Madagascar: un paradís en perill

La crisis social, política i ecològica en què viu sumit el país amenaça la supervivència de gran part de la seva biodiversitat, única al món. La tala selectiva del palissandre de Madagascar està provocant una crisi biològica sense precedents al país. Els lèmurs, un dels grups més afectats, es troben a la corda fluixa.

INTRODUCCIÓ

Quan el botànic francès Jean-Henri Humbert va trepitjar per primera vegada el massís de Marojejy, l’any 1948, va quedar tan meravellat pel que va veure, que 7 anys després va publicar Une merveille de la nature à Madagascar, un llibre que enaltia la increïble biodiversitat i els prístins boscos presents a la regió¹. I és que Marojejy és, possiblement, l’exponent més important de la rica i variada fauna i flora que atresora Madagascar i, alhora, el millor indicador al que acudir quan l’illa comença a donar símptomes de col·lapse. Malauradament, tant la regió com el conjunt de Madagascar viuen dies d’incertesa, i el temor de que aquest tresor desaparegui és cada dia més real.

Un sifaca sedós (Propithecus candidus)  a Marojejy (Foto: Simponafotsy, Creative Commons).

La fossa (Cryptoprocta ferox) és el carnívor més important de Madagascar, i endèmic de l’illa (Foto: Becker1999).

Madagascar, la quarta illa més gran del món, compta amb una superfície una mica superior a la Península Ibèrica, i gaudeix d’una riquesa biològica única. Malgrat la seva mida i de la relativa proximitat al continent africà, s’ha mantingut aïllada de la resta de continents des de fa 80 milions d’anys, el que ha provocat que la flora i la fauna locals hagin evolucionat de forma independent a la resta. Com a resultat, més del 90% de les espècies de Madagascar es consideren úniques al món². El 90% dels rèptils³, el 60% de les aus⁴ i el 80% de la flora⁵ de l’illa són endèmics, així com alguns llinatges de mamífers únics, com el dels lèmurs i el de les fosses. No obstant això, tots ells corren un risc imminent de desaparició a causa dels esdeveniments viscuts al país els últims anys.

Un 80% del bosc original ha desaparegut. El 90% dels endemismes de Madagascar viu als boscos (Imatge: EOI).

CAUSES DE LA CRISI ECOLÒGICA QUE VIU EL PAÍS

La desforestació ha estat present a l’illa des de la seva colonització pels humans, fa uns 2000 anys. No obstant això, en els últims anys, la delicada situació política que viu el país ha portat als seus boscos a una situació límit. Amb un creixement de la població sense precedents, una pobresa extrema (una de les més altes del món^{6, 7}) i una crisi política extrema, la naturalesa de l’illa es troba desemparada i assetjada per múltiples fronts. Al sistema de desforestació tradicional de tala i crema (slash and burn), que permet obrir els boscos per al seu cultiu, ha aparegut un actor inesperat dirigit per empreses internacionals. La tala selectiva de les espècies del gènere Dalbergia (conegudes en el món anglosaxó com a rosewoods), rares dins el bosc i preuades en el món desenvolupat a causa del seu característic color i a la fortalesa de la seva fusta, s’ha convertit en la principal amenaça per a la biodiversitat de l’illa. A l’impacte per se que comporta l’extracció d’espècies concretes del bosc, s’afegeixen amenaces derivades que poden ser fins i tot més perjudicials, com són la caça furtiva, l’obertura de camins, l’alteració de l’hàbitat, la introducció d’espècies invasores o la intimidació de les poblacions locals per part de les organitzacions criminals que gestionen l’explotació il·legal⁸.

Carregament de palissandre il·legal al Port de Toamasina, Madagascar (Foto: The Guardian).

La tala selectiva, present i endèmica des de fa dècades, va donar un respir a l’any 2000, gràcies a la seva prohibició en parcs nacionals. No obstant això, arran de la profunda crisi política de Madagascar de l’any 2009, que va culminar amb un cop d’estat, la situació es va descontrolar, i les organitzacions criminals van prendre el control, entrant amb total impunitat als parcs nacionals del país⁹. Molts d’aquests parcs nacionals estan sent literalment arrasats i saquejats, i no són més que un miratge del que van ser. Tot i la restauració de la democràcia al 2013¹⁰ i de les promeses del seu president electe d’acabar amb la “plaga” -segons les seves pròpies paraules- que estava suposant la tala selectiva de palissandre al país¹¹, res s’està fent per combatre els furtius.

