Arxiu d'etiquetes: mireia olivé

Are you thinking about a PhD? The experience of primatologist Mireia Olivé

If you are studying biology maybe you are thinking to continue working in a doctor’s degree. Is it worth it? How much time and effort will you have to dedicate? Know firsthand the experience of writing a thesis and getting a doctor’s degree with this interview with primatologist Mireia Olivé.

THE INTEREST IN PRIMATOLOGY

  • Mireia, thanks to dedicate your time to All You Need Is Biology to share your experience. Let’s start from the beginning: when did you know you wanted to study biology? Why did you choose this degree and not another?

The thing is that the choice was not easy because I have always liked a lot of things and it was difficult to decide. To choose the degree, one of the criteria I took into account was that the field should open doors for a future projects (in a professional way), enabling me to be more interdisciplinary. What finally did tip the scales was the emotional part: it was really motivating to know that, someday, I might know things that I always wondered (in the field of primates, especially).

  • Why did you do a PhD? Did you have a professional future in mind, the opportunity arose without thinking about it..?

It’s funny that I really undertook a doctoral thesis because I had never thought about it. While some friends of mine had no doubts about conducting research, I was involved in other projects that weren’t related to research and I didn’t have in mind taking a PhD. Actually, it was a proposal of my academic mentor from the  Master’s degree in Cognition and Evolution of Primates I had already done. After considering it (and knowing that I could continue working in my other projects), I accepted.

  • On what topic was your thesis? What research did you carry out?

My thesis studied the relationship between hierarchy and grooming in a group of Barbary macaques (Macaca sylvanus). To integrate these two concepts and see how interrelated, the research was focused on several aspects:

  • First; bibliographic, regarding the hierarchy and grooming.
  • Second; on computer models and simulation (I belong to GCAI –Group of Adaptive Behaviour and Interaction-, which studies adaptive behaviour and computational psychology).
  • Third; empirical, observing individuals in a group of macaques.
groomig, macacos de Berbería, macaco de barbería, macaco de Gibraltar, mona rabona
Barbary macaques during grooming. Photo: Mireia Olivé Obradors

WORKING IN THE FIELD

  • Let’s talk about the empirical aspects: in what area did you take out your observations?

The empirical part was a bit difficult to start because we struggled to find a group that was representative enough, since it had to have a minimum of individuals of each gender and age class, and from a particular family of primates. Finally, after several failed attempts (we had already begun observing a group but we had to stop because there were problems with the animals), we chose a group of a French park near Poitiers called La Vallée des Singes, where the Barbary macaques group met all the requirements we had set. In addition, it was a semi-captivity group, which provided many advantages over other options we had already considered.

Barbary macaques on trees at La Vallée des Singes in spring. Photo: Mireia Olivé Obradors
  • So you had to do some research abroad. How do you evaluate the experience?

It was a very interesting experience that allowed me to meet students, technicians and professionals of the “animalier” sector and in the primatology field, to expand the circle of friends and to improve my level of foreign languages

  • Working in the field was very hard?

The fieldwork was very intense, because I wanted to take advantage of my time collecting as much data as I could (even considering further research to develop at the end of the PhD). Going out to observe animals is a task that requires a lot of perseverance and dedication: once the dynamics is established, observations must be maintained in all conditions. This means it had to be done even if it rains; the temperature is below 4° C; on weekdays and on weekends, and at any time of day. The empirical part, however, was the best of the PhD.

El paisaje y las condiciones de observación durante el invierno eran totalmente diferentes. Foto: Mireia Olivé Obradors
The scenery and observing conditions during the winter were totally different. Photo: Mireia Olivé Obradors

 

  • Did you experienced fear at some time?

Usually the sessions were quiet, but twice went pretty scary. The place where the observations were made was directly on the territory of macaques, an extension of 3.3 hectares of forest where the animals were circulating freely. At peak times park staff checked that everything was in order, but I could be on the other side of the territory and I often did not see anyone all day. In the group there were several juvenile females, eager to play and challenging me.

