How much fish do we eat?

This article is included in the fishing section, so we will talk about how much fish do we eat worldwide. To do it, we focused on a 2014 FAO report (Food and Agriculture Organization of the United Nations). 

The global production of fish and other aquatic organisms includes two types of activities: on the one hand, the capture or fishing of wild organisms and, on the other hand, their production in aquaculture. This production has increased steadily in the last five decades. The reason is an increase on the demand of fish to be feed: in the 1960s, each person ate 9.9 kg on average every year, while in 2012 this value was about 19.2 kg.

In 50 years it has been doubled the average consumption of fish, achieving 20 kg per person on 2012.

There are some reasons that explain this increase: the worldwide population growth, rising incomes and urbanization, a large expansion of fish production and an improvement on the distribution channels.

This picture shows the evolution of the world population from 1800 to 2015 and the increase of the fish consumption for person in the 1960s (9.9 kg) and in the 2014 (19.2 kg). Picture done by Marc Arenas Camps.

China has been the most responsible country of the growth in the availability of fish due to its big rise of the fish production, mainly in aquaculture. Its consumption for person grew in an annual rate of 6% between 1990 and 2010 till 35.1 kg in 2010.

Although developing countries have increased the annual consumption of fish for person, developed countries are still which have the highest levels of consumption, but both are being more equal. An important part of the eaten fish in the developed countries is imported, what explain that the demand in this countries is equal despite its production has decreased.

On the other hand, in the developing countries fish comes from local fisheries and they eat seasonal fish. Nevertheless, these countries are presenting a diversification of the species because it has increased the incomes and wealth.

In developing countries, the consumption of fish comes from local fisheries and they eat seasonal species. Picture from Greenpeace.

In 1996 there were a maximum in the captures, achieving 93.3 million tonnes, followed by 2011 with 93,7 million tones. In addition, excluding anchoveta (Engraulis ringens) captures, 2012 gets another production maximum (86.6 million tonnes). Concerning fish production in marine waters, this was about 82.6 million tonnes in 2011 and 79.7 million tonnes in 2012. In these years, 18 countries (11 in Asia) were responsible of 76% of total marine captures.

18 countries were responsible of 76% of total marine captures.

Captures in inland waters were about 11.6 million tones in 2012, what represents a 13% of total captures. Finally, production in aquaculture was about 90.4 million tonnes in 2012, including 66.6 million tonnes of fish (43.5 were produced only for China) and 23.8 million tonnes of seaweed (China represents 13.5 million tonnes).

Fish consumption during 2012 (in million tonnes) according to FAO. Picture done by Marc Arenas Camps.

If you have find it interesting, we will thank you a lot if you share this article in social networks to achieve more people. The goal is to share our knowledge to world. 

This publication is under a Creative Commons license: 

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

¿Cuánto pescado comemos?

El artículo de esta semana está incluido en la sección sobre la pesca, pues explicaremos como está repartido a nivel mundial el consumo de pescado y si este ha aumentado o ha disminuido. Para hacerlo, nos basaremos en un informe publicado por la FAO en el año 2014 (Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura). 

La producción global de pescado y otros organismos acuáticos para el uso humano incluye dos tipos de actividades: por un lado, la captura o pesca de organismos salvajes y, del otro, su producción en acuicultura. Esta producción ha crecido de forma constante en las últimas cinco décadas. Esto se debe a un aumento de la demanda de pescado para consumo: en los años 1960, cada persona consumía de media 9,9 kg de pescado al año, mientras que en el 2012 este valor era de 19,2 kg.

En 50 años se ha doblado el consumo medio por año, llegando a los 20 kg por persona en el 2012. 

Los motivos que explican este incremento en el consumo son varios: el crecimiento de la población mundial, el aumento de los ingresos y la urbanización y la fuerte expansión de la producción de pescado y el aumento de la eficiencia en los canales de distribución.

Esta imagen muestra la evolución de la población mundial del año 1800 al 2015 y el incremento del consumo de pescado por persona en el año 1960 (de 9,9kg) y en el 2014 (de 19,2 kg). Elaborado por Marc Arenas Camps.

