Arxiu d'etiquetes: indonesia

The ecological crisis from Southeast Asia firsthand explained – Joana Aragay

In October 2015 the world knew, late and wrong, about what would be later classified as the s. XXI biggest ecological crisis. Tropical rainforests and peatland forests of Southeast Asia in Indonesia burned for five long months causing the burn of two million hectares increasing the level of pollutant particles in the air up to 2,000 PSI (levels of more than 300 PSI are considered toxic). Forty-three million people were affected, 500,000 of them suffering respiratory diseases. The biodiversity of this region has been seriously compromised, affecting many endemic and endangered species, including one of the most emblematic and vulnerable primates in the world: orangutans; which only live on the islands of Sumatra and Borneo (Indonesia) of the most affected by the fires.

Because of this environmental crisis, we wanted to talk to Joana Aragay Soler, a biologist currently working in Kalimantan (the Indonesian part of Borneo) with the British NGO OuTrop (The Orangutan Tropical Peatland Project) to explain us what does she do in the association and also concerned by the terrible experience she lives in the summer of 2015. Through some questions we want to understand how did she lived that crisis in first person and get deeper into the reasons that provoked the fires and their ecological and social consequences.

  • Hi Joana! How are you? From AYNIB (All You Need Is Biology), we think that your experience as a biologist at OuTrop can be of great interest to our readers. What is your job in the NGO?

Hello, thank you very much for giving me the opportunity to share with you my experience in Borneo.I have two very different roles in OuTrop, but complementary at the same time. That makes my job very diverse and enriching. On the one hand, I am Head of the Biodiversity program (Biodiversity Scientist) and on the other I coordinate the Education program (Education Manager). As a Biodiversity scientist, I coordinate the fieldwork of all biodiversity research projects (other than primates). Outrop research began in 1999 monitoring only the orangutan populations and studying their behavior. A few years later, we began to establish the gibbons and red langurs project. Finally, the arrival of new researchers promoted the development of other projects, such as butterflies, ants, birds, frogs or spiders sampling in order to monitor the status of the forest through quality indicators species. Also we have a project with trap cameras with a motion sensor that allows monitoring elusive spices such as bears or clouded leopards.As the Education manager, I am developing the education project that has just started this year as we believe that a very important part to make conservation is education. For now, we have started to conduct environmental education in schools, but we also have an education project for non-solarized children, which consists on teaching them to read, write, etc., through of nature-related activities.

Foto de Carlota Collazos 1
Environmental workshop made by OuTrop (Photo: Carlota Collazos, OuTrop)

Finally, we also invite local and international schools to spend a few days in the jungle to experience firsthand how scientists work.

  • How is your routine work in Borneo ?

My daily routine is very different depending on the project. When I am coordinating the biodiversity projects, I live in the camp OuTrop has in the jungle. Every day in the jungle is different, even when walking through the same transects, you never know what you’ll find: termites eating orangutans, bears perched on trees, oddly shaped insects or acrobats like gibbons swinging above your head.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (6)
Tropical gecko from Borneo rainforest (Photo: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop)

When working at the education project I am in the city office in Palangkaraya. There I meet Riethma, an Indonesian girl also part of the education team. With this program the activities, visit schools and conduct workshops for children out of school. When I’m in town I also took time to catch up with the email because we don’t have internet access in the jungle.

  • What experience from your work as a biologist would you highlight?

There are many exciting aspects of my job and even more when you work immersed in a culture different from yours. Living surrounded by jungle and being constant contact with nature is a privilege, especially in the area of Borneo where we work. Sabangau, is the largest south of Borneo rainforest and contains the largest orangutan population in the world (about 7,000 individuals). Investigating the biodiversity of these forests and working with local people to protect these habitats is very professionally satisfying.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (13)
Aerial view of the Borneo rainforest (Photo: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).
  • Now that we can imagine your routine, we would love you to share with us your vision of the fire of 2015. How you lived on a professional and personal level? 

First of all let’s get in situation. From June to October 2015, more than 125,000 fires broke out in Indonesia burning more than two million hectares (which would represent 2/3 of the Catalonia surface or three million football fields). Kalimantan, the Indonesian part of Borneo suffered the worst effects, at all levels: ecological, economic and social. There was so much smoke that some days he saw nothing more than 20 meters away. Fires and the effects of the smoke affected everything: the airport, shops and schools closed during several weeks; agriculture losses were enormous; thousands of people have had or will have health problems in the medium or long term; ecological damage is of unimaginable dimensions and still needs to be evaluated. The fires emitted 1.6 billion tons of carbon into the atmosphere (equivalent to the Spain, Germany, United Kingdom and France together annual carbon emissions sum), substantially contributing to climate change.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (26)
Fire extinguishing works (Photo: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

Those were difficult and emotionally intense months. Many research projects of the NGO were reduced to a minimum in order to devote every effort to firefighting.Personally, I decided to leave Kalimantan during a few days because I felt that my health was compromised. I spent the days conducting divulgation, awareness and seeking fundraising to subsidize equipment for firefighting. Thanks to the collaboration of many people and organizations we were able to buy a lot of stuff: water pumps, hoses, masks, etc. that we deliver to different firefighting teams and communities. We also try to visualize the problem, contacting media to give impact to the problem.

  • Were those arson or natural fires? Which were the causes? 

The fires were arson. Most started to thin out land and associated with the economic development of the region for requalify land to plant monocultures (mainly palm oil). During the dry season there are usually many fires but this year, due to El Niño, they were intensified. It’s a combination of factors, there’s not a single reason that explains the problem. We have to look back to understand the complexity of the problem and the vulnerability of ecosystems. Over the past 20 years, in the lowlands of Borneo thousands of channels were built, both for timber production and the agriculture development. Normally, tropical peatlands do not burn because they are like sponges that hold moisture but the channels disturbed the natural hydrology of tropical peatlands, draining the water into the rivers and disturbing the natural water levels on the ground; which caused the augmentation of fire risk.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (20)
Tropical rainforest devastated by fires (Photo: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

Another structural problem is the lack of resources to fight the fires, there were so many that fire men were overwhelmed, and didn’t have the necessary resources to put them off.

  • What were the ecological consequences?

The ecological consequences were terrible and will take years to quantify: it was estimated that nearly a million hectares of forest were lost and consequently the species that inhabit it. The fire increased pressure on primary forests and endangered species such as orangutans. The fire also burned forest areas where the greatest orangutan populations remain, and these are expected to experience a substantial decrease in the coming years.

Aerial view of Borneo’s fires (Photo: OuTrop).

The peatland forests, though little known, are one of the most important ecosystems in the planet. They represent only 3% of the world forest area, acting as carbon reservoirs as they contain a third of the world carbon, and playing an important role in preventing global warming. Its biodiversity is huge and contains several iconic and endangered species such as the Southern Borneo gibbon, orangutans, clouded leopards or Storm’s storks.

  • What about the social consequences? How did the fires affected the Borneo people?

One of the most immediate effects suffered was due to smoke. During September and October it was recommended to wear charcoal filtered masks 24 hours a day, but these masks were only found in some local within big cities and were very expensive. Most people wore only paper masks that were not able to filter smoke particles, they only minimized the risk perception. Many people got sick and the health consequences in the long term are unpredictable. Indonesia will have to face economic losses of about 30 billion dollars.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (18)
Smoke generated by fires in Borneo (Photo: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

The loss of environmental resources is implicitly linked to the local economy. Many communities depend on the services that ecosystems provide. If the forest disappears resources that keep many families are also put at risk.

