Arxiu d'etiquetes: fotoidentificació

Formació de Voluntaris d’Associació Cetàcea

El passat dissabte 17 de maig, els voluntaris en el projecte de Foto-identificació: balenes i dofins a la costa catalana de l’Associació Cetàcea varem assistir a una formació específica sobre el projecte en qüestió i els criteris de selecció de fotografies per a foto-identificació. Ens varem reunir a les 10:30 del matí al centre cívic Les Mallorquines, a Montgat, i es va allargar fins poc passades les 12 del migdia.

A grans trets, la foto-identificació és una tècnica que permet identificar un animal a partir d’una marca distintiva present al seu cos. Aquestes marques han de ser estables en el temps, han de ser singulars i s’han de poder veure amb les mateixes probabilitats en ocasions futures. Entre aquestes marques podem trobar les callositats; la coloració i el perfil de l’aleta caudal; la forma, perfil i osques de l’aleta dorsal; les ferides i els patrons de coloració general de l’animal.

Per tal de poder seleccionar la foto perfecte per a la foto-identificació s’han d’utilitzar un conjunt de criteris relacionats amb l’enfocament de la foto, la mida de l’aleta en la foto, el contrast i la llum, l’angle horitzontal i vertical amb el que es va fer la fotografia, l’altura respecte de l’aigua i els possibles objectes que puguin tapar l’aleta tant per davant com per darrere.

Sabent tot això i aplicant-ho correctament, podem tenir unes fotografies per a foto-identificar els animals perfectes!

Moltes gràcies als membres de l’Àrea de Recerca, la Vicky, en Cristian i l’Oriol per aquesta magnífica formació, la qual vaig trobar molt útil i interessant!

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Reconeixement individual: Fotoidentificació i marcatge – recaptura

En aquesta tercera publicació sobre les tècniques d’estudi de cetacis ens centrem en aquelles que permeten el reconeixement individual. En concret ens centrem en la fotoidentificació i el marcatge – recaptura.

El reconeixement individual consisteix en la identificació dels organismes per marques naturals, permanents i distintives.

FOTOIDENTIFICACIÓ

La seva fotografia és molt útil per a estudis de mida poblacional, viabilitat poblacional, d’ús d’hàbitat, supervivència, moviments i reproducció. És important ressaltar que la fotoidentificació no és un estudi en sí, sinó una eina per fer altres estudis.

La fotoidentificació presenta una sèrie d’avantatges, les quals són: no és necessari capturar o manipular els animals; és relativament accessible i poc costós; permet crear catàlegs regionals que poden ser comparats i així establir patrons de migració o residència; permet estudiar la fidelitat grupal dels individus reconeguts a un mateix grup i associacions d’individus; permet implementar estudis de marca i recaptura i, així, estimar  la mida d’una població; i permet establir edats de maduració sexual, intervals de criança, longitud de la cura parental, edat reproductiva i longevitat si es realitza un seguiment dels individus des de les seves primeres etapes.

Presenta també una sèrie de limitacions: és necessari tenir bona experiència fotogràfica i conèixer el comportament de l’espècie objecte d’estudi.

Hi ha una sèrie de consideracions per implementar aquesta tècnica:

1-      Aproximació als animals. Serà diferent segons l’espècie i per això cal conèixer el seu comportament. En dofins costaners es farà amb embarcacions petites fent el mínim soroll, i l’aproximació es realitzarà des del darrere i lateralment, amb la millor direcció per tenir una bona il·luminació. En iubartes i catxalots es faran des del darrere i s’esperarà al moment de realitzar una immersió.

2-      Equip necessari. No es poden utilitzar càmeres amb autoenfocament. Es recomanen aparells de 35 mm, amb lents zoom ben lluminosos, que resisteixin la humitat i la sal i amb velocitats d’exposició més altes a 1/1000.

