En motiu de la 20ª edició de la Setmana de la Ciència, All you need is Biology, amb l’ajuda de Bioevogen, va organitzar un cicle de conferències sobre biologia, organitzades en dos dies diferents: el divendres 13 i el divendres 20 de novembre.
En total, es van beneficiar d’aquestes conferències unes 40 persones, amb perfils molt diversos i d’edats diferents. Totes elles amb un objectiu comú: aprendre una mica més sobre algun aspecte de la biologia.
Des d’aquí volem donar les gràcies a tots els conferenciants per la voluntat d’explicar-nos, d’una forma més o menys amena, les meravelles de la biologia. A més, agrair a la Direcció de la Biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert el seu suport en la realització d’aquesta activitat, sense el qual no hauria estat possible.
En motivo de la 20ª edición de la Semana de la Ciencia, All you need is Biology, con la ayuda de Bioevogen, organizó un ciclo de conferencias sobre biología, organizadas en dos días diferentes: el viernes 13 y el viernes 20 de noviembre.
En total, se beneficiaron de estas conferencias unas 40 personas, con perfiles muy diferentes y de edades diferentes. Todas ells con un objetivo común: aprender un poco más sobre algún aspecto de la biología.
Desde aquí queremos dar las gracias a todos los conferenciantes por la voluntad de explicarnos, de forma más o menos amena, las maravillas de la biología. Además, agradecer a la Dirección de la Biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert su apoyo en la realización de esta actividad, sin la cual no habría sido posible.
All you need is Biology y Bioevogen han organizado de forma conjunta un pequeño ciclo de conferencias relacionadas con la biología para la Semana de la Ciencia 2015, dispuestas en dos días distintos: viernes 13 de noviembre y viernes 20 de noviembre. Cada día se realizarán un total de 3 conferencias diferentes, de una hora de duración cada una, las cuales se iniciarán a las 17:30 y finalizaran a las 20:30h. Todas las conferencias tendrán lugar en la Biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert y la entrada es libre. Hemos creado un grupo en Facebook para comunicar las últimas novedades.
Las conferencias para el día 13 de noviembre son las que se muestran a continuación:
EL MAR MEDITERRÁNEO: UN MAR LLENO DE VIDA
HORA: 17:30 – 18:30 H
LUGAR: Biblioteca Camp de l’Arpa (Barcelona)
CONFERENCIANTE: Marc Arenas Camps, biólogo y oceanógrafo dedicado a la comunicación y a la educación ambiental
IDIOMA: Catalán
Hay la creencia general de que el mar Mediterráneo es un mar con poca vida, pero esto está muy lejos de la realidad. Con menos de un 1% de la superficie oceánica terrestre, el mar Mediterráneo presenta más del 6% de las especies marinas mundiales, motivo por el cual se considera un punto caliente de biodiversidad. En esta conferencia se pretende mostrar la gran riqueza de grupos y especies diferentes que viven en este pequeño mar.
LO QUE NO NOS CUENTAN DEL MAR
HORA: 18:30 – 19:30 H
LUGAR: Biblioteca Camp de l’Arpa (Barcelona)
CONFERENCIANTE: Alicia Prieto, licenciada en Ciencias del Mar
IDIOMA: Castellano
Esta conferencia tiene por objetivo explicar cuáles son los problemas ambientales que hay en el mar. Además, se darán claves para ser más respetuosos con el mar desde nuestras actividades en tierra. También se pretende denunciar todo aquello que pasa en el mar sin que nos demos cuenta, como la violación de las leyes y normativas internacionales sobre la pesca.
¿SOMOS LOS HUMANOS BUENOS O MALOS POR NATURALEZA?
HORA: 19:30 – 20:30 H
LUGAR: Biblioteca Camp de l’Arpa (Barcelona)
CONFERENCIANTE: Sergi Martínez, biólogo realizando un doctorado en genética evolutiva
IDIOMA: Castellano
Desde tiempos prehistóricos los seres humanos nos hemos preguntado por nuestra propia naturaleza. ¿Por qué estamos aquí?, ¿somos buenos o malos?, ¿qué papel ocupamos en el universo?. Estas preguntas se las han planteado innumerables pensadores a lo largo de los últimos milenios. Sin embargo, sólo en los últimos siglos hemos sido capaces, gracias a la ciencia, de dar solución a todas estas preguntas y comprender por fin nuestra propia naturaleza.
All you need is Biology i Bioevogen han organitzat de forma conjunta un seguit de conferències relacionades amb la biologia per la Setmana de la Ciència 2015, disposades en dos dies diferents: divendres 13 de novembre i divendres 20 de novembre. Cada dia es realitzaran un total de 3 conferències diferents, d’una hora de durada cada una, les quals s’iniciaran a les 17:30 i finalitzaran a les 20:30h. Totes les conferències tindran lloc a la Biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert i l’entrada és lliure. Hem creat un grup al Facebook per tal de comunicar les últimes novetats.
Les conferències pel dia 13 de novembre són les que es mostren a continuació:
EL MAR MEDITERRANI: UN MAR PLE DE VIDA
HORA: 17:30 – 18:30 H
LLOC: Biblioteca Camp de l’Arpa (Barcelona)
CONFERENCIANT: Marc Arenas Camps, biòleg i oceanògraf dedicat a la comunicació i a l’educació ambiental
IDIOMA: Català
Hi ha la creença general de que el mar Mediterrani és un mar amb poca vida, però això està molt lluny de la realitat. Amb menys d’un 1% de la superfície oceànica terrestre, el mar Mediterrani presenta més del 6% de les espècies marines mundials, motiu pel qual es considera un punt calent de biodiversitat. En aquesta conferència es pretén mostrar la gran riquesa de grups i espècies diferents que viuen en aquest petit mar.