Algunos integrantes del grupo de macacos objeto del estudio. Foto: Mireia Olivé Obradors
Some members of the group of macaques under study. Photo: Mireia Olivé Obradors

Once, I was surrounded by the group of the four youngest females. They approached me and stretched my clothes. I was a bit scared (it was an aggressive way to play). The situation was complex, because at that time I had already been more or less accepted by the group as an observer and I could be quite close to animal. I frightened them to let me go, not only I risked to lose that confidence, and consequently the ability to observe their behavior closely, but at the same time, the group would have attacked me to help the youngest without hesitating (adults are very strong and have very long fangs).

La observación en el hábitat de los animales tiene sus riesgos: hay que conocer perfectamente las pautas de actuación en caso de peligro. Foto: Mireia Olivé Obradors
The observation in the habitat of the animals has its risks: you have to be familiar with the guidelines for action in case of danger. Photo: Mireia Olivé Obradors

TIPS ON PhD

  • Dedication is very big, is it possible to combine the PhD with a job? Can you give an idea to future students how much is the workload?

The workload is heavy, either combining the PhD with a job (which was my case) or doing the thesis exclusively, and perseverance to move forward is necessary. For me it was important not to stop working and continue participating in other projects that were not related to research, so I assumed it would take longer to finish my PhD. Being focused was important to continue working on all fronts

Ejemplo de una sola página de la libreta de campo de Mireia. Después, todos estos datos hay que analizarlas en el momento de redacción de la tesis. Foto: Mireia Olivé Obradors
Example of one page of Mireia’s field notebook. After, all these data must be analyzed at the time of writing of the thesis. Photo: Mireia Olivé Obradors

In that time I got home from work between 5 p.m. and 6 p.m., and then I began to work (either reading articles, studying, writing or doing calculations) until 9-10 p.m. and at weekends I spent between 4 and 6 hours a day. Friends, who worked doing exclusively the thesis at the University, spent about 8 hours every day, Monday through Friday, but this schedules also depended on the stage where they were (the final stage of drafting is far more intense).

  • But it also has its positive side, right?

Of course you have good times! First, you research a topic you are passionate about and you do some discoveries. In addition, you learn, firsthand, what it means to do research, what involves (organization, hypotheses, results).
You also know a lot of people who share the same interests and motivation, and you’re aware of everything happening in your field. You are so up to date and discovering so much about the subject that it ends up being you the one who knows the most: it’s your topic!

Mireia durante la observación del grupo de macacos. Foto: Mireia Olivé Obradors
Mireia during the observation of the macaques group. The empirical part of the study is the best. Photo: Mireia Olivé Obradors
  • Did you ever think about quitting? Why?

Yes. As I said before, it is a long and intense process. In addition, research often do not turn out the results you expect, and you have to go redirecting the situation, raising new hypotheses or approaching it from different points of view. At that moment you have to be able to look a little further: either to the beginning and see where you were and where you are at the time, or trying to see where you go, what you want to end up discovering.

So this is why it is important that you like what you investigate, because it is easy not to get involved and giving up.

  • What encouraged you to go on?

I want to add that beyond this personal motivation, support from family and friends is very important: they are who cheer you up, who encourage you again and again and will continue to encourage you, and when you have hard times, they convince you that your work worths it, and that you  must continue working to go on.

  • Would you repeat the experience?

Yes, I think I would do a PhD again. However, thanks to the experience, I would look at the issue differently, both the thesis content and the personal approach.

  • Finally, can you give some tips to people who want to do a PhD?

I would suggest them to change to another University (different from the one where they have studied the Bachelor’s or Master’s Degree) because it is very interesting to know other ways to work and focus research.

In addition, it is important to choose a topic that really motivates you. During the thesis there are moments of discouragement, when you want to throw it all away (it is inevitable, because it is a task of continuous effort and quite long) but if the subject excites you, it is easier to find energy to continue.

  • Your thesis seems very interesting,  can you give us a link to the publication?

One of the conclusions of my thesis has been the development of indicators that provide insight into the status of a group of Barbary macaques, which may facilitate possible interventions (reintroduction in the natural habitat, migration of individuals).

