Arxiu d'etiquetes: lleó marí

El peix que més “mola”: el peix lluna

La publicació d’aquesta setmana la dediquem al peix lluna (Mola mola), un dels peixos osteïctis més grans del planeta i el que té, a la vegada, un dels cervells més petit en comparació amb el cos. Curiosament, un exemplar de 200 kg tenia un cervell de només 4 grams (com una nou)!

INTRODUCCIÓ

Actualment, hi ha fins a quatre espècies diferents de peix lluna, els quals se’ls inclou a tots en la família Molidae: el bot (Mola mola), el peix lluna del mar austral (Mola ramsayi), el peix lluna de cua afilada (Masturus lanceolatus) i el peix lluna prim (Ranzania laevis). En aquesta ocasió, i per ser el més comú, centrarem aquest article en el bot (Mola mola).

Mola mola 1Peix lluna (Mola mola) (Foto:Per-Ola Norman, Creative Commons)
Masturus_lanceolatus2Peix lluna de cua afilada (Masturus lanceolatus) (Foto: NOAA/PIRO Observer Program, Creative Commons)
Ranzania_laevis2Peix lluna prim (Ranzania laevis) (Foto: NOAA/PIRO Observer Program, Creative Commons)

DESCRIPCIÓ DEL BOT (MOLA MOLA)

El peix lluna més comú és el bot (Mola mola), el qual presenta el cos truncat, com si es tractés d’un gran cap amb unes grans aletes a la part superior i inferior del cos. Sense tenir en compte les aletes, el cos és el doble de llarg que d’alt. La cua no és pròpiament una cua, sinó que consisteix en unes extensions dels radis de les aletes dorsal i anal, la qual és arrodonida. La pell és aspra i semblant al paper de llimar i està recobert per mucus. El cos és de color platejat amb brillantors més clares i el patró de taques és molt variable entre individus.

Mola molaPeix lluna (Mola mola). Dibuix realitzat per la il·lustradora Blanca Figuerola (visit el seu lloc).

Les dents de cada mandíbula estan fusionades formant una peça única, i la boca és petita comparada amb la resta del cos.

La mida mitjana dels adults és de 1,8 m (des de l’extrem de la boca fins a l’extrem de la cua) i de 2,4 m de punta a punta de les aletes. El pes mitjà és d’una tona. El bot presenta el rècord mundial entre els peixos osteïctis (peixos amb espines òssies): un exemplar de 3,1 metres de llarg que pesava 2.235 kg.

REPRODUCCIÓ

Els peixos lluna tenen un gran potencial reproductor, doncs una femella de 1,4 metres de longitud pot produir 300 milions d’ous en l’únic ovari que presenten, els quals són minúsculs. Passen per tres estadis larvaris, de manera que en l’última fase tenen el cos recobert d’espines, les quals perd en fer-se adult.

DIETA

El bot té una dieta força variada, tot i que generalment s’alimenta de zooplàncton gelatinós com ara meduses, caravel·les portugueses, ctenòfors i salpes. S’ha vist que també s’alimenta de calamars, esponges, alguns ofiuroïdeus, zostera marina, curstacis, petits peixos i larves d’anguila.

DISTRIBUCIÓ

Els peixos lluna viuen en tots els mars i oceans temperats del planeta. Solen viure a mar obert, tot i que a vegades poden acostar-se a la costa, des de la superfície fins als 300-400 metres de profunditat.

PARÀSITS I DEPREDADORS

S’han detectat més de 50 espècies de paràsits al bot, de grups molt diferents, entre els quals hi ha algunes larves de tauró. Fins i tot, s’han trobat paràsits als seus paràsits.

Per altra banda, degut a la seva mida, presenten pocs depredadors, entre els quals hi trobem l’orca i els lleons marins. S’ha vist un comportament en lleons marins relacionat amb els peixos lluna: els arrenquen les aletes per menjar-se-les i després juguen amb el cos. Quan se’n cansen, l’abandonen i s’enfonsa fins el fons, on és consumit per les estrelles de mar.

REFERÈNCIES

Si has trobat interessant aquesta publicació, t’animo a que la comparteixis a les xarxes socials perquè més gent la pugui llegir, doncs l’objectiu del blog és la divulgació de la ciència i que arribi al màxim de gent possible.

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Anuncis

Motius per anar a veure mamífers marins en captivitat (o potser no!)

El tema que tractarem aquesta setmana és la captivitat dels mamífers marins, un tema realment controvertit. Mentre que uns estan totalment a favor d’aquesta pràctica perquè diuen que aporta certs beneficis (no només econòmics, que en aquest cas està clar que són altíssims), uns altres hi estan totalment en contra. Aquí anirem desgranant els diferents motius.