EL QUE NO ENS EXPLIQUEN DEL MAR
HORA: 18:30 – 19:30 H
LLOC: Biblioteca Camp de l’Arpa (Barcelona)
CONFERENCIANT: Alicia Prieto, llicenciada en Ciències del Mar
IDIOMA: Castellà
Aquesta conferència té per objectiu explicar quins són els problemes ambientals que hi ha al mar. A més, es donaran claus per tal de ser més respectuosos amb el mar des de les nostres activitats a terra ferma. També es pretén denunciar tot allò que passa al mar sense que ens n’adonem compte, com ara la violació de lleis i normatives internacionals sobre la pesca.
SOM ELS HUMANS BONS O DOLENTS PER NATURALESA?
HORA: 19:30 – 20:30 H
LLOC: Biblioteca Camp de l’Arpa (Barcelona)
CONFERENCIANT: Sergi Martínez, biòleg evolutiu
IDIOMA: Castellà
Des de temps prehistòrics els éssers humans ens hem preguntat per la nostra pròpia naturalesa. Per què estem aquí? Som bons o dolents? Quin paper ocupem en l’univers? Aquestes preguntes se les han plantejat innombrables pensadors al llarg dels últims milenis. De totes maneres, només en els últims segles hem estat capaços, gràcies a la ciència, de donar solució a totes aquestes preguntes i comprendre per fi la nostra pròpia naturalesa.
Amphioxus is the goal of this article, animals that are included in the Cephalochordata group, inside the Chordata phyllum. Cephalochordata is a group of marine animals placed between invertebrates and vertebrates. Here, we are going to explain the importance of this animals in Zoology and its biology.
INTRODUCTION
Amphioxus, placed in the Cephalochordata subphyllum, is a marine animal in the Chordata group. Chordata includes, in addition to this group, Urochordata (among which there is Pyrosomida), hagfishes and vertebrates (fishes, amphibians, reptiles, birds and mammals). Despite they represent just a 4% of the amount of organisms in the planet (that correspond to 55,000 species), Chordata has had a very important evolutionary success.
The importance in Zoology of amphioxus is that present all the features of Chordata visible, so other chordata has lost them later or has modified them. These are the features:
Notochord: dorsal bar placed under the nervous system with a skeletal function.
Epineuria: dorsal position of nerve cord.
Endostyle: ventral groove in the pharynx that produce mucus to catch food and also produce iodized compounds. This gives thyroid.
Caudal fin: locomotive appendix.
Basic features of Chordata in a Cephalochordata (Picture obteined from here).
CEPHALOCHORDATA: AMPHIOXUS
Cephalochordata, known as amphioxus, is a group of 25 species of marine animals with a thin body, laterally compressed and transparent, that measures between 5 and 7 cm.
Brachiostoma lanceolatum (Picture: Hans Hillewaert, Creative Commons)
GENERAL ANATOMY
The skin of cephalochordata consists on one layer of prismatic cells with mucus glands that produce mucus, followed by the basal connective lamina and the dermis.
The most characteristic is notochord, which is composed by cells surrounded by a conjunctive case of actin and paramyosin. These cells have neurons that come from the nerve cord, allowing their contraction in diameter.
General anatomy of a cephalochordate. 1. brain-like blister 2. notochord 3. dorsal nerve cord 4. post-anal tail 5. anus 6. food canal 7. blood system 8. abdominal porus 9. overpharynx lacuna 10. gill’s slit 11. pharynx 12. mouth lacuna 13. mimosa 14. mouth gap 15. gonads (ovary/testicle) 16. light sensor 17. nerves 18. abdominal ply 19. hepatic caecum 20. swim bladder 21. lateral line (Imatge: Piotr Michał Jaworski, Creative Commons)
They are swimming animals, with several fins: they have a dorsal fin, with vesicles placed one after another; a caudal fin and an anal fin, that extends from caudal fin till atriopore, opening from where water leaves the body. This anal fin bifurcates in two sheets and give place two folds to slightly stabilize them, which are known as metapleural folds.
They have a series of muscular fascicles called myomeres, which are in a shape of V with the apex in a forward position.
Oral region has an oral hood cirri to distinguish the entering particles, the Wheel organ (produce water movements) and a diaphragm to regulate the water entrance into the body. Pharynx is perforated for 80 fissures wit the endostyle in the basis, that produce mucus and it is pick into a dorsal lamina, where there are a small bars and then goes to oesophagus.
FUNCTIONS
In order to feed, water with particles gets in through the mouth, it is propelled by the oral hood cirri and then cross the gill’s fissures, where food gets stuck thanks to mucus produced by endostyle, and finally goes to intestines. Here, food particles go to an hepatic cecum and phagocytosis process takes place. Then, water goes to the inner cavity of the body (called atrium) and leaves the body through a pore (atriopore). Digestive system is composed by the oral system, the pharynx with endostyle, the oesophagus and a digestive tube without muscles; which is composed at the same time by the intestine, the hepatic cecum (produce enzymes and absorb nutrients) and the anus, placed in the left side of the body. Its movement is due to a cilium ring.
Circulatory system doesn’t have heart and consists on two circuits: the ventral circuit goes from caudal fin to head and the dorsal, the other way around. The circulatory liquid goes to pharynx fissures to become oxygenated and has amebocytes, but it has not respiratory pigments, so breathing takes places by diffusion.
Excretory system is formed by solenocytes, cells that filter the blood from arteries, placed in the nefritic crest, that connects the atrium with a channel, so that allows that excretory products are expelled with the water in the atrium.
Nervous system consists on a simple nerve cord with a vesicle in the anterior part. This cord, in each metamere, emits two dorsal mixed nerves (with sensitive and motor nerves), which are branched off in two branches: a sensitive dorsal branch and a mixed ventral branch. This ventral branch goes to viscera, tegument and muscles. Sensitive system is constituted by a pigment spot (sensitive to light) and chemoreceptors.
