie si no es conserva.

Lista Roja de la Flora Vascular Española 2008. (Imagen: Jolube).
Llista vermella de la Flora Vascular Espanyola 2008. (Imatge: Jolube).

Aquesta llista s’elabora seguint uns criteris objectius que permeten classificar les espècies en 8 categories d’amenaça, de manera que sigui més fàcil poder comparar els diferents taxons. Anem a veure-les!

CATEGORIES I CRITERIS DE LA LLISTA VERMELLA DE LA UICN

REQUISITS PER A CATEGORTIZAR ALS TAXONS

Per poder utilitzar aquests criteris, s’han de complir un conjunt de requeriments:

  • Es poden aplicar a les espècies o nivells taxonòmics inferiors.
  • Només es pot aplicar a les poblacions silvestres en la seva àrea de distribució natural o en aquelles poblacions resultat d’una introducció benigna.
  • Els criteris s’han d’aplicar independentment de si es desenvolupen accions per a la seva conservació o no.
  • L’estat de conservació d’una espècie no ha de ser necessàriament el mateix per a una escala global que per a una escala regional o nacional.

QUINES SÓN LES CATEGORIES DE LA UICN?

De menys a més risc d’extinció, els taxons avaluats es poden classificar en una de les següents categories:

  • Preocupació menor (LC): quan un taxó no pot ser classificat en cap de les categories següents, es diu que hi ha una preocupació menor en el seu estat de conservació.
  • Gairebé amenaçat (NT): quan un taxó no pot ser classificat en cap de les categories següents, però hi està molt pròxim, es diu que està gairebé amenaçat, ja que en un futur proper possiblement s’hi pugui classificar. El casuari menor (Casuarius bennetti), una au que podria ser el velociraptor actual, té aquesta categoria.
quandong, cassowary, eating, fruit
Casuario menjant quandongs, un dels seus fruits predilectes (Foto: Christian Ziegler).
Un dels pocs llops marsupials que es conserven taxidermitzats en el món. Museo nacional de Ciencias Naturales, Madrid. Foto: Mireia Querol
El llop marsupial va ser extingit pels humans. Museo nacional de Ciencias Naturales, Madrid (Foto: Mireia Querol).

Les categories Vulnerable, En perill i En perill crític són les que mostren que una espècie està amenaçada. Així doncs, una espècie amenaçada i una que està en perill no són exactament el mateix.

A més, hi ha dues categories per a les espècies que no s’hagin avaluat:

  • Dades insuficients (DD): s’inclou un taxó en aquesta categoria quan no hi ha informació adequada per avaluar el seu estat de conservació.
  • No avaluat (NE): quan encara no s’ha classificat un taxó amb els criteris de la UICN, llavors es classifica en aquesta categoria.

QUINS CRITERIS S’UTILITZEN PER A LES CATEGORIES D’AMENAÇA?

S’utilitzen fins a 5 criteris diferents per avaluar l’estat de conservació dels taxons:

  • Criteri A: Reducció de la mida poblacional. S’han de complir qualsevol dels subcriteris (A1-A4), avaluant la reducció en el període més llarg, ja siguin 10 anys o 3 generacions.
  En perill crític En perill Vulnerable
A1

Reducció en el passat quan les causes són reversibles, enteses i conegudes i han cessat

Superior o igual al 90% Superior o igual al 70% Superior o igual al 50%
A2

Reducció en el passat quan les causes poden no haver cessat, no ser enteses ni conegudes o no són reversibles.

Superior o igual al 80% Superior o igual al 50% Superior o igual al 30%
A3

Reducció en el futur (fins un màxim de 100 anys)

Superior o igual al 80% Superior o igual al 50% Superior o igual al 30%
A4

Reducció on el temps considerat inclou el passat i el futur (fins un màxim de 100 anys en el futur) i quan les causes poden haver no cessat, poder no ser enteses ni conegudes o poden no ser reversibles

Superior o igual al 80% Superior o igual al 50% Superior o igual al 30%
  • Criteri B: Distribució geogràfica representada com a extensió de presència i/o àrea d’ocupació. Vegem aquests conceptes:
    • Extensió de presència: quan dibuixes la línia que uneix els llocs més externs on hi ha un taxó (i que contingui la resta de llocs en el seu interior), trobes la seva extensió de presència.
    • Àrea d’ocupació: es refereix a l’àrea dins de l’extensió de presència que ocupa un taxó tenint en compte que no està present en tota la seva extensió de presència.
Dos ejemplos de la diferencia entre extensión de presencia y área de ocupación. (A) es la distribución espacial de dos especies, (B) es la delimitación de la extensión de presencia y (C) muestra una medida del área de ocupación (Foto: IUCN).
Dos exemples de la diferència entre extensió de presència i àrea d’ocupació. (A) és la distribució espacial de dues espècies, (B) és la delimitació de l’extensió de presència i (C) mostra la mesura de l’àrea d’ocupació (Foto: IUCN).
  En perill crític En perill Vulnerable
B1

Extensió de presència

Inferior a 100 km2 Inferior a 5.000 km2 Inferior a 20.000 km2
B2

Àrea d’ocupació

Inferior a 10 km2 Inferior a 500 km2 Inferior a 2.000 km2
  • Criteri C: Mida petita de la població i reducció
  En perill crític En perill Vulnerable
Número de individus adults Inferior a 250

(i C1 i/o C2)

Inferior a 2.500

(i C1 i/o C2)

Inferior a 10.000

(i C1 i/o C2)

C1

Disminució continuada

Mínim del 25% en 3 anys o 1 generació (el més llarg, màxim 100 anys) Mínim del 20% en 5 anys o 2 generacions (el més llarg, màxim 100 anys) Mínim del 10% en 10 anys o 3 generacions (el més llarg, màxim 100 anys)
C2

Disminució continuada i mínim una de las 3 condiciones (2a.i, 2a.ii, 2b)

2a.i

Número d’individus madurs en cada subpoblació

Inferior o igual a 50 Inferior o igual a 250 Inferior o igual a 1.000
2a.ii

% d’individus en una sola subpoblació

90-100% 95-100% 100%
2b

Fluctuacions extremes en el número de individus maduros

  • Criteri D: Població molt petita o restringida.
  En perill crític En perill Vulnerable
Número d’individus adults Inferior a 250 Inferior a 2.500 Inferior a 10.000
  • Criteri E: Anàlisi quantitatiu.
  En perill crític En perill Vulnerable
E

Probabilitat d’extinció en estat silvestre

Superior o igual al 50% en 10 anys o 3 generacions (el més llarg, màxim 100 anys). Superior o igual al 20% en 30 anys o 5 generacions (el més llarg, màxim 100 anys). Superior o igual al 10% en 100 anys

Encara que cal avaluar-tots sempre que sigui possible, amb que compleixin un únic criteri és suficient per classificar-los en tal categoria.

Els criteris exposats anteriorment estan simplificats ja que hi ha condicions complementàries que s’han de complir. Per a un detall més gran, consulta el document Categories i Criteris de la Llista Vermella de la UICN.

REFERÈNCIES

Difusió-català