Arxiu d'etiquetes: llista vermella

Els 5 animals més amenaçats per la medicina tradicional xinesa

La medicina tradicional xinesa ha experimentat un creixement en els últims temps, gràcies a l’augment del poder adquisitiu de la classe mitjana asiàtica, sobretot la xinesa. Aquesta medicina ancestral es basa en el concepte de l’energia vital, que ocupa cada un dels racons del cos i dels òrgans, i que pot ser adquirida a través de substàncies ingerides, com ho són les parts de diversos animals. Malgrat els nombrosos estudis realitzats, no hi ha cap evidència científica sobre els seus beneficis per la salut humana. Del que sí que hi ha evidència és d’una disminució alarmant de les poblacions d’espècies tan emblemàtiques com els tigres, rinoceronts o lleons.

INTRODUCCIÓ

Fa uns 3000 anys va sorgir, en el si de la dinastia Shang, un tipus de medicina que anava a canviar per complet la vida i les costums dels asiàtics. La medicina tradicional xinesa té un fort component filosòfic i es basa en el concepte del ‘Qi’ o energia vital. Aquesta energia flueix pel cos de les persones a través dels canals o meridians, que al seu torn estan connectats als diferents òrgans i funcions corporals. El ‘Qi’ regula l’equilibri espiritual, físic i emocional de la persona, i pot ser alterat quan el Yin i el Yang (energia negativa i positiva) es desequilibren. Aquest desequilibri i l’alteració de l’energia vital és el que condueix a tot tipus de malalties.

0023ae8d83ec0f122fcc07
Segons la medicina tradicional xinesa, no hi ha una malaltia concreta, sinó persones malaltes. El tractament es centra en l’òrgan o òrgans afectats i en el conjunt de l’organisme, per intentar restablir l’equilibri entre el Yin, el Yang i els meridians. Font: Chinatoday.com

Des de l’antiguitat s’han combatut les malalties amb infinitat de remeis, molts d’ells obtinguts a partir de parts o la totalitat de l’animal. Pràcticament qualsevol espècie asiàtica ha estat utilitzada per a la medicina tradicional, com ara vaques, vespes, sangoneres, escorpins, antílops, cavallets de mar, gossos o serps. Tot i les nul·les evidències científiques sobre els seus beneficis, la seva popularitat ha anat incrementant-se de la mà de l’augment de població i de poder adquisitiu dels països asiàtics, especialment a la Xina i a Vietnam. Molts dels ‘nous rics’ veuen en aquests productes una forma de distanciar-se de les altres classes socials i de mostrar el seu nou estil de vida. A causa d’això, moltes espècies corren el perill d’extingir-en les pròximes dècades si no es fa alguna cosa.

En aquest article veurem les 5 espècies més perjudicades per la medicina xinesa, i quines són les accions que s’estan duent a terme per millorar la seva situació.

LES 5 ESPÈCIES MÉS AMENAÇADES PER LA MEDICINA TRADICIONAL

Tigre (Panthera tigris)

El tigre és, sens dubte, l’animal més emblemàtic i admirat per la medicina tradicional xinesa. Del tigre se n’ha aprofitat pràcticament tot, des del nas a la cua, passant per ulls, bigotis, cervell, sang i fins i tot el penis. Cada part ha estat associada a una cura determinada. Menjar el seu cervell, per exemple, combat tant la mandra com els grans facials, mentre que els ulls es fan servir per tractar des de la malària fins l’epilèpsia.

A diferència d’altres animals usats per la medicina tradicional, les parts dels tigres no només són venudes a països asiàtics com la Xina, Taiwan, Japó o Corea del Sud, sinó que han traspassat els continents arribant fins i tot als Estats Units i al Regne Unit. De fet, a ciutats com Londres, Birmingham o Manchester es poden trobar productes que asseguren contenir os de tigre. El preu d’os de tigre oscil·la entre els 140 i 370 dòlars per kg als Estats Units, mentre que una tassa de sopa de penis de tigre (per incrementar la virilitat) arriba als 320 dòlars.

EndangeredAnimalProductsINLINE
Vi d’os de tigre siberià. El vi de tigre és una de les amenaces emergents per a l’espècie. Aquesta gerra costa uns 200 dòlars, i és venut com un producte de luxe. Font: Takepart.com.

Tot i que tan sols queden 3200 tigres en llibertat (dels 100.000 existents fa un segle), hi ha països que tenen tigres al seu territori com Myanmar, Laos i Cambodja que encara no han signat el conveni CITES, el que implica que la seva caça encara és legal. A l’aeroport de Hanoi, per exemple, encara és possible comprar ossos, òrgans i pells de tigre sense cap tipus de dificultat.

