Arxiu d'etiquetes: irene lobato vila

Insectos vectores: ¿Por qué se están expandiendo?

La semana pasada, nuestra compañera Maribel nos habló de la expansión de las epidemias, gran parte de las cuales dependen de insectos vectores. En los últimos años, los medios se han hecho eco del creciente aumento de casos de enfermedades transmitidas por insectos y otros artrópodos; uno de los más recientes es el caso del virus zika, transmitido por mosquitos del género Aedes (género al que pertenece el mosquito tigre, Aedes albopictus). La mayoría de estos vectores se distribuían hasta hace pocos años en regiones tropicales, pero están empezando a expandirse.

En este artículo, te explicamos qué son los vectores, algunos de los más importantes y por qué se encuentran actualmente en expansión.

¿Qué son los vectores?

En epidemiología, se define un vector como cualquier agente (ya sea persona, animal o microorganismo) que porta y transmite un patógeno infeccioso a otro organismo, ya sea directamente mediante la interacción con el organismo susceptible o bien indirectamente transmitiendo el patógeno a la comida, al agua o a cualquier otro elemento cercano al receptor con los que éste pueda interaccionar.

vector-borne-disease-transmission
Ciclo de la transmisión de las enfermedades mediadas por vectores (Imagen extraída del artículo de Ellis et al. 2009).

Los vectores de enfermedades más importantes y abundantes son los insectos (y otros artrópodos). Aunque si bien es cierto que los vectores pueden ser potenciales transmisores de enfermedades tanto a plantas como a animales, en este artículo nos centraremos en los que afectan a los animales, especialmente a los humanos.

Los insectos como vectores pueden asumir diferentes papales en relación al patógeno que transportan:

  • Vectores mecánicos: la única función del insecto es la de transportar al patógeno, el cual no necesita al insecto para completar su ciclo de vida (dicho de otra manera, el insecto no es un huésped del patógeno). Algunas moscas transportan patógenos causantes de diferentes enfermedades y diarreas, pero dichos patógenos no necesitan a las moscas para vivir; de hecho, podrían ser transportados por algún otro vector.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Sarcophaga sp. comiendo unos restos de salmón (Imagen de Ernie Cooper ®, 2013)
  • Huéspedes obligatorios: el insecto vector es, en este caso, un elemento esencial en el ciclo vital del patógeno, el cual lo necesita para completar su desarrollo antes de ser transmitido. La mayoría de estos patógenos viajan en la hemolinfa (equivalente a la sangre) de los insectos. Este es el caso de la malaria, el patógeno de la cual (un protista del género Plasmodium) viaja dentro de diferentes especies de mosquito del género Anopheles.
anopheles-stephensi-mosquito
Mosquito de la especie Anopheles stephensi, uno de los vectores de la malaria (Imagen de dominio público, cedida por la CDC).

Aunque muchos insectos se convierten en huéspedes, por lo general no “enferman” como resultado de esta relación: los patógenos necesitan a los vectores para alcanzar a su huésped definitivo, el cual suele ser un vertebrado (como nosotros, los humanos), por lo que evitan al máximo causarles daño.

Pero, aunque no se pongan enfermos, el patógeno muchas veces induce en ellos cambios (fisiológicos, anatómicos, etc.) con el fin de potenciar su transmisión e infección. Por ejemplo, algunos mosquitos sufren modificaciones estructurales de su aparato de succión que limitan la sangre que succionan en cada picada, haciendo que sean más proclives a picar más veces.

Pero… ¿Por qué son tan problemáticos los insectos vectores?

mosquito_malaria_warning-512

Muchos de los patógenos más problemáticos tendrían una dispersión limitada si no fuera por la existencia de vectores. La mayoría de insectos vectores son hematófagos (se alimentan de sangre), por lo que proveen a los patógenos de un sistema de transporte directo a la saliva o sangre del huésped. Por lo tanto, pasar de un huésped a otro mediante los vectores es esencial para su supervivencia y, sobre todo, para su dispersión.