  • Why do you think foreign media reacted so late?

The international media reacted slowly and the truth is that the Spanish and Catalan hardly mentioned the problem. From OuTrop, we send press releases and some were published, but the media exceptionally reports environmental issues and when they do it is always secondarily. Day after day we read irrelevant news published in national newspapers, while in Indonesia we were living one of the most important ecological and social crisis of recent decades. We cannot ignore that the media reports on what “sells” and not on what is really happening.

  •  How could we prevent this disaster never happen again?

Legislation and land management are key elements to prevent that forest areas are easily converted into farmland items. The hydrology of disturbed areas should also have to be restored. Population awareness, sustainable development and especially informing and educating people are basic to understand that the use of the slash and burn method is very dangerous and harmful to everybody.

  • Now that you have returned a few months ago the rains, do you think that the environment can recover? Were you able to go to the countryside to meet the affected area?

Now that the fires are extinguished we have begun monitoring the primates populations and mapping the burned area. We don’t know how the fire consequences as it will take years to manifest. In OuTrop we are developing research projects associated with burned areas, that will provide answers in the future; patience is the mother of science, they say.

We have also stepped up efforts in reforestation programs, starting to replant trees in burned areas. We are doing various experiments to discover the best way to accelerate forest regeneration in these areas.

Baby orangutan named as Iis in Sabangau Forest_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (11)
Young orangutan in Borneo (Photo: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

But most of all we hope that this experience has make people react and disasters like this won’t be repeated. Prevention is the best answer, but … we must be prepared!

Well Joana, thank you very much for sharing this experience and helping us to understand the origins of the Southeast Asia fires phenomenon. Hopefully your work, along with others foundations working there, will prevent the reoccurrence of disasters like this and that the population is increasingly aware of the effects of burning forest.

Joana leaves us some links with photos and a documentary for those who want to go in depth into the subject:


La crisis ecològica del Sud-est asiàtic explicada en primera persona – Joana Aragay

L’octubre del 2015 el món es va assabentar, tard i malament, de la que seria catalogada com la crisis ecològica més gran del s. XXI. Els boscos tropicals humits i boscos de torberes del sud-est asiàtic a Indonèsia van cremar durant cinc mesos seguits provocant l’afectació de dos milions d’hectàrees que van fer augmentar el nivell de partícules contaminants a l’aire fins als 2000 PSI (nivells de més de 300 PSI es consideren tòxics). Quaranta tres milions de persones es van veure afectades, de les quals 500.000 van patir malalties respiratòries. La biodiversitat d’aquesta àrea s’ha vist greument compromesa, afectant moltes espècies endèmiques i amenaçades, entre elles un dels primats més emblemàtics i vulnerables del món: els orangutans, que només viuen a les illes de Sumatra i Borneo (Indonèsia), de les més afectades pels incendis.

Arrel d’aquesta crisis ambiental, hem volgut parlar amb Joana Aragay i Soler, biòloga que actualment treballa a Kalimantan (a la part Indonèsia de Borneo) amb l’ONG anglesa OuTrop (The Orangutan Tropical Peatland Project) perquè ens expliqui quines funcions desenvolupa a l’associació i també encuriosits per la terrible experiència que va viure durant l’estiu de 2015. A través d’algunes preguntes volem comprendre com ho va viure ella en primera persona i aprofundir en com es van originar aquests focs i quines conseqüències ecològiques i socials van tenir.

  • Hola Joana! Com estàs? Des de AYNIB (All You Need Is Biology), crèiem que la teva experiència com a biòloga a la associació OuTrop pot interessar molt als nostres lectors. Quina és la teva feina a l’ONG?

Hola, moltes gràcies per donar-me la oportunitat de compartir amb vosaltres la meva experiència a Borneo.

A OuTrop tinc dos rols molt diferents però alhora complementaris, que fan que la feina sigui molt diversa i enriquidora. Per una banda, sóc Cap d’Àrea del programa de Biodiversitat (Biodiversity Scientist) i per l’altra coordino el projecte d’Educació (Education Manager). Com a Biodiversity scientist, coordino el camp de tots els projectes de recerca en biodiversitat (excloent els projectes de primats). Outrop va començar a fer recerca a Borneo el 1999 seguint només les poblacions d’orangutans i estudiant-ne el comportament. Pocs anys després es va establir també el projecte de gibons i de langurs vermells. Finalment, amb l’arribada de nous investigadors es van iniciar els mostrejos de papallones, formigues, ocells, granotes, aranyes, etc., amb l’objectiu de fer un seguiment de l’estat de la selva a través d’espècies indicadores de qualitat. També tenim el projecte de càmeres trampa, amb sensors de moviment, que permeten fer seguiments d’espècies elusives com ossos o panteres nebuloses.

Com a Education manager estic desenvolupant el projecte d’educació, que hem començat aquest any ja que creiem que una part molt important per poder fer conservació és l’educació. De moment, hem començat a realitzar activitats d’educació ambiental a escoles, alhora que també estem desenvolupant un projecte d’educació per els infants que no poden anar a l’escola, que consisteix en ensenyar els nens i nenes a llegir, escriure, sumar etc., a través d’activitats relacionades amb la natura.

Foto de Carlota Collazos 1
Activitat d’educació ambiental de OuTrop (Foto: Carlota Collazos, OuTrop)

Finalment, també convidem escoles locals i internacionals, a passar uns dies a la selva tot fent activitats científiques i de conservació per poder viure en primera persona com treballen els científics a la selva.

  • Com és el teu dia a dia treballant a Borneo?

El meu dia és molt variat en funció de en quin projecte treballo. Si estic coordinant els projectes de biodiversitat, visc al campament que tenim al mig de la selva. Cada dia a la selva és diferent, tot i que caminis pels mateixos transsectes no saps mai què et trobaràs; orangutans menjant tèrmits, ossos enfilats als arbres, insectes de formes estranyes o gibons per sobre teu gronxant-se d’arbre en arbre com acròbates.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (6)
Dragonet tropical de les selves de Borneo (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop)

Quan treballo en el projecte d’educació estic a la oficina de la ciutat, a Palangkaraya. Allà em reuneixo amb la Riethma, una noia indonèsia que també forma part del l’equip educatiu. Amb ella programem les activitats, visitem escoles i anem a realitzar tallers per infants sense escolaritzar. Quan sóc a la ciutat també busco temps per posar-me al dia amb el correu electrònic ja que a la selva no tenim accés a internet.

  • Quina experiència de la teva feina com a biòloga destacaries?

Hi ha molts aspectes apassionants de la meva feina i encara més quan treballes immersa en una cultura diferent a la teva. Poder viure envoltada de selva i estar en contacte constant amb la natura és un privilegi, sobretot a la zona de Borneo on treballem. Sabangau, és la selva més gran del sud de Borneo que conté la població més gran d’orangutans del món (uns 7.000 individus). Investigar la biodiversitat d’aquestes selves i poder col·laborar amb la gent local per protegir aquests hàbitats és molt satisfactori professionalment.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (13)
Vista aerea de la selva de Borneo (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).
  • Gràcies! Ara que ja ens podem imaginar la teva rutina, ens agradaria molt que compartissis amb nosaltres la teva visió sobre els incendis de l’any 2015. Com ho vas viure a nivell professional i personal?