China ha sido el país más responsable del crecimiento de la disponibilidad de pescado, debido a un gran aumento de su producción de pescado, principalmente en acuicultura. Su consumo por persona creció con una tasa anual del 6% entre 1990 y 2010 hasta los 35,1 kg en el año 2010.

A pesar de que los países en vías de desarrollo han aumentado el consumo anual de pescado por persona, continúan siendo los desarrollados los que tienen los niveles de consumo más grandes aunque cada vez se va igualando más. Una parte importante del pescado consumido en los países desarrollados es importado, lo que explica que la demanda en estos países se haya mantenido a pesar de haber caído la producción.

Por otro lado, el pescado consumido en los países en vías de desarrollo provienen de las pesquerías locales y según la disponibilidad estacional, aunque cada vez presentan más diversificación de los tipos de pescado disponible debido al aumento de los ingresos y la riqueza.

En países en vías de desarrollo el consumo de pescado proviene de la pesca local y consumen especies de temporada. Foto de Greenpeace.

En el año 1996 se produjo el máximo de capturas nunca registrado, llegando a los 93,8 millones de toneladas, seguido por el año 2011 con 93,7 millones de toneladas. Además, excluyendo las capturas de anchoveta (Engraulis ringens), el año 2012 consiguió otro máximo de producción (86,6 millones de toneladas). En cuanto a la producción de pescado en aguas marinas esta fue de 82,6 millones de toneladas en 2011 y de 79,7 millones en 2012. En estos años, 18 países (11 en Asia) fueron los responsables del 76% de las capturas totales marinas.

18 países fueron los responsables del 76% de las capturas totales marinas.

Por otro lado, las capturas en aguas continentales fueron de 11,6 millones de toneladas el año 2012, lo que representa sólo un 13% del total de capturas. Finalmente, la producción en acuicultura fue de 90,4 millones de toneladas en el 2012, incluyendo 66,6 millones de pescado (de los cuales 43,5 fueron producidas sólo por China) y 23,8 millones de toneladas de algas (China representa 13,5 millones del total).

Consumo de pescado durante el año 2012 (en millones de toneladas) según datos de la FAO. Imagen elaborada por Marc Arenas Camps.

Si te ha gustado este artículo, te estaremos muy agradecidos de que lo compartas en las redes sociales para hacer llegar el mensaje a más gente, pues el objetivo, al fin y al cabo, es hacer divulgación de la ciencia y la naturaleza. 

Esta publicación está bajo una licencia Creative Commons:
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Quant peix consumim?

L’article d’aquesta setmana està inclòs en la secció sobre la pesca, doncs explicarem com està repartit a nivell mundial el consum de peix i si aquest ha anat a l’alça o ha caigut. Per fer-ho, ens basarem en un informe publicat per la FAO a l’any 2014 (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura). 

La producció global de peix i altres organismes aquàtics per a l’ús humà inclou dos tipus d’activitats: per una banda, la captura o pesca d’organismes salvatges i, per l’altra, la seva producció en l’aqüicultura. Aquesta producció ha crescut de forma constant en les últimes cinc dècades. Això es deu a un augment de la demanda de peix per consum: als anys 1960, cada persona consumia de mitjana 9,9 kg de peix a l’any, mentre que al 2012 aquest valor era de 19,2 kg.

En 50 anys s’ha doblat el consum mitjà per any, assolint gairebé 20 kg per persona l’any 2012. 

Els motius que expliquen aquest increment en el consum són varis: el creixement de la població mundial, l’augment dels ingressos i la urbanització i la forta expansió de la producció de peix i l’augment de l’eficiència en els canals de distribució.

Aquesta imatge mostra l'evolució de la població mundial de l'any 1800 al 2015 i l'increment del consum de peix per persona a l'any 1960 (de 9,9 kg a l'any) i el 2014 (de 19,2 kg a l'any). Elaborat per Marc Arenas Camps.

La Xina ha estat el país més responsable del creixement de la disponibilitat de peix, degut a un gran augment de la seva producció de peix, sobretot provinent de l’aqüicultura. El seu consum per persona va créixer amb una taxa anual del 6% entre 1990 i 2010 fins als 35,1 kg a l’any 2010.