Campament fuster de Masoala, que emmagatzema la fusta extreta del parc nacional de Masoala (Foto de Toby Smith, National Geographic).

QUINS PAÏSOS ESTAN DARRERE DEL FURTIVISME?

Xina és, de lluny, l’importador majoritari de la fusta il·legal procedent de Madagascar. Les principals raons són el creixement de la seva classe mitjana, que demanda mobiliari nou acord amb el seu nou nivell de vida, i les facilitats que concedeix la Xina a causa de la seva laxa legislació pel que fa a la fusta il·legal¹². Una part considerable d’aquesta fusta és utilitzada per confeccionar mobles a l’estil de la dinastia Ming, que es poden arribar a vendre per 20.000 dòlars. Al no haver-hi control sobre la fusta il·legal que entra al país, és impossible seguir el rastre de la seva procedència. És per això que, en molts casos, el mobiliari i els instruments musicals fabricats a Europa o Amèrica del Nord han estat elaborats amb part o la totalitat de fusta il·legal¹³.

Empresa de transports francesa (CMA CMG Delmas) carregant fusta il·legal a Madagascar (Foto: Mongabay).

Fábrica de tractament de fusta de palissandre. Foto d’Erik Patel, National Geographic.

BIODIVERSITAT EN PERILL

A causa de l’obertura de camins per extreure la fusta de palissandre, els lèmurs i altres espècies autòctones s’han convertit en el blanc dels caçadors furtius. A l’inici de la crisi política de l’any 2009, una quantitat descomunal de lèmurs i altres animals salvatges van ser caçats per a l’alimentació pels milers de fusters que solen viure al bosc mentre es porta a terme la tala. No obstant això, més endavant va sorgir un mercat de luxe al voltant dels lèmurs, el que va provocar que pugés la demanda de la seva carn als restaurants de les ciutats més grans i que se’ls vengués com a una delicia.

Sifaques sedosos i lèmurs de cap blanc (Eulemur albifrons) caçats per ser venuts com a menjar (Foto: Simponafotsy, Creative Commons).

Sifaques sedosos i lèmurs de cap blanc (Eulemur albifrons) caçats per ser venuts com a menjar (Foto: Marojejy Website).

Un lèmur de collar vermell (Varecia rubra), en perill crític d’extinció , jeu mort víctima de la caça furtiva (Foto: Mongabay).

Tot i que la xifra de lèmurs morts en mans dels furtius és desconeguda, hi ha nombroses espècies que estan patint les conseqüències, moltes de les quals es troben en greu perill d’extinció, com l’indri -el lèmur més gran que existeix-, el sifaca de Tattersall o el sifaca sedós. D’aquest últim es calcula una població d’uns 300 individus. La situació dels lèmurs és tan dramàtica que un estudi de l’any 2012 va alertar que el 90% de les 103 espècies de lèmurs haurien d’estar a la Llista Vermella¹⁴. A més, 23 d’elles haurien d’estar qualificades com a espècies en Perill Crític d’Extinció, el nivell més alt d’amenaça.

Un indri (Indri indri). L’especie es troba en Perill Crític d’Extinció (Foto: Erik Pattel).

Un sifaca de Tattersall (Propithecus tattersalli). L’especie es troba en Perill Crític d’Extinció (Foto: Jeff Gibbs).

Durant aquest temps també s’ha observat un increment del comerç d’animals salvatges per servir com a mascotes exòtiques, afectant principalment a camaleons i tortugues¹⁵, encara que també s’ha intensificat el contraban de lèmurs¹⁶. De fet, un estudi de l’any 2015 va estimar que la xifra de lèmurs capturats en llibertat pel mercat de mascotes exòtiques podria arribar a la alarmant xifra de 28.000 exemplars en els últims 3 anys¹⁷.

Un lèmur de cua anellada (Lemur catta) en una gàbia per a mascotes. El seu contrabant per assortir el mercat de mascotes exòtiques està delmant la seva població (Foto: Importance of lemurs).

HI HA SOLUCIONS A LLARG TERMINI? 

