Afortunadament, cada vegada la societat està més preocupada per l’estat de conservació del medi ambient a causa de les activitats humanes, tant a terra com al mar. Per si encara hi ha qui pensa que no necessitem el mar per a res, aquest article pretén mostrar quins beneficis ens aporta el mar.
QUINS PROBLEMES TÉ EL MAR?
Sabies que alguns estudis apunten que tota la superfície dels mars i oceans de la Terra està impactada per alguna activitat humana? De fet, un 41% de la superfície es veu afectada per més d’un factor d’origen antròpic.
Segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP), són diversos els impactes antròpics que estem realitzant al mar:
- Acidificació dels oceans.
- Blanquejament de coralls [Més informació aquí].
- Contaminació química.
- Canvi global [Pots llegir sobre els efectes del canvi global en les plantes, les balenes, el corall, els rèptils i en la pujada del nivell del mar].
- Increment de les algues tòxiques
- Increment de les espècies invasores [Descobreix què és una espècie invasora!].
- Increment de meduses [Si vols saber com són les meduses i vols aprendre a identificar les espècies del Mediterrani, visita aquest article].
- Pèrdua de biodiversitat [Més informació sobre el tema a l’Informe Planeta Viu 2014 de WWF].
- Pèrdua d’hàbitats.
- Sobrecàrrega de nutrients.
- Sobreexplotació d’espècies amb interès comercial.
- Zones mortes.
Tot això no només afecta els ecosistemes marins, sinó que afecta també a la població humana ja que necessitem els serveis ecosistèmics per al nostre benestar. Així doncs, ens podem preguntar: per a què necessitem el mar?
QUINS BENEFICIS ENS APORTA EL MAR?
D’acord amb TEEB, s’entén per servei ecosistèmic a totes aquelles contribucions directes i indirectes dels ecosistemes i la seva biodiversitat al benestar humà.
Aquests serveis poden ser de tres grans tipus: serveis de proveïment, serveis culturals i serveis de regulació. A continuació anem a detallar cada un d’ells i posarem exemples perquè el puguis entendre millor.
SERVEIS DE PROVEÏMENT
Totes aquelles contribucions dels ecosistemes que es produeixen de manera directa o indirecta per al benestar humà, ja siguin d’origen biològic o geològic, formen part dels serveis de proveïment.
Els aliments que el mar ens ofereix són un dels serveis de proveïment més importants per als humans, entre els quals s’inclouen el peix, el marisc i les algues. Una mostra d’això és el fet que proporciona el 20% de la ingesta de proteïnes animals a 3.000 milions de persones i que al 2010 es van consumir més de 120 milions de tones de peix. Per tot això, la situació actual de les poblacions explotades és crítica en molts casos, com pots veure en aquest article.
El mar també és una font d’energia renovable ja que és l’origen de molts fenòmens climàtics (com el vent) i de les marees i corrents. Així doncs, ens proporciona energia eòlica (generada pel vent) i mareomotriu (generada per les marees, els corrents i l’onatge).
Un altre benefici que obtenim són diversos materials d’origen biòtic o geològic, com ara sals, materials d’ornamentació i recursos minerals. Sense entrar en els detalls de l’elevat impacte mediambiental que suposa extreure els recursos minerals marins, s’exploten materials com sorra, diamants, metalls com l’or i l’estany, carbó, hidrats de gas, petroli [Saps quins impactes tenen les prospeccions sísmiques quan estan buscant gas al fons marí?], gas i un llarguíssim etcètera [pots llegir més en aquest document de l’Autoritat Internacional del Fons marí (ISA)].
A més, ens beneficiem de certes substàncies i organismes que tenen alguna propietat beneficiosa per a l’ésser humà, com poden ser medicines i cosmètics.
SERVEIS CULTURALS
Els serveis culturals són els que s’obtenen a través de l’experiència directa amb els ecosistemes. Encara que no són els més importants, també cal tenir-los en compte.
Els ecosistemes ajuden a la creació i manteniment de la identitat cultural i del sentit de pertinença d’una comunitat. Què seríem sense les nostres festes populars i sense els diferents tipus de gastronomia?
