Arxiu d'etiquetes: grampus griseus

Cetaceans of the Mediterranean Sea

Did you know that in the Mediterranean Sea habitually lives 8 species of cetaceans, among dolphins and whales; in addition to other visitor and spontaneous species, such as the killer whale? In this post, a new version of “Cetaceans in the Catalan coast“, the first post published in this blog, I will give more information about the cetaceans that live in this small sea. 

INTRODUCTION

Cetaceans originated 50 million years ago in the ancient Tethys Sea, from terrestrial mammals. Approximately, there are 80 living species in the world, but only 8 of them live habitually in the Mediterranean and other species are present only in some seasons or sporadically.

HABITUAL CETACEANS OF THE MEDITERRANEAN SEA

STRIPED DOLPHIN 

Striped dolphin (Stenella coeruleoalba) is a cetacean with a black or bluish grey colouration in the back and white in the ventral part. There is a black line from the eye to the anal region through each side, and another one from the eye to the pectoral fin. Mediterranean striped dolphins are slightly smaller than their neighbours from the Atlantic, and achieve a maximum length of 2.2 m.

Stenella coeruleoalba delfin listado cetáceos mediterraneo
Striped dolphin (Stenella coeruleoalba) (Picture: Scott Hill National Marine Mammal Laboratory, Creative Commons).

They may live in big groups, till hundreds of individuals. Anyway, in the observations that I have done in the Mediterranean, groups included from 5 to 50 animals. They are very acrobatics and they can jump 7 meters above the sea surface.

Striped dolphins are common in both Mediterranean basins, specially in the open sea, being so many abundant in Ligurian Sea, Gulf of Lion, Alboran Sea (between Andalucía, Spain, and Morocco) and the Balearic Sea (between the Iberian Peninsula and the Balearic Islands).

This is the most abundant species in the Mediterranean (about 117,000 animals in the western basin), but they are in a vulnerable status of conservation due to the affection by morbillivirus, pollutants such as organochlorine compounds and fishing devices.

BOTTLENOSE DOLPHIN 

Bottlenose dolphins (Tursiops truncatus) maybe are the most known for the population because they are the protagonist of some movies and they are the most common cetacean in captivity.

delfin mular tursiops truncatus cetaceos mediterraneo
Bottlenose dolphin (Tursiops truncatus) (Picture: Gregory Slobirdr Smith, Creative Commons).

Their robust body is grey, clearer in the sides and white in the abdomen. Bottlenose dolphins are 4 m long.

Their groups, integrated by females and offspring or young males, range from 2 to 10 animals. They live in all the coasts of the Mediterranean Sea.

Their conservation status in the Mediterranean is vulnerable. It is though that their population is about 10,000 animals. Competence with commercial fisheries, bycatch and water pollution are among their threats.

SHORT-BEAKED COMMON DOLPHIN 

Short-beaked common dolphin (Delphinus delphis) is easily recognisable for the colouration of its body: dorsal region is dark and sides are cream-coloured or yellow, and constitute a V in the half of the body. Like striped dolphins, they are also small animals (2-2.5 m).

delfin comun delphinus delphis cetaceos mediterraneo
Short-beaked common dolphin (Delphinus delphis) (Picture: JKMelville, Creative Commons).

They live in numerous groups in open waters, from 10 to 200 animals, but sometimes groups of several thousands have been seen.

They enjoy with boats:

Despite their name, it is difficult to observe them because they are endangered in the Mediterranean. In the last 40 years, their population have been reduced by half. There are several reasons: lack of preys due to competence with fishers, bycatch, habitat degradation, sound pollution and high concentrations of pollutants.

FIN WHALE

Fin whale (Balaenoptera physalus) is the biggest whale in the Mediterranean and the second one in the world.

rorcual comun balaenoptera physalus cetaceos mediterraneo circe
Fin whale (Balaenoptera physalus) (Picture: Circe)

Fin whale’s head is V-shaped, wide and flatten. It is dark grey in the back and white in the abdomen, but asymmetric in the jaws: left side is dark grey and right side is white. Dorsal fin is short and placed in the last third of the body. In the moment of diving, caudal fin is not shown out of the water. Blow may be 8 meters height and narrow. Their maximum length is 24 m.

They are usually seen alone or in small groups (normally mother and calf) in open waters. In the Mediterranean, they are most frequently sighted between Balearic Islands and Ionian Sea, being specially abundant in the Gulf of Lion.

According to IUCN, it is a vulnerable species in the Mediterranean, but it is endangered worldwide. The Mediterranean population includes 5,000 adults. They are victims of strikes with ships, high DDT concentrations, acoustic pollution due to seismic surveys and bycatch.

Have you seen this fin whale rescue from Fuerteventura?

SPERM WHALE

Sperm whales (Physeter macrocephalus)  are the biggest toothed whales and one of the biggest cetaceans in the Mediterranean.

cachalote-physeter-macrocephalus-cetaceos-mediterraneo
Sperm whale (Physeter macrocephalus) (Picture: Gabriel Barathieu, Creative Commons).

Sperm whales have a rounded or triangular hump instead of a dorsal fin, which is followed by six exaggerated “knuckles”. An important clue for its identification is the blow: it is a bushy blow directed low, left and forwards. Head, which is square, represent 1/3 of the total length of the body. It is dark or grey, with the lower part of the mouth white. To dive, they show the caudal fin out of the water. They may be 20 long.

Their groups are composed by females and their offspring, other groups of young males and adult males are solitary. The number of animals per group ranges from 10 to 15, but smaller groups also exist. They are usually seen in oceanic waters of all the Mediterranean.

It is an endangered species in the Mediterranean due to they are accidentally captured in fishing nets, by strikes with vessels and the annoyance provoked by marine traffic. It is estimated that live some thousands in the Mediterranean.

Have you seen this video of a sperm whales that “adopt” a deformed cetacean?

RISSO’S DOLPHIN 

Risso’s dolphin (Grampus griseus) is grey when is born, but becomes paler with age for the presence of scars that do not disappear. They might measure 4 m.

calderon gris grampus griseus cetaceos mediterráneo
Risso’s dolphin (Grampus griseus) (Picture: Rob, Creative Commons).

Generally, they live in groups of 3-50, despite sometimes groups of some thousands have been spotted. In the Mediterranean, it is widely distributed in open waters, being more abundant in the western basin, where they prefer continental slope and submarine canyons.

Their status of conservation is unknown, but bycatch and acoustic and chemical pollution affect them.

LONG-FINNED PILOT WHALE

Long-finned pilot whale (Globicephala melas) is the biggest dolphin species in the Mediterranean, since it may achieve 6 m. Black in general, this pilot whale has a anchor-shaped ventral patch. Its flippers measure one fifth of the length.

globicephala melas calderón común cetáceos mediterráneo
Long-finned pilot whale (Globicephala melas) (Picture: Wikiwand).

Their groups range from 10 to 60 animals, but also several thousands. Groups include several generations of females with their calves. In the Mediterranean, it is abundant in the western basin, specially in the Strait of Gibraltar and Alboran Sea.

There is deficient data to evaluate its status of conservation. Anyway, it is known that are threatened by bycatch, strikes and acoustic and chemical pollution.

CUVIER’S BEAKED WHALE

Cuvier’s beaked whales (Ziphius cavirostris) are dark grey or brown, paler in the head. Their head is bulky, and the beak is not much marked. They may be 7 m long.

zifio cuvier ziphius cavirostris cetaceos mediterraneo
Cuvier’s beaked whale (Ziphius cavirostirs) (Picture: WDC).

They usually live in groups of 2-7 individuals or alone, in deep oceanic waters.

It is difficult to observe them due to the little activity in surface, reason that can explain why there are not enough information to evaluate their conservation status. It is known that are specially sensible to acoustic pollution, both military activities or seismic surveys. Moreover, the ingestion of plastic and bycatch also affect them.

KILLER WHALES IN THE MEDITERRANEAN?

Killer whales (Orcinus orca) are one of the most fascinating cetaceans. They live in polar and tropical waters, from the coast to open sea.

orca orcinus orca cetáceos mediterraneo
Killer whale (Orcinus orca) (Picture: Jose J. Díaz)

In the Mediterranean, however, they are only considered residents in the Strait of Gibraltar, with a size population of 32 whales. Their presence in the Strait, it is believed that is linked to the presence of bluefin tuna, their food.