Sempre hi ha solucions si hi ha voluntat. Aquí hi són algunes d’elles:

• Evitar la tala selectiva de palissandre hauria de ser la prioritat número 1 per reduir els danys col·laterals que genera. Des del 2011 les espècies malgaixes del gènere Dalbergia pertanyen a l’Apèndix 3 de CITES, que els hi otorga un major grau de protecció i regula el seu comerç. No obstant això, els controls segueixen sent ineficients i la fusta segueix sortint de Madagascar direcció als ports de la Xina. Al 2013, CITES va instar a la Xina a incrementar els controls en els seus ports, però res es va fer al respecte. Com assenyala aquest article de 2015 de The guardian¹⁸, la fusta il·legal procedent de Madagascar segueix entrant en ingents quantitats, ja que la legislació xinesa permet importar fusta sense exigir permisos d’exportació.
• Una monitorització efectiva del bosc per part d’observadors independents podria donar resultats. De fet, aquest sistema ja s’ha aplicat en països com Cambodja i Camerun, aconseguint bons resultats¹⁹.
• Un altre mètode per aconseguir donar caça als furtius podría ser el sistema, cada vegada més usat, de reconeixement de l’empremta dactilar. Ja ha estat usat en ivori confiscat per identificar quines poblacions d’elefants estan sent caçades, i ja s’ha aplicat recentment en fusta il·legal d’altres països²⁰.
• Per acabar, cal que tots i cada un de nosaltres evitem adquirir mascotes exòtiques procedents de Madagascar si no hi ha una certificació legal que ens indiqui que no els estem causant cap perjudici.

Amb totes aquestes solucions, l’augment de la conscienciació de la població i una major serietat internacional referent als problemes ambientals, és possible que encara hi hagi un raig d’esperança per a la vida salvatge de Madagascar.

REFERÈNCIES

1. http://www.marojejy.com/Intro_e.htm
2. Hobbes & Dolan (2008), p. 517
3. Okajima, Yasuhisa; Kumazawa, Yoshinori (15 July 2009). “Mitogenomic perspectives into iguanid phylogeny and biogeography: Gondwanan vicariance for the origin of Madagascan oplurines”.Gene(Elsevier) 441 (1–2): 28–35. doi:1016/j.gene.2008.06.011.PMID 18598742.
4. Conservation International (2007).“Madagascar and the Indian Ocean Islands”. Biodiversity Hotspots. Conservation International. Archived from the original on 24 August 2011. Retrieved 24 August 2011.
5. Callmander, Martin; et. al (2011). “The endemic and non-endemic vascular flora of Madagascar updated”. Plant Ecology and Evolution144 (2): 121–125. doi:5091/plecevo.2011.513. Archived from the original (PDF) on 11 February 2012. Retrieved 11 February 2012.
6. http://www.wildmadagascar.org/overview/FAQs/why_is_Madagascar_poor.html
7. http://allafrica.com/stories/201510070931.html
8. http://www.marojejy.com/Breves_e.htm
9. http://news.mongabay.com/2009/08/lessons-from-the-crisis-in-madagascar-an-interview-with-erik-patel/
10. http://newafricanmagazine.com/madagascar-a-new-political-crisis/
11. http://news.mongabay.com/2015/09/activist-arrested-while-illegal-loggers-chop-away-at-madagascars-forests/
12. http://news.mongabay.com/2009/12/major-international-banks-shipping-companies-and-consumers-play-key-role-in-madagascars-logging-crisis/
13. https://www.sciencedaily.com/releases/2010/05/100527141957.htm
14. http://www.bbc.com/news/science-environment-18825901
15. http://www.ecologiablog.com/post/4016/malasia-se-incauta-de-300-tortugas-en-peligro-de-extincion-procedentes-de-madagascar
16. http://news.mongabay.com/2009/03/conservation-groups-condemn-open-and-organized-plundering-of-madagascars-natural-resources/
17. http://journals.cambridge.org/action/displayAbstract;jsessionid=AC9F12B7B37BD27ED8538264F7A0B46B.journals?aid=10245472&fileId=S003060531400074X
18. http://www.theguardian.com/environment/2015/feb/16/rosewood-madagascar-china-illegal-rainforest
19. http://www.trocaire.org/sites/trocaire/files/resources/policy/2006-forest-monitoring.pdf
20. http://voices.nationalgeographic.com/2010/05/20/madagascar_logging_crisis/
21. Imagen de portada: Alexis Dittberner, n0mad.mu project.

Madagascar: a paradise in danger

The country is suffering a great social, political and ecological crisis which is threatening the survival of much of its biodiversity, unique in the world. Selective logging of Madagascar rosewood is causing a biological crisis unprecedented in the country. Lemurs, one of the most affected groups, are treading on thin ice.

