Arxiu d'etiquetes: manatí

El dugong

Segurament, els cetacis (dofins, balenes i altres espècies) són els mamífers marins més coneguts, però altres grups també hi estan inclosos: l’ós polar, els pinnípeds (que contenen les morses, foques i lleons marins), les llúdrigues marines i els sirenis (amb manatís i el dugong). En aquest article, em centraré en el dugong, una de les quatre espècies de sirenis vivents. 

INTRODUCCIÓ

Els sirenis, coneguts també com a vaques marines, són un ordre de quatre espècies vivents, que conté 3 espècies de manatí (Trichechus) i el dugong (Dugong). L’ordre es va originar fa 50-55 milions d’anys a la regió africana o europea, segons les fonts. Totes les seves activitats, fins i tot el part, tenen lloc a l’aigua, pel que són mamífers completament aquàtics. Les quatre espècies viuen en aigües càlides amb abundants praderes marines i vegetació, ja que són herbívors. Fins al segle XVIII, va existir una cinquena espècie: la vaca marina de Steller (Hydrodamalis gigas), que mesurava 9 metres de longitud i va ser caçada fins a l’extinció.

Steller's sea cow (Hydrodamalis gigas) (Picture: Encylopaedia Britannica).
Vaca marina de Steller (Hydrodamalis gigas) (Foto: Encylopaedia Britannica).

EL DUGONG: DESCRIPCIÓ I BIOLOGIA

Tot i que actualment existeix una única espècie de dugong, s’han descrit uns 19 gèneres extingits.

Els dugongs (Dugong dugon) són sirenis amb la pell grisa i llisa, la boca s’obre ventralment per sota del morro i presenten una cua semblant a la dels dofins, que és diferent dels manatís i permet la seva identificació. Degut a la forma del morro, els dugongs mengen obligatòriament del fons marí. Els mascles tenen ullals, però no les femelles. Les aletes pectorals són curtes i no tenen ungles. Poden pesar 400 kg i superar els 3,5 m de longitud.

Dugong (Dugong dugong)  (Picture: WWF).
Dugong (Dugong dugong) (Foto: WWF).

Els dugongs viuen en la regió tropical i subtropical dels oceans Índic i Pacífic, incloent el mar Roig; en aigües poc profundes de menys de 10 m de profunditat. Això representa una àrea potencial d’ocupació de 125.000 km quadrats. S’alimenten dels rizomes de les praderes marines (més que de les fulles) i altres plantes, que són riques en nutrients disponibles (com el nitrogen) i midó, fàcils de mastegar i pobres en fibra. En alguns casos, mengen invertebrats principalment durant l’hivern en les latituds més altes de la seva àrea de distribució.

Dugong distribution (Picture: Dugongs Endangered).
Distribució del dugong (Foto: Dugongs Endangered).

Són bastant difícils de poder observar perquè surten a la superfície de forma molt discreta, traient només les fosses nasals. A diferència dels manatís, el dugong passa tota la seva vida al mar.

Són generalment solitaris, ja que la única unitat que perdura en el temps és l’establerta entre una mare i la seva cria. Les femelles tenen la seva primera cria quan tenen entre 6 i 17 anys i el temps entre parts és d’entre 3 i 7 anys. Les seves ventrades normalment són d’una única cria i el període de gestació dura 13 mesos. L’exemplar més vell trobat en una investigació es va estimar que tenia 73 anys d’edat.

ESTAT DE CONSERVACIÓ I AMENACES

D’acord amb la Llista Vermella de la IUCN, els dugongs estan classificats com a espècies vulnerables. A més, la mida poblacional total és desconeguda. Els dugongs són vulnerables a vàries influències antropològiques:

  • Pèrdua d’hàbitat i degradació: la sensibilitat dels ecosistemes de praderies marines és alta i poden ser destruïts per la mineria, la pesca d’arrossegament, el dragatge, la deforestació costanera i interior i les hèlix dels vaixells, entre altres; el que redueix la intensitat lluminosa i, així, el creixement de les plantes.
  • Pressió pesquera: l’emmallament accidental en xarxes i trampes, tan en la pesqueria artesanal com en la industrial, és una amenaça important.
  • Ús i caça indígena: els productes derivats del dugong són utilitzats en la majoria de països amb informació disponible. Aquests productes inclouen la carn, la pell, oli, medicaments, amulets i altres. Afortunadament, en molts països, la caça de dugongs està prohibida.
Dugongs hunted by the indigenous people of Australia (Picture: Earthrace Conservation).
Dugongs caçats per gent indígena d’Austràlia (Foto: Earthrace Conservation).
  • Contaminació acústica: hi ha pocs informes de l’impacte del tràfic marítim en els dugongs, però alguns suggereixen que eviten les àrees amb un tràfic alt. Altres estudis amb detonacions militars suggereixen impactes indirectes potencials en dugongs com ara ferides, alteracions socials, danys en l’hàbitat i desplaçaments. A més, els efectes de les prospeccions sísmiques marines en els dugongs podrien incloure: interferència amb les seves senyals comunicatives naturals, dany en les orelles i canvis de comportament.
  • Contaminants químics: els dugongs acumulen nivells alts de metalls pesants, però no hi ha evidència de que siguin perjudicials per ells, i pesticides.
  • Malalties: són susceptibles a malalties infeccioses i parasítiques, com les produïdes per helmints, protozous i altres paràsits.