Primer de tot posem-nos en context. Des de juny fins octubre del 2015 es van declarar més de 125.000 incendis a Indonèsia, cremant més de dos milions d’hectàrees (per fer-nos una idea – representaria 2/3 parts de la superfície de Catalunya o tres milions de camps de futbol). Kalimantan, la part Indonèsia de Borneo, va partir els pitjors efectes a tots nivells: ecològics, econòmics ¡ socials. Hi havia tant de fum que alguns dies no es veia res a més de 20 m de distància. Els incendis i els efectes derivats del fum afecten a molts nivells: l’aeroport, escoles i negocis van tancar durant setmanes; les pèrdues en l’agricultura han estat enormes; milers de persones han tingut o tindran problemes de salut a mig o llarg termini; els danys ecològics són de dimensions inimaginables i encara s’han d’avaluar. Els focs han emès 1.6 bilions de tones de carboni a l’atmosfera (equivalent a la suma de les emissions anuals de Carboni d’Espanya, Alemanya, Regne Unit i França juntes), contribuint substancialment al canvi climàtic.

Van ser uns mesos complicats, emocionalment molt colpidors i laboralment molt intensos. Molts del projectes de recerca de l’ONG es van reduir a mínims, per tal de dedicar el màxim dels esforços a l’extinció d’incendis.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (26)
Tasques d’extinció d’incendis (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

Personalment, vaig decidir marxar uns dies de Kalimantan ja que sentia que la meva salut estava compromesa. Vaig dedicar els dies a fer divulgació, conscienciació i recol·lecta de fons per poder subvencionar material per l’extinció d’incendis. Gràcies a la col·laboració d’un munt de gent i associacions vam poder comprar molt material: bombes d’aigua, mànegues, màscares, etc. i repartir-los a diferents equips d’extinció d’incendis i comunitats. També vam fer molts esforços per tal de visualitzar el problema, contactant amb alguns mitjans de comunicació i així donar una mica de ressò a la problemàtica.

  • Van ser incendis provocats o naturals? Quines són les seves causes?

Els incendis van ser provocats. La majoria són per aclarir terres, molts d’ells associats al desenvolupament econòmic de la regió, tant per requalificar terres com per plantar monocultius (principalment oli de palma). Durant l’època seca normalment hi ha molts incendis però aquest any, degut al fenomen del Niño, s’han intensificat. Tot plegat és una suma de factors, no hi ha un únic motiu que expliqui el problema. Hem de mirar enrere per entendre la complexitat del problema i la vulnerabilitat dels ecosistemes. Al llarg dels últims 20 anys, s’han construït milers de canals a les terres baixes de Borneo, tant per extreure’n fusta com per desenvolupar l’agricultura. En condicions normals les torberes tropicals no haurien de cremar ja que són com esponges que mantenen la humitat però els canals han pertorbat la hidrologia de les torberes tropicals; l’aigua es drena cap als rius i s’alteren els nivells d’aigua al sòl, incrementant el risc d’incendis.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (20)
Bosc tropical humit a Indonèsia devastat pels incendis (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

Un altre problema estructural és la falta de recursos per lluitar contra els incendis, n’hi havia tants que els equips de bombers no donaven l’abast, ni tenien els recursos necessaris per apagar-los.

  • Quines van ser les conseqüències ecològiques?

Les conseqüències ecològiques són desatrosses i es trigarà anys a quantificar-les: es calcula que s’ha perdut gairebé un milió d’hectàrees de selva i conseqüentment les espècies que hi habiten. El foc ha incrementat la pressió sobre les selves primàries i les espècies amenaçades, com els orangutans. Es van cremar les zones forestals on quedaven les poblacions més grans d’orangutans i es d’esperar que experimentin una davallada substancial al llarg dels propers anys.

Vista aerea dels incendis a Borneo (Foto: OuTrop).

Les selves de torba, encara que no són gaire conegudes, són uns dels ecosistemes més importants del món. Tot i representar només el 3% de la superfície forestal del planeta, contenen una tercera part del carboni, actuant com a reservoris de carboni i jugant un paper molt important en la prevenció de l’escalfament global. La seva biodiversitat és enorme i contenen diverses espècies emblemàtiques i amenaçades com el gibó del Sud de Borneo, els orangutans, la pantera nebulosa o la cigonya de Storm.

  • I les socials? Com va afectar això als habitants de Borneo?

Un dels efectes més immediats que van patir va ser degut al fum. Durant setembre i octubre es recomanava portar màscara amb el filtre de carboni 24h al dia, però aquestes màscares només estaven disponibles en alguns establiments de grans ciutats i eren molt cares. Molta gent portava màscares de paper que no serveixen per a filtrar les partícules del fum, només minimitzaven la percepció del risc. Moltíssima gent es va posar malalta i les conseqüències de salut a llarg termini són imprevisibles. Indonèsia haurà de fer front a pèrdues econòmiques d’uns 30 bilions de dòlars.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (18)
Imatge dels focs provocats a Borneo (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

La pèrdua de recursos ecològics està implícitament lligat a l’economia local. Moltes comunitats depenen dels serveis que els ecosistemes proveeixen. Si desapareix la selva també es posen en risc els recursos que mantenen moltes famílies.

  • Per què creus que la premsa estrangera va reaccionar tant tard?

Els mitjans de comunicació internacionals van trigar molt a reaccionar i la veritat és que els espanyols i catalans gairebé no se’n van fer ressò. Des d’OuTrop vam enviar notes de premsa, i se’n van publicar algunes, però els mitjans de comunicació excepcionalment informen de temes ambientals i quan ho fan sempre és de manera secundària. Dia rere dia vèiem notícies irrellevants publicades a diaris nacionals, mentre que a Indonèsia es vivia un dels problemes ecològicosocials més importants de les últimes dècades. No podem obviar que els mitjans de comunicació informen del que “ven”, no del que succeeix.

  • Com es podria evitar que torni a passar de nou?

La legislació i la gestió del territori són elements clau per tal d’impedir que les zones forestals es puguin convertir fàcilment en camps de cultiu. També s’ha de restaurar la hidrologia de les zones pertorbades, dotar de recursos, conscienciar a la població, pensar en desenvolupament sostenible i sobretot informar i educar, per tal que la gent entengui que l’ús del foc per aclarir terres és molt perillós i perjudicial per a tothom.

  • Ara que ja fa uns mesos que han tornat les pluges, creus que l’entorn es podrà recuperar? Heu pogut anar al camp per conèixer l’afectació de l’àrea?

Ara que els incendis estan apagats hem començat a fer seguiments de la població de primats i mapatge de la zona cremada. Encara no sabem com afectarà ja que els efectes trigaran anys a manifestar-se. A OuTrop estem desenvolupant projectes de recerca associats a zones cremades que ens donaran respostes al llarg dels anys; la paciència és la mare de la ciència, diuen.

També hem incrementat els esforços en programes de reforestació, començant a replantar arbres a les zones cremades. Estem fent varis experiments per descobrir la millor manera d’accelerar la regeneració forestal d’aquestes zones.

Baby orangutan named as Iis in Sabangau Forest_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (11)
Cria d’orangutà a Borneo (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

Però sobretot esperem que la experiència viscuda el 2015 hagi fet reaccionar les persones i que no es tornin a repetir uns incendis com aquests. La prevenció és la millor resposta, però haurem d’estar preparats!

Bé Joana, moltes gràcies per explicar-nos aquesta experiència i per ajudar-nos a entendre els orígens d’aquest fenomen dels incendis del sud-est asiàtic. Esperem que la vostra tasca, junt amb la d’altres entitats que treballen allà, evitin que es tornin a repetir desastres com aquests i que la població sigui cada cop més conscient dels efectes de la crema de boscos.