Tot i la prohibició del comerç d’ossos de tigre a la Xina en l’any 1993, el negoci del tigre és encara una activitat molt important al país. De fet, tal com assenyala la investigadora i escriptora Judit Mills en una entrevista pel portal Yale Environment 360, a partir d’aquell any les granges de tigres es van disparar. En l’actualitat, es calcula una xifra d’uns 6000 tigres en aquestes granges. La majoria d’aquestes granges es dediquen al creixent negoci del vi de tigre, producte que es relaciona amb un alt estatus social i riquesa entre la població xinesa. Els tigres són alimentats com a bestiar, fins que són sacrificats per extreure els seus ossos, que seran submergits en vi d’arròs. Quant més temps romanguin dins del brou, més alt serà el preu de les ampolles.

Fa poc més d’un mes, un escàndol relacionat amb els tigres i la medicina tradicional va esquitxar el Temple dels Tigres de Kanchanaburi, a Tailàndia. En ell es van trobar més de 40 cries mortes en congeladors, suposadament per traficar amb elles en el mercat negre que envolta a aquesta mítica espècie.

 

14649449596441
Cries de tigres en pots trobats al Temple dels Tigres, a Tailàndia. Es sospita que el temple budista està darrere d’una trama de comerç il·legal de parts de tigre. El templa ha estat clausurat i els monjos estan sent investigats. Font: El Mundo.

Ós negre asiàtic (Ursus thibetanus) i ós malai (Helarctos malayanus)

La bilis d’ós s’ha fet servir a la medicina tradicional asiàtica des de fa milers d’anys. Antany, la bilis era extreta un cop s’havia donat mort a l’ós, del qual també s’aprofitava la seva carn. No obstant això, des de 1980 la popularitat d’aquest producte ha anat creixent, i una florent industria ha anat assentant-se i creixent any rere any. Es calcula que en l’actualitat hi ha més de 12.000 óssos en granges d’extracció de bilis a la Xina i el Vietnam.

Bear-bile-flakes
Bilis d’ós procedent de la Xina és venuda a Malàisia. En una recent investigació duta a terme per TRAFFIC, de les 365 botigues de medicina tradicional presents a Malàisia, pràcticament la meitat (175) venien productes que contenien bilis d’ós. Font: TRAFFIC.

Gràcies als seus alts nivells d’àcid ursodesoxicòlic, la bilis pot ajudar a tractar malalties del fetge i la bufeta. Malgrat això, l’extracció de la bilis li causa a l’ós un dany inimaginable, tant físics com psicològics. En la majoria dels casos, els óssos són confinats en gàbies de la mida d’una cabina telefònica, i són calmats contínuament perquè no donin problemes. Per extreure’ls-hi la bilis se’ls forada la vesícula biliar i es deixa que aquesta degoti. Aquesta atroç pràctica és encara legal a la Xina, tot i que el 87% de la població està en desacord amb aquesta pràctica.

15461402810_535883675e
En molts casos, els animals neixen i creixen dins la mateixa gàbia, fins al punt que els seus cossos acaben contornejats per les pròpies barres de les gàbies. Molts perden gran part de les dents al rosegar els barrots contínuament per tractar escapar, o intenten suïcidar-se donant-se cops de puny a l’estómac. En aquesta trista imatge veiem un ós malai en una granja il·legal a Malàisia. Font: Animalsasia.org.

Rinoceront blanc (Ceratotherium simum)

 Si mirem enrere, podria semblar que la situació del rinoceront blanc és excel·lent. I és que aquesta espècie africana va estar a la vora de l’extinció a principis del segle XX, quan tan sols comptava amb 100 individus en llibertat. Per sort, gràcies a nombrosos esforços internacionals, l’espècie es va recuperar de fa espectacular i en l’actualitat gaudeix d’una població d’uns 20.000 exemplars. Malgrat això, la situació dels rinoceronts torna a ser crítica, i és que els furtius acaben amb més d’un miler d’ells cada any, la qual cosa ha tornat a encendre les alarmes per a aquesta espècie.

rhino-horn-tea
Una dona prepara un te de banya de rinoceront en un cafè de Vietnam. La banya de rinoceront s’ingereix en forma de pols i és molt popular al Vietnam. Entre d’altres beneficis, es creu que cura el càncer. Font: Marcianosmx.com.

 

El rinoceront (en concret, l’asiàtic) ja es caçava des del començament de la medicina tradicional, ja que hi ha registres de la seva caça des de l’any 200 a.C. A part de les seves banyes, la seva sang, la seva pell i fins i tot la seva orina han estat usats des d’antany, com a remei per a diverses malalties com ara hemorràgies nasals, accidents cerebrovasculars, convulsions i febres. Avui en dia, l’objectiu principal és la seva banya, que arriba a uns preus desorbitants al mercat negre. Una banya de rinoceront pot arribar fins als 46.000 euros per quilogram al mercat negre asiàtic, preu que ja supera al de l’or. Aquest gran incentiu, unit a la facilitat de caçar a aquests animals (són lents, curts de vista i dòcils) i la manca de vigilància, ha fet prosperar aquest negoci. La principal destinació de les banyes de rinoceront és Vietnam, on la creença en les seves propietats és més fort.