Did you know that they use different dialects to communicate each other? Did you know that homosexual behaviours have been described in this species? Albino killer whales have been reported.

Their status of conservation is unknown, but direct death by fishers, reduction of their preys, annoyances and habitat degradation are among the causes of their reduction.

REFERENCES

  • CRAM: Cetacis
  • Day, T (2008). Guía para observar ballenas, delfines y marsopas en su hábitat. Ed. Blume
  • Gobierno de Canarias: Curso de Observación de Cetáceos
  • IUCN (2012). Marine Mammals and Sea Turtles of the Mediterranean and Black Seas. Gland, Switzerland and Malaga, Spain: IUCN
  • Kinze, CC (2002). Mamíferos marinos del Atlántico y del Mediterráneo. Ed. Omega
  • Lleonart, J (2012). Els mamífers marins i els seus noms. Terminàlia, 5, 7-25
  • Notarbartolo di Sciara G. (compilers and editors) (2006). The status and distribution of cetaceans in the Black Sea and Mediterranean Sea. IUCN Centre for Mediterranean Cooperation, Malaga, Spain.
  • Cover picture: Scuba Diver Life

Difusió-anglès

Cetáceos del mar Mediterráneo

¿Sabías que en el mar Mediterráneo viven de forma habitual hasta 8 especies de cetáceos, entre delfines, ballenas y zífios; además de otras especies visitantes o espontáneas, entre las que destaca la orca? Este artículo, una nueva versión de “Cetáceos de la costa catalana“, el primer post publicado en este blog, pretende dar un conocimiento más amplio de los cetáceos que viven en el mar entre tierras.

INTRODUCCIÓN

Los cetáceos se originaron hace más o menos 50 millones de años en el antiguo mar de Tethys, a partir de mamíferos terrestres. Aproximadamente, hay un total de 80 especies en el mundo, pero en el Mediterráneo se encuentran 8 de forma habitual y otros están presentes en determinadas épocas del año o de forma esporádica.

CETÁCEOS HABITUALES DEL MAR MEDITERRÁNEO

DELFÍN LISTADO

El delfín listado (Stenella coeruleoalba) es un cetáceo con una coloración dorsal negra o gris azulada, con la parte ventral blanca. Los flancos son atravesados por una línea negra que comienza en el ojo y se extiende hasta la región anal y otra que se dirige hacia la aleta pectoral. Los animales del Mediterráneo son ligeramente más pequeños que sus vecinos del Atlántico, por lo que pueden alcanzar una longitud de 2,2 m.

Stenella coeruleoalba delfin listado cetáceos mediterraneo
Delfin listado (Stenella coeruleoalba) (Foto: Scott Hill National Marine Mammal Laboratory, Creative Commons).

Se pueden observar formando grandes grupos, de hasta cientos de ejemplares. De todos modos, en las observaciones que yo mismo he realizado en el Mediterráneo, los grupos oscilaban entre los 5 y los 50 ejemplares. Se trata de animales muy acrobáticos, pues suelen realizar saltos que pueden superar los 7 metros de altura.

Son comunes en las dos cuencas mediterráneas, especialmente en mar abierto, siendo muy abundantes en el mar de Liguria, en el Golfo de León, el mar de Alborán (entre Andalucía y Marruecos) y el Balear (entre la Península Ibérica y Baleares).

Esta especie es la más abundante del Mediterráneo (unos 117.000 ejemplares en la cuenca occidental), aunque se encuentra en un estado de conservación vulnerable debido a la afectación por morbillivirus, contaminantes como los organoclorados (¿quieres saber qué efecto tiene el mercurio en su salud?) y los aparejos de pesca.

DELFÍN MULAR

El delfín mular o de nariz de botella (Tursiops truncatus) quizás es de los más conocidos para la población, pues es el protagonista de muchas películas y es el mayoritario de los cetáceos en cautividad.

delfin mular tursiops truncatus cetaceos mediterraneo
Delfín mular (Tursiops truncatus) (Foto: Gregory Slobirdr Smith, Creative Commons).

Su cuerpo, que es robusto, tiene una coloración general gris, más clara en los laterales y blanca en el vientre. Pueden alcanzar una longitud máxima de 4 metros.

Vive en grupos de 2-10 ejemplares, que a veces se pueden juntar para formar grandes grupos. Estos grupos suelen estar integrados por hembras y crías o bien son de machos jóvenes. Son animales costeros, y pueden encontrarse por todas las costas del Mediterráneo.

Su estado de conservación en el Mediterráneo es vulnerable. Se cree que el número total de individuos de esta población ronda los 10.000 ejemplares. Sus principales amenazas son la competencia con las pesquerías comerciales, las capturas accidentales y la contaminación del agua.

DELFÍN COMÚN

El delfín común (Delphinus delphis) se puede reconocer fácilmente por la coloración de su cuerpo: la región dorsal es oscura, con los laterales de color crema o amarillo, que forman una V en la zona media del cuerpo. Como los listados, también son delfines pequeños (entre 2 y 2,5 metros).

delfin comun delphinus delphis cetaceos mediterraneo
Delfín común (Delphinus delphis) (Foto: JKMelville, Creative Commons).

Forman grupos muy numerosos, de entre 10 a 200 individuos, aunque se han observado de miles, los cuales viven en aguas abiertas. La composición de los grupos es bastante desconocida.

Les gusta ponerse en la parte delantera de las embarcaciones, como muestra este vídeo:

A pesar de su nombre, cada vez es más difícil observarlos, pues están en peligro de extinción en el Mediterráneo. En los últimos 40 años, sus poblaciones se han reducido a la mitad. Los motivos son varios: falta de presas por la competencia con los pescadores, capturas accidentales, pérdida de la calidad del hábitat, el ruido marino y altas concentraciones de contaminantes.

RORCUAL COMÚN

El rorcual común (Balaenoptera physalus) es la ballena más grande del Mediterráneo, y la segunda del mundo.

rorcual comun balaenoptera physalus cetaceos mediterraneo circe
Rorcual comú (Balaenoptera physalus) (Foto: Circe)

La cabeza de los rorcuales comunes tiene forma de V y es ancha y aplanada. Su coloración general es gris oscura en la parte dorsal y blanca en la ventral, aunque es asimétrica a nivel de mandíbulas: el lado izquierdo es de color gris oscuro y el derecho es blanco. Presentan una aleta dorsal muy baja en el segundo tercio del cuerpo. Cuando se sumergen, no muestran la aleta caudal, lo que nos permite distinguir un rorcual de un cachalote. Su soplo puede alcanzar los 8 metros de altura y es estrecho, y tarda varios segundos en desaparecer. En cuanto a su longitud, pueden alcanzar los 24 metros.

Se suelen observar en mar abierto en solitario o en pequeños grupos, normalmente madre y cría. En el Mediterráneo, se suelen encontrar en aguas profundas oceánicas desde las Islas Baleares hasta el Mar Jónico, siendo especialmente abundante en el Golfo de León.

Según la IUCN, se trata de una especie vulnerable en el Mediterráneo, aunque está en peligro de extinción a nivel mundial. Su población mediterránea incluye unos 5.000 adultos. Son víctima de colisiones con embarcaciones, altas concentraciones de DDT, la contaminación acústica causada por las prospecciones sísmicas y capturas accidentales en redes de pesca.

Quizás te suena este vídeo de un rescate que llevaron a cabo unos jóvenes de Fuerteventura a un ejemplar de 15 metros:

CACHALOTE

Los cachalotes (Physeter macrocephalus)  son los cetáceos con dientes más grandes del planeta y unos de los más grandes del Mediterráneo.

cachalote-physeter-macrocephalus-cetaceos-mediterraneo
Cachalote (Physeter macrocephalus) (Foto: Gabriel Barathieu, Creative Commons).

Los cachalotes no presentan aleta dorsal, sino que es más bien una joroba triangular seguida por seis protuberancias. Una característica muy importante es que el soplo es inclinado hacia la izquierda. La cabeza, que tiene forma cuadrada, representa 1/3 de la longitud total del animal. Es de color negro o gris, con la parte inferior de la boca blanca. Para sumergirse, sacan la cola fuera del agua. Pueden llegar a los 20 metros de longitud.