Por ello, se considera que los patógenos transmitidos por insectos y otros artrópodos son los más peligrosos e impredecibles, lo que se debe a varios motivos:

  • Son los más difíciles de prevenir y controlar debido a que presentan una enorme resiliencia a su control y gestión. Esto se debe a que sus vectores están muy bien integrados en los ecosistemas de las regiones donde se encuentran.
  • Los vectores aumentan exponencialmente el rango y la transmisión de los patógenos en relación a aquellos que dependen necesariamente del contacto entre humanos.
  • Actúan de puente entre diferentes huéspedes animales y los humanos; sin los vectores, muchas enfermedades sólo las padecerían ciertos organismos y no pasarían a otros.
  • Tienen una función de reservorio de patógenos, lo que es especialmente útil de cara a pasar los periodos menos propicios para la infección (por ejemplo, el invierno o las épocas secas).
  • Por otro lado, la relación vector-patógeno suele durar hasta el final de la vida del vector, por lo que éste siempre tendrá capacidad infectiva.

Ejemplos de vectores y su impacto

Según datos de la OMS, los mosquitos constituyen el grupo más importante de vectores, así como el más conocido: son los transmisores de enfermedades como la malaria o paludismo, el dengue o la fiebre amarilla, así como de otras enfermedades quizá menos conocidas, como la filariosis linfática.

Además de los mosquitos, las garrapatas, las moscas, los flebótomos (subfamilia de dípteros similares a los mosquitos), las pulgas, los triatominos (chinches de la familia Reduviidae), e incluso algunos caracoles de agua dulce (Gasterópodos, Moluscos), también actúan como vectores de enfermedades.

Phlebotomus
Flebótomo (Phlebotomus sp.), vector transmisor de enfermedades como la leishmaniasis (Imagen de dominio público, cedida por la CDC).
Triatoma_infestans
Triatoma infestans, uno de los chinches de la familia Reduviidae vector de la enfermedad de Chagas (Especimen del Zoologische Staatssamlung München. Localidad: Bolivia, Cochabamba, Leg. Zischka. Autor: Bärbel Stock, CC).

Si quieres conocer más acerca de cada uno de ellos y de las enfermedades que transmiten, puedes entrar en la web de la OMS.

¿Cuál es el impacto de los vectores a escala mundial?

  • Según datos de la OMS, cada año se registran en todo el mundo más de 1.000 millones de casos y más de 1 millón de fallecimientos causados por enfermedades transmitidas por vectores.
  • Del total de enfermedades infecciosas conocidas, casi el 17% de ellas son transmitidas mediante vectores.
  • La malaria (vector: mosquito del género Anopheles) causa anualmente más de 600.000 muertes, la mayor parte de niños menores de 5 años. Por otro lado, más de 2.500 millones de personas en más de 100 países corren el riesgo de contraer el dengue (vector: mosquito del género Aedes).

¿Por qué se encuentran actualmente en expansión?

La manera cómo se distribuyen estas enfermedades está determinada por múltiples factores ambientales y sociales.

Los cambios en la temperatura y los regímenes de humedad como consecuencia del cambio climático están introduciendo modificaciones profundas en el área de distribución de muchos vectores que, hasta hace unos años, se encontraban limitados a zonas tropicales. El incremento de las temperaturas medias anuales y las alteraciones de los ritmos estacionales en latitudes por encima de los trópicos se cree que serían los mayores agentes conductores de la expansión de estos organismos. Así pues, existe la posibilidad que, en los próximos años, aparezcan o aumenten los casos de personas afectadas por patógenos transmitidos por vectores de origen tropical en muchas otras partes del mundo (este es el caso del dengue, la fiebre chikungunya y la fiebre del Nilo Occidental, transmitidas por mosquitos del género Aedes, Anopheles y Culex, respectivamente).

Pero el cambio climático no es, ni mucho menos, la única posible causa de su expansión. La globalización de los desplazamientos y el comercio ha traído consigo el transporte no intencionado de vectores de unas partes a otras del mundo. Estos transportes no serían un motivo tan grave de preocupación si no fuera porque los vectores que llegan al nuevo hábitat muchas veces encuentran las condiciones propicias para su desarrollo, lo que tiene mucho que ver con lo expuesto en el apartado anterior.

También existen evidencias que los cambios en ciertas prácticas agrícolas debido a los cambios en la temperatura y las precipitaciones podrían estar influyendo en la propagación de enfermedades transmitidas por vectores (sobre todo a un manejo inadecuado de los recursos hídricos, dado que muchos insectos pasan gran parte de su vida larvaria en medio acuático).