Malgrat els països en vies de desenvolupament han augmentat el consum de peix anual per persona, continuen essent els països desenvolupats els que tenen els nivells de consum més grans, tot i que cada vegada es va igualant més. Una part important del peix consumit en els països desenvolupats és importat, el que explica que la demanda en aquests països s’hagi mantingut malgrat hagi manllevat la producció.

Per altra banda, el peix consumit en els països en vies de desenvolupament prové de les pesqueries locals i segons la disponibilitat estacional, malgrat cada vegada presenten més diversificació dels tipus de peix disponible degut a l’augment dels ingressos i la riquesa.

En països en vies de desenvolupament el consum de peix prové de la pesca local i consumeixen espècies de temporada. Foto de Greenpeace.

A l’any 1996 es va produir el màxim de captures mai enregistrat, assolint els 93,8 milions de tones, seguit per l’any 2011 amb 93,7 milions de tones. A més, excloent les captures d’anxoveta (Engraulis ringens), l’any 2012 va assolir un nou màxim de producció (86,6 milions de tones). En quant a la producció de peix en aigües marines aquesta va ser de 82,6 milions de tones al 2011 i de 79,7 milions de tones el 2012. En aquests anys, 18 països (11 a Àsia) varen ser els responsables del 76% de les captures totals marines.

18 països varen ser els responsables del 76% de les captures totals marines.

Per altra banda, les captures en aigües continentals varen ser de 11,6 milions de tones l’any 2012, el que representa només un 13% del total de les captures. Finalment, la producció en l’aqüicultura va assolir un valor de 90,4 milions de tones l’any 2012, incloent 66,6 milions de tones en peix (dels quals 43,5 milions de tones les va produir Xina sola) i 23,8 milions de tones en algues (Xina n’és responsable de 13,5 milions de tones).

Consum de peix durant l'any 2012 (en milions de tones) segons dades de la FAO. Imatge elaborada per Marc Arenas Camps

Si t’ha agradat aquest article, t’estarem molt agraïts de que el comparteixis en totes les xarxes socials per fer arribar el missatge a més gent, doncs l’objectiu, al cap i a la fi, és la divulgació de la ciència i la naturalesa. 

Aquesta publicació està sota una llicencia Creative Commons:
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Fishing and general state of fisheries

This is the first post in the topic Impacts of the fishing, whose goal is to expose the impact of fisheries in the sea populations and them ecosystems.

 

Fishing consists on the exploitation of the aquatic populations that exsists naturaly. Since 1950, it has been observed an increase of the natural captures until 1990 due to the incorporation of motors and sonars in the ships. As of 1990, the capture are around 90 million tonnes. Nowadays, the fishing pressure is so high that the fisheries tend to collapse because the adults cannot produce enough juvenile fishes. The following picture shows the evolution of the natural captures (blue) and the evolution of aquaculture production (green) (FAO).

The captures of the fisheries have different components. On one side, the capture of the species of interest (goal species) and, on the other side, the other species with no interest (bycatch). Bycatch can be divided into species with low value or discards. Discards consists on species captured unintentionally because they economic value is non-existent, species legally protect or with a bad appearance. Fishing by trawling discards 40% of the captures.

A fishing stock consists on a population or a piece of it that is exploited as a whole. Depending on the exploitation of the stocks, these can be non-fully exploited (blue), when the fishing pressure don’t affect the population; overexploited (red), when the juvenile fishes aren’t enough to recover the adult population; or fully exploited (green), when the stock tends to collapse.

A 10-times reduction on the fishing resources of the continental shelf in just a century has been reported (Christensen et al. 2004), and a reduction too in the resources of the abyssal plain (Devine et al. 2006) and the open sea.

The climate change and the fishing are the main factors that impact the sea. The effects of the fishing take place in the organisms and ecosystems.

 

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

La pesca y el estado general de las pesquerías

Ésta es la primera entrada de un conjunto que pretenden dar una visión del impacto que tiene la pesca en las poblaciones explotadas y en los ecosistemas donde viven.

 

La pesca es la explotación de las poblaciones acuáticas que existen de forma natural.