Forman grupos sociales muy cohesionados formados por hembras y sus crías, otros grupos de machos jóvenes y los machos adultos son solitarios. El número de individuos oscila entre los 10 y los 15 animales, aunque también se pueden ver de más pequeños. Se suelen observar en aguas oceánicas de todo el Mediterráneo.

Se encuentra en peligro de extinción en el Mediterráneo debido a que quedan atrapados en redes de pesca, por las colisiones con embarcaciones y las molestias causadas por el tráfico marítimo. Se estima que hay algunos pocos miles de individuos en todo el Mediterráneo.

Te has perdido el vídeo de unos cachalotes que “adoptan” a un cetáceo con deformaciones?

CALDERÓN GRIS

El calderón gris (Grampus griseus), conocido también como delfín de Risso, es un animal que, al nacer, es de color gris. De todos modos, con la edad su piel queda llena de cicatrices blancas y que no desaparecen. Pueden alcanzar los 4 metros de largo.

calderon gris grampus griseus cetaceos mediterráneo
Calderón gris (Grampus griseus) (Foto: Rob, Creative Commons).

Generalmente, viven en grupos de 3-50 individuos, a pesar de que en ocasiones se han visto grupos de varios miles de individuos. En el Mediterráneo, se encuentra ámpliamente distribuido en aguas abiertas, siendo más abundante en la cuenca occidental, donde prefiere el talud continental y los cañones submarinos.

No se conoce el estado de conservación de esta especie en el Mediterráneo, pero se ven afectados por las capturas accidentales en aparejos de pesca y la contaminación acústica y química.

CALDERÓN COMÚN

El calderón común o ballena piloto de aleta larga (Globicephala melas) es la especie de delfín más grande del Mediterráneo, pues puede alcanzar los 6 metros. De color general negro, en el vientre tiene una marca blanca en forma de ancla. Las aletas pectorales miden una quinta parte de la longitud del cuerpo.

globicephala melas calderón común cetáceos mediterráneo
Calderón común (Globicephala melas) (Foto: Wikiwand).

Viven en grupos de 10 a 60 individuos, aunque pueden formar grupos de miles de animales. Los grupos están constituidos por varias generaciones de hembras con sus crías. En el Mediterráneo, se encuentra de forma abundante en la cuenca occidental, especialmente en la zona del estrecho de Gibraltar y el mar de Alborán.

No hay datos suficientes para evaluar su estado de conservación. De todas formas, se sabe que está amenazado por las capturas accidentales de los pesqueros, las colisiones con buques y la contaminación acústica y química.

ZÍFIO DE CUVIER

Los zifios de Cuvier (Ziphius cavirostris) son de color girs oscuro o marrón, con la cabeza más clara. Tienen la cabeza voluminosa, y el morro está poco marcado. Pueden medir hasta 7 metros de longitud.

zifio cuvier ziphius cavirostris cetaceos mediterraneo
Zífio de Cuvier (Ziphius cavirostirs) (Foto: WDC).

Suelen vivir en grupos de 2-7 individuos o solitariamente, en aguas oceánicas y muy profundas.

Es una especie muy difícil de observar ya que tienen poca actividad en superficie, motivo que puede explicar que no haya datos suficientes para evaluar su estado de conservación. De todas formas, se sabe que son especialmente sensibles a la contaminación acústica, ya sean operaciones militares o prospecciones sísmicas. Además, la ingestión de plástico y las capturas accidentales también los ponen en peligro.

¿ORCAS EN EL MEDITERRÁNEO?

Las orcas (Orcinus orca) son uno de los cetáceos más fascinantes. Viven tanto en aguas polares como en tropicales, desde la costa hasta mar abierto.

orca orcinus orca cetáceos mediterraneo
Orca (Orcinus orca) (Foto: Jose J. Díaz)

En el Mediterráneo, sin embargo, se consideran residentes sólo en el Estrecho de Gibraltar, con una población de unos 32 individuos. Su presencia en el Estrecho, se cree que está ligada a la presencia de atún rojo, del que se alimentan. Os dejo un vídeo de la BBC sobre la interacción entre pesca y atún en el Estrecho (en este caso, atún común):

¿Sabías que las orcas utilizan diferentes dialectos para comunicarse? ¿Sabías que se han descrito comportamientos homosexuales? Además, se han encontrado algunos ejemplares de orca albinos.

Sin embargo, a principios de año se vieron dos individuos que llegaron hasta las costas de Cataluña (Ametlla de Mar), tal como anunciaron desde la Red de observaciones y rescate de animales marinos de la Generalitat de Catalunya:

No se conoce su estado de conservación, pero la muerte directa en manos de los pescadores, la reducción de sus presas, las molestias y la degradación del hábitat están entre las causas de su reducción.

REFERENCIAS

  • CRAM: Cetacis
  • Day, T (2008). Guía para observar ballenas, delfines y marsopas en su hábitat. Ed. Blume
  • Gobierno de Canarias: Curso de Observación de Cetáceos
  • IUCN (2012). Marine Mammals and Sea Turtles of the Mediterranean and Black Seas. Gland, Switzerland and Malaga, Spain: IUCN
  • Kinze, CC (2002). Mamíferos marinos del Atlántico y del Mediterráneo. Ed. Omega
  • Lleonart, J (2012). Els mamífers marins i els seus noms. Terminàlia, 5, 7-25
  • Notarbartolo di Sciara G. (compilers and editors) (2006). The status and distribution of cetaceans in the Black Sea and Mediterranean Sea. IUCN Centre for Mediterranean Cooperation, Malaga, Spain.
  • Foto de portada: Scuba Diver Life

Difusió-castellà

Cetacis del mar Mediterrani

Sabies que al mar Mediterrani hi viuen de forma habitual fins a 8 espècies de cetacis, entre dofins, balenes i zífids; a més d’altres espècies visitants o espontànies, entre les quals destaca l’orca? Aquest article, una nova versió de “Cetacis de la costa catalana“, el primer post publicat en aquest blog, pretén donar un coneixement més ampli dels cetacis que viuen al mar de davant de casa. 

INTRODUCCIÓ

Els cetacis es varen originar fa aproximadament 50 milions d’anys en l’antic mar de Tethys, a partir de mamífers terrestres. Aproximadament, hi ha un total de 80 espècies arreu del món, però al Mediterrani se n’hi troben 8 de forma habitual i altres hi són presents en determinades èpoques de l’any o de forma esporàdica.

CETACIS HABITUALS DEL MAR MEDITERRANI

DOFÍ RATLLAT O LLISTAT 

El dofí ratllat o llistat (Stenella coeruleoalba) és un cetaci amb una coloració dorsal negra o gris blavosa, amb la part ventral blanca. Els flancs són travessats per una línia negra que comença a l’ull i s’estén fins a la regió anal i una altra que es dirigeix cap a l’aleta pectoral. Els animals del Mediterrani són lleugerament més petits que els seus veïns de l’Atlàntic, de manera que poden assolir una longitud de 2,2 m.

Stenella coeruleoalba delfin listado cetáceos mediterraneo
Dofí llistat (Stenella coeruleoalba) (Foto: Scott Hill National Marine Mammal Laboratory, Creative Commons).

Es poden observar formant grans grups, de fins a centenars d’exemplars. De tota manera, en les observacions que jo mateix he realitzat al Mediterrani, els grups oscil·laven entre els 5 i els 50 exemplars. Es tracta d’animals molt acròbates, doncs solen realitzar salts que poden superar els 7 metres d’alçada. 

Són comuns a les dues conques mediterrànies, especialment a mar obert, essent molt abundants al mar de Liguria, al Golf de Lleó, el mar d’Alborán (entre Andalusia i Marroc) i al Balear (entre la Península Ibèrica i les Balears).

Aquesta espècie, és la més abundant del Mediterrani (uns 117.000 exemplars a la conca occidental), tot i que es troba en un estat de conservació vulnerable degut a l’afectació pel morbillivirus, contaminants com els organoclorats (vols saber quin efecte té el mercuri en la seva salut?) i els aparells de pesca. 

