Reserves of the Biosphere, the balance between conservation and sustainable development

The Biosphere Reserves were created with the aim of reconciling biodiversity conservation with sustainable use, economic development, research and education. But is it possible to reconcile progress and conservation?

1. THE BIOSPHERE AND MAN PROGRAMM

Since 1970, the Man and the Biosphere Program (MAB) aims to establish scientific bases for improving relationships between people and the environment.

Biosphere reserves are areas composed of terrestrial, marine and coastal ecosystems, recognized by UNESCO’s Man and Biosphere Program. The objective of these areas is to reconcile the conservation of biodiversity with its sustainable use, economic development, research and education.

Image: Tables Daimiel Biosphere Reserve located in Ciudad Real (Spain). Source: http://www.mapama.org

This particular figure of protection must meet certain requirements, such as the need to be large areas of more than 40,000 hectares, with landscapes and habitats representative of a biogeographic region. Another requirement that a Biosphere Reserve must fulfill is to have a high participation of the population, for which several consultation and work committees were created that manage how space will be conserved. This is how to raise awareness and involve people in the conservation of it.

2. HOW DO THEY WORK?

The designation of a “biosphere reserve” of an area implies conservation, scientific research and sustainable development. Its aim is to demonstrate that environmental conservation can be combined with sustainable development, based on the results of local population participation and scientific research.For this, the lands under this protection figure are managed according to their biological, topographical, economic and socio-cultural characteristics.The Biosphere Reserves are characterized by three main functions, which are combined specifically in each of the reserves:

• Conservation function, contributing to the conservation of landscapes, ecosystems, species and genetic variation.
• Development function, promoting sustainable economic and human development.
• Role of networking, supporting demonstration projects, education and training on the environment, research and observation in relation to conservation and sustainable development at local, regional, national and global levels. It is intended that all areas be interconnected and exchange information.

Image: Biosphere Reserve Huascaran in Peru. Source: http://www.elcomercio.pe

According to their level of protection, Biosphere Reserves are divided into three zones:

• Core zone: formed by undisturbed ecosystems and characteristic of a specific region. It is the area with the greatest protection, it only allows activities that do not interfere in the conservation of the ecosystem and must ensure the protection of biodiversity in the long term.
• Cushioning zone: it is an intermediate zone in which activities of scientific investigation, education and environmental training, recreational and tourist activities can be realized, and others that do not interfere in the objectives of the Reserve.
• Transition zone: in this area the work of the Reserve is applied to the needs of the local population.

 

3. THE BIOSPHERE RESERVES IN THE WORLD

Currently 120 countries are part of the World Network of Biosphere Reserves, with 669 areas declared under this protection figure.

Image: Map World Biosphere Reserves. Source: UNESCO

You can check the complete list, but here are some The Biosphere that by its singularity should know:

• Mexico: Guadalupe Island. This island has 253.8 km of surface and is in the Pacific Ocean. It stands out for its diversity of marine flora and fauna, among them the largest colony of Pacific elephant seals and the great white shark.

Image: Visitors photographing sharks in the marine waters of the Biosphere Reserve of  Guadalupe Island, Mexico. Source: http://www.traveler.es

• Spain: Picos de Europa. The area, also declared National Park, is located in the central part of the Cantabrian Mountains. They emphasize the gorge of the Beyos and the throat of the Cares, besides its fauna and the variety of forests.
• Colombia: Andean Belt. It is located in the Andean chain in southern Colombia and consists of three national parks: Cueva de los Guácharos National Park, Puracé National Park and Nevado del Huila National Park, with a great diversity of birds. One of the main objectives of the Reserve is the planning and management of the agro-systems of the area in a sustainable way.
• Venezuela: Orinoco Delta. It stands out for its great biological diversity, in terrestrial and marine ecosystems. Very frequent estuaries and coastal mangroves.
• Peru: Huascarán. It is located in the highest and most extensive tropical mountain range on the planet. It is a zone of great biodiversity, thanks to its forests in perfect state of conservation, and its more than 700 glaciers that form lagoons. In order to maintain its protection, a sustainable tourism is practiced which in turn benefits the local population.
• Germany: Bavarian Forest. It is a spectacular mountain system of medium height, and next to another zone of protection they form the greater forest reserve of Europe.