INTRODUCCIÓ

En el debat sobre la captivitat de mamífers marins; els zoos, aquaris i dofinaris mantenen que els seus espectacles tenen un gran valor de conservació, la gent aprèn molt sobre ells i que els animals tenen una bona vida. Per altra banda, els grups de protecció animal i cada vegada més científics argumenten que les seves vides estan empobrides, la gent no rep informació correcta de les espècies i les captures d’animals salvatges tenen un impacte negatiu sobre les poblacions naturals i els seus hàbitats.

LA CAPTIVITAT DE MAMÍFERS MARINS TÉ VALOR EDUCATIU (O POTSER NO!)

Malgrat alguns països obliguen a aquests centres a oferir valors educatius en els seus espectacles, hi ha poca evidència de que la indústria difongui informació sobre els mamífers marins i els seus hàbitats. Als Estats Units hi ha més de 1.600 centres i només una ínfima part s’involucra realment en el valor educatiu i de conservació, doncs la majoria tenen per objectiu l’entreteniment dels seus visitants.

Els espectacles d’animals com ara lleons marins i cetacis són meres exageracions del seu comportament natural i fan que els espectadors perdin la noció del lloc on estan: dins de piscines confinades per Plexiglas. En una enquesta a 1.000 ciutadans dels Estats Units, els enquestats van respondre quasi per unanimitat que preferien veure als animals captius mostrant el seu comportament natural més que fent peripècies artificials.

Killer whale and Sea lion - Daniel BianchettaContrast del comportament entre una orca (Orcinus orca) i un lleó marí. A la dreta, el comportament natural, en el qual les orques capturen als lleons marins (Foto: Daniel Bianchetta). A l'esquerra, comportament artificial en que un lleó marí alimenta a una orca.

En general, quasi no s’explica res sobre els comportaments naturals, l’ecologia, la demografia i la distribució geogràfica en els dofinaris durant els espectacles. A més, quan es dóna aquesta informació, molt sovint és incorrecta o distorsionada. Per exemple: a SeaWorld no s’utilitza la paraula “evolució”  ja que molts visitants consideren la teoria de l’evolució controvertida o s’enganya sobre el motiu de la caiguda de l’aleta dorsal de les orques i la seva esperança de vida.

Un últim exemple és que molt sovint els dofins presenten comportaments que en llibertat serien considerats agressius, com ara el fet d’obrir i tancar molt ràpidament la boca o de fer cops de cua o d’aletes pectorals contra la superfície de l’aigua. Aquests centres li donen la volta a la situació i diuen que es tracta d’un comportament de diversió i joc.

Tail slap
Comportament agressiu d'un dofí, consistent en fer cops de cua contra la superfície del mar. (Foto extreta de Sara's Cetacean Stories)

Així doncs, l’exposició de mamífers marins captius té un efecte contrari al que argumenten: enlloc de sensibilitzar als visitants, els dessensibilitza a la crueltat que suposen els seus espectacles.

Si vols aprendre quins són els comportaments naturals dels cetacis, aquest és el teu curs: 

Català

ELS ZOOS AJUDEN A LA CONSERVACIÓ DE LES ESPÈCIES (O POTSER NO!)

Les zoos, aquaris i dofinaris, cada vegada més, es venen com a centres de conservació, com si es tractessin d’una arca de Noè. De fet, molts centres només es limiten a produir nous individus d’unes poques espècies i no presenten cap programa de conservació.

Cert és que alguns zoos tenen programes de cria d’algunes espècies en perill d’extinció en captivitat amb la intenció de repoblar les poblacions naturals afectades, però entre aquestes espècies no n’hi ha cap de cetacis. Una de les moltes instal·lacions dels EUA tenen, però, un programa per criar dofins del riu Yangtze (Lipotes vexillifer).

Baiji-at-waters-surface-to-breathe-showing-blowholeDofí del riu Yangtze (Lipotes vexillifer) (Foto: Mark Carwardine, Arkive).

A més a més, el nombre de centres que donen fons en programes de recerca és limitat i de quanties baixes (no arriba a l’1% dels seus beneficis). Menys d’un 5-10% dels zoos, dofinaris i aquaris estan involucrats en programes de conservació, ja siguin aquests a la naturalesa (programes in situ) o en captivitat (ex situ).