Des de 1950 se observó un aumento de las capturas naturales hasta el año 1990 debido a la incorporación de motor y sonares en las embarcaciones. A partir de 1990 se mantienen las capturas entorno a los 90 millones de toneladas. Actualmente, la presión pesquera es tan importante que las pesquerías que no están gestionadas tienden al colapso ya que el número de adultos no puede producir suficiente juveniles. La imagen siguiente muestra, en azul, la evolución de las capturas naturales y, en verde la evolución de la producción en acuicultura, según datos de la FAO.

Las capturas de las pesquerías tienen distintos componentes. Por un lado, las capturas de la especie de interés (especie objetivo) y, de la otra, las otras especies que no son de interés (capturas accidentales). Estas capturas accidentales, a la vez, puede ser de especies con valor comercial (aunque poco) o descartes. Los descartes son todas las especies que se capturan de forma no intencionada y que no tienen valor comercial, su captura es ilegal o se ha dañado su aspecto. En la pesca de arrastre, los descartes representan el 40% de las capturas.

Un stock pesquero es una población o parte de una población que se explota como una unidad. Según la situación de explotación de los stocks, estos pueden estar no totalmente explotados (en azul), cuando aumentando la presión pesquera no se ve afectada la población; sobreexplotados (en rojo),  cuando no producen suficientes juveniles para mantener la población adulta y abastecer la extracción pesquera; o totalmente explotados (en verde), cuando están en el límite de explotación.

Se observa una disminución de hasta 10 veces de los recursos pesqueros sobre la plataforma continental en sólo un siglo (Christensen et al. 2004). También se observa la disminución de los recursos pesqueros en fondos batiales (Devine et al. 2006) y en mar abierto.

El cambio climático y la pesca son los factores que generan un impacto más importante en el mar. Los efectos de la pesca se dan a nivel de las poblaciones de organismos y de los ecosistemas.

 

Para más información, puedes consultar aquí:

– Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura: http://www.fao.org/fishery/es

– Comisión Europea: http://ec.europa.eu/fisheries/index_es.htm

 

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

La pesca i l’estat general de les pesqueries

Aquesta és la primera entrada d’un conjunt d’entrades que pretenen donar una visió de l’impacte que té la pesca en les poblacions explotades i en els ecosistemes on viuen.

 

La pesca és l’explotació de les poblacions aquàtiques que existeixen de forma natural.

Des del 1950 es va observar un augment de les captures naturals fins al 1990 degut a la incorporació de motor i sonars en les embarcacions. A partir de 1990 es mantenen les captures entorn als 90 milions de tones. Actualment, la pressió pesquera és tant important que les pesqueries que no estan gestionades tendeixen al col·lapse ja que el nombre d’adults no pot produir prou joves. La imatge següent mostra, en blau, l’evolució de les captures naturals i, en verd, l’evolució de la producció en aqüicultura, segons dades de la FAO.

Les captures de les pesqueries tenen diferents components. Per una banda, les captures de l’espècie d’interès (espècie objectiu) i, de l’altra, les d’altres espècies que no són d’interès (captures accidentals). Aquestes captures accidentals, a la vegada, poden ser d’espècies amb valor comercial (tot i que poc) o descartats. Els descarts són totes les espècies que es capturen sense voler i que no tenen valor comercial, la seva captura és il·legal o bé s’ha danyat el seu aspecte. En la pesca d’arrossegament, els descarts representen el 40% de les captures.

Un stock pesquer és una població o part d’una població que s’explota com una unitat. Segons la situació d’explotació dels stocks, aquests poden estar no totalment explotats (en blau), quan augmentant la pressió pesquera no es veu afectada la població; sobreexplotats (en vermell), quan no produeixen prou juvenils per mantenir la població adulta i abastir l’extracció pesquera; o bé totalment explotats (en verd), quan estan al límit de l’explotació.

S’observa una disminució de fins a 10 vegades dels recursos pesquers sobre la plataforma continental en només un segle (Christensen et al. 2004). També s’observa la disminució dels recursos pesquers als fons batials (Devine et al. 2006) i a mar obert.

El canvi climàtic i la pesca són els factors que generen un impacte més important al mar. Els efectes de la pesca es donen a nivell de les poblacions d’organismes i dels ecosistemes.

 

Si vols saber més informació, pots consultar aquí:

– Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura: http://www.fao.org/fishery/es

– Comissió Europea: http://ec.europa.eu/fisheries/index_es.htm

 

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.