Para ilustrar un poco la situación actual en el caso de las enfermedades transmitidas por mosquitos en Europa, puedes echar un vistazo a la siguiente infografía del European Centre for Disease Prevention and Control (para descargarla en mayor tamaño, entra aquí). En esta misma web, podrás consultar otras infografías y más información acerca de cada vector.

vector-borne-disease.             .             .

Las enfermedades transmitidas por vectores suponen una gran preocupación a escala mundial. Aunque son impredecibles y difíciles de controlar, la ejecución de unos buenos programas de control, así como la implementación de unas buenas acciones de manejo ambiental (sobre todo en relación a la gestión de los recursos hídricos) podría frenar bastante su avance. En cuanto a los efectos del cambio climático y la globalización, ¿Podría ser ya demasiado tarde? Y tú, ¿Qué opinas?

Referencias

Imagen de portada: Mosquito transmisor del Chikungunya (del Centre for Disease Control and Prevention).

Icono de peligro del mosquito: Ivlichev Viktor Petrovich

Difusió-castellà

Anuncis

Insectes vectors: quina és la causa de la seva expansió?

La setmana passada, la Maribel ens parlà de les epidèmies, moltes de les quals depenen d’insectes vectors. Durant els darrers anys, els medis s’han fet ressò de l’augment sobtat de casos de malalties transmeses per insectes i altres grups d’artròpodes; un dels casos més recents és el del virus zika, el qual és transmès per diferents espècies de mosquit del gènere Aedes (el mateix que el del mosquit tigre, Aedes albopictus). La majoria d’aquests vectors es distribuïen fins fa no gaires anys únicament en regions tropicals, però actualment s’han detectat en latituds més elevades, esdevenint un greu problema de salut a escala mundial.

En aquest article, t’expliquem què són els vectors, alguns dels més importants i per quina raó es troben actualment en expansió.

Què són els vectors?

Segons l’epidemiologia, un vector es defineix com un agent (persona, animal o microorganisme) que transmet un patogen infecciós a un altre organisme, ja sigui directament mitjançant la interacció amb l’organisme susceptible de patir la infecció o bé indirectament transmetent el patogen al menjar, l’aigua o qualsevol altre element proper al receptor amb què aquest pugui interaccionar.

vector-borne-disease-transmission
Cicle de la transmisió de les malalties transmesses per vectors (Imatge extreta de l’article de Ellis et al. 2009).

Els vectors de malalties més importants i abundants són els insectes (i altres artròpodes). Si és cert que els vectors poden transmetre malalties tant a plantes com a animals, en aquest article ens centrarem en aquells que afecten exclusivament els animals, especialment als humans.

Els insectes com a vectors poden assumir diferents papers en relació al patogen que transporten:

  • Vectors mecànics: l’única funció de l’insecte és la de transportar al patogen, el qual no necessita l’insecte per completar el seu cicle de vida (per tant, l’insecte no és un hoste del patogen). Algunes mosques transporten patògens causants de diferents malalties i diarrees, però aquests no necessiten a les mosques per viure; de fet, podrien ser transportats per algun altre vector.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Sarcophaga sp. menjant unes restes de salmó (Imatge de Ernie Cooper ®, 2013)
  • Hostes obligatoris: l’insecte vector és, en aquest cas, un element essencial en el cicle vital del patogen, el qual el necessita per completar el seu desenvolupament abans de ser transmès a un altre individu. La majoria d’aquests patògens viatgen dins l’hemolimfa dels insectes (una substància equivalent a la sang). Aquest és el cas de la malària, el patogen de la qual (un protista del gènere Plasmodium) viatja dins de diferents espècies de mosquit del gènere Anopheles.
anopheles-stephensi-mosquito
Mosquit de l’espècie Anopheles stephensi, un dels vectors de la malària (imatge de domini públic, cedida per la CDC).

Encara que molts insectes esdevenen hostes de diferents patògens, generalment no emmalalteixen” com a resultat d’aquesta relació. Això és lògic si pensem que els patògens necessiten els vectors per assolir el seu hoste definitiu, el qual sol ser un vertebrat (com nosaltres, els humans). Altrament, la supervivència del vector disminuiria i el patogen no podria expandir-se.

Però, encara que no es posin malalts, el patogen moltes vegades indueix en ells canvis (fisiològics, anatòmics, etc.) per tal de potenciar el seu propi poder de transmissió i infecció. Per exemple, alguns mosquits pateixen modificacions estructurals del seu aparell de succió que limiten la sang que ingereixen a cada picada, fent que siguin més proclius a picar moltes més vegades que un mosquit normal.