DOFÍ MULAR

El dofí mular (Tursiops truncatus) potser és dels més coneguts per a la població, doncs és el protagonista de moltes pel·lícules i és el majoritari dels cetacis en captivitat.

delfin mular tursiops truncatus cetaceos mediterraneo
Dofí mular (Tursiops truncatus) (Foto: Gregory Slobirdr Smith, Creative Commons).

El seu cos, que és robust, té una coloració general grisa, més clara als laterals i blanca al ventre. Poden assolir un longitud màxima de 4 metres.

Viu en grups de 2-10 exemplars, que a vegades es poden ajuntar per formar grans grups. Aquests grups solen estar integrats per femelles i cries o bé són de mascles joves. Són animals costaners, i poden trobar-se per totes les costes del Mediterrani.

El seu estat de conservació al Mediterrani és vulnerable. Es creu que el nombre total d’individus d’aquesta població ronda als 10.000 exemplars. Les seves principals amenaces són la competència amb les pesqueries comercials, les captures accidentals i la contaminació de l’aigua.

DOFÍ COMÚ

El dofí comú (Delphinus delphis) es por reconèixer fàcilment per la coloració del seu cos: la regió dorsal és fosca, amb els laterals de color crema o groc, que formen una V a la zona mitjana del cos. Com els llistats, també són dofins petits (entre 2 i 2,5 metres).

delfin comun delphinus delphis cetaceos mediterraneo
Dofí comú (Delphinus delphis) (Foto: JKMelville, Creative Commons).

Formen grups molt nombrosos, de entre 10 –  200 individus, tot i que se n’han observat de milers, els quals viuen en aigües obertes. La composició dels grups és força desconeguda.

Els agrada posar-se a la part davantera de les embarcacions, tal com mostra aquest vídeo:

Malgrat el seu nom, cada vegada és més difícil observar-los, doncs estan en perill d’extinció al Mediterrani. En els últims 40 anys, les seves poblacions s’han reduït a la meitat. Els motius són varis: manca de preses per la competència amb els pescadors, captures accidentals, pèrdua de la qualitat de l’hàbitat, el soroll marí i altes concentracions de contaminants.

RORQUAL COMÚ

El rorqual comú (Balaenoptera physalus) és la balena més gran del Mediterrani, i la segona del món.

rorcual comun balaenoptera physalus cetaceos mediterraneo circe
Rorqual comú (Balaenoptera physalus) (Foto: Circe)

El cap dels rorquals comuns té forma de V i és ample i aplanat. La seva coloració general és gris fosca a la part dorsal i blanca a la ventral, tot i que és asimètrica a nivell de mandíbules: el costat esquerre és de color gris fosc i el dret és blanc. Presenten una aleta dorsal molt baixa al segon terç del cos. Quan es submergeixen, no mostren l’aleta caudal, fet que ens permet distingir un rorqual d’un catxalot. La seva bufada pot arribar als 8 metres d’alçada i és estreta, i tarda varis segons en desaparèixer. Pel que fa a la seva longitud, poden assolir els 24 metres.

Es solen observar a mar obert en solitari o en petits grups, normalment mare i cria. Al Mediterrani, es solen trobar en aigües profundes oceàniques des de les Illes Balears fins al Mar Jònic, essent especialment abundant al Golf de Lleó.

Segons la IUCN, es tracta d’una espècie vulnerable al Mediterrani, tot i que està en perill d’extinció a nivell mundial. La seva població mediterrània inclou uns 5.000 adults. Són víctima de col·lisions amb embarcacions, altes concentracions de DDT, la contaminació acústica causada per les prospeccions sísmiques i captures accidentals en xarxes de pesca.

Potser et sona aquest vídeo d’un rescat que van dur a terme uns joves de Fuerteventura a un exemplar de 15 metres:

CATXALOT

Els catxalots (Physeter macrocephalus)  són els cetacis amb dents més grans del planeta i una de les més grans del Mediterrani.

cachalote-physeter-macrocephalus-cetaceos-mediterraneo
Catxalot (Physeter macrocephalus) (Foto: Gabriel Barathieu, Creative Commons).

Els catxalots no presenten aleta dorsal, sinó que és més aviat una gepa triangular seguida per sis protuberàncies. Una característica molt important és que la bufada és inclinada cap a l’esquerra. El cap, que té forma quadrada, representa 1/3 de la longitud total de l’animal. És de color negre o gris, amb la part inferior de la boca blanca. Per submergir-se, treuen la cura fora de l’aigua. Poden arribar als 20 metres de longitud.

Formen grups socials molt cohesionats formats per femelles i les seves cries, altres grups de mascles joves i els mascles adults són solitaris. El nombre d’individus oscil·la entre els 10 i els 15 animals, tot i que també se’n poden veure de més petits. Es solen observar en aigües oceàniques de tot el Mediterrani.

Es troba en perill d’extinció al Mediterrani degut a que queden atrapades en xarxes de pesca, per les col·lisions amb embarcacions i les molèsties causades pel trànsit marítim. S’estima que hi ha alguns  pocs milers d’individus en tota la Mediterrània.

T’has perdut el vídeo d’uns catxalots que “adopten” a un cetaci amb deformacions?

CAP D’OLLA GRIS

El cap d’olla gris (Grampus griseus), conegut també com a dofí de Risso, és un animal que, al néixer, és de color gris. De tota manera, amb l’edat la seva pell queda plena de cicatrius blanques i que no desapareixen. Poden assolir els 4 metres de llarg.

calderon gris grampus griseus cetaceos mediterráneo
Cap d’olla gris (Grampus griseus) (Foto: Rob, Creative Commons).

Generalment, viuen en grups de 3 – 50 individus, malgrat en ocasions s’han vist grups de varis milers d’individus. Al Mediterrani, s’hi troba àmpliament distribuït en aigües obertes, essent més abundant a la conca occidental, on prefereix el talús continental i els canyons submarins.

No es coneix l’estat de conservació d’aquesta espècie al Mediterrani, però es veuen afectats per les captures accidentals en aparells de pesca i la contaminació acústica i química.

CAP D’OLLA NEGRE D’ALETA LLARGA

El cap d’olla negre d’aleta llarga (Globicephala melas), o simplement cap d’olla comú, és l’espècie de dofí més gran del Mediterrani, doncs pot assolir els 6 metres. De color general negre, al ventre té una marca blanca en forma d’àncora. Les aletes pectorals mesuren una cinquena part de la longitud del cos.

globicephala melas calderón común cetáceos mediterráneo
Cap d’olla negre d’aleta llarga (Globicephala melas) (Foto: Wikiwand).

Viuen en grups de 10 – 60 individus, tot i que poden formar grups de milers d’animals. Els grups estan constituïts per vàries generacions de femelles amb les seves cries. Al Mediterrani, es troba de forma abundant a la conca occidental, especialment a la zona de l’estret de Gibraltar i el mar d’Alborán.

No hi ha dades suficients per avaluar el seu estat de conservació. De tota manera, se sap que està amenaçat per les captures accidentals dels pesquers, les col·lisions amb vaixells i la contaminació acústica i química.

ZÍFID DE CUVIER

Els zífids o balenes amb bec de Cuvier (Ziphius cavirostris) són de color girs fosc o marró, amb el cap més clar. Tenen el cap voluminós, i el morro està poc marcat. Poden mesurar fins a 7 metres de longitud.

zifio cuvier ziphius cavirostris cetaceos mediterraneo
Zífid de Cuvier (Ziphius cavirostirs) (Foto: WDC).

Solen viure en grups de 2-7 individus o bé solitàriament, en aigües oceàniques i molt profundes.

És una espècie molt difícil d’observar ja que tenen poca activitat en superfície, motiu que pot explicar que no hi hagi dades suficients per avaluar el seu estat de conservació. De tota manera, se sap que són especialment sensibles a la contaminació acústica, ja siguin operacions militars o prospeccions sísmiques. A més, la ingestió de plàstic i les captures accidentals també els posen en perill.

ORQUES AL MEDITERRANI?