Image: Bavarian Forest, Germany. Source: http://www.es.123rf.com

• United States: Congaree Park. Formed by a forest of fluvial lands, that by its height constitutes one of the highest woody canyons deciduous that remain in the world. 8. China: Huanglong. It is a region located in the southern part of the Minshan Mountains, which stands out for its terraces formed by deposits of calcite and forest ecosystems. It was declared a World Heritage Site by UNESCO in 1992.
• Russia: Lapland. It is located beyond the arctic polar circle and presents a subarctic climate, although free of permafrost (permanent layer of ice in the superficial levels of the soil, which accumulates organic carbon).
• Indonesia: Komodo National Park. It is located in the Indonesian archipelago and consists of several islands of volcanic origin. At first, the Komodo Dragon, the great symbol of this reserve, was the main reason for the protection of the area, although this protection was extended towards the protection of the flora and fauna of the region, with marine areas included. Currently deforestation by crops (especially palm oil) and the traffic of wood, are causing the disappearance of large wooded areas of Indonesia at high speed.

Image: Komodo dragon in Indonesia, part of the Komodo National Park. Source: http://www.taringa.es

 

4. REFERENCES

• FAO. Program Man and the biosphere of UNESCO in mountain areas
• http://www.unesco.org
• http://www.mapama.org

 

• Cover image: Picos de Europa (Spain), also declared a biosphere reserve. Fuente: http://www.danitguia.com

 

Reserves de la Biosfera, l’equilibri entre conservació i desenvolupament sostenible

Les Reserves de la Biosfera van ser creades amb l’objectiu de conciliar la conservació de la biodiversitat amb l’ús sostenible, desenvolupament econòmic, investigació i educació. Però, és possible compatibilitzar progrés i conservació? 

1. EL PROGRAMA SOBRE L’HOME I BIOSFERA 

Des del 1970, el Programa sobre l’Home i la Biosfera (MAB) pretén establir bases científiques per millorar les relacions entre les persones i l’ambient. Les reserves de la Biosfera són zones compostes per ecosistemes terrestres, marins i costaners, reconegudes pel Programa sobre l’Home i Biosfera de la UNESCO. L’objectiu d’aquestes zones és conciliar la conservació de la biodiversitat amb el seu ús sostenible, el desenvolupament econòmic, la investigació i l’educació.

Aquesta particular figura de protecció ha de complir alguns requisits, com la necessitat de ser zones extenses, de més de 40.000 hectàrees, amb paisatges i hàbitats representatius d’una regió biogeogràfica. Un altre dels requisits que ha de complir una Reserva de la Biosfera és comptar amb alta participació de la població, per al que es van crear diversos comitès de consulta i treball que gestionen com es conservarà l’espai. Així, s’aconsegueix conscienciar i implicar la gent en la conservació del mateix.

2. COM FUNCIONEN?

La designació de “reserva de la biosfera” d’una zona implica la seva conservació, investigació científica i desenvolupament sostenible. El seu objectiu és demostrar que la conservació mediambiental pot compaginar-se amb el desenvolupament sostenible, basat en els resultats de la participació de la població local i la investigació científica.

Per a això, les zones sota aquesta figura de protecció es gestionen en funció de les seves característiques biològiques, topogràfiques, econòmiques i socioculturals.

Les Reserves de la Biosfera es caracteritzen per tres funcions principals, que es combinen de manera específica en cadascuna de les reserves:

• Funció de conservació, contribuint a la conservació dels paisatges, ecosistemes, espècies i variació genètica.
• Funció de desenvolupament, fomentant un desenvolupament econòmic i humà que siguin sostenibles.
• Funció de creació de xarxes, donant suport a projectes de demostració, educació i capacitació sobre el medi ambient, d’investigació i d’observació en relació amb la conservació i desenvolupament sostenible a nivells locals, regionals, nacionals i globals. Es pretén que totes les zones estiguin interconnectades i intercanviïn informació.