Però… per què són tan problemàtics els insectes vectors?

mosquito_malaria_warning-512

Alguns dels patògens més problemàtics tindrien una dispersió limitada si no fos per l’existència de vectors. La majoria d’insectes vectors són hematòfags (s’alimenten de sang), de manera que proveeixen als patògens d’un sistema de transport directe a la saliva o sang de l’hoste. Per tant, des del punt de vista de molts patògens passar d’un hoste a un altre mitjançant els vectors és essencial per a la seva supervivència i, sobretot, per la seva dispersió.

Per això, es considera que els patògens transmesos per insectes i altres artròpodes són els més perillosos i impredictibles, el que es deu a diversos motius:

  • Són els més difícils de prevenir i controlar, doncs presenten una enorme resiliència al seu control i gestió. Això és degut a què estan molt ben integrats en els ecosistemes de les regions on es troben.
  • Els vectors augmenten exponencialment el rang i la transmissió dels patògens en relació a aquells que depenen necessàriament del contacte entre organismes. Són agents molt mòbils!
  • Actuen de pont entre diferents hostes animals i els humans; sense els vectors, moltes malalties només les patirien certs organismes i no passarien a d’altres.
  • Tenen una funció de reservori de patògens, el que és especialment útil de cara a passar els períodes menys propicis per a la infecció (per exemple, l’hivern o les èpoques de sequera).
  • D’altra banda, la relació vectorpatogen sol durar fins al final de la vida del vector, de manera que aquest sempre tindrà capacitat infectiva.

Exemples de vectors i el seu impacte

És molt probable que en algun moment hagis sentit a parlar d’insectes vectors. Però, saps quins són els més importants i quin és el seu impacte mundial a l’actualitat?

Segons dades de l’OMS, els mosquits constitueixen el grup de vectors més important, així com el més conegut: són els transmissors de malalties com la malària o paludisme, el dengue o la febre groga, així com d’altres malalties potser menys conegudes, com la filariosi limfàtica. A més dels mosquits, les paparres, les mosques, els flebòtoms (subfamília de dípters similars als mosquits), les puces, els triatomins (xinxes de la família Reduviidae) i, fins i tot, alguns caragols d’aigua dolça (Gasteròpodes, Mol·luscs), també actuen com a vectors de malalties.

Phlebotomus
Flebòtom (Phlebotomus sp.), vector transmissor de malalties com la leishmaniasis (Imatge de domini públic, cedida per la CDC).
Triatoma_infestans
Triatoma infestans, una de les xinxes de la família Reduviidae vector de la malaltia de Chagas (Espècimen del Zoologische Staatssamlung München. Localidad: Bolivia, Cochabamba, Leg. Zischka. Autor: Bärbel Stock, CC).

Si vols conèixer moltes més coses sobre cadascun d’aquests vectors i sobre les malalties que transmeten, pots visitar el web de l’OMS

Quin és l’impacte dels vectors a escala mundial?

  • Cada any es registren a tot el món més de 1.000 milions de casos i més d’1 milió de morts causats per malalties transmeses per vectors.
  • Del total de malalties infeccioses conegudes, gairebé el 17% d’aquestes són transmeses mitjançant vectors.
  • La malària (vector: mosquit del gènere Anopheles) és la causa anual de més de 600.000 morts, la major part de nens menors de 5 anys. D’altra banda, més de 2500 milions de persones en més de 100 països corren el risc de contraure el dengue (vector: mosquit del gènere Aedes).

Per què es troben actualment en expansió?

La forma com es distribueixen aquestes malalties ve determinada per múltiples factors, tant ambientals com socials.

Els canvis de temperatura i dels règims d’humitat com a conseqüència del canvi climàtic estan introduint modificacions profundes en l’àrea de distribució de molts vectors que, fins fa uns anys, es trobaven limitats a zones tropicals. L’increment de les temperatures mitjanes anuals i les alteracions dels ritmes estacionals en latituds per sobre dels tròpics es creu que serien els majors agents conductors de l’expansió d’aquests organismes. Així doncs, hi ha la possibilitat que, en els propers anys, apareguin o augmentin els casos de persones afectades per patògens transmesos per vectors d’origen tropical en moltes altres parts del món (aquest és el cas del dengue, la febre chikungunya i la febre del Nil Occidental, transmeses per mosquits del gènere Aedes, Anopheles i Culex, respectivament).