INTRODUCTION

When the French botanist Jean-Henri Humbert set foot on the massif of Marojejy for the first time, in 1948, he was so astonished of what he saw that 7 years later he published Une merveille de la nature à Madagascar, a book which exalted the incredible biodiversity and pristine forests present in the region¹. The fact is that Marojejy is possibly the best example of the rich and varied fauna and flora that Madagascar holds and, hence, the best indicator to take notice when the island begins to show signs of collapse. Unfortunately, both the region and the whole of Madagascar live days of uncertainty, and the fear of the disappearance of this treasure is becoming more real day after day.

A silky sifaka (Propithecus candidus) in Marojejy (Photo: Simponafotsy, Creative Commons).

The fossa (Cryptoprocta ferox) is the largest carnivore in Madagascar, and endemic to the island (Photo: Becker1999).

Madagascar, the world’s fourth largest island, has an area of just over the Iberian Peninsula and contains a unique biological wealth. Despite its size and the relative proximity to the African continent, it has remained isolated from other continents since 80 million years ago, causing the local flora and wildlife have evolved independently from the rest. As a result, more than 90% of Madagascar’s species are considered unique in the world². A 90% of reptiles³, 60% of birds⁴ and 80% of the island flora⁵ are endemic, as well as some unique lineages of mammals such as lemurs and fossas. However, all are at imminent risk of extinction due to the events experienced in the country in the recent years.

Almost 80% of the original forest has already disappeared. A 90% of Madagascar’s endemic species live on the forest (Image: EOI).

CAUSES OF THE ECOLOGICAL CRISIS IN THE COUNTRY

Deforestation has been present on the island since its colonization by humans, approximately 2000 years ago. However, in recent years, the delicate political situation in the country has led to their forests to their limits. With an unprecedented population growth, an extreme poverty (one of the highest in the world ^{6, 7}) and a pressing political crisis, the nature of the island is helpless and besieged by multiple fronts. In addition to the traditional system of slash and burn deforestation, which allows local people to open forests to cultivate, it has appeared an unexpected player led by international companies. Selective logging of species of the genus Dalbergia (rosewood), rare in the forests and precious in the developed world due to its characteristic color and the strength of its wood, has become the main threat for the biodiversity of the island. It must be added, to the direct impact that involves the extraction of specific species of forest, resulting threats that can be even more damaging for the biodiversity, such as poaching, opening roads, habitat alteration, introduction of invasive species or intimidation of local populations by criminal organizations that manage the illegal exploitation⁸.

Rosewood illegal shipment in the Toamasina’s port, Madagascar (Photo: The Guardian).

Selective logging, present and endemic for decades, took a breather in 2000, thanks to its ban in National Parks. However, due to a deep political crisis occurred in 2009, which ended with a coup d’etat, the situation got out of hand, and criminal organizations took control, entering with impunity in the National Parks of the country⁹. Many of these National Parks are literally being swept away and looted, and they are nothing more than a mirage of what they were once. Despite the restoration of democracy in 2013¹⁰ and the promises of the elected president to end the “plague” that selective logging of rosewood was causing to the country¹¹, nothing is being done to fight against poaching.

Masoala logging camp, storing timber from Masoala National Park (Photo by Toby Smith, National Geographic).

WHICH COUNTRIES ARE BEHIND POACHING?

China is by far, the major importer of illegal timber from Madagascar. The main reasons are the growth of its middle class, which demands new furniture in line with their new standard of living, and the facilities granted by China due to its lax legislation on illegal timber¹². A considerable part of this wood is used to make furniture in the style of the Ming Dynasty, which can be sold for $ 20,000. As there is no control on the illegal timber entering to the country, it is impossible to trace their origin. That’s why, in many cases, furniture and musical instruments manufactured in Europe or North America have been made with some or all with illegal timber¹³.

French transport company (CMA CMG Delmas) loading illegal timber in Madagascar (Photo: Mongabay).

Factory processing rosewood timber (Photo by Erik Patel, National Geographic).

BIODIVERSITY IN DANGER

Due to the opening of roads to remove rosewood timber, lemurs and other native species have become the target of poachers. At the beginning of the political crisis of 2009, a huge amount of lemurs and other wildlife were hunted to feed the thousands of loggers who often live in the forest while carrying out the logging. However, later, a luxury market which involved lemurs emerged, supplying restaurants with its meal in the larger cities and selling them as a delicacy.

Silky sifakas and white head lemurs (Eulemur albifrons) hunted to be sold as food (Photo: Simponafotsy, Creative Commons).

Silky sifakas and white head lemurs (Eulemur albifrons) hunted to be sold as food (Photo: Marojejy Website).