Imatge: Reserva de la Biosfera Huascarán, al Perú. Font: http://www.elcomercio.pe

Segons el seu nivell de protecció, les Reserves de la Biosfera es divideixen en tres zones:

• Zona nucli: formada per ecosistemes no pertorbats i característics d’una regió concreta. És la zona de major protecció, en ella només es permeten activitats que no interfereixin amb la conservació de l’ecosistema i ha d’assegurar la protecció de la biodiversitat a llarg termini.
• Zona d’amortiment: és una zona intermèdia en la qual poden realitzar-se activitats d’investigació científica, educació i formació ambiental, activitats recreatives i turístiques; i d’altres que no interfereixin en els objectius de la Reserva.
• Zona de transició: en aquesta zona el treball de la Reserva és aplicat a les necessitats de la població local.

3. LES RESERVES DE LA BIOSFERA AL MÓN

Actualment 120 països formen part de la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera, amb 669 zones declarades sota aquesta figura de protecció.

Imatge: Mapa Mundial Reserves de la Biosfera. Font: UNESCO

Pots consultar el llistat complet; però aquí tens d’algunes Reserves de la Biosfera que per la seva singularitat hauries de conèixer:

• Mèxic: Illa Guadalupe. Aquesta illa compta amb 253,8 km quadrats de superfície i es troba a l’oceà Pacífic. Destaca per la seva diversitat de flora i fauna marines, entre elles la colònia més gran d’elefants marins del Pacífic i el gran tauró blanc.

Imatge: Visitants fotografiant tauró en les aigües marines de la Reserva de la Biosfera d’Illa Guadalupe, Mèxic. Font: http://www.traveler.es

• Espanya: Pics d’Europa. La zona, declarada també Parc Nacional, es localitza a la part central de la Serralada Cantàbrica. Destaquen el congost dels Beyos i la gola del Cares, a més de la seva fauna i la varietat de boscos.
• Colòmbia: Cinturó Andí. Localitzada a la Cadena Andina al sud de Colòmbia, i formada per tres parcs nacionals: Parc Nacional Cova dels Guácharos, Parc Nacional Puracé i Parc Nacional Nevat de l’Huila, amb gran diversitat d’aus. Un dels objectius principals de la Reserva és la planificació i gestió dels agrosistemes de la zona de forma sostenible.
• Veneçuela: Delta de l’Orinoco. Destaca per la seva gran diversitat biològica, en ecosistemes terrestres i marins. Molt freqüents els manglars estuaris i costaners.
• Perú: Huascarán. Es localitza a la serralada tropical més alta i extensa del Planeta. És una zona de gran biodiversitat, gràcies als seus boscos en perfecte estat de conservació, i les seves més de 700 glaceres que formen llacunes. Per mantenir la seva protecció es practica un turisme sostenible, que al seu torn beneficia la població local.
• Alemanya: Bosc Bàvar. És un espectacular sistema muntanyós de mitjana altura, i al costat d’una altra zona de protecció formen la major reserva forestal d’Europa.
• Estats Units: Parc Congaree. Format per un bosc de terrenys fluvials, que per la seva altura constitueix un dels més alts dossers boscosos temperats caducifolis que queden al món.

Imatge: Bosc Bávaro, a Alemanya. Font: http://www.es.123rf.com

• Xina: Huanglong. És una regió localitzada a la part sud de les muntanyes Minshan, que destaca per les seves terrasses formades per dipòsits de calcita i ecosistemes forestals. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1992.
• Rússia: Lapònia. Es troba més enllà del Cercle polar àrtic i presenta un clima subàrtic, encara que lliure de permafrost (capa de gel permanent en els nivells superficials del sòl, que acumula carboni orgànic).
• Indonèsia: Parc Nacional de Komodo. Es troba a l’arxipèlag d’Indonèsia i està format per diverses illes d’origen volcànic. Al principi, el Drac de Komodo, el gran símbol d’aquesta reserva, va ser el principal motiu de la protecció de la zona, tot i que aquesta protecció es va anar estenent cap a la protecció de la flora i fauna de la regió, amb zones marines incloses. Actualment la desforestació per cultius (sobretot l’oli de palma) i el tràfic de fusta estan provocant la desaparició de grans zones boscoses d’Indonèsia a gran velocitat.