In this link you can read the summary of the thesis and download it.

Macacos de Berbería. Foto: Mireia Olivé Obradors
Barbary macaques. Photo: Mireia Olivé Obradors

 

Mireia, thank you very much for your time and experience, which will be for sure a good guidance for future researchers.

Thanks to you for giving me the opportunity to publicize the importance of scientific research.

MIREIA QUEROL ALL YOU NEED IS BIOLOGY

¿Pensando en un doctorado? La experiencia de la primatóloga Mireia Olivé

Si estás estudiando biología u otros estudios superiores, en algún momento quizás te planteas continuarlos con un doctorado. ¿Vale la pena? ¿Cuánto tiempo y esfuerzo deberás dedicar? Conoce de primera mano la experiencia de escribir una tesis y doctorarse con esta entrevista a la primatóloga Mireia Olivé.

EL INTERÉS POR LA PRIMATOLOGÍA

  • Mireia, gracias por dedicar tu tiempo a All You Need Is Biology para compartir tu experiencia. Empecemos por los inicios: ¿cuándo supiste que querías estudiar biología? ¿Por qué elegiste esta carrera y no otra?

La verdad es que la elección no fue nada fácil porque siempre me han gustado muchas cosas y me costó decidirme. Para escoger la carrera, uno de los criterios que seguí fue pensar qué campo me abriría más puertas, lo que me permitiría ser más interdisciplinar. Lo que también terminó de decantar la balanza fue la parte emocional: me motivaba mucho saber que, algún día, podría saber cosas que siempre me había preguntado (en el ámbito de los primates, especialmente).

  • ¿Por qué hiciste un doctorado? ¿Tenías algún futuro profesional en mente, surgió la oportunidad sin tenerlo meditado…?

Es curioso que acabara haciendo el doctorado porque no lo había pensado nunca. Algunos compañeros de la Universidad tenían clarísimo que se dedicarían a hacer investigación, pero yo estaba participando en otros proyectos que no estaban relacionados con la investigación y no lo había tenido en cuenta. Me lo propuso el tutor de mi trabajo del Máster en Cognición y Evolución de Primates, y tras valorarlo mucho (y de saber que podría seguir compaginándolo con los otros proyectos) acepté la propuesta.

  • ¿Sobre qué temática es el doctorado que hiciste? ¿Qué investigaciones llevaste a cabo?

Mi doctorado estudiaba la relación entre la jerarquía y el grooming en un grupo de macacos de Berbería (Macaca sylvanus). Para integrar estos dos conceptos y ver cómo interrelacionaban, la investigación tuvo varias vertientes:

  • Una primera, de tipo bibliográfico, sobre la jerarquía y el grooming.
  • Una segunda sobre los modelos computacionales y la simulación (pertenezco al GCAI –Grupo de Conducta Adaptativa e Interacción-, que estudia la conducta adaptativa y la psicología computacional).
  • Una tercera, empírica sobre el terreno, observando los individuos del grupo de macacos.
groomig, macacos de Berbería, macaco de barbería, macaco de Gibraltar, mona rabona
Macacos de Berbería durante el grooming. Foto: Mireia Olivé Obradors

EL TRABAJO DE CAMPO

  • Hablemos ahora sobre la vertiente empírica: ¿en qué zona llevaste a cabo tus observaciones? 

La parte empírica fue un poco complicada de iniciar porque nos costaba encontrar un grupo que fuera suficientemente representativo, ya que tenía que tener un mínimo de individuos de cada género y clase de edad, y tenía que ser de una familia de primates determinada. Finalmente, y después de algunos intentos fallidos (ya habíamos comenzado la observación de un grupo pero la tuvimos que parar porque hubo problemas con los individuos), escogimos un grupo de un parque francés cerca de Poitiers que se llama La Vallée des Singes, donde el grupo de macacos de Berbería cumplía todos los requisitos que habíamos establecido. Además, el grupo estaba en condiciones de semilibertad, y esto nos ofrecía muchas ventajas respecto a otras opciones que habíamos considerado.