Rhino-poaching-numbers-South-Africa-580
Sud-àfrica és, de lluny, el país que conté més rinoceronts blancs (al voltant d’un 90%) i el més afectat per la caça il·legal. En els últims anys la seva caça ha patit un alarmant increment. Sorprèn, i alhora espanta, veure l’augment que ha experimentat des del 2007, on tan sols hi va haver 13 baixes, a les gairebé 1200 de l’any 2015. Font: TRAFFIC.

 Pangolí (família Manidae)

Probablement la caça del pangolí per a fins medicinals és la que ha patit un major increment en els últims temps, sobretot a la Xina i al Vietnam, els principals mercats. Se’ls caça per la seva carn i les seves escates, que són utilitzades per la medicina tradicional xinesa com a remei per a tot tipus de malalties: malària, ansietat, depressió, asma i fins i tot càncer. Obviament, les investigacions científiques no han trobat ninguna relació positiva en el seu consum, i és molt poc probable que algún dia en trobin alguna, ja que aquestes escates estan fetes de queratina, el mateix material que forma les nostres ungles i cabells, o les banyes dels rinoceronts.

pangolin-scales-CRS-TRAFFIC-580
Escates de pangolí en venda a Mong la, una ciutat turística de Myanmar i focus en venda il·legal de parts d’animals. Un kg de pangolí pot arribar a pagar-se a 175 dòlars al mercat negre. Font: TRAFFIC.

Gran part dels pangolins caçats provenen de Myanmar, país que s’ha convertit, malauradament, en porta d’entrada per a la majoria dels pangolins caçats a Àsia o Àfrica. Segons TRAFFIC, en el període que va de 2010 a 2014 van ser confiscats, només a Myanmar, 4339 kg d’escates de pangolí i 518 pangolins sencers. A Filipines, a l’abril de 2013, va confiscar-se un vaixell pesquer que contenia 10.000 kg d’escates de pangolí, unes xifres entorn als 20.000 i 25.000 pangolins. Amb una població en continu descens, la situació dista molt de millorar. I no és per menys: un caçador, que en molts casos té el suficient per sobreviure, pot arribar a cobrar fins a 1.000 euros per només un pangolí.

090714-01-pangolin-fetus-soup_big
Les escates de pangolí es poden preparar i consumir de maneres molt diferents, ja sigui fregides, seques o servides amb vinagre o salses. A més, es creu que la seva sang i els embrions (com el de la foto) curen la impotència sexual. Font: National Geographic.

Lleó (Panthera Leo)

Ha estat l’últim a unir-se a aquesta lamentable llista. En altres temps va ser un dels grans felins més abundants del planeta, amb una població calculada de més de 400.000 individus l’any 1950. En l’actualitat es calcula una població de poc més de 20.000 individus, fet que l’ha situat en la Llista Vermella de les espècies en la categoria d’espècie Vulnerable.

lion-bones-1448736573
Ossos de lleó posats al sol per assecar-los. Un cop estiguin secs, seran enviats a Laos i Vietnam, on seran polvoritzats. Un esquelet com els de dalt pot arribar a valer 75.000 dòlars. Font: LionAid.org.

Tot i que la major amenaça per al lleó continua sent la pèrdua d’hàbitat, l’augment de les mesures de protecció per als tigres a Àsia i el seu baix nombre hauria situat al lleó com un nou objectiu per a les màfies, com assenyala aquest article del 2015 de Nature. El 1995 es va documentar per primera vegada l’ús de parts de lleó en la medicina tradicional, al descobrir-se que diversos productes, que típicament eren elaborats a partir de tigres, contenien parts de lleó. Al desembre de 2009 el conveni CITES va permetre l’exportació d’esquelets de lleó a Àsia. Es calcula que des d’aquesta data fins a finals de 2011 es van exportar més de 1160 cossos de lleons, la majoria amb destinació a Laos i Vietnam. El principal ús dels ossos de lleó és servir com a substitutiu dels ossos de tigre com potenciadors sexuals.

product-4c-a7-27-11dcbb8f1c2155f382051e5fa3
És molt fàcil trobar productes fets amb os de lleó per internet. Obtenir preus i formes fàcils de comprar-los a distància no em va costar més de dos minuts. Aquests productes, en concret, prometen allargar el penis i millorar la potència sexual. Font: Male-sexenhancement.