About reproduction, each animal has just one sex (dioic animals), but its anatomy is very similar. They present between 25 and 38 gonads and to do the lay, the body wall is broken.
HABITAT
Amphioxus lives buried in sand seafloor of the shallow and coastal waters and in estuaries all over the world.
Common amphioxus (Branchiostoma lanceolatum) (Picture from UniProt)
REFERENCES
Notes of the Chordata subject of the Degree in Biology of the University of Barcelona
Brusca & Brusca (2005). Invertebrates. Ed. Mc Graw Hill (2 ed)
Hickman, Roberts, Larson, l’Anson & Eisenhour (2006). Integrated principles of Zoology. Ed. Mc Graw Hill (13 ed)
Cover picture: Ricardo R. Fernandez
Ifyou enjoyed thisarticle, pleaseshare iton social networks to spread it. The aim of theblog, after all, is to spread scienceand reach as many people aspossible. Your comments are welcome.
This publication is under a Creative Commons License:
El artículo de esta semana tiene por objetivo los anfioxos, animales situados en el grupo de los Cefalocordados, dentro del filo de los Cordados. Los Cefalocordados son un grupo de animales marinos situados en la frontera entre los animales invertebrados y los vertebrados, sin llegar a ser vertebrados. Aquí se explicará la importancia de estos animales en la Zoología y se explicará su biología.
INTRODUCCIÓN
Los anfioxos, situados en el subfilo de los Cefalocordados, son animales marinos situados en el grupo de los Cordados. Los Cordados incluyen, además de este grupo, a los urocordados (entre los cules hay los pirosómidos), los mixines y los vertebrados (peces, anfibios, reptiles, aves y mamíferos). Aunque representan sólo un 4% del total de los seres vivos de la Tierra (que corresponden a unas 55.000 especies), los Cordados han tenido un éxito evolutivo muy importante.
La importancia en Zoología de los anfioxos es que presentan todas las características de los Cordados visibles, pues otros cordados las han perdido posteriormente o las han modificado. Estas características son:
Notocorda: varita dorsal por debajo del sistema nervioso y de función esquelética.
Epineuria: disposición dorsal del cordón nervioso.
Endostilo: surco faríngeo ventral que secreta mocos par captar el alimento y compuestos yodados, y que acaba originando la tiroides.
Cola post – anal: apéndice locomotor.
Características básicas de los Cordados representadas en un cefalocordado (Foto extraída de Asturnatura)
LOS CEFALOCORDADOS: LOS ANFIOXOS
Los cefalocordados, conocidos como anfioxos o lancetas, son un grupo de 25 especies de animales marinos de cuerpo delgado, comprimido lateralmente y trasparente, que miden entre 5 y 7 cm de longitud.
Brachiostoma lanceolatum (Foto: Hans Hillewaert, Creative Commons)
ANATOMÍA GENERAL
La piel de los cefalocordados está constituida por una única capa de células prismáticas y con glándulas mucosas que secretan moco, seguida por una lámina basal conectiva y una dermis sencilla.
El tejido más característico es la notocorda. Está formada por células dispuestas una al lado de otra longitudinalmente y rodeadas por una vaina conjuntiva, constituida por actina y paramiosina. Estas células están inervadas por neuronas que salen del cordón nervioso, permitiendo su contracción en diámetro.
Anatomía general de un cefalocordado. 1: globus pseudocerebral – 2: notocordi – 3: corda nerviosa dorsal – 4: cua post-anal – 5: ànus – 6: tub digestiu – 7: sistema circulatori – 8: porus abdominals – 9: cavitat superfaríngea – 10: solcs branquials – 11: faringe – 12: cavitat bucal – 13: mimosa – 14: obertura bucal – 15: gònades (ovaris/testicles) – 16: sensor de llum – 17: nervis – 18: plec abdominal – 19: sac hepàtic (Imatge: Piotr Michał Jaworski, Creative Commons)
Se trata de animales nadadores, con un conjunto de aletas: tienen una aleta dorsal, con vesículas situadas una detrás de la otra; una aleta caudal y una de anal, que se extiende desde la caudal hasta el atrioporo, orificio por donde sale el agua que circula por la faringe. Esta anal se bifurca en dos láminas y da lugar a dos pliegues para estabilizarlos ligeramente, conocidos como pliegues metapleurales.
Tienen una serie de fascículos musculares llamados miómeros, que no son continuados sino que presentan metamerización, y tienen forma de V con el vértice hacia delante.
La región bucal presenta un velo con tentáculos para discriminar las partículas que entran, el órgano de Wheel (genera movimientos de agua) y un diagrama para regular el paso de agua en el interior. La faringe está perforada por unas 80 hendiduras con el endostilo en la base, productor de moco y que se recoge en la lámina dorsal, donde hay unas pequeñas varitas que forman unas trabéculas, y se dirige al esófago.
FUNCIONES
Para alimentarse, el agua le entra por la boca cargada de partículas, es impulsada por el velo y pasa a través de las hendiduras branquiales a la faringe, donde queda atrapado el alimento gracias al moco producido por el endostilo, hasta que finalmente pasa al intestino. Una vez aquí, las partículas alimentarias pasan a un ciego hepático y son fagocitadas y digeridas intracelularmente. Una vez se ha filtrado el agua, esta pasa a la cavidad interna del cuerpo (conocida como atrio) y sale por un poro (atrioporo). El aparato digestivo está constituido por el aparato bucal, la faringe con endostilo, el esófago y un tubo digestivo sencillo sin musculatura; formado por un intestino, el ciego hepático (secreta enzimas y absorbe nutrientes) y el ano, situado en la parte izquierda del cuerpo. Su movimiento se debe a un anillo de cilios.
