Arxiu d'etiquetes: Informe Planeta Viu 2014

Per a què necessitem el mar?

Afortunadament, cada vegada la societat està més preocupada per l’estat de conservació del medi ambient a causa de les activitats humanes, tant a terra com al mar. Per si encara hi ha qui pensa que no necessitem el mar per a res, aquest article pretén mostrar quins beneficis ens aporta el mar.

QUINS PROBLEMES TÉ EL MAR?

Sabies que alguns estudis apunten que tota la superfície dels mars i oceans de la Terra està impactada per alguna activitat humana? De fet, un 41% de la superfície es veu afectada per més d’un factor d’origen antròpic.

Segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP), són diversos els impactes antròpics que estem realitzant al mar:

problemas mar contaminación
Són moltes els impactes d’origen antròpic sobre el mar, com per exemple la contaminació per diferents tipus de productes i materials (Foto: NOAA, Creative Commons).

Tot això no només afecta els ecosistemes marins, sinó que afecta també a la població humana ja que necessitem els serveis ecosistèmics per al nostre benestar. Així doncs, ens podem preguntar: per a què necessitem el mar?

QUINS BENEFICIS ENS APORTA EL MAR?

D’acord amb TEEB, s’entén per servei ecosistèmic a totes aquelles contribucions directes i indirectes dels ecosistemes i la seva biodiversitat al benestar humà.

Aquests serveis poden ser de tres grans tipus: serveis de proveïment, serveis culturals i serveis de regulació. A continuació anem a detallar cada un d’ells i posarem exemples perquè el puguis entendre millor.

SERVEIS DE PROVEÏMENT

Totes aquelles contribucions dels ecosistemes que es produeixen de manera directa o indirecta per al benestar humà, ja siguin d’origen biològic o geològic, formen part dels serveis de proveïment.

Els aliments que el mar ens ofereix són un dels serveis de proveïment més importants per als humans, entre els quals s’inclouen el peix, el marisc i les algues. Una mostra d’això és el fet que proporciona el 20% de la ingesta de proteïnes animals a 3.000 milions de persones i que al 2010 es van consumir més de 120 milions de tones de peix. Per tot això, la situació actual de les poblacions explotades és crítica en molts casos, com pots veure en aquest article.

seafood-165220_640
El mar aporta el 20% de les proteïnes d’origen animal que consumeixen 3.000 milions de persones (Foto: Pixabay).

El mar també és una font d’energia renovable ja que és l’origen de molts fenòmens climàtics (com el vent) i de les marees i corrents. Així doncs, ens proporciona energia eòlica (generada pel vent) i mareomotriu (generada per les marees, els corrents i l’onatge).

Un altre benefici que obtenim són diversos materials d’origen biòtic o geològic, com ara sals, materials d’ornamentació i recursos minerals. Sense entrar en els detalls de l’elevat impacte mediambiental que suposa extreure els recursos minerals marins, s’exploten materials com sorra, diamants, metalls com l’or i l’estany, carbó, hidrats de gas, petroli [Saps quins impactes tenen les prospeccions sísmiques quan estan buscant gas al fons marí?], gas i un llarguíssim etcètera [pots llegir més en aquest document de l’Autoritat Internacional del Fons marí (ISA)].

63805.ngsversion.1422283732883.adapt.768.1
L’explotació dels recursos geològics marins, la qual no està exempta d’impactes, permet obtenir recursos molt diversos (Foto: National Geographic).

A més, ens beneficiem de certes substàncies i organismes que tenen alguna propietat beneficiosa per a l’ésser humà, com poden ser medicines i cosmètics.

SERVEIS CULTURALS

Els serveis culturals són els que s’obtenen a través de l’experiència directa amb els ecosistemes. Encara que no són els més importants, també cal tenir-los en compte.

Els ecosistemes ajuden a la creació i manteniment de la identitat cultural i del sentit de pertinença d’una comunitat. Què seríem sense les nostres festes populars i sense els diferents tipus de gastronomia?

Els ecosistemes marins permeten elaborar activitats de sensibilització i conscienciació per part d’escoles de mar, museus, etc. A més, contribueixen a l’augment del coneixement científic a través d’investigacions de diferent tipus. Si ets biòleg/a, no t’agradaria descobrir alguna espècie nova? Vols conèixer una plataforma de presa de dades oceanogràfiques de forma contínua?

ctd
L’estudi del medi marí permet obtenir coneixements útils per a la societat (Foto: Perplex Me Not).

També és la base de moltes activitats recreatives, com ara l’albirament de cetacis, el busseig, el turisme de navegació i la pesca recreativa [Vols saber si la pesca recreativa és compatible en les reserves marines?].