ESTAT ACTUAL DE LES LLEIS I ACCIONS DESTINADES A PROTEGIR LA CAÇA IL·LEGAL D’AQUESTES ESPÈCIES

  • Tigre: Moltes nacions asiàtiques com la Xina, el Nepal, Japó, Corea del Sud i Tailàndia s’han compromès a promulgar lleis que prohibeixin el comerç de productes derivats del tigre, preservar el seu hàbitat i formar una xarxa regional per aturar el comerç de tigres. Hong Kong, que concentra gairebé la meitat de les exportanciones de parts de tigre, ha intensificat els controls, mentre que Taiwan, a partir d’una recent llei de control del comerç, va dur a terme nombroses confiscacions, detencions i extensos registres en botigues de medicina xinesa.
    Ós negre asiàtic i malai: A mitjans de l’any 2015 es va conèixer la notícia de que una important farmacèutica xinesa estava treballant en un producte sintètic alternatiu. Aquest producte podria acabar amb les granges de bilis d’ós. Malgrat això, cal la prohibició d’aquesta pràctica a la Xina.
  • Rinoceronts: Hi ha un fort debat sobre la legalització del comerç de banyes de rinoceront a Sud-àfrica. Algunes ONG consideren que això provocaria una caiguda de preus al mercat negre, mentre que altres al·leguen que elevaria la seva demanda i les màfies seguirien controlant el mercat. TRAFFIC juntament amb Save the Rhino International van iniciar una campanya de conscienciació a Vietnam per persuadir els consumidors de banya de rinoceront a rebutjar el seu ús. A més, TRAFFIC va aconseguir el compromís per part de l’Associació de Medicina Tradicional del Vietnam perquè fomenti la reducció de la demanda de les banyes de rinoceront.
  • Pangolí: El comerç amb pangolins i les seves parts està protegit per llei a Myanmar, el país més afectat pel seu comerç il·legal. A més, els pangolins asiàtics estan inclosos en l’apèndix II de la CITES, el que vol dir que el seu comerç internacional està totalment prohibit. La Xina està incrementant el control del tràfic il·legal de pangolí, i ja s’han arribat a imposar dures penes per als traficants.
  • Lleons: Hi figuren a l’apèndix II de CITES, el que significa que el comerç de les seves parts està estrictament controlat. Les granges de lleons creades pels caçadors són el principal subministrament d’ossos per a la medicina xinesa, per la qual cosa, de moment, aquest fenomen està tenint poc impacte en les poblacions salvatges.

BIBLIOGRAFIA

Ricard-català

 

Què és la IUCN i la seva Llista Vermella?

Molt es parla d’espècies que estan en perill, en perill crític, que són vulnerables… De fet, en aquest blog hem posat alguns exemples d’aquestes: la foca monjo del Mediterrani és un clar exemple d’espècie en perill crític i el linx ibèric d’una en perill. Ara bé, què volen dir aquests noms? Qui s’encarrega de catalogar-les i com ho fan? Aquí tens les respostes.

QUÈ ÉS LA UICN?

Has vist alguna vegada aquest logo en alguna publicació o per Internet?

logo iucn uicn
Logo de la Unió Internacional per a la Conservació de les Espècies (Imatge: IUCN).

La IUCN, de les seves sigles en anglès, és la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN en català), una xarxa de més de 1.000 organitzacions governamentals i no governamentals, composta per uns 11.000 científics de més de 160 països.

El seu propòsit, com indica el seu nom, és el de conservar la natura i, per aquest motiu, busca solucions per als problemes ambientals més urgents.

La UICN està formada per 6 comissions, entre les quals cal destacar la Comissió de Supervivència d’Espècies (CSE), que compta amb més de 10.000 experts voluntaris de tot el món, distribuïts en diferents grups de treball.

La UICN i la Comissió de Supervivència d’Espècies són els responsables d’elaborar la Llista Vermella. Què és una llista vermella?

QUÈ ÉS UNA LLISTA VERMELLA?

Una llista vermella d’espècies amenaçades, com el seu propi nom indica, és un inventari sobre l’estat de conservació de les espècies vegetals, animals i fongs. Així doncs, s’avalua el risc que s’extingeixi una espècie si no es conserva.

Lista Roja de la Flora Vascular Española 2008. (Imagen: Jolube).
Llista vermella de la Flora Vascular Espanyola 2008. (Imatge: Jolube).

Aquesta llista s’elabora seguint uns criteris objectius que permeten classificar les espècies en 8 categories d’amenaça, de manera que sigui més fàcil poder comparar els diferents taxons. Anem a veure-les!

CATEGORIES I CRITERIS DE LA LLISTA VERMELLA DE LA UICN

REQUISITS PER A CATEGORTIZAR ALS TAXONS

Per poder utilitzar aquests criteris, s’han de complir un conjunt de requeriments:

  • Es poden aplicar a les espècies o nivells taxonòmics inferiors.
  • Només es pot aplicar a les poblacions silvestres en la seva àrea de distribució natural o en aquelles poblacions resultat d’una introducció benigna.
  • Els criteris s’han d’aplicar independentment de si es desenvolupen accions per a la seva conservació o no.
  • L’estat de conservació d’una espècie no ha de ser necessàriament el mateix per a una escala global que per a una escala regional o nacional.

