Arxiu d'etiquetes: impacte espècies exòtiques

Coneix la vespa asiàtica o “vespa assassina” en 5 punts

En els darrers anys, els informes sobre espècies exòtiques invasores a la Península Ibèrica han augmentat de forma alarmant. Un dels casos més recents és el de vespa asiàtica, també coneguda com la “vespa assassina”, la qual es troba ben establerta en gairebé tot el nord de la península i la presència de la qual a la ciutat de Barcelona va ser confirmada fa pocs dies.

Què en sabem, sobre aquesta espècie? Per què rep el sobrenom d'”assassina”?

1. Quin és el seu origen i com va arribar fins aquí?

La vespa asiàtica (Vespa velutina) és una vespa social originària del sud-est asiàtic. La seva presència a Europa va ser notificada per primera cop l’any 2004 al sud-oest de França, país en el qual es troba àmpliament estesa actualment. Segons la majoria de fonts, és molt probable que la seva entrada al país tingués lloc de forma accidental mitjançant un vaixell de càrrega procedent de la Xina, en el qual haurien arribat vespes reines hivernants.

Les associacions d’apicultors de Guipúscoa van confirmar la seva arribada a la Península Ibèrica a través dels Pirineus l’any 2010. I així va començar el periple d’aquesta espècie pel nord de la península: va ser detectada a Galícia l’any 2011, al nord de Catalunya i algunes zones aïllades d’Aragó el 2012, en zones molt concretes de la Rioja ia Cantàbria el 2014 ia Mallorca, el 2015.

Mapa dinàmic de José Luis Ordóñez – CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, Catalunya)

Paral·lelament, la vespa asiàtica va anar estenent-se per Itàlia, Portugal, Alemanya, Bèlgica, Suïssa i, puntualment, el Regne Unit. La seva presència al Japó i Corea, on també és invasora, ja havia estat confirmada anys enrere.

Va ser detectada per primer cop a Catalunya a les comarques situades més al nord-est de la comunitat, concretament a l’Alt Empordà, i l’any 2015 ja se n’havien detectat gairebé 100 nius en tota la seva franja nord. Actualment, la vespa asiàtica es troba ben estesa per les comarques de les províncies de Girona i, en els últims anys, de Barcelona.

El 13 de juliol d’aquest mateix any (2018), va ser corroborada per la Generalitat de Catalunya la presència del primer niu d’aquesta espècie detectat en ple centre de la ciutat de Barcelona, prop de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona; prèviament, també s’havien detectat nius al Vallès Oriental i al Baix Llobregat.

2. Com la identifiquem?

Es tracta de vespes d’entre 2-3,5 cm. Reines i obreres presenten un aspecte idèntic excepte per la grandària, sent les obreres una mica més petites que les reines.

La vespa asiàtica es caracteritza pels següents trets:

  • Tòrax totalment negre.
  • Abdomen principalment fosc, excepte pel 4t segment, que és sobretot groc.
  • Meitat anterior de les potes, negra, i meitat posterior, groga.
  • Part superior del cap, fosca; cara groc-rogenca.

Imatge dorsal i ventral de Vespa velutina. Imatge de Didier Descouens, Muséum de Toulouse, CC 3.0.

Si sospites que pugui tractar-se d’una vespa asiàtica i vols avisar les autoritats, primer has d’assegurar-te que compleix totes aquestes característiques. Això és especialment important de cara a preservar espècies autòctones amb les que la vespa asiàtica és fàcilment confusible, com la vespa terrera (Vespa crabro), entre d’altres.

Vespa crabro. Imatge de Ernie, CC 3.0.

3. I per què assassina?

La vespa asiàtica no és ni més perillosa, ni més verinosa ni més agressiva que altres vespes europees. Així doncs, per què se la coneix com la “vespa assassina”?

Aquesta espècie caça principalment abelles mel·líferes com a aliment per les seves larves, les quals poden arribar a configurar més del 80% de la seva dieta; el percentatge restant estaria compost d’altres insectes. Les vespes adultes se situen en les entrades de les arnes i cacen les abelles que queden exposades, fins i tot al vol. Una sola vespa pot capturar entre 25 i 50 abelles per dia, a les que habitualment esquarteren per quedar-se únicament amb el seu tòrax, que és la part més nutritiva; és per això pel que també se les sol denominar “vespes carnisseres“, igual que a les seves parents europees.