A red-ruffed lemur (Varecia rubra), critically endangered, lies dead victim of poaching (Photo: Mongabay).

Although the amount of death lemurs at the hands of poachers is unknown, there are many species that are suffering the impact, many of them in serious danger of extinction like the indri lemur -the largest lemur alive-, the Tattersall’s sifaka or the silky sifaka. The latter, has just a population estimated of 300 individuals. The situation of lemurs is so dramatic that a study of 2012 warned that 90% of the 103 species of lemurs should be on the Red List¹⁴. In addition, 23 of them should be qualified as Critically Endangered, the highest threat level.

An indri (Indri indri). This specie is Critically Endangered (Photo: Erik Pattel).

A Tattersall’s sifaka (Propithecus tattersalli). This specie is Critically Endangered (Photo: Jeff Gibbs).

During this time it has also been an increase of trade of wild animals to serve as exotic pets, mainly affecting chameleons and turtles¹⁵, but has also been intensified the smuggling of lemurs¹⁶. In fact, a study of 2015 estimated that the number of lemurs captured in freedom for the exotic pet market could reach the creepy number of 28,000 in the last 3 years¹⁷.

A ring-tailed lemur (Lemur catta) in a pet cage. The smuggling to supply the exotic pet market is decimating its population (Photo: Importance of lemurs).

IS THERE ANY LONG TERM SOLUTION?

There is always a way to make things get better. Here there is some of them:

• Avoid selective logging of rosewood should be the number one priority to reduce the collateral damage it generates. Since 2011 the Malagasy species of the genus Dalbergia belong to CITES Appendix 3, granting them a greater degree of protection and regulating their trade. However, the controls remain inefficient and wood is coming from Madagascar towards the ports of China. In 2013, CITES urged China to increase controls in ports, but nothing was done about it. As indicated in this 2015 article of The guardian¹⁸, illegal timber from Madagascar continues entering in large amounts, because Chinese law allows importing timber without requiring export permits.
• Effective monitoring forest by independent observers could yield results. In fact, this system has already been implemented in countries such as Cambodia and Cameroon, achieving good results¹⁹.
• DNA fingerprinting is another method that it has recently been used on confiscated ivory to determine which populations of African elephants are being hunted. DNA testing has already been applied recently to track limber in other countries²⁰.
• Finally, it is necessary that each and every one of us avoid purchasing exotic pets from Madagascar if there is no legal certification that tells us we are not damaging them.

With all these solutions, an increase of public awareness and a greater international responsability regarding environmental problems, it may still has a glimmer of hope for wildlife in Madagascar.

REFERENCES

1. http://www.marojejy.com/Intro_e.htm
2. Hobbes & Dolan (2008), p. 517
3. Okajima, Yasuhisa; Kumazawa, Yoshinori (15 July 2009). “Mitogenomic perspectives into iguanid phylogeny and biogeography: Gondwanan vicariance for the origin of Madagascan oplurines”.Gene(Elsevier) 441 (1–2): 28–35. doi:1016/j.gene.2008.06.011.PMID 18598742.
4. Conservation International (2007).“Madagascar and the Indian Ocean Islands”. Biodiversity Hotspots. Conservation International. Archived from the original on 24 August 2011. Retrieved 24 August 2011.
5. Callmander, Martin; et. al (2011). “The endemic and non-endemic vascular flora of Madagascar updated”. Plant Ecology and Evolution144 (2): 121–125. doi:5091/plecevo.2011.513. Archived from the original (PDF) on 11 February 2012. Retrieved 11 February 2012.
6. http://www.wildmadagascar.org/overview/FAQs/why_is_Madagascar_poor.html
7. http://allafrica.com/stories/201510070931.html
8. http://www.marojejy.com/Breves_e.htm
9. http://news.mongabay.com/2009/08/lessons-from-the-crisis-in-madagascar-an-interview-with-erik-patel/
10. http://newafricanmagazine.com/madagascar-a-new-political-crisis/
11. http://news.mongabay.com/2015/09/activist-arrested-while-illegal-loggers-chop-away-at-madagascars-forests/
12. http://news.mongabay.com/2009/12/major-international-banks-shipping-companies-and-consumers-play-key-role-in-madagascars-logging-crisis/
13. https://www.sciencedaily.com/releases/2010/05/100527141957.htm
14. http://www.bbc.com/news/science-environment-18825901
15. http://www.ecologiablog.com/post/4016/malasia-se-incauta-de-300-tortugas-en-peligro-de-extincion-procedentes-de-madagascar
16. http://news.mongabay.com/2009/03/conservation-groups-condemn-open-and-organized-plundering-of-madagascars-natural-resources/
17. http://journals.cambridge.org/action/displayAbstract;jsessionid=AC9F12B7B37BD27ED8538264F7A0B46B.journals?aid=10245472&fileId=S003060531400074X
18. http://www.theguardian.com/environment/2015/feb/16/rosewood-madagascar-china-illegal-rainforest
19. http://www.trocaire.org/sites/trocaire/files/resources/policy/2006-forest-monitoring.pdf
20. http://voices.nationalgeographic.com/2010/05/20/madagascar_logging_crisis/
21. Imagen de portada: Alexis Dittberner, n0mad.mu project.