La Joana ens deixa uns links amb fotos i un documental per qui vulgui aprofundir en el tema:


La crisis ecológica del Sudeste asiático explicada en primera persona – Joana Aragay

En octubre del 2015 el mundo se enteró, tarde y mal, de la que sería catalogada como la crisis ecológica más grande del s. XXI. Los bosques tropicales húmedos y bosques de turberas del sudeste asiático en Indonesia quemaron durante cinco meses seguidos provocando la afectación de dos millones de hectáreas que aumentaron el nivel de partículas contaminantes en el aire hasta los 2000 PSI (niveles de más de 300 PSI se consideran tóxicos). Cuarenta tres millones de personas se vieron afectadas, entre las cuales 500.000 sufrieron enfermedades respiratorias. La biodiversidad de esta región se ha visto gravemente comprometida, afectando muchas especies endémicas y amenazadas, de entre ellas uno de los primates más emblemáticos y vulnerables del mundo: los orangutanes, que sólo viven en las islas de Sumatra y Borneo (Indonesia), de las más afectadas por los incendios.

A raíz de esta crisis ambiental, hemos querido hablar con Joana Aragay Soler, bióloga que actualmente trabaja en Kalimantan (en la parte indonesia de Borneo) con la ONG inglesa OuTrop (The Orangutan Tropical Peatland Project) para que nos explique qué funciones desarrolla en la asociación y también interesados por la terrible experiencia que vivió durante el verano de 2015. A través de algunas preguntas, queremos comprender como lo vivió ella en primera persona y profundizar en cómo se originaron los fuegos y qué consecuencias ecológicas y sociales tuvieron.

  • ¡Hola Joana! ¿Cómo estás? Desde AYNIB (All You Need Is Biology), creemos que tu experiencia como bióloga en la asociación OuTrop puede interesar mucho a nuestros lectores. ¿Cuál es tu trabajo en la ONG?

Hola, muchas gracias por darme la oportunidad de compartir con vosotros mi experiencia en Borneo.

En OuTrop tengo dos roles muy diferentes pero a la vez complementarios, que hacen que el trabajo sea muy diverso y enriquecedor. Por un lado, soy jefa de área del programa de Biodiversidad (Biodiversity Scientist) y por el otro coordino el proyecto de Educación (Education Manager). Como Biodiversity scientist, coordino el trabajo de campo de todos los proyectos de investigación en biodiversidad (excepto los de primates). Outrop comenzó la investigación en Borneo el 1999 monitoreando sólo las poblaciones de orangutanes y estudiando su comportamiento. Pocos años después se empezó a establecer el proyecto de gibones y langures rojos. Finalmente, la llegada de nuevos investigadores promovió el desarrollo de otros proyectos, como muestreos de mariposas, hormigas, aves, ranas, arañas, etc., con el objetivo de monitorear el estado de la selva a través de especies indicadoras de calidad. También tenemos el proyecto de cámaras trampa, con un sensor de movimiento, que permite monitorear especias elusivas como los osos o las panteras nebulosas.

Como Education manager estoy desarrollando el proyecto de educación, que hemos empezado este año ya que creemos que una parte muy importante para poder hacer conservación es la educación. De momento, hemos comenzado a realizar actividades de educación ambiental en escuelas, a la vez que desarrollamos un proyecto de educación para niños y niñas que no pueden ir a la escuela, que consiste en enseñarles a leer, escribir, sumar etc., a través de actividades relacionadas con la naturaleza.

Foto de Carlota Collazos 1
Actividad de educación ambiental de OuTrop (Foto: Carlota Collazos, OuTrop)

Finalmente, también invitamos escuelas locales o internacionales, a pasar unos días en la selva para realizar actividades científicas y de conservación para poder vivir en primera persona como trabajan los científicos en la selva.

  • ¿Cómo es tu rutina trabajando en Borneo?

Mi día es muy variado en función del proyecto. Si estoy coordinando los proyectos de biodiversidad, vivo en el campamento que tenemos en medio de la selva. Cada día en la selva es diferente, aunque camines por los mismos transectos nunca sabes lo que te vas a encontrar; orangutanes comiendo termitas, osos subidos en los árboles, insectos de formas extrañas o gibones por encima de tu cabeza balanceándose como acróbatas.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (6)
Salamanquesa tropical de las selvas de Borneo (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop)

Cuando trabajo en el proyecto de educación estoy en la oficina de la ciudad, en Palangkaraya. Allí me reúno con Riethma, una chica indonesia que también trabaja en el equipo de educación. Con ella programamos las actividades, visitamos escuelas y realizamos talleres para niños y niñas sin escolarizar. Cuando estoy en la ciudad también busco tiempo para ponerme al día con el correo electrónico ya que en la selva no tenemos acceso a internet.

  • ¿Qué experiencia de tu trabajo como bióloga destacarías?

Hay muchos aspectos apasionantes de mi trabajo y todavía más cuando trabajas inmersa en una cultura diferente a la tuya. Poder vivir rodeada de selva y estar en contacto constante con la naturaleza es un privilegio, sobretodo en la zona de Borneo dónde trabajamos. Sabangau es la selva más grande del sud de Borneo y contiene la población más grande de orangutanes del mundo (unos 7.000 individuos). Investigar la biodiversidad de estas selvas y poder colaborar con la gente local para proteger estos hábitats es muy satisfactorio profesionalmente.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (13)
Vista aérea de la selva de Borneo (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).
  • Ahora que ya nos podemos imaginar tu rutina, nos gustaría mucho que compartieras con nosotros tu visión sobre los incendios del año 2015. ¿Cómo lo viviste a nivel profesional y personal?

Primero de todo pongámonos en situación. Desde junio hasta octubre del 2015 se declararon más de 125.000 incendios en Indonesia, quemando más de dos millones de hectáreas (para hacernos una idea – representaría 2/3 partes de la superficie de Cataluña o tres millones de campos de futbol). Kalimantan, la parte indonesia de Borneo sufrió los peores efectos, a todos los niveles: ecológicos, económicos y sociales. Había tanto humo que algunos días no se veía nada a más de 20 metros de distancia. Los incendios y los efectos derivados del humo afectaron a muchos niveles: cerró el aeropuerto, negocios y escuelas durante semanas; las pérdidas en agricultura fueron enormes, millares de personas han tenido o tendrán problemas de salud a medio o largo plazo; los daños ecológicos son de dimensiones inimaginables y todavía se han de evaluar. Los fuegos emitieron 1,6 billones de toneladas de carbono a la atmósfera (equivalente a la suma de las emisiones anuales de carbono de España, Alemania, Reino Unido y Francia juntos), contribuyendo sustancialmente al cambio climático.

Fueron unos meses emocionalmente complicados y laboralmente muy intensos. Muchos proyectos de investigación que desarrollamos se redujeron a mínimos, para poder dedicar el máximo esfuerzo a la extinción de incendios.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (26)
Trabajos de extinción de incendios (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

Personalmente, decidí irme unos días de Kalimantan porque sentía que mi salud estaba comprometida. Dediqué los días a realizar actividades de divulgación, concienciación y recolecta de fondos para poder subvencionar material para la extinción de incendios. Gracias a la colaboración de mucha gente y asociaciones pudimos comprar mucho material: bombas de agua, mangueras, máscaras, etc. y repartirlos a diferentes equipos de extinción de incendios y comunidades. También intentamos visualizar el problema, contactando con medios de comunicación para dar repercusión al problema.