3-      Tipus de notes. És recomanable desenvolupar un formulari on apuntar la informació de data, hora, lloc, número d’animals al grup, espècie, número de fotos realitzades, esforç de fotoidentificació (temps), fidelitat grupal i dades generals de comportament.

4-      Requeriments fotogràfics. S’han de fotografiar els animals individualment, excepte en els casos de mare – cria. S’han de realitzar amb l’animal el màxim de perpendicular possible a la càmera i sense que el dors estigui arquejat per enregistrar les marques. S’han de prendre les fotos des de l’angle que millor il·luminació doni a l’animal i és important anotar de quin costat de l’animal s’han fet. S’aconsella realitzar entre 5 i 10 fotografies de cada animal i, a posteriori, es selecciona la millor fotografia de cada animal i s’estableix com a “individu tipus”. Des de CIRCE han elaborat un manual de com s’han de realitzar les fotografies de fotoidentificació de cetacis: http://www.circe.biz/files/Comohacerfotosdecetaceos.pdf

5-      Anàlisi de les fotografies. Un cop realitzades les fotografies, és important associar diferents característiques (osques, cicatrius, patrons de coloració…) per facilitar el reconeixement dels individus. Per a cada espècie de cetaci s’han proporcionat mètodes de classificació i identificació que impliquen un conjunt de criteris. Defran et al (1990) utilitza un mètode de dorsal fin ratio amb animals amb dues osques a l’aleta dorsal, i Whitehead (1990) utilitza un sistema de traçat digital del marge de l’aleta caudal dels catxalots.

 

MARCATGE – RECAPTURA

El mètode de marcatge – recaptura és útil per poblacions que s’agreguen en llocs específics cada any. Aquest mètode s’aplica a dues categories: a poblacions tancades i a poblacions obertes. És en poblacions tancades on s’aplica més, però necessita que es compleixin una sèrie de supòsits: que no hi hagi ni mortalitat ni naixements i no hi hagi immigració ni emigració; supòsits que difícilment es compleixen.

L’estimador de Lincoln – Petersen va ser dissenyat per a poblacions tancades; en el qual, a més dels supòsits anteriors, s’hi afegeix que tots els animals tenen la mateixa probabilitat de ser detectats i que les marques no es perden. Consisteix en marcar una mostra de M animals d’una població de mida desconeguda N, es retornen a la població i es capturen novament un nombre C d’animals. Suposant que d’aquests C animals, R estaven marcats (recapturats), podem calcular la mida poblacional: N = (M·C) / R

L’estimador de Jolly – Seber va ser dissenyat per a poblacions obertes. Assumeix que cada animal present a la població en un temps del mostreig té la mateixa probabilitat de captura, cada animal marcat en la captura inicial té la mateixa probabilitat de sobreviure fins el següent mostreig, les marques no es perden i que tots els mostrejos són instantanis.

Mida poblacional. La mida poblacional s’estudia mitjançant el marcatge – recaptura, de manera que si es compleixen una sèrie de presumpcions, es pot estimar l’abundància. Els registres de recaptura d’una sèrie de mostres es compilen en històries de captura, que s’utilitzen per estimar la mida poblacional. La fotoidentificació només es pot aplicar en espècies amb individus que tenen marques naturals permanents. S’ha utilitzat en dofins mulars (Tursiops truncatus), orques (Orcinus orca), iubartes (Megaptera novaeangliae) i balenes blaves (Balaenoptera musculus). En alguns casos es combinen amb estudies d’estudi de l’ADN.

Paràmetres de supervivència i reproducció. Els animals marcats foren una cohort monitoritzable durant un període de temps, de manera que les dades sobre recaptura en següents ocasions dóna informació de la supervivència i reproducció. S’ha utilitzat en iubartes (Megaptera novaeangliae), balenes grises (Eschrichtius robustus), orques (Orcinus orca) i dofins mulars (Tursiops truncatus). També són útils per estudiar l’edat del primer part, el interval entre naixements i les taxes de reproducció. Cal un mostreig intensiu, però la informació és molt difícil d’obtenir per altres mètodes.