A Àsia, algunes abelles colonials han desenvolupat mecanismes defensius sorprenents per deslliurar-se dels seus depredadors: entre ells, la formació d’eixams al voltant de la vespa per causar-li un xoc tèrmic mitjançant vibracions.

En aquest vídeo, pots veure com funciona aquest mecanisme (cas d’abelles japoneses i vespa japonesa):

A Europa, en canvi, aquests mecanismes defensius no han estat citats o bé utilitzen altres que no són tan efectius contra la vespa asiàtica com sí ho són contra la vespa terrera, la qual és menys voraç que el seu parent asiàtic i els seus nius, més petits. A més a més, la inexistència de depredadors naturals que regulin les poblacions de la vespa asiàtica a Europa fa més fàcil la seva expansió.

Durant anys, diferents associacions d’apicultors i científics europeus han denunciat aquesta situació, ja que les pèrdues econòmiques (producció de mel, cultius, etc.), ecològiques i ambientals (pèrdua de biodiversitat d’insectes i plantes) a causa de la mort de les abelles han estat enormes.

4. Com són els seus nius i què he de fer si en veig un?

Els nius de la vespa asiàtica solen localitzar-se en arbres a gran alçada (a diferència del vespa terrera, que mai els construeix en les capçades), encara que també se n’han trobat alguns en edificis de zones poc pertorbades i, rares vegades, a terra. Es tracta de nius esfèrics o amb forma de pera amb un creixement continu al llarg de l’any, un únic orifici d’entrada i sortida en el seu terç superior des del qual no s’aprecien les cel·les internes (amb un orifici inferior des del qual s’aprecien les cel·les internes en els de vespa terrera), i que poden assolir fins a 1 m d’alçada i 80 cm de diàmetre. Estan construïts amb un material similar al paper maixé que les vespes fabriquen barrejant fibres de fusta o fulles mastegades i saliva.

Niu de vespa asiàtica. Imatge de Fredciel, CC 3.0.

En cas de detectar un niu, primer de tot es recomana precaució i no precipitar-se en les conclusions: no t’acostis massa (una distància mínima de 5 m), estudia la forma del niu i observa si hi ha individus sobrevolant-lo. Si trobes algun exemplar mort (sempre sense acostar-te al niu!), pots mirar d’identificar-lo. En qualsevol cas, el més recomanable és ser prudent i trucar al servei de control de plagues de l’ajuntament del teu municipi o al 112 perquè vinguin a retirar-lo.

5. Existeixen mètodos de prevenció i control?

Actualment, els mètodes de prevenció i control proposats són, en essència, els següents:

  • Protocols per a una detecció de nius més eficient.
  • Detecció precoç de la vespa mitjançant la col·locació de trampes.
  • Xarxa eficaç per comunicar la presència de la vespa entre comunitats.
  • Destrucció de nius.
  • Captura de reines.
  • Millorar el tractament de l’hàbitat per limitar l’assentament de la vespa i per millorar els espais per a l’assentament d’abelles autòctones.
  • Estudis per introduir possibles enemics naturals.

En el següent enllaç pots descarregar-te el PDF elaborat pel Gobierno (2014) en el qual es detallen aquestes estratègies i més dades sobre la biologia d’aquesta espècie.

En els casos d’espècies invasores, també és essencial la participació ciutadana. És el cas d’algunes associacions d’apicultors, com l’associació Gallega d’Apicultura (AGA) i la seva campanya Stop Vespa velutina, que realitzen xerrades divulgatives sobre aquesta espècie i col·loquen trampes per controlar les seves poblacions; o els estudiants de la Universitat de les Illes Balears, que han desenvolupat una aplicació mòbil para controlar la seva expansió.

.          .          .

Encara que poc a poc es va tenint més coneixement sobre aquesta espècie, encara queda molta feina per fer. Veurem com evolucionen les seves poblacions en els propers anys.

Imatge de portada de Danel Solabarrieta a Flickr, CC 2.0.

Què és una espècie exòtica i una d’invasora?