Imatge: Drac de Komodo a Indonèsia, dins el Parc Nacional de Komodo. Font: http://www.taringa.es

4. REFERÈNCIES

•  FAO. Programa L’home i la biosfera de la UNESCO a les zones de muntanya
• http://www.unesco.org
• http://www.mapama.org
• Imatge: Picos de Europa National Park (Spain), also declared a Biosphere Reserve. Source: http://www.danitguia.com

Reservas de la Biosfera, hacia el equilibrio entre conservación y desarrollo sostenible

Las Reservas de la Biosfera fueron creadas con el objetivo de conciliar la conservación de la biodiversidad con el uso sostenible, desarrollo económico, investigación y educación. Pero ¿es posible compatibilizar progreso y conservación?

1. EL PROGRAMA SOBRE HOMBRE Y BIOSFERA

Desde 1970, el Programa sobre el Hombre y la Biosfera (MAB) pretende establecer bases científicas para mejorar las relaciones entre las personas y el ambiente.

Las reservas de la Biosfera son zonas compuestas por ecosistemas terrestres, marinos y costeros, reconocidas por el Programa sobre el Hombre y Biosfera de la UNESCO. El objetivo de estas zonas es conciliar la conservación de la biodiversidad con su uso sostenible, el desarrollo económico, la investigación y la educación.

Imagen: Tablas de Daimiel, Reserva de la Biosfera localizada en Ciudad Real (España). Fuente: http://www.mapama.org

Esta particular figura de protección debe cumplir algunos requisitos, como la necesidad de ser zonas extensas, de más de 40.000 hectáreas, con paisajes y hábitats representativos de una región biogeográfica. Otro de los requisitos que debe cumplir una Reserva de la Biosfera es contar con alta participación de la población, para lo que se crearon varios comités de consulta y trabajo que gestionan cómo se va a conservar el espacio. Así se consigue concienciar e implicar a la gente en la conservación del mismo.

2. ¿CÓMO FUNCIONAN?

La designación de “reserva de la biosfera” de una zona, implica su conservación, investigación científica y desarrollo sostenible. Su objetivo es demostrar que la conservación medioambiental puede compaginarse con el desarrollo sostenible, basado en los resultados de la participación de la población local y la investigación científica.

Para ello, las tierras bajo esta figura de protección se gestionan en función de sus características biológicas, topográficas, económicas y socioculturales.

Las Reservas de la Biosfera se caracterizan por tres funciones principales, que se combinan de forma específica en cada una de las reservas:

• Función de conservación, contribuyendo a la conservación de los paisajes, ecosistemas, especies y variación genética.
• Función de desarrollo, fomentando un desarrollo económico y humano que sean sostenibles.
• Función de creación de redes, apoyando proyectos de demostración, educación y capacitación sobre el medio ambiente, de investigación y de observación en relación con la conservación y desarrollo sostenible a niveles locales, regionales, nacionales y globales. Se pretende que todas las zonas estén interconectadas e intercambien información.

Imagen: Reserva de la Biosfera Huascarán, en Perú. Fuente: http://www.elcomercio.pe

Según su nivel de protección, las Reservas de la Biosfera se dividen en tres zonas:

• Zona núcleo: formada por ecosistemas no perturbados y característicos de una región concreta. Es la zona de mayor protección, en ella sólo se permiten actividades que no interfieran en la conservación del ecosistema y debe asegurar la protección de la biodiversidad a largo plazo.
• Zona de amortiguación: es una zona intermedia en la que pueden realizarse actividades de investigación científica, educación y formación ambiental, actividades recreativas y turísticas,… y otras que no interfieran en los objetivos de la Reserva.
• Zona de transición: en esta zona el trabajo de la Reserva es aplicado a las necesidades de la población local.