Aquí es podrien parlar de més serveis, però m’he centrat en els més rellevants.

SERVEIS DE REGULACIÓ

Finalment, i no per això el menys important, els ecosistemes marins són els responsables del funcionament correcte dels ecosistemes en el seu conjunt. Són els més importants ja que d’ells depenen tota la resta.

En els ecosistemes marins tenen lloc un conjunt de processos gràcies als quals es pot mantenir o millorar la qualitat de l’aigua i dels sediments. Per posar algun exemple, intervenen en l’oxigenació de zones mortes i en absorbir residus o contaminants.

Però, sens dubte, convé destacar el seu paper clau en regular el clima del planeta. Els oceans de la Terra són l’embornal de gasos d’efecte hivernacle més gran que existeix ja que captura el diòxid de carboni i l’allunya de l’atmosfera ja que el distribueix en profunditat. Així doncs, contribueixen a lluitar contra el canvi global, encara que tot té el seu límit.

imagen-sin-titulo
Degut a que els oceans absorbeixen diòxid de carboni, intervenen en la regulació del clima de tot el planeta (Foto: El Confidencial).

En innombrables ocasions, hem vist com les platges desapareixen després d’un temporal, un huracà i altres esdeveniments extrems. Vols saber el motiu? El motiu principal és que a causa de l’acció humana, el nostre litoral ha perdut la funció de protecció, és a dir, ha perdut la capacitat d’esmorteir les pertorbacions naturals. En una platja sana, després d’un temporal, aquesta es regeneraria de forma natural. Doncs bé, si desapareix la platja és quan després tenim problemes en els passejos marítims o en els pisos i cases construïts a primera línia de mar.

Tot i que que podria dir alguns beneficis més, acabaré esmentant la seva importància en proporcionar els nutrients necessaris per als organismes marins i en el manteniment de l’hàbitat de la biodiversitat.

REFERÈNCIES

  • Apunts de l’assignatura “Geologia dels oceans” del Màster en Oceanografia i Gestió del Medi Marí (UB).
  • FAO. (2012). The State of World Fisheries and Aquaculture. FAO. Rome.
  • Fernando Santos-Martín, Carlos Montes, Paloma Alcorlo, Susana García-Tiscar, Blanca González, María Rosario Vidal-Abarca, María Luisa Suárez, Laura Royo, Inmaculada Férriz, Juan Barragán, Juan Adolfo Chica, César López y Javier Benayas. 2015. La aproximación de los servicios de los ecosistemas aplicada a la gestión pesquera. Fondo Europeo de Pesca, Fundación Biodiversidad del Ministerio de Medio Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Madrid.
  • Jackson, J.B., Kirby, M.X., Berger, W.H., Bjorndal, K.A., Botsford, L.W., Bourque, B.J., Bradbury, R.H., Cooke, R., Erlandson, J., Estes, J.A., et al. (2001). Historical overfishing and the recent collapse of coastal ecosystems. Science 293, 629–637.
  • MA (Millennium Ecosystem Assessment). (2005). Ecosystem and Human Well-being. Island Press. Washington.
  • TEEB. (2012). The Economics of Ecosystems and Biodiversity in Business and Enterprise. Joshua Bishop (ed.). Earthscan, London and New York. Urquhart, J., Acott, T., Reed, M., Courtney, P. (2011). Setting an agenda for social science research in fisheries policy in Northern Europe. Fish. Res. 108,
    240–247.
  • UNEP. (2006). Marine and coastal ecosystem and human well-being. A synthesis report based on the finding of the Millennium Ecosystem Assesment. UNEP.
  • Foto de portada: Stilts fishhermen Sri Lanka (Bernard Gagnon, Creative Commons).

Estem matant al planeta?: Informe Planeta Viu 2014 (WWF)

A finals de setembre d’aquest any es va publicar la desena edició de l’Informe Planeta Viu de WWF (de l’anglès World Wildlife Fund for Nature; en català, Fons Mundial per a la Naturalesa), una publicació biennal que documenta l’estat en que es troba el planeta, la biodiversitat, els ecosistemes i la demanda de recursos naturals de la humanitat.

L’ÍNDEX PLANETA VIU

L’informe es basa en el càlcul de l’Índex Planeta Viu (IPV), que mesura les tendències de 10.380 poblacions representatives de 3.038 espècies de vertebrats (mamífers, aus, rèptils, amfibis i peixos) de tot el món. L’informe ha determinat una reducció de l’Índex Planeta Viu en un 52% des de 1970, el que significa que en 40 anys s’han reduït a la meitat les poblacions de vertebrats silvestres estudiades, especialment en les regions tropicals. El motiu principal és que estem augmentant el component econòmic a expenses de l’ambiental. És a dir, estem enriquint-nos a canvi de la pèrdua i degradació d’hàbitats, l’augment de la caça i la pesca i del canvi climàtic, el que té un impacte important en la biodiversitat mundial.