Les orques (Orcinus orca) són un dels cetacis més fascinants. Viuen tant en aigües polars com en tropicals, des de la costa fins a mar obert.

orca orcinus orca cetáceos mediterraneo
Orca (Orcinus orca) (Foto: Jose J. Díaz)

Al Mediterrani, però, es consideren residents només a l’Estret de Gibraltar, amb una població d’uns 32 individus. La seva presència a l’Estret, es creu que està lligada a la presència de la tonyina vermella, de la qual s’alimenten. Us deixo un vídeo de la BBC sobre la interacció entre pesca i tonyina a l’Estret (en aquest cas, tonyina comuna):

Sabies que les orques utilitzen diferents dialectes per a comunicar-se? Sabies que s’hi han descrit comportaments homosexuals?  A més, s’han trobat alguns exemplars d’orca albins.

Val a dir, però, que a principis d’any es van veure dos individus que van arribar fins a les costes de l’Ametlla de Mar, tal com van anunciar des de la Xarxa d’observacions i rescat d’animals marins de la Generalitat de Catalunya:

No es coneix el seu estat de conservació, però la mort directa en mans dels pescadors, la reducció de les seves preses, les molèsties i la degradació de l’hàbitat estan entre les causes de la seva reducció.

REFERÈNCIES

  • CRAM: Cetacis
  • Day, T (2008). Guía para observar ballenas, delfines y marsopas en su hábitat. Ed. Blume
  • Gobierno de Canarias: Curso de Observación de Cetáceos
  • IUCN (2012). Marine Mammals and Sea Turtles of the Mediterranean and Black Seas. Gland, Switzerland and Malaga, Spain: IUCN
  • Kinze, CC (2002). Mamíferos marinos del Atlántico y del Mediterráneo. Ed. Omega
  • Lleonart, J (2012). Els mamífers marins i els seus noms. Terminàlia, 5, 7-25
  • Notarbartolo di Sciara G. (compilers and editors) (2006). The status and distribution of cetaceans in the Black Sea and Mediterranean Sea. IUCN Centre for Mediterranean Cooperation, Malaga, Spain.
  • Foto de portada: Scuba Diver Life

Difusió-català

Estudio Baleària – 23 de diciembre de 2014

El martes 23 de diciembre realicé mi octava colaboración y la última de este año en el Estudio y seguimiento de fauna marina del mar catalano-balear (Mediterráneo Noroccidental), organizado por Biodiversitat Marina y patrocinado por Baleària. El equipo estuvo formado por Laura, Anna, Ana y yo mismo. El estudio empezó a las 14:16 des del puente de comando del buque Abel Matutes, en la ruta Palma de Mallorca – Barcelona, y finalizó a las 17:47 debido a la falta de luz.

En cuanto a las condiciones meteorológicas del día conviene destacar que el estado del mar fue bueno, el viento tomo rachas de entre 17 y 22 nudos; la visibilidad fue generalmente muy buena (visibilidad de más de 9 km de distancia) y la nubosidad tomó un valor entre el 20-35% de cobertura.

En cuanto a los avistamientos de cetáceos, se observaron 7 grupos de delfines listados (Stenella coeruleoalba), los cuales estaban comprendidos entre los 2 y 10 individuos aproximadamente; un rorcual (Balaenoptera physalus) y un posible calderón gris (Grampus griseus). En cuanto a las aves, se avistaron cuatro gaviotas reidoras (Chroiocephalus ridibundus) y una gavina patiamarilla (Larus michahelis). También se vio un pez luna (Mola mola). No hay fotos de animales, pero os puedo dejar con esta puesta de sol:

DSCN2470

Esta publicación está bajo una licencia Creative Commons:
Llicència Creative Commons Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Estudi Baleària – 23 de desembre del 2014

El dimarts 23 de desembre vaig realitzar la meva vuitena col·laboració i l’última de l’any a l’Estudi i seguiment de fauna marina del mar catalano-balear (Mediterrani Nord-Occidental), organitzat per Biodiversitat Marina i patrocinat per Baleària. L’equip, en aquesta ocasió, va estar format per la Laura, l’Anna, l’Ana i jo mateix. L’estudi es va iniciar a les 14:16 des del pont de comandament del buc Abel Matutes, en la ruta Palma de Mallorca – Barcelona, i es va finalitzar a les 17:47 degut a la manca de llum.

Varem aprofitar l’estona a coberta per fer unes fotos divertides de caire nadalenc. Us en deixo una aquí. Molt bona entrada d’any i que el 2015 ens porti molta vida!
Dimoni

Pel que fa a les condicions meteorològiques del dia convé destacar que l’estat del mar va ser bo, el vent va prendre ratxes entre 17 i 22 nusos; la visibilitat va ser generalment molt bona (visibilitat de més de 9 km de distància) i la nuvolositat va prendre un valor entre el 20-35% de cobertura.

Pel que fa als albiraments de cetacis, es varen observar 7 grups de dofins llistats (Stenella coeruleoalba), els quals estan compresos entre els 2 i 10 individus aproximadament; un rorqual (Balaenoptera physalus) i un possible cap d’olla gris (Grampus griseus). En quan als ocells, es varen albirar quatre gavines vulgars (Chroiocephalus ridibundus) i un gavià argentat (Larus michahelis). També es va veure un peix lluna (Mola mola). No hi ha fotos dels animals, però us puc deixar amb les imatges d’una espectacular posta de sol:

DSCN2470

Aquesta publicació està sota una llicència Creative Commons:
Llicència Creative Commons Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Estudio Baleària – 19 de junio del 2014

El pasado jueves 19 de junio realicé mi quinta colaboración en el Estudio y seguimiento de fauna marina del mar catalanobalear (Mediterráneo Norte-occidental), organizado por Biodiversidad Marina y patrocinado por Baleària. El equipo, en esta ocasión, estuvo formado por Artur, Ester, Rosa, Anna i yo mismo. El estudio empezó a las 14:07 des del puente de comandos del buque Visemar One, en la ruta Palma e Mallorca – Barcelona, y finalizó a las 19:10. Si no recuerdo mal, ha estado el día que hemos estado más rato en el puente de comandos realizando el avistamiento.

En cuanto a las condiciones meteorológicas del día conviene destacar que el estado del mar fue muy bueno, el viento tomó rachas entre 13 y 29 nudos (24 – 54 km/h aprox.); la visibilidad fue muy buena (de más de 9 km de distancia) y la nubosidad tomó un valor entre el 40-50% de cobertura. De todas formas, durante un rato se puso niebla a babor del barco.

DSCN1443

En cuanto a los avistamientos, este fue el mejor día de los que yo he estado. En cuanto a los cetáceos, observamos un delfín mular (Tursiops truncatus) sólo entrar en el puente de comandos; unos 230 delfines listados (Stenella coeruleoalba), repartidos en 11 grupos de entre 5 y 60 individuos; un calderón gris (Grampus griseus) y un zífio de Cuvier (Ziphius cavirostris). Entre los pájaros, vimos unas 30 pardelas cenicienta (Calonectris diomedea), 5 gaviotas patiamarillas (Larus michahelis), 1 vencejo común (Apus apus), 2 paíños europeos (Hydrobates pelagicus), 1 pardela balear (Puffinus mauretanicus) y 2 charranees comunes (Sterna hirundo). Además de todo esto, tuvimos la oportunidad de ver varias especies de peces:  14 peces voladores (Familia Exocoetidae), 1 manta (Mobula mobular) y 7 peces luna (Mola mola). Y, para rematar el avistamiento, vimos una tortuga careta (Caretta caretta).

La fotografía siguiente, tomada por mi mismo, es de una pardela cenicienta:

DSCN1473

Las fotos que hay a continuación son de delfines listados. Todas están hechas por mi, excepto las tres últimas que son de Anna Sánchez:

DSCN1486 DSCN1460 DSCN1456 DSCN1453149919_10204194897822686_5338956519483056090_n 10455432_10204194900102743_1094369029397042688_n 10463952_10204194901262772_2704029437525920991_n

Y, finalmente, os dejo con una foto de un pez volador, realizada por Anna Sánchez:

10478198_10204194908622956_7823819827396175419_n

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Estudi Baleària – 19 de juny del 2014

El passat dijous 19 de juny vaig realitzar la meva cinquena col·laboració a l’Estudi i seguiment de fauna marina del mar catalano-balear (Mediterrani Nord-Occidental), organitzat per Biodiversitat Marina i patrocinat per Baleària. L’equip, en aquesta ocasió, va estar format per l’Artur, l’Ester, la Rosa, l’Anna i jo mateix. L’estudi es va iniciar a les 14:07 des del pont de comandament del buc Visemar One, en la ruta Palma de Mallorca – Barcelona, i es va finalitzar a les 19:10. Si malament no recordo, ha estat el dia que més estona hem estat al pont de comandament realitzant l’albirament.