Madagascar: un paraíso en peligro

La crisis social, política y ecológica en la que vive sumido el país amenaza la supervivencia de gran parte de su biodiversidad, única en el mundo. La tala selectiva del palo rosa de Madagascar está provocando una crisis biológica sin precedentes en el país. Los lémures, uno de los grupos más afectados, se encuentran en la cuerda floja.

INTRODUCCIÓN

Cuando el botánico francés Jean-Henri Humbert pisó por primera vez el macizo de Marojejy, en el año 1948, quedó tan maravillado por lo que vio, que 7 años después publicó Une merveille de la nature à Madagascar, un libro que ensalzaba la increíble biodiversidad y los prístinos bosques presentes en la región¹. Y es que Marojejy es, posiblemente, el mayor exponente de la rica y variada fauna y flora que atesora Madagascar y, a la vez, el mejor indicador al que acudir cuando la isla empieza a dar síntomas de colapso. Desgraciadamente, tanto la región como el conjunto de Madagascar viven días de incertidumbre, y el temor a que este tesoro desaparezca es cada día más real.

Un sifaca sedoso (Propithecus candidus) en Marojejy (Foto: Simponafotsy, Creative Commons).

El fosa (Cryptoprocta ferox) es el carnívoro más importante de Madagascar, y endémico de la isla (Foto: Becker1999).

Madagascar, la cuarta isla más grande del mundo, cuenta con una superficie algo superior a la Península Ibérica, y goza de una riqueza biológica única. A pesar de su tamaño y a la relativa cercanía al continente africano, se ha mantenido aislada del resto de continentes desde hace 80 millones de años, provocando que la flora y la fauna locales hayan evolucionado de forma independiente al resto. Como resultado, más del 90% de las especies de Madagascar se consideran únicas en el mundo². El 90% de los reptiles³,  el 60% de las aves⁴ y el 80% de la flora⁵ de la isla son endémicos, así como algunos linajes de mamíferos únicos, como el de los lémures y el de los fosas. No obstante, todos ellos corren un riesgo inminente de desaparición debido a los acontecimientos vividos en el país en los últimos años.

Un 80% del bosque original ha desaparecido. El 90% de los endemismos de Madagascar vive en los bosques (Imagen: EOI).

CAUSAS DE LA CRISIS BIOLÓGICA QUE VIVE EL PAÍS

La deforestación ha estado presente en la isla desde su colonización por los humanos, hace unos 2000 años. No obstante, en los últimos años, la delicada situación política que vive el país ha llevado a sus bosques a una situación límite. Con un crecimiento de la población sin precedentes, una pobreza extrema (una de las más altas del mundo^{6, 7}) y una crisis política acuciante, la naturaleza de la isla se encuentra desamparada y asediada por múltiples frentes. Al sistema de deforestación tradicional de tala y quema (slash and burn), que permite abrir los bosques para su cultivo, ha aparecido un actor inesperado dirigido por empresas internacionales. La tala selectiva de las especies del género Dalbergia (conocidas en el mundo anglosajón como rosewood), raras dentro del bosque y preciadas en el mundo desarrollado debido a su característico color y a la fortaleza de su madera, se ha convertido en la principal amenaza para la biodiversidad de la isla. Al impacto per se que comporta la extracción de especies concretas del bosque, se añaden amenazas derivadas que pueden ser incluso más perjudiciales, como son la caza furtiva, apertura de caminos, alteración del hábitat, introducción de especies invasoras o la intimidación de las poblaciones locales por parte de las organizaciones criminales que gestionan la explotación ilegal⁸. 

Cargamento de palo rosa ilegal en el Puerto de Toamasina, Madagascar (Foto: The Guardian).