QUINES SÓN LES CATEGORIES DE LA UICN?

De menys a més risc d’extinció, els taxons avaluats es poden classificar en una de les següents categories:

  • Preocupació menor (LC): quan un taxó no pot ser classificat en cap de les categories següents, es diu que hi ha una preocupació menor en el seu estat de conservació.
  • Gairebé amenaçat (NT): quan un taxó no pot ser classificat en cap de les categories següents, però hi està molt pròxim, es diu que està gairebé amenaçat, ja que en un futur proper possiblement s’hi pugui classificar. El casuari menor (Casuarius bennetti), una au que podria ser el velociraptor actual, té aquesta categoria.

quandong, cassowary, eating, fruit
Casuario menjant quandongs, un dels seus fruits predilectes (Foto: Christian Ziegler).

Un dels pocs llops marsupials que es conserven taxidermitzats en el món. Museo nacional de Ciencias Naturales, Madrid. Foto: Mireia Querol
El llop marsupial va ser extingit pels humans. Museo nacional de Ciencias Naturales, Madrid (Foto: Mireia Querol).

Les categories Vulnerable, En perill i En perill crític són les que mostren que una espècie està amenaçada. Així doncs, una espècie amenaçada i una que està en perill no són exactament el mateix.

A més, hi ha dues categories per a les espècies que no s’hagin avaluat:

  • Dades insuficients (DD): s’inclou un taxó en aquesta categoria quan no hi ha informació adequada per avaluar el seu estat de conservació.
  • No avaluat (NE): quan encara no s’ha classificat un taxó amb els criteris de la UICN, llavors es classifica en aquesta categoria.

QUINS CRITERIS S’UTILITZEN PER A LES CATEGORIES D’AMENAÇA?

S’utilitzen fins a 5 criteris diferents per avaluar l’estat de conservació dels taxons:

  • Criteri A: Reducció de la mida poblacional. S’han de complir qualsevol dels subcriteris (A1-A4), avaluant la reducció en el període més llarg, ja siguin 10 anys o 3 generacions.
  En perill crític En perill Vulnerable
A1

Reducció en el passat quan les causes són reversibles, enteses i conegudes i han cessat

Superior o igual al 90% Superior o igual al 70% Superior o igual al 50%
A2

Reducció en el passat quan les causes poden no haver cessat, no ser enteses ni conegudes o no són reversibles.

Superior o igual al 80% Superior o igual al 50% Superior o igual al 30%
A3

Reducció en el futur (fins un màxim de 100 anys)

Superior o igual al 80% Superior o igual al 50% Superior o igual al 30%
A4

Reducció on el temps considerat inclou el passat i el futur (fins un màxim de 100 anys en el futur) i quan les causes poden haver no cessat, poder no ser enteses ni conegudes o poden no ser reversibles

Superior o igual al 80% Superior o igual al 50% Superior o igual al 30%
  • Criteri B: Distribució geogràfica representada com a extensió de presència i/o àrea d’ocupació. Vegem aquests conceptes:
    • Extensió de presència: quan dibuixes la línia que uneix els llocs més externs on hi ha un taxó (i que contingui la resta de llocs en el seu interior), trobes la seva extensió de presència.
    • Àrea d’ocupació: es refereix a l’àrea dins de l’extensió de presència que ocupa un taxó tenint en compte que no està present en tota la seva extensió de presència.

Dos ejemplos de la diferencia entre extensión de presencia y área de ocupación. (A) es la distribución espacial de dos especies, (B) es la delimitación de la extensión de presencia y (C) muestra una medida del área de ocupación (Foto: IUCN).
Dos exemples de la diferència entre extensió de presència i àrea d’ocupació. (A) és la distribució espacial de dues espècies, (B) és la delimitació de l’extensió de presència i (C) mostra la mesura de l’àrea d’ocupació (Foto: IUCN).

  En perill crític En perill Vulnerable
B1

Extensió de presència

Inferior a 100 km2 Inferior a 5.000 km2 Inferior a 20.000 km2
B2

Àrea d’ocupació

Inferior a 10 km2 Inferior a 500 km2 Inferior a 2.000 km2
  • Criteri C: Mida petita de la població i reducció
  En perill crític En perill Vulnerable
Número de individus adults Inferior a 250

(i C1 i/o C2)

Inferior a 2.500

(i C1 i/o C2)

Inferior a 10.000

(i C1 i/o C2)

C1

Disminució continuada

Mínim del 25% en 3 anys o 1 generació (el més llarg, màxim 100 anys) Mínim del 20% en 5 anys o 2 generacions (el més llarg, màxim 100 anys) Mínim del 10% en 10 anys o 3 generacions (el més llarg, màxim 100 anys)
C2

Disminució continuada i mínim una de las 3 condiciones (2a.i, 2a.ii, 2b)