REFERÈNCIES

Anuncis

El dugongo

A lo mejor, los cetáceos (delfines, ballenas y otras especies) son los mejor conocidos entre los mamíferos marinos, pero otros grupos están también incluidos: el oso polar, los pinnípedos (que contienen las morsas, focas y leones marinos), las nutrias marinas y los sirenios (con manatíes y el dugongo). En este artículo, voy a centrarme en el dugongo, una de las cuatro especies de sirenios vivientes. 

INTRODUCCIÓN

Los sirenios, conocidos también como vacas marinas, son un orden de cuatro especies vivientes, que contiene 3 especies de manatí (Trichechus) y el dugongo (Dugong). El orden se originó hace 50-55 millones de años en la región africana o europea, según las fuentes. Todas sus actividades, incluso el parto, tienen lugar en el agua, por lo que son mamíferos completamente acuáticos. Las cuatro especies viven en aguas cálidas con abundantes praderas marinas y vegetación, ya que son herbívoros. Hasta el siglo XVIII, existió una quinta especie: la vaca marina de Steller (Hydrodamalis gigas), que medía 9 metros de longitud y fue cazada hasta la extinción.

Steller's sea cow (Hydrodamalis gigas) (Picture: Encylopaedia Britannica).
Vaca marina de Steller (Hydrodamalis gigas) (Foto: Encylopaedia Britannica).

EL DUGONGO: DESCRIPCIÓN Y BIOLOGÍA

Aunque actualmente exista una única especie de dugongo, se han descrito unos 19 géneros extinguidos.

Los dugongos (Dugong dugon) son sirenios con la piel gris y lisa, la boca se abre ventralmente por debajo del hocico y presentan una cola parecida a la de los delfines, que es diferente de los manatíes y permite su identificación. Debido a la forma del hocico, los dugongos comen obligatoriamente del fondo marino. Los machos tienen colmillos, pero no las hembras. Las aletas pectorales son cortas y no tienen uñas. Pueden pesar 400 kg y superar los 3,5 m de longitud.

Dugong (Dugong dugong)  (Picture: WWF).
Dugongo (Dugong dugong) (Foto: WWF).

Los dugongos viven en la región tropical y subtropical de los océanos Índico y Pacífico, incluyendo el mar Rojo; en aguas poco profundas de menos de 10 m de profundidad. Ésto representa una área potencial de ocupación de 125.000 km cuadrados. Se alimentan de los rizomas de las praderas marinas (más que de las hojas) y otras plantas, que son ricas en nutrientes disponibles (como el nitrógeno) y almidón, fáciles de masticar y pobres en fibra. En algunos casos, comen invertebrados principalmente durante el invierno en las latitudes más altas de su área de distribución.

Dugong distribution (Picture: Dugongs Endangered).
Distribución del dugongo (Foto: Dugongs Endangered).

Son bastante difíciles de poder observar porque salen a la superficie de forma muy discreta, sacando sólo las fosas nasales. A diferencia de los manatíes, el dugongo pasa toda su vida en el mar.

Son generalmente solitarios, ya que la única unidad que perdura en el tiempo es la establecida entre una madre y su cría. Las hembras tienen su primera cría cuando tienen entre 6 y 17 años y el tiempo entre partos es de entre 3 y 7 años. Sus camadas normalmente son de una única cría y el periodo de gestación dura 13 meses. El ejemplar más viejo encontrado en una investigación se estimó que tenía 73 años de edad.

ESTADO DE CONSERVACIÓN Y AMENAZAS

De acuerdo con la Lista Roja de la IUCN, los dugongos están clasificados como especies vulnerables. Además, el tamaño poblacional total es desconocido. Los dugongos son vulnerables a varias influencias antropológicas:

  • Pérdida de hábitat y degradación: la sensibilidad de los ecosistemas de praderas marinas es alta y pueden ser destruidos por la minería, la pesca de arrastre, el dragado, la deforestación costera e interior y las hélices de los barcos, entre otros; lo que reduce la intensidad luminosa y, así, el crecimiento de las plantas.
  • Presión pesquera: el enredo accidental en redes y trampas, tanto en la pesquería artesanal como industrial, es una amenaza importante.
  • Uso y caza indígena: los productos derivados del dugongo son usados en la mayoría de países con información disponible. Estos productos incluyen la carne, la piel, aceite, medicamentos, amuletos y otros. Afortunadamente, en muchos países, la caza de dugongos está prohibida.
Dugongs hunted by the indigenous people of Australia (Picture: Earthrace Conservation).
Dugongos cazados por gente indígena de Australia (Foto: Earthrace Conservation).
  • Contaminación acústica: hay pocos informes del impacto del tráfico marítimo en los dugongos, pero algunos sugieren que evitan las áreas con un tráfico alto. Otros estudios con detonaciones militares sugieren impactos indirectos potenciales en dugongos como heridas, alteraciones sociales, daños en el hábitat y desplazamientos. Además, los efectos de las prospecciones sísmicas marinas en los dugongos podrían incluir: interferencia con sus señales comunicativas naturales, daño en sus oídos y cambios de comportamiento.
  • Contaminantes químicos: los dugongos acumulan niveles altos de metales pesados, pero no hay evidencia de que sean dañinos para ellos, y pesticidas.
  • Enfermedades: son susceptibles a enfermedades infecciones y parasíticas, como las producidas por helmintos, protozoos y otros parásitos.

REFERENCIAS

Difusió-castellà