 

3. LAS RESERVAS DE LA BIOSFERA EN EL MUNDO

Actualmente 120 países forman parte de la Red Mundial de Reservas de la Biosfera, con 669 zonas declaradas bajo esta figura de protección.

Imagen: Mapa Mundial Reservas de la Biosfera. Fuente: UNESCO

Puedes consultar el listado completo, pero aquí tienes algunas Reservas de la Biosfera que por su singularidad deberías conocer:

• México: Isla Guadalupe. Esta isla cuenta con 253,8 km de superficie y se encuentra en el océano Pacífico. Destaca por su diversidad de flora y fauna marinas, entre ellas la colonia más grande de elefantes marinos del Pacífico y el gran tiburón blanco.

Imagen: Visitantes fotografiando tiburón en las aguas marinas de la Reserva de la Biosfera de Isla Guadalupe, México. Fuente: http://www.traveler.es

• España: Picos de Europa. La zona, declarada también Parque Nacional, se localiza en   la parte central de la Cordillera Cantábrica. Destacan el desfiladero de los Beyos y la     garganta del Cares, además de su fauna y la variedad de bosques.
• Colombia: Cinturón Andino. Localizada en la Cadena Andina en el sur de Colombia, y formada por tres parques nacionales: Parque Nacional Cueva de los Guácharos, Parque Nacional Puracé y Parque Nacional Nevado del Huila, con gran diversidad de aves. Uno de los objetivos principales de la Reserva es la planificación y gestión de los agrosistemas de la zona de forma sostenible.

• Venezuela: Delta del Orinoco. Destaca por su gran diversidad biológica, en ecosistemas terrestres y marinos. Muy frecuentes los manglares estuarios y costeros.
• Perú: Huascarán. Se localiza en la cordillera tropical más alta y extensa del Planeta. Es una zona de gran biodiversidad, gracias a sus bosques en perfecto estado de conservación, y sus más de 700 glaciares que forman lagunas. Para mantener su protección se practica un turismo sostenible que a su vez beneficia a la población local.
• Alemania: Bosque Bávaro. Es un espectacular sistema montañoso de mediana altura, y junto a otra zona de protección forman la mayor reserva forestal de Europa.
• Estados Unidos: Parque Congaree. Formado por un bosque de terrenos fluviales, que por su altura constituye uno de los más altos doseles boscosos templados caducifolios que quedan en el mundo.

Imagen: Bosque Bávaro, en Alemania. Fuente: http://www.es.123rf.com

• China: Huanglong. Es una región localizada en la parte sur de las montañas Minshan, que destaca por sus terrazas formadas por depósitos de calcita y ecosistemas forestales. Fue declarado Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO en 1992.
• Rusia: Laponia. Se encuentra más allá del Círculo polar ártico y presenta un clima subártico, aunque libre de permafrost (capa de hielo permanente en los niveles superficiales del suelo, que acumula carbono orgánico).
• Indonesia: Parque Nacional de Komodo. Se encuentra en el archipiélago de Indonesia y está formado por varias islas de origen volcánico. En un principio, el Dragón de Komodo, el gran símbolo de esta reserva, fue el principal motivo de la protección de la zona, aunque esta protección fue extendiéndose hacia la protección de la flora y fauna de la región, con zonas marinas incluidas. Actualmente la deforestación por cultivos (sobretodo el aceite de palma) y el tráfico de madera, están provocando la desaparición de grandes zonas boscosas de Indonesia a gran velocidad.

Imagen: Dragón de Komodo en Indonesia, dentro del Parque Nacional de Komodo. Fuente: http://www.taringa.es

 

4. REFERENCIAS

• FAO. Programa el Hombre y la Biosfera de la UNESCO en zonas de montaña.
• Web UNESCO
• Web MAGRAMA

 

• Foto portada: Parque Nacional Picos de Europa (España), también declarado Reserva de la Biosfera. Fuente: http://www.danitguia.com