El circulatorio no tiene corazón y el circuito ventral va de la cola a la parte cefálica y el dorsal del revés. El líquido circulatorio va hacia las hendiduras faríngeas para oxigenarse, recogiendose gracias a los bulbos de la aorta dorsal. Llega a la parte posterior a través de un seno venoso. El líquido circulatorio tiene amebócitos, pero no pigmentos respiratorios, de manera que la respiración es por difusión gracias a la faringe.
El excretor está constituido por solenócitos, células filtradoras de la sangre que les llega gracias a las arterias, situadas en la cresta nefrítica, que conecta con el atrio a través de un canal, de manera que ésto permite que los productos de excreción se expulsen con la corriente de agua del atrio.
El sistema nervioso consiste en un auténtico tubo nervioso sencillo con una vesícula sencilla en la parte anterior. Este tubo nervioso, en cada metámero, emite dos nervios dorsales mixtos, es decir, con fibras sensoriales y fibras motoras, que se bifurca en dos ramas: una de dorsal sensitiva y otra ventral mixta. Esta ventral se ramifica hacia las vísceras, el tagumento y la musculatura. El sistema sensorial está constituido por receptores que analizan las características del medio; como por ejemplo una mancha pigmentaria, que conecta con una vesícula del tagumento que detecta la intensidad de la luz, y quimioreceptores en toda la epidermis.
Referente a la reproducción, cada animal tiene un único sexo (animales dioicos), aunque su anatomía es muy parecida. Tienen entre 25 y 38 pares de gónadas y cuando hacen la puesta, se rompe la pared del atrio.
HÁBITAT
Los anfioxos viven semienterrados en los fondos arenosos de las aguas costeras poco profundas y en estuarios de todo el mundo.
Lanceta común (Branchiostoma lanceolatum) (Foto extraída de UniProt)
REFERENCIAS
Apuntes de la asignatura Cordados de la Licenciatura en Biología de la Universidad de Barcelona
Brusca & Brusca (2005). Invertebrates. Ed. Mc Graw Hill (2 ed)
Hickman, Roberts, Larson, l’Anson & Eisenhour (2006). Integrated principles of Zoology. Ed. Mc Graw Hill (13 ed)
Foto de portada: Ricardo R. Fernandez
Si te ha gustado este artículo, no dudes en compartirlo a través de las redes sociales con el fin de difundirlo. ¡Gracias a vuestra colaboración, la divulgación de la ciencia y la naturaleza llega a mucha más gente!
Este artículo está bajo una licencia Creative Commons:
L’article d’aquesta setmana té per objectiu els amfioxos, animals situats en el grup dels Cefalocordats, dins el fílum dels Cordats. Els Cefalocordats són un grup d’animals marins situats a la frontera entre els animals invertebrats i els vertebrats, sense arribar a ser vertebrats. Aquí s’explicarà la importància d’aquests animals en la Zoologia i s’explicarà la seva biologia.
INTRODUCCIÓ
Els amfioxos, situats al subfílum dels Cefalocordats, són animals marins situats en el grup dels Cordats. Els Cordats inclouen, a més d’aquest grup, als urocordats (entre els quals hi ha els pirosòmids), a les mixines i als vertebrats (peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers). Tot i que representen només un 4% del total dels éssers vius de la Terra (que correspon a unes 55.000 espècies), els Cordats han tingut un èxit evolutiu molt important.
La importància en Zoologia dels amfioxos és que presenten totes les característiques dels Cordats visibles, doncs altres cordats les han perdut posteriorment o les han modificat. Aquestes característiques són:
Notocorda: vareta dorsal per sota del sistema nerviós i de funció esquelètica.
Epinèuria: disposició dorsal del tub neural.
Endostil: solc faringi ventral que secreta mucus per captar l’aliment i compostos iodats, i que acaba donant a la tiroides.
Cua post – anal: apèndix locomotor.
Característiques bàsiques dels Cordats representades en un cefalocordat (Foto extreta i modificada de Asturnatura)
ELS CEFALOCORDATS: ELS AMFIOXOS
Els cefalocordats, coneguts com a amfioxos o llancetes, són un grup de 25 espècies d’animals marins de cos prim, comprimit lateralment i transparent, que mesuren entre 5 i 7 cm de longitud.
Brachiostoma lanceolatum (Foto: Hans Hillewaert, Creative Commons)
ANATOMIA GENERAL
La pell dels cefalocordats està constituïda per una única capa de cèl·lules prismàtiques i amb glàndules mucoses que secreten mucus, seguida per una làmina basal connectiva i una dermis senzilla.
El teixit més característic és el notocordi. Està format per cèl·lules disposades una al costat de l’altra longitudinalment i rodejades per una beina conjuntiva, constituïda per actina i paramiosina. Aquestes cèl·lules estan innervades per neurones que surten del tub neural, permetent la seva contracció en diàmetre.
Es tracta d’animals nedadors, amb una sèrie d’aletes: tenen una aleta dorsal, suportada per vesícules situades una al darrera de l’altra; una aleta caudal i una d’anal, que s’estén des de la caudal fins a l’atrioporus, l’orifici per on surt l’aigua que circula per la faringe. Aquesta anal es bifurca en dues làmines i dóna lloc a dos plecs per estabilitzar-los lleugerament, coneguts com a plecs metapleurals.
Tenen una sèrie de fascicles musculars anomenats miòmers, que no són continuats sinó que presenten metamerització, i tenen forma de V amb el vèrtex cap endavant.