2a.i

Número d’individus madurs en cada subpoblació

Inferior o igual a 50 Inferior o igual a 250 Inferior o igual a 1.000
2a.ii

% d’individus en una sola subpoblació

90-100% 95-100% 100%
2b

Fluctuacions extremes en el número de individus maduros

  • Criteri D: Població molt petita o restringida.
  En perill crític En perill Vulnerable
Número d’individus adults Inferior a 250 Inferior a 2.500 Inferior a 10.000
  • Criteri E: Anàlisi quantitatiu.
  En perill crític En perill Vulnerable
E

Probabilitat d’extinció en estat silvestre

Superior o igual al 50% en 10 anys o 3 generacions (el més llarg, màxim 100 anys). Superior o igual al 20% en 30 anys o 5 generacions (el més llarg, màxim 100 anys). Superior o igual al 10% en 100 anys

Encara que cal avaluar-tots sempre que sigui possible, amb que compleixin un únic criteri és suficient per classificar-los en tal categoria.

Els criteris exposats anteriorment estan simplificats ja que hi ha condicions complementàries que s’han de complir. Per a un detall més gran, consulta el document Categories i Criteris de la Llista Vermella de la UICN.

REFERÈNCIES

Difusió-català

El trencalòs: conservació d’un voltor únic

El mes passat va néixer per primera vegada a Espanya un trencalòs en llibertat de pares criats en captivitat i reintroduïts a la natura. El trencalòs és l’única au del món que s’alimenta gairebé exclusivament d’ossos. Igual que el linx ibèric, és un dels animals emblemàtics de la Península Ibèrica i està en perill d’extinció, per la qual cosa és objecte de diversos programes de conservació i reintroducció. En aquest article t’animem a descobrir més sobre el trencalòs i alguns programes de conservació que es duen a terme a Espanya.

DESCRIPCIÓ

El trencalòs (Gypaetus barbatus) és un ocell rapinyaire diürn inclòs popularment en el que anomenem voltors, aus eminentment carronyeres o necròfagues, és a dir, que s’alimenten d’animals morts. Tot i això, el trencalòs és bastant diferent a la resta de voltors:

Quebrantahuesos (Gypaetus barbatus) adulto. )Foto de Jose Luis Ojeda)
Trencalòs (Gypaetus barbatus) adult. (Foto de Jose Luis Ojeda)

  • Està tan summament especialitzat que el 85% de la seva alimentació són ossos (osteòfag) de mamífers morts, com ungulats salvatges (isards) i bestiar domèstic (cabres, ovelles). Pot empassar-se ossos de fins a 25 cm, i si són massa grans els agafa, s’eleva a 20-40 m i els estavella contra les roques en trossos més petits que pugui empassar-se. Aquestes zones es denominen trencadors. També utilitza la mateixa tècnica per trencar closques de tortugues. Completa l’alimentació amb pells i restes de carn.
  • És molt gran, amb una envergadura alar de fins a 2,8 metres i 7 kg de pes
  • En general és poc sorollós: només xiula si està molt excitat o en època de zel.
  • No presenta el típic cap sense plomes de voltor. Els voltors tenen poc o nul plomatge al cap per mantenir una òptima higiene després d’introduir-lo en els animals morts i tacar-se de sang. A causa de la seva peculiar alimentació, el trencalòs més plomes al cap i coll, essent característica la seva barba” sota el bec.
  • El plomatge és igual per a tots dos sexes però va canviant amb l’edat. El típic color vermellós i groguenc dels adults es deu al seu costum de banyar-se en fang ric en òxids de ferro, d’una altra manera tindrien el pit blanc.

Fases del plomatge del trencalòs, segons Adam i Llopis (2003). (Imatge de © X. Parellada.)
Fases del plomatge del trencalòs, segons Adam i Llopis (2003). (Imatge de © X. Parellada.)

En aquest video (5 minuts) es poden veure trencalosos en vol, trencant ossos, empassant-se’ls, criant un pollet al niu i banyant-se en fang.

REPRODUCCIÓ

El trencalòs nidifica a sortints i coves naturals de la roca, a les zones muntanyoses i escarpades on habita. Forma parella estable durant tota la vida a partir dels 7 anys i el cicle reproductor té diferents etapes:

  • Preposta (setembre-novembre): construcció del niu (tapissant-lo amb branques, llana, plomes, ossos), defensa del territori i activitat sexual.
  • Incubació (desembre-febrer): ponen un o dos ous amb 6 dies de diferència. Tots dos sexes participen en la incubació durant 53 dies.
  • Criança (març-agost): el poll més gran acaba matant al seu germà (caïnisme) per assegurar la supervivència. Els pares aporten aliment i quan el poll abandona el niu (juny-juliol), aprèn d’ells a buscar i preparar l’aliment fins a la seva emancipació.
  • Emancipació (gener): desplaçament (milers de quilòmetres) per buscar parella i retorn al territori on va néixer per criar (instint filopàtric).

