Que els animals juguen és quelcom que tothom sap. Però, t’has preguntat mai quin objectiu o quin sentit té jugar, per a ells? Tots els animals juguen? Només juguen els joves?
Continua llegint i descobreix-ho. Perquè jugar és molt animal!
Si algun cop heu tingut un animal de companyia, us haureu adonat que no sou els únics als qui els agrada jugar. Encara que la seva concepció de joc no és pas la mateixa que la nostra, l’origen i objectius sí n’estan força relacionats. Però, abans de res, definim primer què és el “joc”.
Què és el “joc”?
Segons la psicologia i l’etologia (estudi del comportament animal), el joc es defineix com un conjunt d’activitats voluntàries motivades internament (espontànies), normalment associades amb el plaer i el lleure, les quals no incrementen immediata ni directament la supervivència (o fitness) de l’organisme.
Donada la seva complexitat, el joc es considera una activitat pràcticament exclusiva dels mamífers (gairebé un 80% d’ells juga), el sistema nerviós dels quals es troba molt més desenvolupat que el d’altres organismes superiors. Tot i que menys freqüent, el joc també és present en algunes aus i no es descarta la seva existència en altres grups, com els rèptils, els amfibis o els peixos, en els quals s’han observat comportaments rudimentaris que recorden a jocs (sobretot en captivitat).
D’altra banda, sempre s’ha considerat el joc com una activitat exclusiva dels organismes joves; però el cert és que molts grups d’animals, especialment els primats (i, sobretot, els humans), continuen jugant a l’adultesa. Veurem més endavant el perquè d’aquest fet.
Però, què diferencia el “joc” de qualsevol altra acció, com l’exploració de l’entorn o dels objectes que l’animal troba al seu voltant? La seva creativitat. En general, un animal que juga tracta de manipular els objectes amb què juga o de realitzar noves combinacions de moviments dins d’un entorn controlat; és a dir, el seu resultat no té per objectiu millorar la seva supervivència directament, sinó conèixer els seus límits i veure fns a on pot arribar. Per tant, el que diferencia moltes vegades el “joc” d’un comportament o conducta propi d’un organisme és, essencialment, el context i l’existència de límits i / o normes.
Mossegar, per exemple, es considera una conducta agressiva, tret que es faci en un entorn lúdic i dins d’uns límits. Així, els petits llops en tindran prou amb un grunyit per deixar clar als contrincants que el joc està anant massa lluny!
Tipus de joc i la seva funció
Els jocs són activitats molt variades amb diferents objectius segons el context: la seva finalitat en etapes prematures del desenvolupament pot arribar a ser força diferent de la dels que es duen a terme durant l’etapa juvenil i l’adultesa; alhora, poden desenvolupar-se en solitari o bé en grup, fet que els afegeix una certa complexitat.
Joc materno-filials
Durant els primers mesos de vida, l’establiment de vincles emocionals entre la mare i les seves cries és essencial en tant que potencien el desenvolupament cognitiu i emocional d’aquestes. Tot i que molt rudimentaris, alguns dels gestos o accions que la mare i la seva cria estableixen entre elles (pessigolles, vocalitzacions, mirades) es poden considerar jocs que ajuden a la cria a reaccionar i desenvolupar-se.
Les mares de ximpanzé toquen i fan pessigolles a les seves cries des del moment de néixer, i aquestes comencen a respondre’n passats uns 6 mesos. La primatòloga Jane Goodall va descobrir que les mares de ximpanzé deixaven que altres cries s’hi acostessin per jugar passats aquests 6 mesos, fet que s’iniciava mitjançant vocalitzacions i cops al terra.
Joc corporal i de moviment
Saltar, córrer, estirar el cos o vocalitzar (p.ex. cantar o grunyir) poden esdevenir activitats molt beneficioses. Els jocs corporals permeten a l’organisme descobrir els límits del seu propi cos i del món que els envolta (Fins a on sóc capaç de saltar?; quin efecte té la gravetat sobre mi?; sóc prou flexible com per estirar-me i arribar a una altra branca ?).
La seva execució es considera que produeix diversió, moldeja estructuralment el cervell i ajuda l’individu a guanyar seguretat.