El concepte d’espècie exòtica cada vegada va ocupant més espai a la premsa, doncs hi ha casos amb un gran impacte mediàtic, com ara el cargol poma, les cotorres argentines, el visó americà, la tortuga de Florida o el cranc americà. Aquí veurem què és exactament una espècie exòtica (i si és el mateix que una espècie invasora) i de quina manera podem evitar la seva presència cada un de nosaltres. 

ESPÈCIE EXÒTICA I ESPÈCIE INVASORA: CONCEPTES DIFERENTS

Una espècie exòtica, coneguda també com a espècie introduïda o al·lòctona, és aquella espècie forana que ha estat introduïda en una zona fora de la seva distribució natural. Aquesta introducció es sol produir gairebé sempre per causes humanes, ja sigui de forma voluntària o involuntària. El concepte contrari és el d’espècie autòctona.

És necessari no confondre el concepte anterior amb el d’espècie invasora. Una espècie és invasora quan, essent exòtica o autòctona, l’augment de la seva població suposa un problema ambiental, doncs posa en perill a la resta d’espècies presents en aquella zona determinada. Tot i que la gran majoria d’espècies invasores són exòtiques, també hi ha alguns casos en que pot ser autòctona. Per exemple, si en un bosc desapareix el depredador principal d’una determinada espècie, aquesta pot créixer en nombre, de manera que es convertirà en invasora.

Les espècies (Foto extreta de Swapsushias).
El concepte d’espècie exòtica i el d’invasora és diferent, però moltes invasores són exòtiques (Foto extreta de Swapsushias).

Convé destacar que l’establiment d’espècies exòtiques en una determinada zona no és quelcom fàcil, doncs els ecosistemes presenten un conjunt de filtres que han de superar. La primera barrera que han de superar és la separació geogràfica entre el seu origen i el punt d’arribada. Un cop han arribat, només es podran establir si tenen la capacitat de sobreviure en el nou hàbitat i si poden reproduir-se. Si això passa, es podrà dispersar i, d’aquesta manera, passa a ser una espècie exòtica i, segons les condicions, pot ser una espècie invasora.

IMPACTE DE LES ESPÈCIES EXÒTIQUES

La presència d’espècies exòtiques, per si mateixa, no ha de suposar un problema. Imaginem un camp de patates o de blat, que van ser importats d’Amèrica, i que no tenen un efecte negatiu per si mateixes. En la majoria de casos, són un problema ambiental greu quan es converteixen en invasores. Les invasores representen un problema a nivell mundial, especialment en illes i arxipèlags, per l’impacte que suposen:

  • Alteren i degraden l’hàbitat.
  • Causen la pèrdua de biodiversitat.
  • Poden suposar un problema per a la salut.
  • Poden suposar un impacte negatiu en l’economia, per l’efecte negatiu sobre els recursos naturals o sobre el turisme.

XIFRES A ESPANYA

D’acord amb el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores, dins el territori espanyol hi ha 13 espècies exòtiques invasores d’algues, 75 de plantes, 17 invertebrats no artròpodes, 26 d’artròpodes, 19 de peixos, 4 d’amfibis, 4 de rèptils, 17 d’aus i 15 de mamífers.

El musclo zebra és una de les moltes espècies exòtiques invasores presents a Espanya (Foto extreta de El mon d'en Cotildu).
El musclo zebra (Dreissena polymorpha) és una de les moltes espècies exòtiques invasores presents a Espanya (Foto extreta de El mon d’en Cotildu).

QUÈ HI PUC FER JO?

  1. Adquisició de mascotes:
    • Adquirir-les en botigues especialitzades, per garantir la la seguretat legal i per la salut.
    • No l’abandonis o l’alliberis mai a la naturalesa.
    • No adquirir mai espècies invasores.
  2. Al jardí:
    • Planta espècies natives (o autòctones).
    • No tiris mai plantes ornamentals, d’aquari o fragments de plantes exòtiques en zones humides o rius.
  3. Viatjant:
    • No transportis animals, plantes o llavors sense declarar d’un país a un altre.
    • Neteja bé la sola de les botes i el teu equip abans de fer senderisme en una nova zona.
  4. Pescant:
    • No transportis aigua d’un punt a un altre.
    • No utilitzis esquer exòtic.

REFERÈNCIES

Difusió-català