La tala selectiva, presente y endémica desde hace décadas, dio un respiro en el año 2000, gracias a su prohibición en parques nacionales. No obstante, a raíz de la profunda crisis política de Madagascar del año 2009, que culminó con un golpe de estado, la situación se descontroló, y las organizaciones criminales tomaron el control, entrando con total impunidad en los parques nacionales del país⁹. Muchos de estos parques nacionales están siendo literalmente barridos y saqueados, y no son más que un espejismo de lo que fueron. A pesar de la restauración de la democracia en 2013¹⁰ y de las promesas de su presidente electo de acabar con la “plaga” -según sus propias palabras- que estaba suponiendo la tala selectiva de palo rosa en el país¹¹, nada se está haciendo para combatir a los furtivos.

Campamento maderero de Masoala, almacenando madera del parque nacional de Masoala (Foto de Toby Smith, National Geographic).

¿QUÉ PAÍSES ESTÁN DETRÁS DEL FURTIVISMO?

China es, de lejos, el importador mayoritario de la madera ilegal procedente de Madagascar. Las principales razones son el crecimiento de su clase media, que demanda mobiliario nuevo acorde con su nuevo nivel de vida, y las facilidades que concede China debido a su laxa legislación referente a la madera ilegal¹². Una parte considerable de esta madera es utilizada para confeccionar muebles al estilo de la dinastía Ming, que llegan a alcanzar los 20.000 dólares.  Al no haber control acerca de la madera ilegal que entra en el país, es imposible seguir el rastro de su procedencia. Es por eso que, en muchos casos, mobiliario e instrumentos musicales fabricados en Europa o América del Norte han sido elaborados con parte o la totalidad de madera ilegal¹³.

Empresa de transportes francesa (CMA CMG Delmas) cargando madera ilegal en Madagascar (Foto: Mongabay).

Fábrica de tratamiento de la madera de palo rosa (Foto de Erik Patel, National Geographic).

BIODIVERSIDAD EN PELIGRO

Debido a la apertura de caminos para extraer la madera de palo rosa, los lémures y otras especies autóctonas se han convertido en el blanco de los cazadores furtivos. Al inicio de la crisis política del año 2009, una cantidad descomunal de lémures y otros animales salvajes fueron cazados para alimentación por los miles de madereros que suelen vivir en el bosque mientras se lleva a cabo la tala. No obstante, más adelante surgió un mercado de lujo entorno a los lémures, surtiendo a los restaurantes de las ciudades más grandes y vendiéndolos como un manjar.

Sifacas sedosos y lémures de cabeza blanca (Eulemur albifrons) cazados para ser vendidos como comida  (Foto: Simponafotsy, Creative Commons).

Sifacas sedosos y lémures de cabeza blanca (Eulemur albifrons) cazados para ser vendidos como comida (Foto: Marojejy Website).

Un lémur rufo rojo (Varecia rubra), en peligro crítico de extinción, yace muerto víctima de la caza furtiva (Foto: Mongabay).

Aunque la cifra de lémures muertos a manos de los furtivos es desconocida, hay numerosas especies que están sufriendo las consecuencias, muchas en grave peligro de extinción como el indri –el lémur más grande que existe- , el sifaca de Tattersall o el sifaca sedoso. De este último se calcula una población de unos 300 individuos. La situación de los lémures es tan dramática que un estudio del año 2012 alertó de que el 90% de las 103 especies de lémures deberían estar en la Lista Roja¹⁴. Además, 23 de ellas deberían estar calificadas como especies en Peligro Crítico de Extinción, el nivel más alto de amenaza.

Un indri (Indri indri). La especie se encuentra en Peligro Crítico de Extinción (Foto: Erik Pattel).

Un sifaca de Tattersall (Propithecus tattersalli). La especie se encuentra en Peligro Crítico de extinción (Foto: Jeff Gibbs).

Durante este tiempo también se ha observado un incremento del comercio de animales salvajes para servir como mascotas exóticas, afectando principalmente a camaleones y tortugas¹⁵, aunque también se ha intensificado el contrabando de lémures¹⁶. De hecho, un estudio del año 2015 estimó que la cifra de lémures capturados en libertad para el mercado de mascotas exóticas podría alcanzar la espeluznante cifra de 28.000 ejemplares en los últimos 3 años¹⁷.

Un lémur de cola anillada (Lemur catta) en una jaula para mascotas. Su contrabando para surtir el mercado de mascotas exóticas está diezmando su población (Foto: Importance of lemurs).