Seguimiento de nidos naturales mediante cámaras. (Foto: FCQ)
Seguiment de nius naturals mitjantçant càmeres. (Foto: Fundación para la Conservación del Quebrantahuesos)

DISTRIBUCIÓ

La subespècie Gypaetus barbatus meridonalis es distribueix pel sud i est d’Àfrica, mentre que Gypaetus barbatus barbatus pel Nord d’Àfrica i algunes zones d’Euràsia (veure mapa).

A la Península Ibèrica es troba únicament de forma natural als Pirineus (Catalunya, Aragó i Navarra), essent Espanya el país europeu amb més parelles reproductores censades (unes 130, dades de 2014).

gypaetus barbatus, quebrantahuesos, trencalòs, berded vulture distribution, distribución
Distribució del trencalòs (Gypaetus barbatus). En vermell, zones on ha estat reintroduït. (Imatge de Mario, Wikimedia).

AMENACES

Les poblacions de trencalòs estan en regressió des de fa anys. Està catalogada a nivell mundial com gairebé amenaçada” a la Llista Roja de la IUCN i “en perill d’extinció” al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades. Les amenaces actuals a què s’enfronten són:

  • Mort per enverinaments (esquers il·legals, consum d’animals enverinats, consum de restes de munició de caça amb plom plumbisme).
  • Mort per electrocucions o xocs amb esteses elèctriques i aerogeneradors de parcs eòlics.
  • Caça directa (il·legal)
  • Pèrdua d’hàbitat i disminució de l’eficàcia reproductora causa de la humanització del medi (urbanitzacions, activitats esportives )
  • Reducció de l’aliment (bestiar en estables, obligació d’enterrar els cadàvers )

Quebrantahuesos muerto por envenenamiento. (Foto: DARPAMN)
Trencalòs mort per enverinament. (Foto: DARPAMN)

CONSERVACIÓ A ESPANYA

A causa de la limitada distribució de les poblacions, el seu baix nombre i la dificultat per colonitzar nous territoris, el 2014 tretze comunitats autònomes van signar un protocol per la recuperació del trencalòs a Espanya. Les accions més destacades d’aquest protocol és el reforç de l’Estratègia Nacional per a la Conservació del Trencalòs a Espanya (iniciat l’any 2000) i del Programa de Cria en Captivitat (2001), amb accions com la revalorització del medi rural, l’alimentació suplementària i el suport a les pràctiques ramaderes tradicionals. Aquesta estratègia també inclou la reintroducció en zones històriques on el trencalòs va ser extingit:

QUÈ ÉS EL HACKING?

El hacking o criança campestre és una tècnica que consisteix en l’alliberament d’exemplars nascuts en captivitat en una àrea que l’au assimili com el seu lloc de naixement. En cas d’èxit, el trencalòs torna per assentar-se i reproduir-se. Aquesta tècnica en inici no tenia un origen conservacionista, ja que va ser desenvolupada pels falconers a l’Edat Medieval. La falconeria (caça amb aus rapinyaires) també s’utilitza actualment per al control de fauna als aeroports o ciutats.

En falconeria la criança campestre controlada consisteix a deixar en una gàbia d’altura a polls que poden alimentar-se per si sols. Se’ls alimenta sense ser vistos. Al cap d’uns dies se’ls obre la gàbia, que utilitzen com a base per a aprendre a volar. Se’ls segueix alimentant fins que aprenen a caçar per si sols i abandonen la gàbia, i quedaran fixats com si la gàbia fos el seu lloc de naixement, per la qual cosa tornaran.

Alimentación de un pollo con un señuelo para evitar el contacto humano. Foto: Fundación para la Conservación del Quebrantahuesos
Alimentació d’un poll amb esquer per evitar el contacte humà i fer possible la seva vida en llibertat. (Foto: Fundación para la Conservación del Quebrantahuesos)

El centre gestionat per la Fundación Gypaetus es basa en la cria natural, amb la mínima intervenció humana. Els pares crien i alimenten als seus polls a partir de la segona setmana de l’eclosió de l’ou. Per fer el seguiment dels nius s’utilitza un sistema de videovigilància.

Des de 2006 han estat alliberats 31 trencalosos procedents de la cria en captivitat, dels quals es fa seguiment mitjançant transmissors GPS. Actualment 15 individus segueixen enviant senyals (9 van morir i en 7 van deixar de funcionar). Com avançàvem a la introducció, la bona notícia és que el mes passat va néixer el primer pollet resultat d’exemplars alliberats (Tono i Blimunda) mitjançant la tècnica del hacking. No oblideu visitar el Facebook o web de la Fundación Gypaetus per veure imatges i conèixer les últimes notícies de la família.

Per a més informació, us deixem amb aquest reportatge sobre el trencalòs i la seva conservació (El bosque protector. Fauna amenazada, El Quebrantahuesos, 29 minuts).