De tota manera, a Europa estan obligats per llei a tenir programes de conservació per tal d’alliberar els animals criats en captivitat a la natura. Si realment el seu objectiu fos la conservació, els programes es farien sobre espècies que realment estan en perill d’extinció, cosa que no passa. A més, l’èxit d’aquests programes estaria en la capacitat de introduir aquests animals a la natura, el que s’ha aconseguit en molt escasses ocasions.

El pitjor de tot és que molts centres compren animals capturats directament de les poblacions naturals, el que té un impacte molt negatiu en les poblacions.

CAPTURA D’ORGANISMES SALVATGES

Els mètodes de captura de cetacis són invasius, estressants i potencialment letals, malgrat la tècnica millor considerada consisteix en atrapar-los amb xarxes de cèrcol: els dofins són perseguits amb petites embarcacions i després s’encerclen grups sencers. El procés és tan traumàtic que causa la mort d’una sisena part dels dofins capturats en els cinc primers dies. Els dofins que no han estat seleccionats pateixen un risc similar de morir un cop s’abandona l’àrea.

japan-environment-dolphinsCaptura de dofins al Japó utilitzant la captura en cèrcol (Foto: Adrian Mylne, Reuters)

Altres pràctiques són encara més cruels, especialment les que es duen a terme a Taiji i a Futo, Japó. Una flota de petites embarcacions produeixen soroll sota l’aigua amb barres de ferro per obligar als dofins a sortir de l’aigua i després els capturen. Alguns es venen vius pels espectacles i altres es maten per consum humà o d’animals o per altres productes.

Peter Carrette Archive CollectionCaptura i matança de dofins a Taiji (Japó) (Foto: autor desconegut).

Si vols aprendre quin és l’estat de conservació dels cetacis i a quines amenaces han de fer front, aquest és el teu curs: 

Català

ELS ZOOS, AQUARIS I DOFINARIS TENEN PROGRAMES PER TRACTAR ELS ANIMALS AVARATS A LA COSTA (O POTSER NO!)

Un aspecte en que l’activitat dels dofinaris, zoos i aquaris podria tenir un paper important és en el rescat, rehabilitació i alliberació d’animals marins avarats a la costa. Certament, hi ha programes molt bons, però els interessos no sempre estan clars.

Molt sovint, l’interès real és crear una bona imatge d’ells mateixos, de manera que es venen com a centres altruistes que es preocupen dels mamífers marins a la natura. A més, utilitzen aquests rescats per fer creure a la gent que el medi natural està ple de perills antropogènics i naturals, de manera que el públic rep una imatge esbiaixada de la realitat.

També és preocupant el fet que avaluïn els animals pel seu potencial d’exhibició. Cada animal és avaluat pel seu potencial d’èxit en l’alliberament, de manera que s’ha vist que per les espècies que més els interessa o els organismes més estranys la seva alliberació és inadequada.

TENIR MAMÍFERS MARINS EN CAPTIVITAT PERMET LA RECERCA (O POTSER NO!)

Moltes vegades, els dofinaris i aquaris declaren que fomenten la recerca dels mamífers marins, de manera que contribueixen tant a l’educació com a la seva conservació. De tota manera, tot el que es pot conèixer dels mamífers marins en captivitat ja se sap (fisiologia reproductiva, agudesa visual, durada de la gestació i fisiologia general). A més, molts resultats s’ha vist que no són vàlids degut a les condicions no naturals i atípiques als quals són sotmesos, especialment els relacionats amb el seu comportament.

Per altra banda, tot i que hi ha aspectes com la cognició i els impactes del soroll que es podrien estudiar en captivitat, actualment la tecnologia, els dards de biòpsia, el seguiment via satèl·lit, el vídeo subaquàtic i les millores en les tècniques de captura i alliberament permeten estudiar-ho també amb els animals en llibertat.

sea-lion-metabolic-domeÚs d'una cúpula per estudiar el metabolisme dels lleons marins (Foto extreta de Vancouver Aquarium).

REFERÈNCIES

  • Kleiman, D.G.; Thompson, K.V.; & Kirk Baer, C. (2010) Wild Mammals in Captivity. Principles and Tecniques for Zoo Management. The University of Chicago Press (2 ed).
  • Rose, N.A; Parsons, E.C.M & Farinato, R. (2009). The case against Marine Mammals in Captivity. The Humane Society of the United States and the World Society for the Protection of Animals (4 ed)

Si has trobat interessant aquesta publicació, t’animo a que la comparteixis a les xarxes socials perquè més gent la pugui llegir, doncs l’objectiu del blog és la divulgació de la ciència i que arribi al màxim de gent possible.

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.