Joc amb objectes
L’ús d’objectes en l’execució de jocs és un fet recurrent entre els primats, però hi ha altres animals que també en fan servir. L’objecte adquireix unes característiques pròpies i úniques per a l’organisme, que el fa servir per divertir-se. Diferents estudis han observat que, com més gran és el grau de manipulació que l’animal realitza sobre l’objecte (ja sigui físicament o bé en l’ús que aquest li dóna), més gran és la riquesa de circuits cerebrals que s’estableixen.
Els dofins, per exemple, es diverteixen creant anells de bombolles, com veiem en el següent vídeo (Canal de cyberchiwas, a Youtube):
La manipulació i l’ús d’objectes en el joc es troben molt relacionats amb la capacitat que els adults adquireixen per solucionar problemes de forma eficaç.
Joc socials
Jugar amb amics sempre resulta més divertit. Però sovint no som plenament conscients de la importància de jugar amb altres organismes de la nostra espècie pel que fa al desenvolupament d’habilitats i conductes.
Molts jocs socials permeten desenvolupar la capacitat per a relacionar-se de forma sana i correcta amb altres organismes (interacció) mitjançant l’establiment de normes. Alhora, en el cas de molts organismes (ja siguin llops, primats o cérvols; carnívors o herbívors) el joc social els prepara per afrontar situacions pròpies de l’etapa adulta, però amb la seguretat de poder equivocar-se i començar de nou: baralles, mossegades, proves de força en són només alguns exemples.
Molts animals en captivitat que no tenen amb qui jugar o bé que ho fan en unes condicions poc naturals, posteriorment es veuen incapacitats per establir relacions sanes amb altres organismes de la seva espècie i per viure en el seu hàbitat original (per saber més sobre la captivitat, pots llegir els articles de’n Marc i la Mireia sobre la captivitat en mamífers marins i la captivitat en els primats).
Joc imaginatiu, narratiu i creatiu
D’entre tots els animals, els primats són, quasi sense cap mena de dubte, els més juganers. O, com a mínim, els que han desenvolupat formes més complexes de joc.
Els jocs imaginatius (capacitat per crear un univers imaginari amb un sentit únic), narratius (desenvolupament d’una història amb un fil conductor) o creatius (pintura, música, escultura) són algunes de les formes més complexes del joc que existeixen, i la seva màxima expressió es dóna en els humans. Segons algunes hipòtesis, la fantasia podria haver estat la clau que va fer possible el llenguatge i la intel·ligència en els homínids.
Jugar rejoveneix la nostra ment
Qui pensa que jugar només és per nens?
Encara que sempre s’ha associat el joc amb les etapes juvenils, res queda més lluny de la realitat. Si bé no es coneix massa bé la seva funció, molts animals continuen jugant durant l’edat adulta. Hi ha qui assegura que el joc en els adults és una manera de distracció de les pressions i la tensió a què són sotmesos diàriament, una forma d’evadir la realitat per un instant i relaxar la ment.
Però els primats no són els únics que juguen quan creixen: les llúdrigues, per exemple, tenen els seus propis llocs d’esbarjo en vessants costerudes que fan servir com a tobogans per tirar-se a l’aigua. També s’ha observat com alguns lleons marins adults juguen amb estrelles de mar, o com els corbs llisquen panxa enlaire sobre plaques de gel sense cap motiu aparent relacionat amb la seva supervivència immediata.
Mira què bé s’ho passen aquests corbs sobre el gel! (Vídeo de ARKIVE, BBC; Fes click sobre la imatge per veure el vídeo):
. . .
Jugant aprenem, ens relaxem i ens divertim. Jugar ens ajuda a estar més sans, a conèixer-nos a nosaltres mateixos i a mantenir relacions sanes amb els que ens envolten i amb el nostre entorn. Evolutivament, es considera una activitat essencial per al desenvolupament de molts organismes. Després de tot el que has llegit, encara necessites més motius per continuar jugant?
REFERÈNCIES
- http://www.somosprimates.com/
- “So You Think You Know Why Animals Play…” per Lynda Sharpe al Scientific American.
- The National Institute for Play: The Science Pattern of Play.
- “¿Por qué juegan los animales?”. National Geographic.
Foto de portada propietat de Ellen van Deelen.
All you need is Biology 