  • ¿Fueron incendios provocados o naturales? ¿Cuáles fueron sus causas?

Los incendios fueron provocados. La mayoría iniciados para clarear tierras, muchos de ellos asociados al desarrollo económico de la región, tanto para recualificar tierras como para plantar monocultivos (principalmente aceite de palma). Durante la época seca normalmente hay muchos incendios pero este año, debido al fenómeno del Niño, se intensificaron. Es una suma de factores, no hay un único motivo que explique el problema. Tenemos que mirar hacia atrás para entender la complejidad del problema y la vulnerabilidad de los ecosistemas. A lo largo de los últimos 20 años, en las tierras bajas de Borneo se han construido miles de canales, tanto para extraer madera de la selva como para el desarrollo de la agricultura. En condiciones normales, las turberas tropicales no tendrían que quemar ya que son como esponjas que mantienen la humedad pero los canales perturbaron la hidrología de las turberas tropicales, drenándose el agua hacia los ríos se alteraron los niveles de agua en el suelo que provocaron el riesgo de incendios.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (20)
Bosque tropical húmedo en Indonesia devastado por los incendios (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

Otro problema estructural es la falta de recursos para luchar contra los incendios, había tantos que los equipos de bomberos no daban abasto, ni tenían los recursos necesarios para apagarlos.

  • ¿Cuáles fueron las consecuencias ecológicas?

Las consecuencias ecológicas son desastrosas y se tardarán años en cuantificar: se calcula que se ha perdido casi un millón de hectáreas de selva y consecuentemente las especies que habitan en ella. El fuego incrementó la presión sobre las selvas primarias y las especies amenazadas, como los orangutanes. El fuego además quemó las zonas forestales dónde quedaban las poblaciones más grandes de orangutanes, y se espera que éstas experimenten un descenso sustancial en los próximos años.

Vista aérea de los incendios en Borneo (Foto: OuTrop).

Las selvas de turba, aunque poco conocidas, son uno de los ecosistemas más importantes del planeta. Aunque sólo representan el 3% de la superficie forestal del planeta, contienen una tercera parte del carbono, actuando como reservorios de carbono y jugando un papel muy importante en la prevención del calentamiento global. Su biodiversidad es enorme y contiene varias especies emblemáticas y amenazadas como el gibón del Sur de Borneo, los orangutanes, la pantera nebulosa o la cigüeña de Storm.

  • ¿Y las sociales? ¿Cómo afectó a los habitantes de Borneo?

Uno de los efectos más inmediatos que sufrieron fue debido al humo. Durante setiembre y octubre se recomendaba llevar máscara con filtro de carbono 24h al día, pero estas mascaras sólo se encontraban en algunos locales de las grandes ciudades y eran muy caras. Mucha gente llevaba máscaras de papel que no servían para filtrar las partículas del humo, sólo minimizaban la percepción de riesgo. Muchísima gente enfermó y las consecuencias en la salud a largo plazo son imprevisibles. Indonesia tendrá que afrontar pérdidas económicas de unos 30 billones de dólares.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (18)
Imagen de los fuegos provocados en Borneo (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

La pérdida de recursos ecológicos se encuentra implícitamente ligada a la economía local. Muchas comunidades dependen de los servicios que los ecosistemas proveen. Si desaparece la selva también se ponen en riesgo los recursos que mantienen muchas familias.

  • ¿Por qué crees que la prensa extranjera reaccionó tan tarde?

Los medios de comunicación internacionales tardaron mucho en reaccionar y la verdad es que los españoles y catalanes casi no se hicieron eco de la noticia. Desde OuTrop enviamos notas de prensa, y algunas se publicaron, pero los medios de comunicación excepcionalmente informan sobre temas medioambientales y cuando lo hacen siempre es de forma secundaria. Día tras día veíamos noticias irrelevantes publicadas en diarios nacionales, mientras que en Indonesia se vivía uno de los problemas ecológico-sociales más importantes de las últimas décadas. No podemos obviar que los medios de comunicación informan sobre los que “vende”, no sobre lo que sucede.

  • ¿Cómo se podría evitar que vuelva a acontecer de nuevo?

La legislación y la gestión del territorio son elementos clave para intentar impedir que las zonas forestales se puedan convertir fácilmente en campos de cultivo. También se tendría que restaurar la hidrología de las zonas perturbadas, dotar de recursos, concienciar la población, pensar en desarrollo sostenible y sobretodo informar y educar, para que la gente entienda que el uso del fuego para clarear tierras es muy peligroso y perjudicial para todo el mundo.

  • Ahora que ya hace unos meses que han vuelto las lluvias, ¿crees que el entorno se podrá recuperar? ¿Habéis podido ir al campo para conocer la afectación del área?

Ahora que los incendios están apagados hemos comenzado los seguimientos a las poblaciones de primates y mapeamiento de la zona quemada. Aún no sabemos cómo afectará ya que las consecuencias tardaran años en manifestarse. En OuTrop estamos desarrollando proyectos de investigación asociados a zonas quemadas que nos pueden dar respuestas a lo largo de los años; la paciencia es la madre de la ciencia, dicen.

También hemos incrementado los esfuerzos en programas de reforestación, empezando a replantar árboles en las zonas quemadas. Estamos haciendo diversos experimentos para descubrir la mejor forma para acelerar la regeneración forestal de estas zonas.

Baby orangutan named as Iis in Sabangau Forest_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (11)
Cria de orangután en Borneo (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

Pero sobretodo esperamos que la experiencia vivida el 2015 haya hecho reaccionar las personas y no se vuelvan a repetir unos incendios como estos. La prevención es la mejor respuesta, pero… ¡tendremos que estar preparados!

Bien Joana, muchas gracias por explicarnos esta experiencia y por ayudarnos a entender los orígenes de este fenómeno de los incendios del sudeste asiático. Esperemos que vuestra labor, junto con la de otras entidades que trabajan allí, eviten que se vuelvan a repetir desastres como este y que la población sea cada vez más consciente de los efectos de la quema de bosque.

Joana nos deja algunos links con fotos y un documental para quien quiera profundizar en el tema:


La otra cara de los tsunamis: la destrucción ambiental

Los tsunamis son fenómenos bien conocidos por la magnitud de la destrucción que causan. Además de la gran destrucción de propiedades y la pérdida de vidas, son responsables de la destrucción del medio ambiente. En este artículo, basado en un informe hecho con Anna Bohigas y Èlia Martínez durante nuestros estudios de Máster, hablaremos de la destrucción del medio ambiente debido a los tsunamis, centrándonos en la destrucción de los arrecifes de coral, especialmente en el caso del 26 de diciembre de 2004 en el Océano Índico.


Un tsunami es un fenómeno natural que consiste en una serie de olas generadas por un desplazamiento vertical de la superficie del mar a gran escala, causado por un terremoto, una erupción volcánica submarina, el deslizamiento de tierra u otra perturbación brusca. Los tsunamis tienen longitudes de onda especialmente largas (100-700 km), viajan a altas velocidades (500-960 km / h) a lo largo de grandes distancias con poca pérdida de energía y tienen periodos de 10 a 60 minutos. Cuando un tsunami se acerca a aguas poco profundas, la velocidad de las ondas disminuye con la mínima pérdida de energía, con lo que aumenta la altura de la onda.

A cross section of the coast during a tsunami (Picture: Enchanted Learning).
Sección transversal de la costa durante un tsunami. (Foto: Enchanted Learning).