Però el canvi climàtic no és, ni de bon tros, l’única causa possible de la seva expansió. La globalització dels desplaçaments i el comerç ha comportat el transport no intencionat de vectors d’unes parts a altres del món. Aquests transports no serien un motiu tan greu de preocupació si no fos perquè els vectors que arriben als nous hàbitats moltes vegades troben les condicions propícies per al seu desenvolupament, la qual cosa té molt a veure amb el que s’exposa en l’apartat anterior.

També hi ha evidències que els canvis en certes pràctiques agrícoles a causa dels canvis en la temperatura i les precipitacions podrien estar influint en la propagació de malalties transmeses per vectors (sobretot degut un maneig inadequat dels recursos hídrics, atès que molts insectes passen per fases larvàries aquàtiques).

Per il·lustrar una mica la situació actual en el cas de les malalties transmeses per mosquits a Europa, pots fer una ullada a la següent infografia del European Centre for Disease Prevention and Control (per descarregar-la en una mida més gran, entra aquí). En aquesta mateixa web, podràs consultar altres infografies i més informació sobre cada vector.

vector-borne-disease.             .             .

Les malalties transmeses per vectors són d’una gran preocupació a escala mundial. Encara que són impredictibles i difícils de controlar, l’execució d’uns bons programes de monitorització i control, així com la implementació d’unes bones accions de maneig ambiental (sobretot en relació a la gestió dels recursos hídrics) podria frenar bastant el seu avanç. En relació als efectes del canvi climàtic i a la globalització Es possible que ja fos massa tard? I tu, què n’opines?

Referències

Imatge de portada: Mosquit transmissor del Chikungunya (del Centre for Disease Control and Prevention).

Icona de perill del mosquit: Ivlichev Viktor Petrovich

Difusió-català

Insect vectors: why are they spreading worldwide?

Last week, Maribel talked us about disease outbreaks, many of which are transmitted by insect vectors. In the last years, media has been reporting an increase of illnesses transmitted by insects and other arthropods. One of the latest cases was the outbreak of zika virus, which is transmitted by mosquitoes of the genus Aedes (the same one as the tiger or forest mosquito, Aedes albopictus). These insects, known as vectors, used to be distributed across tropical regions, but they have started to spread away from their native range.

In this article, you’ll learn what a vector is and why are they spreading around the world.

What is a vector? 

In epidemiology, a vector is defined as an agent (either a human, animal or microorganism) that carries and transmits a pathogen or any other infectious agent from an infected organism to another, either directly via the blood flow or indirectly via the food, water or any other element a susceptible organism may be in contact with.

vector-borne-disease-transmission
Transmission cycle of vector transmitted diseases, also known as vector-borne diseases (Picture from Ellis et al. 2009).

The most remarkable and abundant vectors belong to Insecta class (although there are other arthropod vectors). Even though vectors could transmit infectious agents to either plants or animals, in this article we will focus on those agents related to animal diseases.

Insects as vectors can assume different roles according to the relation they establish with the infectious agent they carry:

  • Mechanical vectors: The only function of these vectors is to transport the infectious agents, which don’t really need vectors to complete their life cycle (that is, the insect isn’t a host of the pathogen). Some flies carry infectious agents that are the main cause of different intestinal infections, but these pathogens do not need flies to complete their life cycle; in fact, any other vector could transport them and there would be no difference.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Sarcophaga sp. eating rests of salmon (Picture by Ernie Cooper ®, 2013)
  • Obligate hosts (obligate host-parasite relation): in this case, vector is an essential element in the pathogen’s life cycle, which needs the insect (that is, the vector) to complete its development before being transmitted to another organism. Most of infectious agents travel inside insect’s hemolymph (the liquid equivalent to blood in insects). This is the case of the pathogen responsible of Malaria (a protozoan from the genus Plamsodium), which travels from an organism to another inside the hemolymph of different mosquitoes species from the genus Anopheles.
anopheles-stephensi-mosquito
Mosquito of the species Anopheles stephensi, one of the Malaria vectors (Public domain, by CDC).

Even though some insects become hosts of different pathogens, they rarely get ill as a consequence of this relation because vectors are an essential element for pathogens to reach their final host, which is usually a vertebrate (as we humans). So, pathogens avoid to damage vectors because they need them to reach other organisms.