 

La bibliografia utilitzada per escriure aquest article ha estat:

ANILAM, RESEARCH AND CONSERVATION, Métodos de investigación de cetáceos: http://www.alnilam.info/index.php/es/investigacion/inv-metodos

AUSTRALIAN GOVERNMENT, DEPARTMENT OF THE ENVIRONMENT, Non-lethal research techniques for studying whales: http://www.environment.gov.au/coasts/species/cetaceans/publications/fs-techniques.html

TRUJILLO, F & DIAZGRANADOS, M. C., Curso de técnicas de estudio de mamíferos acuáticos: manual básico, La Isla de los Delfines – Fundación Omacha, 2005

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Introducció als mètodes d’estudi

La publicació d’aquesta setmana és una introducció a les tècniques d’estudi de cetacis, on únicament anomenarem els diferents mètodes i què ens permeten estudiar. En posteriors publicacions es detallaran cada una d’aquestes tècniques.

L’estudi dels cetacis al mar consisteix en estudiar-ne la seva ecologia, tant a nivell individual (comportament alimentari, social i reproductiu) com a nivell grupal (distribució en l’espai i el temps, abundància i tendències poblacionals). Es poden utilitzar diferents tècniques per estudiar cada un dels aspectes anteriorment mencionats:

1) Censos visuals: permeten estudiar la distribució i abundància.

2) Acústica: permet estudiar la distribució, abundància, comportament alimentari i reproducció.

3) Reconeixement individual (Fotoidentificació i marcatge-recaptura): permet estudiar l’abundància, moviments, reproducció i supervivència.

4) Telemetria: permet estudiar els moviments, comportament alimentari i supervivència.

5) Mètodes genètics: permeten estudiar la reproducció, genètica i dieta.

6) Sistemes d’informació geogràfica: permeten estudiar l’ús d’àrea, densitat, zones d’alimentació i reproducció, moviments i conservació.

La bibliografia utilitzada per desenvolupar-ho ha estat la següent:

ANILAM, RESEARCH AND CONSERVATION, Métodos de investigación de cetáceos: http://www.alnilam.info/index.php/es/investigacion/inv-metodos

AUSTRALIAN GOVERNMENT, DEPARTMENT OF THE ENVIRONMENT, Non-lethal research techniques for studying whales: http://www.environment.gov.au/coasts/species/cetaceans/publications/fs-techniques.html

BERNASCONI, M et al. Use of active sonar for cetacean conservation and behaviorial-ecology studies: a paradox? Proceedings of the Institute of Acoustics, 2009, Vol. 31. Pt. 1

CAÑADAS, A et al. Recopilación, Análisis, Valoración y Elaboración de Protocolos sobre las Labores de Observación, Asistencia a Varamientos y Recuperación de Mamíferos y Tortugas Marinas de las Aguas Españolas. Sociedad Española de Cetáceos. 1999

CIRCE, Metodologías aplicadas por CIRCE en sus programas de investigación: http://www.circe.biz/index.php?option=com_content&view=article&id=86&Itemid=180&lang=es

MARTINS, C.C.A GIS as a tool to identify priority areas for humpback whale conservation at Eastern Brazilian Coast. 2009

PITTMAN, S & COSTA, B. Linking Cetaceans tot their Environment: Spatial Data Acquisition, Digital Processing and Predictive Modeling for Marine Spatial Planning in the Northwest Atlantic. Biogeography Branch, Center for Coastal Monitoring & Assessment, National Oceanic and Atmospheric Administration, 2009, Chapter 21

THOMAS, Peter O. Metodology for behavioural studies of cetaceans: right whale mother – infant behaviour. Rep. Int. Whal. Commn. 1986

TRUJILLO, F & DIAZGRANADOS, M. C., Curso de técnicas de estudio de mamíferos acuáticos: manual básico, La Isla de los Delfines – Fundación Omacha, 2005

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.