La regió bucal presenta un vel amb tentacles per discriminar les partícules que entren, l’òrgan de Wheel (genera moviments d’aigua) i un diafragma per regular el pas d’aigua a l’interior. La faringe està perforada per unes 80 fenedures, amb l’endostil a la base, productor de mucus i que es recull a la làmina dorsal, on hi ha unes petites varetes que formen unes trabècules, i es dirigeix a l’esòfag.
FUNCIONS
Per alimentar-se, l’aigua li entra per la boca carregada de partícules, és impulsada pel vel i passa a través de les fenedures branquials a la faringe, on hi queda atrapat l’aliment gràcies al mucus produït per l’endostil, fins que finalment passa a l’intestí. Un cop aquí, les partícules alimentàries passen a un cec hepàtic i són fagocitades i digerides intracel·lularment. Un cop s’ha filtrat l’aigua, aquesta passa a la cavitat interna del cos (coneguda com a atri) i surt per un porus (atrioporus). L’aparell digestiu està constituït per l’aparell bucal, la faringe amb endostil, l’esòfag i un tub digestiu senzill sense musculatura; format per un intestí, el cec hepàtic (secreta enzims i absorbeix nutrients) i l’anus, situat a la part esquerra del cos. El seu moviment es deu a un anell de cilis.
El circulatori està mancat de cor i el circuit ventral va de la cua a la part cefàlica i el dorsal del revés. El líquid circulatori va cap a les fenedures faríngies per oxigenar-se, recollint-se gràcies als bulbils de l’aorta dorsal. Arriba a la part posterior a través d’un sinus venós. El líquid circulatori té amebòcits, però no pigments respiratoris, de manera que la respiració és per difusió gràcies a la faringe.
L’excretor està constituït per solenòcits, cèl·lules filtradores de la sang que els arriba gràcies a les artèries, situades a la cresta nefrítica, que connecta amb l’atri a través d’un canal, de manera que això permet que els productes d’excreció s’expulsin amb la corrent d’aigua de l’atri.
El sistema nerviós consisteix en un autèntic tub neural senzill amb una vesícula senzilla a la part anterior. Aquest tub neural, en cada metàmer, emet dos nervis dorsals mixtes, és a dir, amb fibres sensorials i fibres motores; que es bifurca en dues branques: una de dorsal sensitiva i una de ventral mixta. Aquesta ventral es ramifica cap a les vísceres, el tegument i a la musculatura. El sistema sensorial està constituït per receptors que analitzen les característiques del medi; com ara una taca pigmentària, que connecta amb una vesícula del tegument que detecta la intensitat de llum, i quimioreceptors a tota la epidermis.
Pel que fa a la reproducció, cada animal té un únic sexe (animals dioics), tot i que la seva anatomia és molt semblant. Tenen entre 25 i 38 parells de gònades i quan han de fer la posta, es trenca la paret de l’atri.
HÀBITAT
Els amfioxos viuen semienterrats als fons arenosos de les aigües costaneres poc profundes i en estuaris de tot el món.
Llanceta comuna (Branchiostoma lanceolatum) (Foto extreta de UniProt)
REFERÈNCIES
Apunts de l’assignatura Cordats de la Llicenciatura en Biologia de la Universitat de Barcelona
Brusca & Brusca (2005). Invertebrates. Ed. Mc Graw Hill (2 ed)
Hickman, Roberts, Larson, l’Anson & Eisenhour (2006). Integrated principles of Zoology. Ed. Mc Graw Hill (13 ed)
Foto de portada: Ricardo R. Fernandez
Si t’ha agradat aquest article, no dubtis a compartir-lo a través de les xarxes socials per fer-ne difusió. Gràcies a la vostra col·laboració, la divulgació de la ciència i la natura arriba a molta més gent!
Aquesta publicació està subjecte a una llicència Creative Commons:
Resultats d’una investigació que ha tingut lloc del 1984 al 2010 al Golf de St. Lawrence (Canadà, Oceà Atlàntic Nord) sobre els canvis en els patrons de migració degut al canvi global ha estat publicat aquest març aPlos One. En aquest article, trobaràs un resum de tal article.
INTRODUCCIÓ
El canvi global (mal anomenat canvi climàtic) és un canvi a escala planetària del sistema climàtic de la Terra. Malgrat ser un procés natural, en les últimes dècades la causa dels canvis som els humans ja que hem produït un increment de l’alliberament de diòxid de carboni degut a la combustió de combustibles fòssils.
MIGRACIÓ DE LES BALENES
El canvi global suposa un repte per a les espècies migratòries ja que la temporalitat de les migracions estacionals és important per maximitzar l’explotació dels pics d’abundància de les preses en les àrees d’alimentació, que, a la vegada, s’estan adaptant a l’escalfament de la Terra. Altres causes promotores de les migracions són l’ús de recursos com l’aparellament i el resguard. Aquest és el cas del rorqual comú (Balaenoptera physalus) i la balena amb gep (Megaptera novaeangliae), que s’alimenten d’una gran varietat de zooplàncton i cries de peixos. Aquest zooplàncton creix degut a l’increment del fitoplàncton, el qual creix per l’increment de la llum i els nutrients a l’estiu. Recorda que en aquest post pots llegir sobre el comportament alimentari de les balenes de gep. Aquest no és el primer article que indica canvis en el rang de les migracions de les espècies tant a l’estiu com a l’hivern i les seves alteracions en la temporalitat.
S’observa un patró general en les espècies migratòries: utilitzen regions de latituds altes a l’estiu per aprofitar l’alta productivitat i abundància de les seves preses i algunes es reprodueixen durant aquest període. Generalment, les espècies migratòries de llarga distància s’adapten pitjor al canvi climàtic que els de curta distància.
El cas de la migració de la balena de gep (Megaptera novaeangliae) (Foto de NOAA).