Pel que fa a les condicions meteorològiques del dia convé destacar que l’estat del mar va ser molt bo, el vent va prendre ratxes entre 13 i 29 nusos (24 – 54 km/h aprox.); la visibilitat va ser molt bona (visibilitat de més de 9 km de distància) i la nuvolositat va prendre un valor entorn el 40-50% de cobertura. De tota manera, durant una estona es va posar boira a babor del vaixell.

DSCN1443

Pel que fa als albiraments, aquest va estar el millor dia dels que jo he estat. Pel que fa als cetacis, varem observar un dofí mular (Tursiops truncatus) només entrar al pont de comandament; uns 230 dofins llistats (Stenella coeruleoalba), repartits en 11 grups d’entre 5 i 60 individus; un cap d’olla gris (Grampus griseus) i un zífid de Cuvier (Ziphius cavirostris). Entre els ocells, varem veure unes 30 baldrigues cendroses (Calonectris diomedea), 5 gavians argentats (Larus michahelis), 1 falciot (Apus apus), 2 ocells de tempesta (Hydrobates pelagicus), 1 baldriga balear (Puffinus mauretanicus) i 2 xatracs comuns (Sterna hirundo). A més de tot això, varem tenir la oportunitat d’observar vàries espècies de peixos: 14 peixos voladors (Família Exocoetidae), 1 manta (Mobula mobular) i 7 peixos lluna (Mola mola). I, per rematar l’albirament, varem veure una tortuga careta (Caretta caretta).

La fotografia següent, presa per mi, és d’unes baldrigues cendroses:

DSCN1473

Les fotos que hi ha continuació són de dofins llistats. Totes estan fetes per mi, excepte les tres últimes que les va fer l’Anna Sánchez:

DSCN1486 DSCN1460 DSCN1456 DSCN1453149919_10204194897822686_5338956519483056090_n 10455432_10204194900102743_1094369029397042688_n 10463952_10204194901262772_2704029437525920991_n

I, per acabar, us deixo una foto d’un peix volador, feta també per l’Anna Sánchez:

10478198_10204194908622956_7823819827396175419_n

Espero que hagueu gaudit de la galeria de fotos que he pogut compartir avui! Aquesta va ser la última sortida de la temporada, així que fins al setembre no hi haurà més entrades relacionades amb aquest estudi.

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Cetaceans in the catalan coast

The goal of this publication is to describe the different cetaceans that live in the catalan coast. At first, I will explain you what is a cetacean and then I will describe them.

INTRODUCTION

Cetaceans are a mammal order that live adapted to swimming and, for this reason, they develop all the activities in the water. Most of them live in the sea, but there are a small group that live in fresh water. This adaptation consists on the presence of hydrodynamic bodies to reduce the resistance and the presence of fins (pectorals, dorsal and caudal fins). Cetaceans, as well as the rest of the mammals, are homeotherms (they have physiological mechanisms to keep a constant temperature of the body, known as warm-blooded). Furthermore, they breath air and, for this reason, their nostrils are dorsal, called blowhole. More or less, there are 80 species of cetaceans, subdivided on: odontoceti (toothed cetaceans, which includes dolphins, porpoises, beluga, narwhal, beaked whales and sperm whales) and mysticti (cetaceans without teeth; which includes whales and fin whales).

8 species live in the coast of Catalonia: common bottlenose dolphin, short-beaked common dolphin, striped dolphin, fin whale, sperm whale, Risso’s dolphin, long-finned pilot whale and Cuvier’s beaked whale.

COMMON BOTTLENOSE DOLPHIN

Common bottlenose dolphin (Tursiops truncatus) is the most typical dolphin in zoos. We can recognise them for the color of their skin: mainly is grey, but the abdomen is lighter. The dorsal fin is convex. This dolphins usually live in groups of 2 – 15 individuals, but sometimes the groups are composed for several hundreds. They are very acrobatic. Common bottlenose dolphin has the global conservation status of “least concern”, but in the Mediterranean Sea is “vulnerable” (UICN).

Imatge
Common bottlenose dolphin (Tursiops truncatus) (Foto: Sheilapic76, Creative Commons).

SHORT-BEAKED COMMON DOLPHIN

Short-beaked common dolphin (Delphinus delphis) is easily recognisable for the color patron. Its back is grey or brown with a V drawing under the dorsal fin. In addition, they have a yellowish patch and a grey patch in the sides that form a typical hourglasse figure. They usually live in groups of 10 – 200 individuals. Like, common bottlenose dolphins, they are good acrobats. They are endangered in the Mediterranean Sea, but in global their category from UICN is “least concern”.

Imatge
Short-beacked common dolphin (Delphinus delphis) (Foto: Jolene Bertoldi, Creative Commons).

STRIPED DOLPHIN

Striped dolphins (Stenella coeruleoalba) have a brown or grey dorsal fin, moderately high; dark and prominent beak, well distinguished from the melon (a lump of fatty tissue that forms the forehead of toothed whales and tht is thought to function as a means of focusing sound for echolocation); and its back is grey or brown, light grey from the center of each side to dorsal fin and in the subsequent part. Moreover, they have a thin dark line from the beak to the lower part of sides. They normally live in groups of 25 – 100 individuals. They are good acrobats too. Striped dolphin is the most abundant cetacean in the North West of the Mediterranean Sea, but its status is vulnerable here.

Imatge
Striped dolphin (Stenella coeruleoalba) (Foto: 20minutos).

FIN WHALE

Fin whale (Balaenoptera physalus) is the biggest cetacean of the catalan coast. Fin whales have a high dorsal fin, placed at last third of the body and a wide and flattened head. Their body is long and dark grey without spots, more lighter in the abdomen. You can’t usually see their caudal fin. Their conservation status is “vulnerable” in de Mediterranean Sea, but is “endangered” in global.

rorqual comú
Fin whale (Balaenoptera physalus) (Foto: UW Today).

SPERM WHALE

Sperm whale (Physeter macrocephalus) is another big cetacean in Mediterranean Sea. The lobes of the tail are wide and triangular, with an important groove; they have an small hump, followed for six protuberances; their head is rounded and represent one third of the body; and their body color is dark grey to brown violet. Their blast is leaning and place a little in the left. They usually swim slowly. Spearm whale is catalogued as “vulnerable” in global for UICN, but in the Mediterranean is “endangered”.

Imatge
Sperm whale (Physeter macrocephalus) (Foto: Advocacy Britannica).

RISSO’S DOLPHIN

Risso’s dolphin (Grampus griseus), known like grey dolphin too, has a high dorsal fin, long sharp pectoral fins, a rounded head with a bulbous melon, a curved mouth and a grey to brown color, with several marks and lighter abdomen. They usually live in groups of 3 – 30 individuals, but sometimes they live in groups of several miles. Their conservation status is “least concern” in general, but there isn’t enough information for Mediterranean.

Imatge
Risso’s dolphin (Grampus griseus) (Foto: El hogar natural).

LONG-FINNED PILOT WHALE

Long-finned pilot whale (Globicephala melas) has a short, wide rounded dorsal fin; high and narrow pectoral fins that mesure a fifth part of the body; a bulbous melon; a short snout; and the color of its body is dark grey, black or brown. They normally live in groups of 10 – 60 individuals. There isn’t enough information to evaluate their conservation status.

Imatge
Long-finned piolt whale (Globicephala melas) (Foto: El hogar natural).

CUVIER’S BEAKED WHALE

Cuvier’s beaked whale (Ziphius cavirostris) is a species with a little surface activity and for this reason is very hard to see it. Its caudal fin has wide lobes, without a central groove or very small and lightly sickle-shaped. The dorsal fin is placed behind the center of the body. The snout is short, curved and cream-coloured. The color of the body is brown reddish to dark grey, with darker abdomen. They usually live in groups of 2 – 7 members, ocasionally untill 25, but older males normally live alone. There isn’t enough information to evaluate their conservation status.