However, although infectious agents try to not damage their hosts, sometimes they induce some morphological changes in vector’s bodies that improve their transmission skills. For example, some mosquitoes undergo structural modifications of their mouthparts that limit the amount of blood they can suck at a time, so they bite more frequently in result.

Why are vectors so problematic?

mosquito_malaria_warning-512

Some infectious agents would have a limited spreading ability if there were not vectors that transport them. Most of vectors are hematophagous insects (i.e., that feed on blood), thus the transference of pathogens to a new organism takes place by a more direct way, e.g. through saliva or blood. Therefore, for some pathogens using vectors to pass from one host to another is an essential fact to assure their survival and, especially, to guarantee their dispersal through the space.

Therefore, we consider vector-borne diseases the most hazardous and unpredictable, which is mainly due to the reasons listed below:

  • They are the most difficult to prevent due to their enormous resilience in front of control activities and management. This is a consequence of the great adaptation of vectors to their ecosystems.
  • Vectors greatly increase the dispersal and the transmission range of infectious agents in relation with those strictly dependent to direct contact between two or more organisms.
  • Vectors act as a bridge between different species of animals and humans; without vectors, many illnesses would remain affecting specific organisms instead of spread through different species.
  • Moreover, vectors act as a reservoir of pathogens. This allows pathogens to survive to unfavorable infective periods (e.g., winter or dry seasons).
  • On the other side, the relationship between the pathogen and its vector tends to last until the end of vector’s life, so the vector will be always capable to infect.

Examples of different vectors and their impact

According to WHO, mosquitoes form the major group of vectors responsible of different vector-borne diseases: they’re responsible of illnesses like Malaria, Dengue or Yellow Fever, as well as other diseases less famous like Lymphatic filariasis.

As well as mosquitoes, there are a lot of insects and other arthropods (or even other invertebrates) that could act as vectors, e.g. ticks, flies, sand flies (Phlebotominae, a subfamily of dipterans that look like mosquitoes), triatomines (bugs from the family Reduviidae) or even some freshwater snails.

Phlebotomus
Sand fly (Phlebotomus sp.), a vector that transmits different diseases, e.g. leishmaniasis (Public domain, from CDC).
Triatoma_infestans
Triatoma infestans, one of the bugs from the family Reduviidae responsible of the transmission of Chagas disease (Specimen from the Zoologische Staatssamlung München. Location: Bolivia, Cochabamba, Leg. Zischka. Author: Bärbel Stock, CC).

If you are interested on learning more about each of these vectors and the diseases they transmit, you can visit the WHO’s website.

Which impact have vectors on public health?

  • According to data from WHO, there are more than 1000 million of cases and more than 1 million of deaths as a consequence of vector-borne disease outbreaks every year.
  • Almost 17% of the total amount of known infectious diseases are mediated by vectors.
  • Malaria (vector: mosquito from the genus Anopheles) causes more than 600.000 deaths every year, most of them of children under 5 years old. On the other side, more than 2500 millions of persons in more than 100 countries are in a major risk to contract Dengue (vector: mosquito from the genus Aedes).

Why are vector-borne diseases currently in expansion?

Many environmental and social factors determine the way vector-borne diseases are currently spreading worldwide.

Typically, most vectors are located in tropical regions; currently, variations in temperature and different climate patterns could be driving changes in their native range. The increase of annual mean temperatures and the introduction of disturbances in seasonal rhythms in latitudes located above tropics seem to be the major causes of the spreading of these organisms. Thus, in a few years the number of cases of vector-borne diseases will probably increase greatly in different non-tropical locations around the world (e.g. Dengue, Chikungunya fever or West Nile Fever transmitted by mosquitoes of the genera Aedes, Anopheles and Culex).

However, climate change is not the only possible cause of their expansion: global transport and commercial exchanges worldwide are an open door to the international transport of vectors. If there is also a climate matching (that is, a correlation or similarity in climatic conditions) between the native and the new range, it is way easier for vectors to settle in the new location.

There are also evidences that changes in some agricultural practices forced by changes in temperature and precipitations could be influencing on the spreading of vector-borne diseases (mainly due to an inappropriate use of water sources, since many insects go through an aquatic larval phase).

To sum up the current situation of diseases transmitted by mosquitoes in Europe, take a look at the infography below from the European Centre of Disease Prevention and Control (enter this link to download it in a better resolution). In this web, you can also consult other infographies and find more information about each vector.

vector-borne-disease.             .             .