Molts misticets comencen les migracions estacionals des de zones allunyades més de centenars o milers de kilòmetres, alternant entre les zones de criança a l’hivern de les latituds baixes a les d’alimentació en latituds altes. La resposta dels mamífers marins al canvi global ha estat predita:
Distribució més propera al pol i arribada abans en les àrees d’alimentació per seguir el canvi de distribució de les seves preses.
Temps de residència més llargs en latituds altes com a resposta a la millora de la productivitat.
Si vols aprendre més sobre el comportament de cetacis i altres aspectes, pots realitzar aquest curs online. Més informació aquí. A més, si prems sobre la imatge podràs cursar-lo per 35€ i no per 50€ (hi ha 50 cupons, fins el 31 de març).
COM AFECTA EL CANVI GLOBAL A LA MIGRACIÓ DE LES BALENES?
Els resultats de l’article mostren que el rorqual comú i la balena de gep arriben abans a l’àrea d’estudi durant els 27 anys que ha durat la investigació. De totes maneres, la taxa de canvi de més d’un dia per any no s’ha documentat mai. Ambdues espècies també marxen abans, com s’ha observat en altres espècies. La sortida de les balenes de gep va canviar amb la mateixa taxa que l’arribada, de manera que el temps de residència es manté constant. Per altra banda, els rorquals han augmentat el seu temps de residència de 4 dies a 20 dies. De tota manera, aquest increment està subjecte a un biaix degut a les poques mostres en els dos primers anys i hi ha una evidència dèbil que els rorquals hagin incrementat aquest temps.
Data mitjana del primer i últim albirament en rorqual comú (Balaenoptera physalus) i balena de gep (Megaptera novaeangliae) (Dades de Ramp C. et al. 2015).
A més, els resultats suggereixen que la regió representa només una fracció del potencial rang d’estiu en ambdues espècies i que les dues passen només una part de l’estiu allà. El que està clar és que ambdues espècies mostren les mateixes adaptacions del comportament i han avançat la seva presència temporal a l’àrea un mes.
Altres estudis mostren que les balenes grises (Eschrichtius robustus) probablement han aturat les migracions anuals a Alaska (Stafford K et al. 2007).
PER QUÈ LES BALENES CANVIEN ELS SEUS PATRONS DE MIGRACIÓ?
Sembla ser que l’arribada dels rorquals al Golf segueix el canvi en a data de trencament del gel i la temperatura superficial del mar els hi indica a les balenes que ja ha arribat el moment de tornar al Golf. Hi ha un decalatge de 13-15 setmanes entre quan l’àrea està totalment lliure de gel i la seva arribada. Això també s’ha vist a les Açores, on els rorquals i balenes de gep arriben 15 setmanes després de l’inici del bloom de primavera per alimentar-se mentre estan de pas per la zona per anar a les latituds més altes per alimentar-se a l’estiu.
La influència de la temperatura superficial del mar al gener al Golf pot haver desencadenat la sortida primerenca de les balenes de gep de les àrees de cria i així la seva arriada abans al Golf.
Aquests dues espècies de balena són consumidors generalistes i la seva arribada al Golf està relacionat amb l’arribada de les seves preses. La millora de la temperatura i les condicions de llum i el trencament primerenc del gel (junt amb una temperatura superficial del mar més alta) permet un bloom de fitoplàncton seguit del creixement del zooplàncton. Així, l’arribada primerenca dels rorquals i balenes de gep els permet menjar sobre les seves preses. De totes maneres, hi ha un decalatge de dues setmanes entre l’arribada dels rorquals i les balenes de gep, el que permet a les segones menjar sobre nivells tròfics superiors el que redueix la competència.
CONCLUSIÓ
El canvi global ha canviat la data d’arribada dels rorquals i balenes de gep al Golf de St. Lawrence (Canadà) a una taxa mai documentada abans de més de 1 dia per any, mantenint-se una diferència de dues setmanes entre l’arribada de les dues espècies i permetent la separació temporal del nínxol ecològic. De totes maneres, la data de sortida d’ambdues espècies també és més primerenca però a diferents taxes, resultant en un increment de la superposició temporal, indicant que la separació pot estar desapareixent. La tendència en l’arribada està relacionada amb el trencament més aviat del gel i l’increment de la temperatura superficial marina.
REFERENCIES
Aquest pots es basa en el següent article:
Ramp C, Delarue J, Palsboll PJ, Sears R, Hammond PS (2015). Adapting to a Warmer Ocean – Seasonal Shift of Baleen Whale Movements over Three Decades. PLoS ONE 10(3): e0121374. doi: 10.1371/journal.pone.0121374
Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a les xarxes socials. L’objectiu del blog, al cap i a la fi, és divulgar la ciència i arribar a tanta gent como sigui possible. Si vols, ens pots deixar els teus comentaris.
Aquesta publicació té una llicència Creative Commons:
Recorda: curs online de cetacis. Més informació aquí. A més, si prems sobre la imatge podràs cursar-lo per 35€ i no per 50€ (hi ha 50 cupons, fins el 31 de març).
Resultados de una investigación que ha tenido lugar de 1984 a 2010 en el Golfo de St. Lawrence (Canadá, Océano Atlántico Norte) sobre los cambios en los patrones de migración debido al cambio global ha sido publicado este Marzo en Plos One. En este artículo, vas a encontrar un resumen de dicho artículo.
INTRODUCCIÓN
El cambio global (mal llamado cambio climático) es un cambio a escala planetaria del sistema climático terrestre. A pesar de ser un proceso natural, en las últimas décadas la causa de los cambios somos los humanos ya que hemos producido un incremento de la liberación de dióxido de carbono debido a la quema de combustibles fósiles.