Imatge
Cuvier’s beaked whale (Ziphius cavirostirs) (Foto: Aceytuno).

This are the 8 most tipical species in the coast of Catalonia. I hope that with this small guide you could identify them easily.

REFERENCES

Difusió-anglès

Cetáceos de la costa catalana

Alguna vez te has preguntado si hay cetáceos en la costa catalana? Pues la respuesta a esta pregunta es “Sí, los hay”. En esta publicación se pretende describir estas especies para poderlas identificar correctamente. Antes de empezar, te voy a explicar qué es un cetáceo por si es la primera vez que encuentras este concepto.

INTRODUCCIÓN

Los cetáceos son un orden de mamíferos que están adaptados a la natación y, por lo tanto, son independientes del medio terrestre. Y digo natación y no mar porque, aunque la mayoría son marinos, hay cetáceos que viven en aguas dulces o salobres. Esta adaptación a la natación se observa en su cuerpo hidrodinámico para poder desplazarse por el agua con una menor resistencia y en la presencia de aletas (las pectorales dirigen el rumbo y frenan, las dorsales y la aleta caudal plana). Como en el resto de mamíferos, los cetáceos son homeotermos (ésto significa que tienen mecanismos fisiológicos para mantener la temperatura corporal constante, lo que se llama sangre caliente). Además, también respiran aire, de manera que periódicamente tienen que salir a la superficie para tomarlo. Por evolución, la posición de las fosas nasales es actualmente dorsal y es lo que llamamos espiráculo. Aproximadamente, hay un total de 80 especies de cetáceos en todo el mundo, distribuidos en dos subgrupos: los odontocetos (cetáceos con dientes; los cuales incluyen los delfines, marsopas, beluga, narval, zífios y cachalotes) y los misticetos (cetáceos con barbas; incluye las ballenas francas y los rorcuales). Se hablará de estos grupos y de la clasificación general de los cetáceos en posteriores entradas.

Del total de especies de cetáceos, hay 8 que viven en la costa de Cataluña de forma habitual: delfín mular, delfín común, delfín listado, rorcual común, cachalote, calderón gris, calderón común y zífio de Cuvier.

DELFÍN MULAR

El delfín mular (Tursiops truncatus) es el típico delfín de los delfinarios. Se puede reconocer por su piel gris en todo el cuerpo, más clara en la parte ventral. La aleta dorsal es convexa por el margen anterior. Suelen vivir en grupos costaneros de 2 – 15 individuos, aunque en algunos casos forman grupos de varios centenares. Son animales marcadamente acrobáticos. Según la IUCN, su estado de conservación es de “preocupación menor” a nivel global, pero “vulnerable” en el Mediterráneo.

Imatge
Delfín mular (Tursiops truncatus) (Foto: Sheilapic76, Creative Commons).

DELFÍN COMÚN

El delfín común (Delphinus delphis) se puede reconocer fácilmente por la coloración de su cuerpo. El lomo es gris o marrón con un dibujo en forma de V por debajo de la aleta dorsal. Además, presenta una mancha amarillenta a los lados, a la mitad anterior del cuerpo, i una de gris de tamaño similar a la mitad posterior; de manera que forman una característica forma de reloj de arena. Suelen vivir en grupos de 10 – 200 individuos. Como los mulares, también son buenos acróbatas. Cada vez es más raro observarlos en la costa mediterránea norte-occidental puesto que están en peligro aquí, aunque están en la categoría de “preocupación menor” de la UICN a nivel global.

Imatge
Delfín común (Delphinus delphis) (Foto: Jolene Bertoldi, Creative Commons).

DELFÍN LISTADO

El delfín listado (Stenella coeruleoalba) se caracteriza por la presencia de una aleta dorsal gris o marrón, moderadamente alta; un morro oscuro y prominente, bien distinguido del melón (protuberancia de la cabeza que utilizan para la emisión de ondas sonoras, útiles para la ecolocación); y un lomo gris o marrón, de color gris claro des del centro de los flancos hasta la aleta dorsal y en la parte posterior del cuerpo. Además, presentan una línea fina y oscura que va del morro hasta la parte inferior de los flancos, donde se ensancha. Suelen vivir en grupos de 25 – 100 individuos. También son buenos acróbatas. Es la especie más abundante del Mediterráneo norte-occidental y también es de “preocupación menor”, pero es “vulnerable” en el Mediterráneo.

Imatge
Delfín listado (Stenella coeruleoalba) (Foto: 20minutos)

RORCUAL COMÚN

El rorcual común (Balaenoptera physalus) es el cetáceo más grande de nuestras costas. Se puede distinguir por una aleta dorsal alta y falciforme, situada en el tercio posterior del cuerpo y por su cabeza ancha y aplanada, estrecha de perfil. Su cuerpo es hidrodinámico, alargado y, en general, de color gris oscuro sin manchas, con el vientre más claro. Raramente muestran la aleta caudal. El soplido por el espiráculo suele ser alto (hasta 8 metros) y estrecho, y tarda unos segundos en desaparecer. Según la UICN, se trata de una especie vulnerable en el Mediterráneo, pero está en peligro a nivel global.

rorqual comú
Rorcual común (Balaenoptera physalus) (Foto: UW Today).

CACHALOTE

El cachalote (Physeter macrocephalus) es otra de las especies más grandes de cetáceos del Mediterráneo. Se caracteriza por la presencia de lóbulos caudales anchos y triangulares, con una hendidura prominente; una pequeña joroba seguida de seis protuberancias; cabeza redondeada que ocupa un tercio del total y con el espiráculo cerca del extremo del morro y un poco hacia la izquierda y el cuerpo es de color gris oscuro a marrón violáceo. Referente al soplido, éste es inclinado hacia adelante y a la izquierda. Normalmente nadan lentamente, pero pueden acelerar con rapidez. Está catalogada de “vulnerable” por la UICN, en peligro en el Mediterráneo.

Imatge
Cachalote (Physeter macrocephalus) (Foto: Advocacy Britannica).

CALDERÓN GRIS

Imatge
Calderón gris (Grampus griseus) (Foto: El hogar natural).

El calderón gris (Grampus griseus), conocido también como delfín de Risso, se caracteriza por una aleta dorsal alta y falcada, las aletas pectorales largas y en punta, la cabeza redondeada y con un melón bulboso, la boca curvada hacia arriba y el cuerpo de color gris a marrón, con bastantes marcas y de vientre claro. Generalmente, viven en grupos de 3 – 30 individuos, aunque en ocasiones se han visto grupos de varios miles. Su estado de conservación es de “preocupación menor”, aunque no se puede evaluar su estado en el Mediterráneo.

CALDERÓN COMÚN

El calderón común (Globicephala melas) se caracteriza por una aleta dorsal baja, larga y de base ancha, con el extremo redondeado y muy falcado; las aletas pectorales son altas, estrechas y miden una quinta parte de la longitud del cuerpo; el melón es bulboso y el morro es corto; y el cuerpo es de color gris oscuro, negro o marrón. Viven en grupos de 10 – 60 individuos. No hay datos suficientes para evaluar su estado de conservación.

Imatge
Calderón común (Globicelphala melas) (Foto: El hogar natural).

ZÍFIO DE CUVIER

El zífio de Cuvier (Ziphius cavirostris) es una especie muy difícil de observar ya que tienen poca actividad en superficie. Se caracterizan por una aleta caudal con lóbulos anchos, sin hendidura central o muy pequeña y ligeramente falciforme; la aleta dorsal queda por detrás del centro del cuerpo; el morro es corto y curvado hacia adelante; y de color crema delante los ojos; su color varia de marrón rojizo a gris oscuro, con el vientre ligeramente más oscuro. Viven en grupos de 2 – 7 individuos, en ocasiones hasta 25; pero los machos de más edad suelen vivir solos. Tampoco hay datos suficientes para evaluar su estado de conservación.

Imatge
Zifio de Cuvier (Ziphius cavirostris) (Foto: Aceytuno).