El 26 de diciembre de 2004 se originó un gran terremoto de magnitud entre 9,15 y 9,3 a unos 30 km de profundidad dentro de la corteza terrestre de Sumatra (Indonesia), seguido de una serie de sismos secundarios, por lo que se rompió un segmento de 1.300 kilómetros del arco de Sonda, de modo que la rotura se extiende desde Sumatra (3ºN) hasta las islas Andamán (14ºN).

Sunda Arc Megathrust (Picture: Eric Gaba, Creative Commons).
Arco de Sonda (Foto: Eric Gaba, Creative Commons).

La energía total liberada fue más de 1.500 veces superior a la de la bomba nuclear más potente jamás detonada. El desplazamiento vertical del fondo marino alcanzó un máximo de 15 a 20 metros y causó varios tsunamis simultáneos que irradiaban por todo el Océano Índico, desplazando más de 30 km cúbicos de agua de mar. Este fenómeno se conoce como Tsunami del Océano Índico (o del Día de San Esteban). El tsunami llegó en 30-40 minutos, con una altura superior a 30 m.

The 26 December 2004 tsunami achieved a height of 30 m (Picture: Blendspace).
El tsunami del día 26 de diciembre de 2004 tenía una altura de más de 30 m (Foto: Blendspace).


El impacto de los tsunamis en los arrecifes de coral ha sido muy estudiado por los investigadores. Hay varios factores que influyen en la vulnerabilidad de los arrecifes de coral a los daños por tsunamis. Estos factores son:

  • Batimetría local: los arrecifes de coral en aguas poco profundas (menos de 10 m) sufren más daños que los que están en aguas profundas. Además, la presencia de canales o bahías en la dirección de las olas principales aumenta los daños.
  • Erosionabilidad del terreno: los suelos erosionables dañan los arrecifes de coral ya que entierran a los organismos cuando el tsunami impacta la costa.
  • Grado de exposición: los daños en corales protegidos son menores que cuando están completamente expuestos. Además, la distancia al epicentro parece ser importante en algunos casos.
  • Estado de la marea: los daños son menores cuando la marea está baja.
  • Condición del coral: el daño es mayor en los arrecifes previamente afectados por el blanqueamiento (puedes leer más sobre el blanqueamiento del coral en este post) y / o fracturados por la pesca destructiva (como la pesca con bombas).
  • Tipo de coral: los corales ramificados se ven más afectados que los incrustantes y con formas de crecimiento masivo.
  • Efectos del terremoto: el tsunami destroza el coral cuando el terremoto fractura el arrecife. Cuando el terremoto eleva el arrecife de coral, el impacto del tsunami es mayor.
  • Composición geológica del arrecife: los corales que crecen en sustratos no compactados se ven más afectados que los que crecen sobre sustratos carbonatados o graníticos.

El tsunami del 26 de diciembre de 2004 causó un daño modesto en los arrecifes de coral, menor incluso que el daño producido por las acciones humanas directas y el fenómeno de El Niño / La Niña de 1998. Durante el tsunami, hubo áreas relativamente pequeñas con un daño elevado, aunque los arrecifes del Océano Índico se recuperarán del tsunami en unos 5-10 años.

Los tsunamis pueden dañar los arrecifes de coral a través de 3 mecanismos: por la acción de las olas, que desplazan y rompen los corales y sedimentos; por la asfixia de los corales debido al entierro con sedimentos marinos o bien por la asfixia con sedimentos terrestres.

Los tsunamis son responsables de algunos daños en arrecifes de coral  (Foto: A. Hagan, Reef Check)

Una de las regiones más afectadas por el tsunami del 2004 fue Indonesia, a 40 km del epicentro. Aquí, las olas tenían 30 metros e inundaron pueblos situados a 500 metros tierra adentro. Antes del tsunami, Indonesia tenía aproximadamente 972,5 km cuadrados de arrecifes de coral y más de 590 especies duras, y muchos arrecifes tenían más de 140 especies. Los daños ocasionados hasta la fecha tenían un origen antrópico. Tras el tsunami, el 30% de los arrecifes de coral estaban afectados. En algunos lugares en particular, el 75% de los arrecifes fueron totalmente destruidos, mientras que en corales duros el daño fue insignificante. Además, los arrecifes cercanos al epicentro quedaron fuera del agua y murieron, mientras que los arrecifes cercanos profundos aparentemente no estaban afectados. En otros escollos, hubo daños mecánicos considerables, principalmente debido a los escombros y los sedimentos terrestres.

Uplift (Picture: Reef Chech).
En el terremoto del diciembre de 2004, algunos arrecifes de coral quedaron expuestos al aire por encima de los 2-3 metros de altura (Foto: C. Shuman, Reef Chech).


Otros efectos ambientales de los tsunamis son la cantidad de residuos que quedan en el suelo, que pueden llevar materiales peligrosos, aguas residuales y sustancias tóxicas. La salinización del agua dulce es otro motivo de preocupación. Además de la pérdida de arrecifes de coral, otros ecosistemas podrían verse afectados, como los manglares, las zonas costeras, los humedales, los campos agrícolas y los bosques.


  • Foster R, Hagan A, Perera N, Gunawan CA, Silaban I, Yaha Y, Manuputty Y, Hazam I, and Hodgson G (2006). Tsunami and Earthquake Damage to Coral Reefs of Aceh, Indonesia. Reef Check Foundation, Pacific Palisades, California, USA. 33 pp.
  • Hettiarachchi S, Samarawickrama S and Wijeratne N (2011). Risk Assessment and Management for Tsunami Hazard Case Study of the Port City of Galle. United Nations Development Programe, Asia-Pacific Regional Centre. Bangkok, Thailand. 40 pp
  • Tarbuck E and Lutgens F (2005). Ciencias de la Tierra. Una introducción a la geología física. Pearson Educación, Madrid. 736 pp
  • Wilkinson C, Souter D and Goldberg J (2006). Status of coral reefs in tsunami affected countries: 2005. Australian Institute of Marine Science. Australia. 160 pp


L’altra cara dels tsunamis: la destrucció ambiental

Els tsunamis són fenòmens ben coneguts per la magnitud de la destrucció que causen. A més de la gran destrucció de propietats i la pèrdua de vides, són responsables de la destrucció del medi ambient. En aquest article, basat en un informe fet amb Anna Bohigas i Èlia Martínez durant els nostres estudis de Màster, parlarem de la destrucció del medi ambient a causa dels tsunamis, centrant-nos en la destrucció dels esculls de corall, especialment en el cas del 26 de desembre de 2004 a l’Oceà Índic.


Un tsunami és un fenomen natural que consisteix en una sèrie d’onades generades per un desplaçament vertical de la superfície del mar a gran escala, causat per un terratrèmol, una erupció volcànica submarina, el lliscament de terra o una altra pertorbació brusca. Els tsunamis tenen longituds d’ona especialment llargues (100-700 km), viatgen a altes velocitats (500-960 km/h) durant grans distàncies amb poca pèrdua d’energia i tenen períodes de 10-60 minuts. Quan un tsunami s’acosta a aigües poc profundes, la velocitat de les ones disminueix amb la mínima pèrdua d’energia, de manera que augmenta l’alçada de l’ona.

A cross section of the coast during a tsunami (Picture: Enchanted Learning).
Secció transversal de la costa durant un tsunami. (Foto: Enchanted Learning).