REFERÈNCIES

mireia querol rovira

Qui es carrega la naturalesa?

Fa unes setmanes, en aquest blog es varen resumir els resultats de l’Informe Planeta Viu per l’any 2014, en el qual es detallava l’estat de conservació dels vertebrats. Ara, un estudi publicat al novembre d’aquest any a la revista PlosONE, treu a la llum quins països són els més responsables d’aquestes pèrdues. 

INTRODUCCIÓ

La preocupació dels diferents governs dels països del món per a la conservació de la naturalesa va fer que es promogués la Convenció sobre la Diversitat Biològica i varen acordar que pel 2010 s’hauria reduït la pèrdua de biodiversitat. El cert és que no es va aconseguir i varen planificar pel 2020 que s’hauria evitat l’extinció de les espècies en perill i el seu estat de conservació hauria millorat.

Els resultats de l’estudi que aquí es presenten es basen en l’Índex de la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN, en anglès), el qual se basa en deteriorament o la millora de l’estat de conservació entre diferents períodes de temps.

Segons un estudi publicat a Science, s’ha produït una caiguda en el mencionat Índex del 0,02% pels ocells, un 0,07% pels mamífers i un 0,14% pels amfibis; el que significa que s’ha accelerat la taxa de pèrdua per aquests grups.

IMPACTE PER ZONES

Malgrat que en general la majoria de regions i països han causat un impacte negatiu en les tendències globals, en algunes ha estat positiu. Són exemples d’aquest últim cas les Illes Cook, Fiji, Maurici, Seychelles i Tonga.

PaisosTendències globals en l'estat de conservació dels vertebrats. En verd les regions amb impactes positius i en magenta amb impacte negatiu. Les àrees encerclades indican les illes. (Rodrigues et al. 2014, Creative Commons)

Observen una variació considerable en les tendències entre països y regions. La que més contrast presenta és entre terra i mar: en les àrees terrestres els canvis són principalment negatius, mentre que a nivell marí són positius en la majoria de zones. El motiu d’aquest canvi es deu a la millora de dues espècies de misticet, la iubarta o balena de gep (Megaptera novaeangliae) i la balena blava (Balaenoptera musculus). De tota manera, àrees marines com les Illes Galápagos han tingut un impacte negatiu.

L’estudi ha mostrat que més de la meitat del canvi total net en l’estat de la Llista Vermella es deu a canvis produïts en menys de l’1% de la superfície terrestre, essent només 8 països els responsables d’aquest fet. Aquests països són: Austràlia, Xina, Colòmbia, Equador, Indonesia, Malàisia, Mèxic i Estats Units.

La meitat del dany causat als vertebrats el causen només 8 països. 

L’explicació es deu a que els països amb més biodiversitat única (endemismes) són més vulnerables a patir les pèrdues més grans. Aquests 8 països anteriors ostenten el 33% de la diversitat mundial. De tota manera, Brasil, la República Democràtica del Congo, Índia i Perú presenten un 23% de la biodiversitat mundial i només presenten un 8% de les pèrdues.

IMPACTE PER GRUP

Els patrons de canvi difereixen entre els tres grups. Als Estats Units, mentre que ha millorat l’estat de conservació dels mamífers, ha empitjorat en amfibis i ocells. A Austràlia, Colòmbia i Mèxic el deteriorament s’ha produït sobretot en amfibis, mentre que a Indonesia és sobretot en aus i mamífers.

GrupsTendències globals en l'estat de conservació dels amfibis (A), ocells (B) i mamífers (C). En verd les regions amb impactes positius i en magenta amb impacte negatiu. Les àrees encerclades indican les illes. (Rodrigues et al. 2014, Creative Commons)

AMENACES

Els autors de l’estudi han analitzat quines són les amenaces principals a les que s’afronten els diferents països i que posen en risc l’estat de conservació dels seus vertebrats. Estudien l’impacte de l’agricultura, l’explotació forestal, la caça, les pesqueries, les espècies invasores i el canvi climàtic.

amenazasContribució en les diferents països de les diferents amenaces per a la conservació de les espècies. Agricultura (A), explotació forestal (B), caça (C), pesqueries (D), espècies invasores (E) i canvi climàtic (F). (Rodrigues et al. 2014, Creative Commons)

L’agricultura i l’explotació forestal són les principals responsables de la pèrdua de biodiversitat al sud-est asiàtic, especialment a Indonèsia i Malàisia. La caça d’animals per a menjar, medicina tradicional i el tràfic d’animals domèstics afecta sobretot als països asiàtics, sobretot a Xina i Indonesia. A les illes oceàniques i Austràlia, Colòmbia, Equador, Costa Rica i Panamà afecten especialment les espècies invasores (depredadors, modificadors d’hàbitat i patògens).

Aquesta publicació està sota una llicència Creative Commons:
Llicència Creative Commons Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.