MIGRACIÓN DE LAS BALLENAS
El cambio global supone un desafío para las especies migratorias ya que la temporalidad de las migraciones estacionales es importante para maximizar la explotación de los picos de abundancia de las presas en las áreas de alimentación, que, a la vez, se están adaptando al calentamiento de la Tierra. Otras causes promotoras de las migraciones son el uso de recursos como el apareamiento y el resguardo. Este es el caso del rorcual común (Balaenoptera physalus) y la yubarta (Megaptera novaeangliae), que se alimentan de una gran variedad de zooplancton y crías de peces. Este zooplancton crece debido al incremento del fitoplancton, el cual crece por el incremento de la luz y los nutrientes en verano. Recuerda que en este post puedes leer sobre el comportamiento alimenticio de las yubartas. Este no es el primer artículo que indica cambios en el rango de las migraciones de las especies tanto en verano como en invierno y sus alteraciones en la temporalidad.
Se observa un patrón general en las especies migratorias: utilizan regiones de latitudes altas en verano para aprovechar la alta productividad y abundancia de sus presas y algunas se reproducen durante este periodo. Generalmente, las especies migratorias de larga distancia se adaptan peor al cambio climático que los de corta distancia.
El caso de la migración de la yubarta (Megaptera novaeangliae) (Foto de NOAA).
Muchos misticetos empiezan las migraciones estacionales desde zonas alejadas más de centenares o miles de kilómetros, alternando entre las zonas de crianza en invierno de las latitudes bajas a las de alimentación en latitudes altas. La respuesta de los mamíferos marinos al cambio global se ha predicho:
Distribución más próxima al polo y llegada temprana en las áreas de alimentación para seguir el cambio de distribución de sus presas.
Tiempos de residencia más largos en latitudes altas como respuesta a la mejora de productividad.
Si quieres aprender más sobre el comportamiento de cetáceos y otros aspectos, puedes realizar este curso online. Más información aquí. Además, si pulsas sobre la imagen podrás cursarlo por 35€ y no por 50€ (Hay 50 cupones, hasta el 31 de marzo).
¿CÓMO AFECTA EL CAMBIO GLOBAL A LA MIGRACIÓN DE LAS BALLENAS?
Los resultados del artículo muestran que el rorcual común y la yubarta llegan antes en el área de estudio durante los 27 años que ha durado la investigación. De todas formas, la tasa de cambio de más de 1 día por año no se ha documentado nunca. Ambas especies también se van antes, como se ha observado en otras especies. La salida de las yubartas cambió con la misma tasa que la llegada, de manera que el tiempo de residencia se mantiene constante. Por otro lado, los rorcuales han aumentado su tiempo de residencia de 4 días a 20 días. De todos modos, este incremento está sujeto a un sesgo debido a las pocas muestras en los dos primeros años y hay una evidencia débil que los rorcuales hayan incrementado este tiempo.
Fecha media del primer y último avistamiento en rorcual común (Balaenoptera physalus) y yubarta (Megaptera novaeangliae) (Datos de Ramp C. et al. 2015).
Además, los resultados sugieren que la región representa sólo una fracción del potencial rango de verano de ambas especies y que las dos pasan sólo una parte del verano ahí. Lo que está claro es que ambas especies muestran las mismas adaptaciones del comportamiento y han avanzado su presencia temporal en el área un mes.
Otros estudios muestran que las ballenas grises (Eschrichtius robustus) probablemente han aturado las migraciones anuales en Alaska (Stafford K et al. 2007).
¿POR QUÉ LAS BALLENAS CAMBIAN SUS PATRONES DE MIGRACIÓN?
Parece ser que la llegada de los rorcuales en el Golfo sigue el cambio en la fecha de ruptura del hielo y la temperatura superficial del mar les indica a las ballenas que ya ha llegado el momento de regresar en el Golfo. Hay un decalaje de 13-15 semanas entre cuando el área está totalmente libre de hielo y su llegada. Ésto también se ha visto en las Azores, donde los rorcuales y yubartas llegan 15 semanas después del inicio del bloom de primavera para alimentarse mientras están de paso por la zona para ir dirección a las latitudes más altas para alimentarse en verano.
La influencia de la temperatura superficial del mar en enero en el Golfo puede haber desencadenado la salida temprana de las yubartas de las áreas de cría y así su llegada temprana en el Golfo.
Estas dos especies de ballena son consumidores generalistas y su llegada en el Golfo está relacionado con la llegada de sus presas. La mejora de la temperatura y las condiciones de luz y la rotura temprana del hielo (junto con una temperatura superficial el mar más alta) permite un bloom de fitoplancton temprano seguido del crecimiento del zooplancton. Así, la llegada temprana de los rorcuales y las yubartas les permite comer sobre sus presas. De todas formas, hay un decalaje de dos semanas entre la llegada de los rorcuales y las yubartas, lo que permite a las segundas comer sobre niveles tróficos superiores, lo que reduce la competencia.
CONCLUSIÓN
El cambio global ha cambiado la fecha de llegada de los rorcuales y yubartas en el Golfo de St. Lawrence (Canadá) a una tasa nunca documentada antes de más de 1 día por año, manteniéndose una diferencia de 2 semanas entre la llegada de las dos especies y permitiendo la separación temporal del nicho ecológico. De todas formas, la fecha de salida de ambas especies también es más temprana pero a diferentes tasas, resultando en un incremento de la superposición temporal, indicando que la separación puede estar desapareciendo. La tendencia en la llegada está relacionada con la rotura más temprana del hielo y el incremento de la temperatura superficial del mar.
REFERENCIAS
Este post se basa en el siguiente artículo:
Ramp C, Delarue J, Palsboll PJ, Sears R, Hammond PS (2015). Adapting to a Warmer Ocean – Seasonal Shift of Baleen Whale Movements over Three Decades. PLoS ONE 10(3): e0121374. doi: 10.1371/journal.pone.0121374
Si te ha gustado este artículo, por favor compártelo en las redes sociales. El objetivo del blog, al fin y al cabo, es divulgar la ciencia y llegar a tanta gente como sea posible. Siéntete libre de dar tus comentarios.