Els ecosistemes marins permeten elaborar activitats de sensibilització i conscienciació per part d’escoles de mar, museus, etc. A més, contribueixen a l’augment del coneixement científic a través d’investigacions de diferent tipus. Si ets biòleg/a, no t’agradaria descobrir alguna espècie nova? Vols conèixer una plataforma de presa de dades oceanogràfiques de forma contínua?
També és la base de moltes activitats recreatives, com ara l’albirament de cetacis, el busseig, el turisme de navegació i la pesca recreativa [Vols saber si la pesca recreativa és compatible en les reserves marines?].
Aquí es podrien parlar de més serveis, però m’he centrat en els més rellevants.
SERVEIS DE REGULACIÓ
Finalment, i no per això el menys important, els ecosistemes marins són els responsables del funcionament correcte dels ecosistemes en el seu conjunt. Són els més importants ja que d’ells depenen tota la resta.
En els ecosistemes marins tenen lloc un conjunt de processos gràcies als quals es pot mantenir o millorar la qualitat de l’aigua i dels sediments. Per posar algun exemple, intervenen en l’oxigenació de zones mortes i en absorbir residus o contaminants.
Però, sens dubte, convé destacar el seu paper clau en regular el clima del planeta. Els oceans de la Terra són l’embornal de gasos d’efecte hivernacle més gran que existeix ja que captura el diòxid de carboni i l’allunya de l’atmosfera ja que el distribueix en profunditat. Així doncs, contribueixen a lluitar contra el canvi global, encara que tot té el seu límit.
En innombrables ocasions, hem vist com les platges desapareixen després d’un temporal, un huracà i altres esdeveniments extrems. Vols saber el motiu? El motiu principal és que a causa de l’acció humana, el nostre litoral ha perdut la funció de protecció, és a dir, ha perdut la capacitat d’esmorteir les pertorbacions naturals. En una platja sana, després d’un temporal, aquesta es regeneraria de forma natural. Doncs bé, si desapareix la platja és quan després tenim problemes en els passejos marítims o en els pisos i cases construïts a primera línia de mar.
Tot i que que podria dir alguns beneficis més, acabaré esmentant la seva importància en proporcionar els nutrients necessaris per als organismes marins i en el manteniment de l’hàbitat de la biodiversitat.
REFERÈNCIES
- Apunts de l’assignatura “Geologia dels oceans” del Màster en Oceanografia i Gestió del Medi Marí (UB).
- FAO. (2012). The State of World Fisheries and Aquaculture. FAO. Rome.
- Fernando Santos-Martín, Carlos Montes, Paloma Alcorlo, Susana García-Tiscar, Blanca González, María Rosario Vidal-Abarca, María Luisa Suárez, Laura Royo, Inmaculada Férriz, Juan Barragán, Juan Adolfo Chica, César López y Javier Benayas. 2015. La aproximación de los servicios de los ecosistemas aplicada a la gestión pesquera. Fondo Europeo de Pesca, Fundación Biodiversidad del Ministerio de Medio Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Madrid.
- Jackson, J.B., Kirby, M.X., Berger, W.H., Bjorndal, K.A., Botsford, L.W., Bourque, B.J., Bradbury, R.H., Cooke, R., Erlandson, J., Estes, J.A., et al. (2001). Historical overfishing and the recent collapse of coastal ecosystems. Science 293, 629–637.
- MA (Millennium Ecosystem Assessment). (2005). Ecosystem and Human Well-being. Island Press. Washington.
- TEEB. (2012). The Economics of Ecosystems and Biodiversity in Business and Enterprise. Joshua Bishop (ed.). Earthscan, London and New York. Urquhart, J., Acott, T., Reed, M., Courtney, P. (2011). Setting an agenda for social science research in fisheries policy in Northern Europe. Fish. Res. 108,
240–247. - UNEP. (2006). Marine and coastal ecosystem and human well-being. A synthesis report based on the finding of the Millennium Ecosystem Assesment. UNEP.
- Foto de portada: Stilts fishhermen Sri Lanka (Bernard Gagnon, Creative Commons).
All you need is Biology 