Tal com es va esmentar en l’article “La tecnologia al rescat de les dades” la plataforma OBSEA és un observatori submarí situat a la costa catalana. En aquest article farem una descripció general de l’observatori, de la instrumentació instal·lada així com unes pinzellades del estudis i usos que se’n fan.
La plataforma
L’OBSEA (Western Mediterranean Expandable SEAfloor OBservatory) és un observatori submarí dissenyat, desenvolupat i gestionat pel grup de recerca SARTI de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Està situat a 4km mar endins de la costa de Vilanova i la Geltrú, a 20 metres de profunditat, a una zona protegida de pesca, i compta amb una connexió via cable de fibra òptica amb el laboratori del SARTI. Gràcies a aquest cable s’estableix una comunicació contínua entre la base a terra i la plataforma submarina, que li permet, a aquesta, rebre l’energia necessària per fer funcionar tots els sensors instal·lats i enviar les dades que aquests instruments van recollint de forma continuada. D’aquesta manera s’obté la informació en temps real i s’eviten els problemes relacionats amb els aparells alimentats per bateries. A més, també permet als enginyers del grup tecnològic SARTI fer modificacions de software i comprovacions dels aparells electrònics sense necessitat de pujar a superfície tota la plataforma.
Instrumentació i estudis
Tot el sistema electrònic està ubicat dins d’un cilindre estanc per evitar l’entrada d’aigua als circuits i a les connexions amb els sensors. Alhora, aquest cilindre, així com la instrumentació, es troba dins d’una estructura metàl·lica que el protegeix de possibles agressions externes i que permet la seva fixació al fons marí.
Un dels instruments més importants alhora d’estudiar el medi marí és el CTD, sigles de Conductivity (conductivitat), Temperature (temperatura) i Depth (profunditat), s’utilitza en infinitat d’estudis, tant biològics com físics. Aquest aparell ens mesura directament la temperatura, conductivitat i la pressió, i es poden obtenir els valors d’altres paràmetres ambientals a partir d’aquests 3 primers: salinitat a partir de la conductivitat, profunditat a partir de la pressió,…
Dues càmeres proporcionen imatges en temps real dels voltants de la plataforma. Una d’elles té un eix de rotació de 360º mentre que l’altre és fixa. Les càmeres possibiliten la realització de projectes d’àmbits molt diferents, des d’estudis biològics i comportamentals de la fauna associada a aquest observatori i al seu entorn, a projectes destinats a la implicació ciutadana al món científic, a través de la identificació de les espècies que apareixen a les imatges, i són la base d’un grup de Facebook en el qual els usuaris pengen imatges curioses que s’han captat amb aquestes càmeres i els científics responsables resolen els dubtes que es plantegen.
Un hidròfon capta i caracteritza el soroll ambiental i, a través del software adequat, és capaç de distingir entre el so biològic i els produïts per l’home. Aquest aparell s’està utilitzant actualment per estudiar els cetacis de la zona i les possibles relacions entre les comunitats de peixos que viuen al voltant de l’observatori, els cetacis (depredadors) i el trànsit marítim local.
Per perfilar les corrents i l’alçada de les onades es disposa de l’AWAC, que permet mesurar la velocitat i direcció de l’aigua a diferents profunditats, des del fons marí fins a la superfície. També és capaç de distingir entre diferents tipus d’ones: llargues de tempesta, curtes de vent o les generades pels vaixells.
Un sensor del pH ens dona informació de l’acidesa de l’aigua.
També es disposa d’un sismògraf que detecta qualsevol moviment tectònic produït a qualsevol indret del planeta. Les dades obtingudes es comparen amb una base de dades universal per tal de referenciar-les i verificar-les. Aquest sismògraf va ser capaç de captar, entre d’altres, els moviments sísmics produïts pel terratrèmol de Japó del 2011 o per la plataforma del projecte Castor.
Finalment destacar una extensió del l’observatori OBSEA en forma de boia. Aquesta boia està permanentment connectada a l’observatori i disposa d’una estació meteorològica completa per mesurar, entre d’altres paràmetres, la temperatura de l’aire, la velocitat i direcció del vent i la pressió atmosfèrica.
La plataforma OBSEA permet l’obtenció d’informació d’orígens molt diversos (biològics, oceanogràfics, atmosfèrics,…) i, el més important, de forma continuada i en temps real. Aquesta funcionalitat la fan una eina clau en la realització d’estudis oceanogràfics actuals i futurs.
Referències
Aguzzi J, Mànuel A, Condal F, Guillén J, Nogueras M, Del Río J, Costa C, Menesatti P, Puig P, Sardà F, Toma D and Palanques A (2011). The New Seafloor Observatory (OBSEA) for Remote and Long-Term Coastal Ecosystem Monitoring. Sensors vol. 11, pp: 5850−5872.
Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a les xarxes socials per a fer-ne difusió, doncs l’objectiu del blog, al cap i a la fi, és divulgar la ciència i que arribi al màxim de gent possible.
Aquesta publicació està sota una llicencia Creative Commons:
All you need is Biology 