Després de molts dies d’inactivitat, publiquem aquesta entrada sobre com responen els organismes a la pesca. Aquesta entrada és la segona entrega de la sèrie “Impacte de la pesca”. Espero que sigui del vostre interès.
Les poblacions de les espècies objectiu de pesca i les de captures accidentals presenten una sèrie de respostes a l’acció pesquera.
La resposta més obvia de la pesca és la reducció del nombre d’organismes de la població (Colloca et al. 2011), fins que no tingui lloc la introducció de nous individus a la pesqueria (reclutament).
La pesca redueix la talla mitjana dels individus (Martínez-Muñoz et al. 2010) ja que els pescadors sempre busquen els exemplars més grans. Per tant, la pesca redueix l’esperança de vida dels organismes i és menys probable que assoleixin mides més grans. D’aquesta manera, la talla dels organismes és proporcional a la pressió de la pesca.
S’observa també que els organismes maduren sexualment abans (Walford 1932) ja que quan la mortalitat és alta, la selecció natural tendeix a disminuir l’edat de la primera maduració sexual.
La pesca redueix la fecunditat dels organismes (Kjesbu et al. 1998) ja que si la població està molt explotada, el conjunt de la població produeix menys ous. Però a més, com que la talla dels organismes i el nombre d’ous que produeixen té una relació exponencial, com que la pesca redueix la seva mida, aquests produiran menys ous.
La pesca pot fer canviar la taxa de creixement de la població ja que aquesta depèn de les propietats físiques de l’hàbitat, la disponibilitat d’aliment i de l’estrès. La pesca produeix l’augment de la taxa de creixement degut a la disminució de la població per pesca ja que hi ha més aliment i menys estrès; el que permet compensar la reducció de la població.
La pesca també augmenta la supervivència de les larves ja que també competeixen entre elles: si hi ha menys adults, hi haurà menys larves
La pesca farà que les espècies que competien junt a l’espècie objectiu es vegin afavorides per la reducció de la competència doncs hi haurà més recursos per a elles. A la vegada, es veuran afavorides les espècies de les que s’alimentava degut a la disminució de la depredació. Tot plegat fa canviar les relacions de la xarxa tròfica.
Aquesta entrada està basada en els apunts presos a Impacte ecològic de la Pesca, assignatura del Màster en Oceanografia i Gestió del Medi Marí de la Universitat de Barcelona. Per a complementar aquesta informació es poden consultar les referències incloses en el text.
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.
All you need is Biology 