Éstas son las 8 especies más habituales en la costa de Cataluña. Espero que con esta pequeña guía puedas identificarlos con facilidad si alguna vez los puedes observan en mar abierto.

REFERENCIAS

Difusió-castellà

Cetacis de la costa catalana

Alguna vegada t’has preguntat si hi ha cetacis a la costa catalana? Doncs la resposta a aquesta pregunta és “Sí, n’hi ha”. En aquesta publicació es pretén anomenar i descriure aquestes espècies per tal de poder-los identificar de forma correcta. Abans de començar, però, deixa’m explicar-te què és un cetaci per si és la primera vegada que et trobes amb aquest concepte.

INTRODUCCIÓ

Els cetacis són un ordre de mamífers que estan adaptats a la natació i, per tant, independents del medi terrestre. I dic natació enlloc de mar perquè, malgrat la gran majoria són marins, n’hi ha un grup que viuen en aigües dolces i salobres. Aquesta adaptació a la natació s’observa en el seu cos hidrodinàmic per tal de poder desplaçar-se per l’aigua amb una resistència inferior i en la presència d’aletes (les pectorals marquen el rumb i frenen, les dorsals i l’aleta caudal plana). Com la resta de mamífers, els cetacis són homeoterms (això significa que tenen mecanismes fisiològics per mantenir la temperatura corporal constant, el que anomenem de sang calenta). A més, també respiren aire, de manera que periòdicament han de sortir a la superfície per prendre’l. Per evolució, la posició de les fosses nassals és actualment dorsal i és el que anomenem espiracle. Aproximadament, hi ha un total de 80 espècies de cetacis arreu del món, distribuits en dos subgrups: els odontocets (cetacis amb dents; els quals són els dofins, marsopes, beluga, narval, zifis i catxalots) i els misticets (cetacis amb barbes; els quals són les balenes franques i els rorquals). Es parlaran d’aquests diferents grups i de la classificació general dels cetacis en posteriors entrades.

Del total d’espècies de cetacis, n’hi ha 8 que viuen a la costa de Catalunya de forma habitual: dofí mular, dofí comú, dofí llistat, rorcual comú, catxalot, cap d’olla gris, cap d’olla comú i zifi de Cuvier. A continuació es detallaran un per un.

DOFÍ MULAR

El dofí mular (Tursiops truncatus) és el típic dofí dels dofinaris. Es pot reconèixer per la seva pell grisa a tot el cos, més clara a la part ventral. L’aleta dorsal és convexa pel marge anterior. Solen viure en grups costaners de 2 – 15 individus, tot i que en alguns casos formen grups de varis centenars. Són animals marcadament acrobàtics. Segons la UICN, el seu estat de conservació global és de “preocupació menor”, però al mediterrani és “vulnerable”.

Imatge
Dofí mular (Tursiops truncatus) (Foto: Sheilapic76, Creative Commons).

DOFÍ COMÚ

El dofí comú (Delphinus delphis) es pot reconèixer fàcilment per la coloració del seu cos. El llom és gris o marró amb un dibuix que forma una V per sota de l’aleta dorsal. A més, presenta una tanca groguenca als costats, a la meitat anterior del cos, i una de gris de mida semblant a la meitat posterior; de manera que formen una característica forma de rellotge de sorra. Solen viure en grups de 10 –  200 individus. Com els mulars, també són bons acròbates. Cada vegada és menys comú observar-los a la costa mediterrània nord-occidental, doncs aquí el seu estat de conservació és de “en perill”, tot i que estan en la categoria de “preocupació menor” de la UICN a nivell global.

Imatge
Dofí comú (Delphinus delphis) (Foto: Jolene Bertoldi, Creative Commons).

DOFÍ LLISTAT

Imatge
Dofí llistat (Stenella coeruleoalba) (Foto: 20minutos).

El dofí llistat (Stenella coeruleoalba) es caracteritza per la presència d’una aleta dorsal gris o marró, moderadament alta; un mussell fosc i prominent, ben distingit del meló (protuberància del cap que utilitzen per a l’emissió d’ones sonores, útils per a la ecolocació); i un llom gris o marró, de color gris clar des del centre dels flancs fins a l’aleta dorsal i a la part posterior del cos. A més, presenten una línia fina i fosca que va del mussell fins a la part inferior dels flancs, on s’eixample. Solen viure en grups de 25 – 100 individus. També són bons acròbates. És l’espècie més abundant del Mediterrani nord-occidental i també és de “preocupació menor” a nivell global, però “vulnerable” a al Mediterrani.

RORQUAL COMÚ

El rorqual comú (Balaenoptera physalus) és el cetaci més gran de les nostres costes. Es poden distingir per una aleta dorsal alta i falciforme, situada al terç posterior del cos i un cap ample i aplanat, estret de perfil. El seu cos és hidrodinàmic, allargat i, en general, de color gris fosc sense taques, amb el ventre més clar. Rarament mostren l’aleta caudal. La bufada per l’espiracle sol ser alt (fins a 8 metres) i estret, i tarda varis segons en desaparèixer. Segoons la UICN, es tracta d’una espècie vulnerable al Mediterrani, tot i que està “en perill” a nivell global.

rorqual comú
Rorqual comú (Balaenoptera physalus) (Foto: UW Today).

CATXALOT

El catxalot (Physeter macrocephalus) és una altra de les espècies més grans de cetacis del Mediterrani. Es caracteritza per la presència de lobuls caudals amples i triangulars, amb una fenedura prominent; una petita gepa seguida per sis protuberàncies; cap arrodonit que ocupa un terç del total i amb l’espiracle prop de l’extrem del mussell i una mica a l’esquerre i el cos és de color gris fosc a marró violaci. Pel que fa a la bufada, aquesta és inclinada cap endavant i a l’esquerre. Normalment neden a poc a poc, però pot accelerar amb rapidesa. Està catalogada de “vulnerable” per la UICN a nivell global, però està en perill al Mediterrani.

Imatge
Catxalot (Physeter macrocephalus) (Foto: Advocacy Britannica).

CAP D’OLLA GRIS

El cap d’olla gris (Grampus griseus), conegut també com a dofí de Risso, es caracteritza per una aleta dorsal alta i falcada, les aletes pectorals llargues i en punta, el cap arrodonit i amb un meló bulbós, boca corvada amunt i cos de color gris o marró, amb bastants marques i de ventre clar. Generalment, viuen en grups de 3 – 30 individus, malgrat en ocasions s’han vist grups de varis milers. El seu estat de conservació és de “preocupació menor”, tot i que pel Mediterrani no hi ha prou dades per evaluar-lo.

Imatge
Cap d’olla gris (Grampus griseus) (Foto: El hogar natural).

CAP D’OLLA COMÚ

El cap d’olla comú (Globicephala melas) es caracteritza per una aleta dorsal baixa, llarga i de base ample, amb l’extrem arrodonit i molt falcat; les aletes pectorals són altes, estretes i mesuren una cinquena part de la longitud del cos; el meló és bulbós i el morro és curt; i el cos és de color girs fosc, negre o marró. Viuen en grups de 10 – 60 individus. No hi ha dades suficients per evaluar el seu estat de conservació.

Imatge
Cap d’olla comú (Globicephala melas) (Foto: El hogar natural).

ZIFI DE CUVIER

El zifi de Cuvier (Ziphius cavirostris) és una espècia molt difícil d’observar ja que tenen poca activitat en superfície. Es caracteritzen per una aleta caudal amb lòbuls amples, sense fenedura central o molt petita i lleugerament falciforme; l’aleta dorsal queda per darrere del centre del cos; el morro és curt i corbat cap endavant; i de color crema davant dels ulls; el seu color varia de marró vermellós a gris fosc, amb el ventre lleugerament més fosc. Viuen en grups de 2 – 7 individus, en ocasions fins a 25; però els mascles de més edat tendeixen a ser solitaris. Tampoc hi ha dades suficients per evaluar el seu estat de conservació.

Imatge
Zifi de Cuvier (Ziphius cavirostirs) (Foto: Aceytuno).

Aquestes són les 8 espècies més habituals a la costa de Catalunya. Espero que amb aquesta petita guia puguis identificar-los amb facilitat si mai te’ls trobes a mar obert.

REFERÈNCIES

Difusió-català