Esta publicación tiene una licencia Creative Commons:
Recuerda: Curso online de cetáceos. Más información aquí. Además, si pulsas sobre la imagen podrás cursarlo por 35€ y no por 50€ (Hay 50 cupones, hasta el 31 de marzo).
Results of a research that took place from 1984 to 2010 in the Gulf of St. Lawrence (Canada, North Atlantic Ocean) about changes in migration patters of whales due to global change have been published this March on Plos One. In this post, you are going to find a summary of this article.
INTRODUCTION
Global change (wrongly called climate change) is a planetary-scale change in the Earth climate system. Despite of being a natural process, in the last decades the reason of the changes is human because we have produced an increase of the carbon dioxide’s realise due to fossil fuel burning.
MIGRATION OF WHALES
Global change is a challenge for migratory species because the timing of seasonal migration is important to maximise exploitation of temporarily abundant preys in feeding areas, which, at the same time, are adapting to the warming Earth. Other driving forces are the use of resources like mates or shelter. This is the case of fin whale (Balaenoptera physalus) and humpback whale (Megaptera novaeangliae), which feed on a wide variety of zooplankton and schooling fish. This zooplankton grows due to an increase of phytoplankton, which grows for the increasing light and nutrients during summer. Remember that in this post you can read about the feeding behaviour of humpback whales. This is not the first time that it has been reported changes in migration species’ home ranges in both summer and wintering areas and alterations of the timing.
Fin whale (Balaenoptera physalus) (Picture from Circe).Humpback whale (Megaptera novaeangliae) (Picture from Underwater Photography Guide).
It is observed a general pattern in migratory species: they use high-latitude summer regions to take advantage of high productivity and abundance of their preys and some of them reproduce during this period. Generally, long-distant migrants seem to adapt less well to climate change than short-distant migrants.
The case of humpback whale (Megaptera novaeangliae) migration. (Picture from NOAA).
Most baleen whales begin seasonal migrations from few hundreds to thousands of kilometres, alternating between low-latitude winter breeding grounds to high-latitude summer feeding grounds. The response of marine mammals to global change has been predicted:
More pole-ward distribution and more beforehand arrival in feeding areas to follow changing prey distribution.
Longer residency time in higher latitudes in response to enhanced productivity.
HOW IS GLOBAL CHANGE AFFECTING WHALE MIGRATION?
The article’s results show that fin and humpback whales arrived earlier in the study area over the 27 years of the study. Nevertheless, the rate of change of more than 1 day per year is undocumented. Both species also left the area earlier, as observed in other species. Humpback whale departure changed at the same rate as arrival, so it keeps a constant residency time. On the other hand, fin whales have increased the residency time from 4 days to 20 days. However, that increase is subject to small sample bias in the first two years and there is only weak evidence that fin whales increased their residency time.
Mean first and last sighting date in fin whale (Balaenoptera physalus) and humpback whale (Megaptera novaeangliae) (Data from Ramp C. et al. 2015).
In addition, the results suggest that the region represents only a fraction of the potential summer range for both populations and both species just spend a part of the summer. What is clear is that both species showed the same behavioural adaptation and advanced their temporal occurrence in the area by one month.
Other studies have reported that gray whales (Eschrichtius robustus) have probably ceased to migrate annually in Alaska (Stafford K et al. 2007).
WHY ARE WHALES SHIFTING THEIR MIGRATION PATTERNS?
It seems that fin whale arrival in the Gulf follows the shift in the date of the ice break up and the sea surface temperature (SST) serves as a signal to the whales that it is time to move back into the Gulf. There was a time delay of 13-15 weeks between when this area became totally ice-free and their arrival. This has also seen in Azores, where fin and humpback whales arrive 15 weeks after the start of the spring bloom to feed on it when en route to high latitude summer feeding grounds.
The influence of SST in January in the Gulf may have triggered an earlier departure of humpback whales from the breeding grounds and thus earlier arrival in the Gulf.
These two species of whales are generalist feeders and their arrival in the Gulf is related to the arrival of their prey. The improvement of the temperature and light conditions and earlier ice break-up (together with higher SST) leads to an earlier bloom of phytoplankton followed by the earlier growth of zooplankton. Therefore, the earlier arrival of fin and humpback whales enables timely feeding on these prey species. A 2-weeks time lag between the arrival of fin and humpback whales lets humpback whales fed at a higher trophic level compared to fin whales, what reduces competition.
CONCLUSION
Global change shifted the date of arrival of fin whales and humpback whales in the Gulf of St. Lawrence (Canada) at a previously undocumented rate of more than 1 day per year earlier (over 27 years) thus maintaining the approximate 2-week difference in arrival of the two species and enabling the maintenance of temporal niche separation. However, the departure date of both species also shifted earlier but at different rates resulting in increasing temporal overlap over the study period indicating that this separation may be starting to erode. The trend in arrival was strongly related to earlier ice break-up and rising sea surface temperature, likely triggering earlier primary production.
REFERENCES
This post is based on the article:
Ramp C, Delarue J, Palsboll PJ, Sears R, Hammond PS (2015). Adapting to a Warmer Ocean – Seasonal Shift of Baleen Whale Movements over Three Decades. PLoS ONE 10(3): e0121374. doi: 10.1371/journal.pone.0121374
Ifyou enjoyed thisarticle, pleaseshare iton social networks to spread it. The aim of theblog, after all, is to spread scienceand reachas many people aspossible. Feel free to give your comments.
This publicationis licensed under aCreativeCommons:
Blog professional sobre Biologia · Blog profesional sobre Biología · A professional blog about Biology
All you need is Biology 