¿HAY SOLUCIONES A LARGO PLAZO?

Siempre hay soluciones si hay voluntad. Aquí hay algunas de ellas:

• Evitar la tala selectiva del palo rosa debería ser la prioridad número 1 para reducir los daños colaterales que genera. Desde 2011 las especies malgaches del género Dalbergia pertenecen al Apéndice 3 de CITES, otorgándoles un mayor grado de protección y regulando su comercio. Sin embargo, los controles siguen siendo ineficientes y la madera sigue saliendo de Madagascar dirección a los puertos de China. En 2013, CITES instó a China a incrementar los controles en sus puertos, pero nada se hizo al respecto. Como señala este artículo de 2015 de The guardian¹⁸, la madera ilegal procedente de Madagascar sigue entrando en ingentes cantidades, ya que la legislación china permite importar madera sin exigir permisos de exportación.
• Una monitorización efectiva del bosque por parte de observadores independientes podría dar resultados. De hecho, este sistema ya se ha aplicado en países como Camboya y Camerún, logrando buenos resultados¹⁹.
• Otro método para conseguir dar caza a los furtivos sería el sistema, cada vez más usado, de reconocimiento de la huella dactilar. Ya ha sido usado en marfil confiscado para identificar que poblaciones de elefantes están siendo cazadas, y ya se ha aplicado recientemente en madera ilegal de otros países²⁰.
• Para acabar, es necesario que todos y cada uno de nosotros evitemos adquirir mascotas exóticas procedentes de Madagascar si no hay una certificación legal que nos indique que no les estamos causando ningún perjuicio.

Con todas estas soluciones, el aumento de la concienciación de la población y una mayor seriedad internacional referente a problemas ambientales, es posible que aún haya un rayo de esperanza para la vida salvaje en Madagascar.

REFERENCIAS

1. http://www.marojejy.com/Intro_e.htm
2. Hobbes & Dolan (2008), p. 517
3. Okajima, Yasuhisa; Kumazawa, Yoshinori (15 July 2009). “Mitogenomic perspectives into iguanid phylogeny and biogeography: Gondwanan vicariance for the origin of Madagascan oplurines”.Gene(Elsevier) 441 (1–2): 28–35. doi:1016/j.gene.2008.06.011.PMID 18598742.
4. Conservation International (2007).“Madagascar and the Indian Ocean Islands”. Biodiversity Hotspots. Conservation International. Archived from the original on 24 August 2011. Retrieved 24 August 2011.
5. Callmander, Martin; et. al (2011). “The endemic and non-endemic vascular flora of Madagascar updated”. Plant Ecology and Evolution144 (2): 121–125. doi:5091/plecevo.2011.513. Archived from the original (PDF) on 11 February 2012. Retrieved 11 February 2012.
6. http://www.wildmadagascar.org/overview/FAQs/why_is_Madagascar_poor.html
7. http://allafrica.com/stories/201510070931.html
8. http://www.marojejy.com/Breves_e.htm
9. http://news.mongabay.com/2009/08/lessons-from-the-crisis-in-madagascar-an-interview-with-erik-patel/
10. http://newafricanmagazine.com/madagascar-a-new-political-crisis/
11. http://news.mongabay.com/2015/09/activist-arrested-while-illegal-loggers-chop-away-at-madagascars-forests/
12. http://news.mongabay.com/2009/12/major-international-banks-shipping-companies-and-consumers-play-key-role-in-madagascars-logging-crisis/
13. https://www.sciencedaily.com/releases/2010/05/100527141957.htm
14. http://www.bbc.com/news/science-environment-18825901
15. http://www.ecologiablog.com/post/4016/malasia-se-incauta-de-300-tortugas-en-peligro-de-extincion-procedentes-de-madagascar
16. http://news.mongabay.com/2009/03/conservation-groups-condemn-open-and-organized-plundering-of-madagascars-natural-resources/
17. http://journals.cambridge.org/action/displayAbstract;jsessionid=AC9F12B7B37BD27ED8538264F7A0B46B.journals?aid=10245472&fileId=S003060531400074X
18. http://www.theguardian.com/environment/2015/feb/16/rosewood-madagascar-china-illegal-rainforest
19. http://www.trocaire.org/sites/trocaire/files/resources/policy/2006-forest-monitoring.pdf
20. http://voices.nationalgeographic.com/2010/05/20/madagascar_logging_crisis/
21. Imagen de portada: Alexis Dittberner, n0mad.mu project.