El 26 de desembre de 2004 es va originar un gran terratrèmol de magnitud entre 9,15 i 9,3 a uns 30 km de profunditat dins de l’escorça terrestre de Sumatra (Indonèsia), seguit d’una sèrie de sismes secundaris, de manera que es va trencar un segment de 1.300 quilòmetres de l’arc de Sonda, de manera que el trencament s’estén des de Sumatra (3ºN) fins a les illes Andaman (14ºN).

Sunda Arc Megathrust (Picture: Eric Gaba, Creative Commons).
Arc de Sonda (Foto: Eric Gaba, Creative Commons).

L’energia total alliberada va ser més de 1.500 vegades més gran que la de la bomba nuclear més potent mai van detonada. El desplaçament vertical del fons marí va assolir un màxim de 15 – 20 metres i va causar molts tsunamis simultànis que irradiaven per tot l’Oceà Índic, desplaçant més de 30 km cúbics d’aigua de mar. Aquest fenomen es coneix com a Tsunami de l’Ocèa Índic (o del Dia de Sant Esteve). El tsunami va arribar en 30-40 minuts, amb una altura superior a 30 m.

The 26 December 2004 tsunami achieved a height of 30 m (Picture: Blendspace).
El tsunami del dia 26 de desembre de 2004 tenia una alçada de més de 30 m (Foto: Blendspace).


L’impacte dels tsunamis en els esculls de corall ha estat àmpliament avaluat pels investigadors. Hi ha diversos factors que influeixen en la vulnerabilitat dels esculls de coral als danys per tsunamis. Aquests factors són:

  • Batimetria local: els esculls de corall en aigües poc profundes (menys de 10 m) pateixen més danys que els que estan en aigües profundes. A més, la presència de canals o badies en la direcció de les onades principals augmenta els danys.
  • Erosionabilitat del terreny: els sòls erosionables danyen els esculls de corall ja que enterren als organismes quan el tsunami impacte la costa.
  • Grau d’exposició: els danys en coralls protegits són menors que quan estan completament exposats. A més, la distància des de l’epicentre sembla ser important en alguns casos.
  • Estat de la marea: els danys són menors quan la marea està baixa.
  • Condició del corall: el dany és major en els esculls prèviament afectats pel blanquejament (pots llegir més sobre el blanquejament del corall en aquest post) i/o fracturats per la pesca destructiva (com la pesca amb bombes).
  • Tipus de corall: els coralls ramificats es veuen més afectats que els incrustants i amb formes de creixement massiu.
  • Efectes del terratrèmol: el tsunami destrossa el corall quan el terratrèmol fractura l’escull. Quan el terratrèmol eleva l’escull de corall, l’impacte del tsunami és més gran.
  • Composició geològica de l’escull: els coralls que creixen en substrats no compactats es veuen més afectats que els que creixen sobre substrats carbonats o granítics.

El tsunami del 26 de desembre del 2004 va causar un dany modest en els esculls de corall, menor fins i tot que el dany produït per les accions humanes directes i el fenomen de El Niño/La Niña de 1998. Durant el tsunami, hi va haver àrees relativament petites amb un dany elevat, tot i que els esculls de l’Oceà Índic es recuperaran del tsunami en uns 5-10 anys.

Els tsunamis poden danyar els esculls de corall a través de 3 mecanismes: per l’acció de les onades, que desplacen i trenquen els coralls i sediments; per l’asfixia dels coralls degut a l’enterrament amb sediments marins  o bé per l’asfixia amb sediments terrestres.

Els tsunamis són responsables d’alguns danys en esculls de corall  (Foto: A. Hagan, Reef Check)

Una de les regions més afectades pel tsunami del 2004 va ser Indonèsia, a 40 km de l’epicentre. Aquí, les onades tenien 30 metres i van inundar pobles situats a 500 m terra endins. Abans del tsunami, Indonèsia tenia aproximadament 972,5 km quadrats d’esculls de corall i més de 590 espècies dures, de manera que molts esculls tenien més de 140 espècies. Els danys ocasionats en aquests moments tenien un origen antròpic. Després del tsunami, el 30% dels esculls de corall estaven afectats. En alguns llocs en particular, el 75% dels esculls van ser totalment destruïts, mentre que en coralls durs el dany va ser insignificant. A més, els esculls propers a l’epicentre van quedar fora de l’aigua i van morir, mentre que els esculls propers profunds aparentment no estaven afectats. En altres esculls, hi va haver danys mecànics considerables, principalment a causa de la runa i els sediments terrestres.

Uplift (Picture: Reef Chech).
Al terratrèmol del desembre de 2004, alguns esculls de corall van quedar exposats a l’aire per sobre dels 2-3 metres d’alçada (Foto: C. Shuman, Reef Chech).


Altres efectes ambientals dels tsunamis són la quantitat de residus que queden a terra, que poden portar materials perillosos, aigües residuals i substàncies tòxiques. La salinització de l’aigua dolça és un altre motiu de preocupació. A més de la pèrdua d’esculls de corall, altres ecosistemes podrien veure’s afectats, com els manglars, les zones costaneres, els aiguamolls, els camps agrícoles i els boscos.


  • Foster R, Hagan A, Perera N, Gunawan CA, Silaban I, Yaha Y, Manuputty Y, Hazam I, and Hodgson G (2006). Tsunami and Earthquake Damage to Coral Reefs of Aceh, Indonesia. Reef Check Foundation, Pacific Palisades, California, USA. 33 pp.
  • Hettiarachchi S, Samarawickrama S and Wijeratne N (2011). Risk Assessment and Management for Tsunami Hazard Case Study of the Port City of Galle. United Nations Development Programe, Asia-Pacific Regional Centre. Bangkok, Thailand. 40 pp
  • Tarbuck E and Lutgens F (2005). Ciencias de la Tierra. Una introducción a la geología física. Pearson Educación, Madrid. 736 pp
  • Wilkinson C, Souter D and Goldberg J (2006). Status of coral reefs in tsunami affected countries: 2005. Australian Institute of Marine Science. Australia. 160 pp


Qui es carrega la naturalesa?

Fa unes setmanes, en aquest blog es varen resumir els resultats de l’Informe Planeta Viu per l’any 2014, en el qual es detallava l’estat de conservació dels vertebrats. Ara, un estudi publicat al novembre d’aquest any a la revista PlosONE, treu a la llum quins països són els més responsables d’aquestes pèrdues. 


La preocupació dels diferents governs dels països del món per a la conservació de la naturalesa va fer que es promogués la Convenció sobre la Diversitat Biològica i varen acordar que pel 2010 s’hauria reduït la pèrdua de biodiversitat. El cert és que no es va aconseguir i varen planificar pel 2020 que s’hauria evitat l’extinció de les espècies en perill i el seu estat de conservació hauria millorat.

Els resultats de l’estudi que aquí es presenten es basen en l’Índex de la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN, en anglès), el qual se basa en deteriorament o la millora de l’estat de conservació entre diferents períodes de temps.

Segons un estudi publicat a Science, s’ha produït una caiguda en el mencionat Índex del 0,02% pels ocells, un 0,07% pels mamífers i un 0,14% pels amfibis; el que significa que s’ha accelerat la taxa de pèrdua per aquests grups.


Malgrat que en general la majoria de regions i països han causat un impacte negatiu en les tendències globals, en algunes ha estat positiu. Són exemples d’aquest últim cas les Illes Cook, Fiji, Maurici, Seychelles i Tonga.