Ursus_maritimus_4_1996-08-04Si s’estudien les tendències de les diferents poblacions segons els seus ambients, les diferències es fan molt evidents:

  • AMBIENTS TERRESTRES: Les poblacions de les espècies terrestres han disminuït un 39% en els últims 40 anys degut a la pèrdua d’hàbitats per a un ús de la terra per agricultura, el desenvolupament urbà i la producció d’energia.
  • AMBIENTS D’AIGUA DOLÇA: Les poblacions de les espècies d’aigua dolça han disminuït un 76% en els últims 40 anys degut a la pèrdua i fragmentació dels hàbitats, la contaminació i les espècies invasores.
  • AMBIENTS MARINS: Les poblacions de les espècies marines han caigut un 39% entre 1970 i 2010 degut a la caiguda de les poblacions de tortugues i ocells marins degut a les captura accidental en la pesca i a la sobrepesca de taurons als tròpics i a l’augment de la sobrepesca a l’oceà Antàrtic.

IPV ambients

LA PETJADA ECOLÒGICA

S’utilitza la petjada ecològica per tal de sintetitzar l’impacte que tenen les diferents activitats humanes sobre el medi ambient; de manera que com més baixa sigui, menys impacte causa. Té en compte tots els béns i serveis ecològics que necessita la humanitat i que competeixen per l’espai. En els últims 50 anys, el component dominant de la petjada ecològica ha estat el carboni emès en la combustió de combustibles fòssils i continua augmentant, passant del 36% del total de la petjada ecològica al 1961 al 53% al 2010.

Per altra banda, té en compte la terra biològicament productiva (biocapacitat), la qual ha augmentat degut als avenços tecnològics, a les entrades agrícoles i al reg, de manera que ha augmentat de 9.900 a 12.00 milions d’hectàrees globals del 1961 al 2010. Però l’augment desmesurat de la població en aquest mateix període fa que la biocapacitat per càpita disponible caigui de 3,2 hectàrees globals a 1,7. Això significa que cada persona del món té 1,7 hectàrees per produir el que necessita en un any.

Per tant, la petjada ecològica global va augmentar més ràpidament que la biocapacitat global, de manera que l’augment de la productivitat de la Terra no ha estat suficient per compensar les demandes de la població mundial. Això significa que estem utilitzant més recursos dels que la Terra pot subministrar. De fet, a nivell mundial necessitaríem 1,5 planetes Terra per tal d’obtenir tots els recursos i serveis ecològics que necessitem cada any.

1,5 planetes terra

S’observen diferències significatives entre països: els països amb els ingressos més alts tenen petjades ecològiques per càpita per sobre de la biocapacitat disponible, de manera que depenen de la biocapacitat d’altres països, principalment dels que tenen ingressos mitjans i baixos, els quals són aquests últims els que pateixen més pèrdues d’ecosistemes i la disminució de la biodiversitat més important (entre el 18 i el 58%).

BUSCANT EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

La manera en que suplim les nostres necessitats està posant en perill la capacitat de les generacions futures de cobrir les seves pròpies. Per aquest motiu, la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament del 1987 va utilitzar per primera vegada en la història el concepte de desenvolupament sostenible i el va definir com aquell desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les pròpies necessitats. En els termes que aquí ens referim significa aconseguir un alt nivell de desenvolupament humà amb una petjada globalment sostenible, és a dir, mantenir la petjada per càpita per sota de les 1,7 hectàrees globals. Actualment cap país del món ho ha aconseguit, però Alemanya i Estats Units van en la direcció correcta.

El desenvolupament i la conservació poden anar de la mà i la protecció de la naturalesa pot conduir a un progrés social i econòmic. De fet, la seguretat d’aliments, l’aigua i l’energia i la salut de l’ecosistema estan relacionats entre ells.

Així doncs, es poden prendre millors decisions i es poden aplicar solucions pràctiques per fer front a tot plegat:

 Solucions informe

Aquesta entrada s’ha elaborat a partir del Resum elaborat per WWF de l’Informe Planeta Viu 2014, complementant alguna informació de la versió completa. Tant el resum en castellà (36 pàgines) com la versió completa en anglès (180 pàgines) els podeu trobar al següent enllaç: http://www.wwf.es/noticias/informes_y_publicaciones/informe_planeta_vivo/