Vector-borne diseases are a major concern for public health at a global scale. Although they are unpredictable and very hard to control, the implementation of good management practices in different economic, environmental and agricultural sectors could slow down their progress. In relation with the effects headed by climate change and globalization…Could it be too late? And you, what do you think about this issue?

References

Main picture: mosquito responsible of Chikungunya (from the Centre for Disease Control and Prevention).

‘Danger mosquito’ icon: Ivlichev Viktor Petrovich

Difusió-anglès

Irene Lobato Vila: Biography

IRENE LOBATO VILA, Editor on All you need is Biology

Irene

As far back as I can remember, I’ve been very interested about nature and environmental issues. My passion for these subjects was the reason I decided to study the Environmental Biology degree at Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). I’m very interested on animals, especially on insects, because of what I got specialized in animals at the end of my degree.

I had the chance to collaborate with one of the most influential ecology investigation centers of Catalonia, CREAF, where I took part of a wide study about the ecology and functions of different pollinator insects.

At present, I work as environmental educator and I’m waiting to begin a master’s degree about Biodiversity at Universitat de Barcelona (UB).

You can contact with me with LinkedIn.

Sections: Arthropods.

Irene Lobato Vila: Biografía

IRENE LOBATO VILA, Redactora de All you need is Biology

Irene

Desde que tengo uso de razón, he sentido un gran interés por la naturaleza y el medio ambiente. Esta pasión es la que me llevó a estudiar el Grado de Biología Ambiental impartido por la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB). Me encantan los animales, y especialmente los insectos, motivo por el que decidí especializarme en el itinerario animal de mis estudios.

He tenido la oportunidad de realizar prácticas en uno de los centros de investigación ecológica más influyentes de Catalunya, el CREAF, en el marco de un estudio sobre la ecología y funcionalidad de distintos grupos de insectos polinizadores.

A día de hoy, trabajo esporádicamente como educadora ambiental y me encuentro a la espera de iniciar el Máster en Biodiversidad impartido por la Universidad de Barcelona (UB).

Puedes contactar conmigo en LinkedIn.

Secciones: Artrópodos.

Irene Lobato Vila: Biografia

IRENE LOBATO VILA, Redactora de All you need is Biology

IreneDes que tinc ús de raó que he sentit un gran interès per la natura i el medi ambient. Aquesta passió és la que em va dir a estudiar el Grau de Biologia Ambiental impartir per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Sento un interès especial pels animals, més concretament pels insectes, motiu pel qual vaig decidir especialitzar-me en l’itinerari animal dels meus estudis.

He tingut l’oportunitat de realitzar pràctiques en un dels centres d’investigació ecològica més influents de Catalunya, el CREAF, en el marc d’un estudi sobre l’ecologia i funcionalitat de diferents grups d’insectes pol·linitzadors.

A dia d’avui, treballo esporàdicament com a educadora ambiental i em trobo a l’espera de començar el Màster en Biodiversitat impartit per la Universitat de Barcelona (UB).

Pots contactar amb mi a través de LinkedIn.

Seccions: Artròpodes

Equip – Equipo – Team

Marc Arenas

Marc2

David López

David2

Biografia (Cat)Biografía (Cast) Biography (En)

Biografia (Cat)Biografía (Cast) Biography (En)

Adriel Acosta

Adriel2

Guillem Santamaria

Guillem2

Biografia (Cat)Biografía (Cast) Biography (En)

Biografia (Cat)Biografía (Cast) Biography (En)

Mireia Querol

Mireia2

Irene Lobato

Irene2

Biografia (Cat)Biografía (Cast) Biography (En)

Biografia (Cat)Biografía (Cast) Biography (En)

Laia Barres

Laia

Maribel Sancho

maribel

Biografia (Cat)Biografía (Cast) Biography (En)

Biografia (Cat)Biografía (Cast) Biography (En)

Mireia Ramos

mireia ramos muntada all you need is biology

Ricard Arasa

Ricard-Arasa-Gisbert

Biografia (Cat)Biografía (Cast) Biography (En)

Biografia (Cat)Biografía (Cast) Biography (En)

Sara de la Rosa

Sara-de-la-Rosa-Ruiz

 

Biografia (Cat)Biografía (Cast) Biography (En)