PaisosTendències globals en l'estat de conservació dels vertebrats. En verd les regions amb impactes positius i en magenta amb impacte negatiu. Les àrees encerclades indican les illes. (Rodrigues et al. 2014, Creative Commons)

Observen una variació considerable en les tendències entre països y regions. La que més contrast presenta és entre terra i mar: en les àrees terrestres els canvis són principalment negatius, mentre que a nivell marí són positius en la majoria de zones. El motiu d’aquest canvi es deu a la millora de dues espècies de misticet, la iubarta o balena de gep (Megaptera novaeangliae) i la balena blava (Balaenoptera musculus). De tota manera, àrees marines com les Illes Galápagos han tingut un impacte negatiu.

L’estudi ha mostrat que més de la meitat del canvi total net en l’estat de la Llista Vermella es deu a canvis produïts en menys de l’1% de la superfície terrestre, essent només 8 països els responsables d’aquest fet. Aquests països són: Austràlia, Xina, Colòmbia, Equador, Indonesia, Malàisia, Mèxic i Estats Units.

La meitat del dany causat als vertebrats el causen només 8 països. 

L’explicació es deu a que els països amb més biodiversitat única (endemismes) són més vulnerables a patir les pèrdues més grans. Aquests 8 països anteriors ostenten el 33% de la diversitat mundial. De tota manera, Brasil, la República Democràtica del Congo, Índia i Perú presenten un 23% de la biodiversitat mundial i només presenten un 8% de les pèrdues.


Els patrons de canvi difereixen entre els tres grups. Als Estats Units, mentre que ha millorat l’estat de conservació dels mamífers, ha empitjorat en amfibis i ocells. A Austràlia, Colòmbia i Mèxic el deteriorament s’ha produït sobretot en amfibis, mentre que a Indonesia és sobretot en aus i mamífers.

GrupsTendències globals en l'estat de conservació dels amfibis (A), ocells (B) i mamífers (C). En verd les regions amb impactes positius i en magenta amb impacte negatiu. Les àrees encerclades indican les illes. (Rodrigues et al. 2014, Creative Commons)


Els autors de l’estudi han analitzat quines són les amenaces principals a les que s’afronten els diferents països i que posen en risc l’estat de conservació dels seus vertebrats. Estudien l’impacte de l’agricultura, l’explotació forestal, la caça, les pesqueries, les espècies invasores i el canvi climàtic.

amenazasContribució en les diferents països de les diferents amenaces per a la conservació de les espècies. Agricultura (A), explotació forestal (B), caça (C), pesqueries (D), espècies invasores (E) i canvi climàtic (F). (Rodrigues et al. 2014, Creative Commons)

L’agricultura i l’explotació forestal són les principals responsables de la pèrdua de biodiversitat al sud-est asiàtic, especialment a Indonèsia i Malàisia. La caça d’animals per a menjar, medicina tradicional i el tràfic d’animals domèstics afecta sobretot als països asiàtics, sobretot a Xina i Indonesia. A les illes oceàniques i Austràlia, Colòmbia, Equador, Costa Rica i Panamà afecten especialment les espècies invasores (depredadors, modificadors d’hàbitat i patògens).

Aquesta publicació està sota una llicència Creative Commons:
Llicència Creative Commons Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

¿Quién se carga la naturaleza?

Hace unas semanas, en este blog se resumieron los resultados del Informe Planeta Vivo para el año 2014, en el cual se detallaba el estado de conservación de los vertebrados. Ahora, un estudio publicado el noviembre de este año en la revista PlosONE, saca a la luz qué países son los más responsables de estas pérdidas. 


La preocupación de los distintos gobiernos de los países del mundo por la conservación de la naturaleza hizo que se promoviera la Convención sobre la Diversidad Biológica y acordaron que en 2010 se habría reducido la pérdida de biodiversidad. Lo cierto es que no se consiguió y planificaron que para 2020 se habría evitado la extinción de las especies en peligro y su estado de conservación habría mejorado.

Los resultados del estudio que aquí se presentan se basan en el Índice de la Lista Roja de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (IUCN, en inglés), el cual se basa en el deterioro o la mejora del estado de conservación entre diferentes periodos de tiempo.

Según un estudio publicado en Science, se ha producido una caída en el mencionado Índice del 0,02% para los pájaros, un 0,07% para los mamíferos y un 0,14% para los anfibios; lo que significa que se ha acelerado la tasa de pérdida para estos grupos.


A pesar de que en general la mayoría de regiones y países han causado un impacto negativo en las tendencias globales, en algunas ha sido positivo. Son ejemplos de este último caso las Islas Cook, Fiji, Mauricio, Seychelles y Tonga.

PaisosTendencias globales en el estado de conservación de los vertebrados. En verde las regiones con impactos positivos y en magenta con impacto negativo. Las áreas rodeadas indican las islas. (Rodrigues et al. 2014, Creative Commons)

Observan una variación considerable en las tendencias entre países y regiones. La que más contraste presenta es entre tierra y mar: en las áreas terrestres los cambios son principalmente negativos, mientras que a nivel marino son positivos en la mayoría de zonas. El motivo de este cambio se debe a la mejora de dos especies de misticeto, la yubarta (Megaptera novaeangliae) y la ballena azul (Balaenoptera musculus). De todas formas, áreas marinas como las Islas Galápagos han tenido un impacto negativo.

El estudio ha mostrado que más de la mitad del cambio total neto en el estado de la Lista Roja se debe a cambios producidos en menos del 1% de la superficie terrestre, siendo sólo 8 países los responsables de este hecho. Estos países son: Australia, China, Colombia, Ecuador, Indonesia, Malasia, México y Estados Unidos.

La mitad del daño causado en los vertebrados lo causan sólo 8 países. 

La explicación se debe a qué los países con más biodiversidad única (endemismos) son más vulnerables a sufrir las mayores pérdidas. Estos 8 países anteriores ostentan  el 33% de la diversidad mundial. De todas formas, Brasil, la República Democrática del Congo, India y Perú presentan un 23% de la biodiversidad mundial y sólo presentan un 8% de las pérdidas.


Los patrones de cambio difieren entre los tres grupos. En Estados Unidos, mientras que ha mejorado el estado de conservación de los mamíferos, ha empeorado en los anfibios y pájaros. En Australia, Colombia y México el deterioro se produce sobre todo en anfibios; mientras en en Indonesia se producen en aves y mamíferos.

GrupsTendencias globales en el estado de conservación de los anfibios (A), pájaros (B) y mamíferos (C). En verde las regiones con impactos positivos y en magenta con impacto negativo. Las áreas rodeadas indican las islas. (Rodrigues et al. 2014, Creative Commons)


Los autores del estudio han analizado cuáles son las mayores amenazas a las que se afrentan los diferentes países y que ponen en riesgo el estado de conservación de sus vertebrados. Estudian el impacto de la agricultura, la explotación forestal, la caza, las pesquerías, las especies invasoras y el cambio climático.

amenazasContribución en los distintos países de las diferentes amenazas para la conservación de las especies. Agricultura (A), explotación forestal (B), caza (C), pesquerías (D), especies invasoras (E) y cambio climático (F). (Rodrigues et al. 2014, Creative Commons)

La agricultura y la explotación forestal son los principales responsables de la pérdida de biodiversidad en el sureste asiático, especialmente en Indonesia y Malasia. La caza de animales para comida, medicina tradicional y el tráfico de animales domésticos afecta sobre todo a los países asiáticos, sobre todo en China e Indonesia. En las islas oceánicas y Australia, Colombia, Ecuador, Costa Rica y Panamá afectan especialmente las especies invasoras (depredadores, modificadores de hábitat i patógenos).

Esta publicación está bajo una licencia Creative Commons:
Llicència Creative Commons Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.