Macacos de Berbería sobre los árboles de La Vallée des Singes en primavera. Foto: Mireia Olivé Obradors
  • Así que tuviste que hacer parte de la investigación en el extranjero. ¿Cómo valoras la experiencia?

Fue una experiencia muy interesante que me permitió conocer a estudiantes, técnicos y profesionales del sector “animalier ” (no se si animalístico es una buena traducción) y del campo de la primatología, ampliar el círculo de amigos y mejorar el nivel de lenguas extranjeras.

  • ¿Era duro el trabajo de campo?

El trabajo de campo fue muy intenso, porque quise aprovechar mi estancia para recoger tantos datos como pudiera (incluso, pensando en posteriores investigaciones para desarrollar al finalizar el doctorado). Salir a observar a los animales es una tarea que requiere mucha constancia y dedicación: una vez establecida la dinámica de las observaciones hay que mantenerla en todo tipo de condiciones. Esto quiere decir que iba a hacer registros tanto si llovía, como si la temperatura era inferior a 4ºC, en días laborables y en fin de semana, y en cualquier momento del día. La parte empírica, sin embargo, fue la mejor de todo el estudio.

El paisaje y las condiciones de observación durante el invierno eran totalmente diferentes. Foto: Mireia Olivé Obradors
El paisaje y las condiciones de observación durante el invierno eran totalmente diferentes. Foto: Mireia Olivé Obradors

 

  • ¿Pasaste miedo en algún momento?

Habitualmente las sesiones eran tranquilas, pero en dos ocasiones pasé bastante miedo. El lugar donde hacía las observaciones era directamente sobre el territorio de los macacos, una extensión de 3’3 hectáreas de bosque por donde los animales circulaban libremente. En momentos puntuales había personal del parque que pasaba a controlar que todo estuviera en orden, pero yo podía estar en la otra punta del territorio y, a menudo, no veía a nadie en todo el día. En el grupo había varias hembras juveniles, con muchas ganas de jugar y de ponerme a prueba.

Algunos integrantes del grupo de macacos objeto del estudio. Foto: Mireia Olivé Obradors
Algunos integrantes del grupo de macacos objeto del estudio. Foto: Mireia Olivé Obradors

Una de las veces en las que sufrí un poco fue cuando el grupo de las cuatro hembras más jóvenes me rodearon, se me acercaban y me estiraban la ropa (era una manera de jugar un poco agresiva). La situación era complicada porque en ese momento yo ya había sido más o menos aceptada por el grupo como observadora y me podía acercar bastante a los animales, pero si las asustaba para que me dejaran marchar no sólo me arriesgaba a perder esa confianza y, consecuentemente, la capacidad de observar sus conductas de cerca, sino también porque que los adultos las hubieran venido a ayudar (y los adultos tienen mucha fuerza y ​​unos colmillos muy largos) y me habrían atacado (no se lo hubieran pensado dos veces).

La observación en el hábitat de los animales tiene sus riesgos: hay que conocer perfectamente las pautas de actuación en caso de peligro. Foto: Mireia Olivé Obradors
El observación en el hábitat de los animales tiene sus riesgos: hay que conocer perfectamente las pautas de actuación en caso de peligro. Foto: Mireia Olivé Obradors

CONSEJOS PRÁCTICOS SOBRE EL DOCTORADO

  • La dedicación es muy grande, ¿es posible compaginar el doctorado con un trabajo? ¿Puedes dar una idea a futuros estudiantes de lo que supone la carga de trabajo?

Tanto si compaginas el doctorado con un trabajo como si haces la tesis de manera exclusiva, la carga es considerable y es necesaria mucha constancia para poder ir avanzando. Para mí era importante no dejar de trabajar e ir participando en otros proyectos que no eran de investigación, por lo que asumí que tardaría más en terminar el doctorado. Estar mentalizada era importante para poder seguir trabajando en todos los frentes abiertos.

Ejemplo de una sola página de la libreta de campo de Mireia. Después, todos estos datos hay que analizarlas en el momento de redacción de la tesis. Foto: Mireia Olivé Obradors
Ejemplo de una sola página de la libreta de campo de Mireia. Después, todos estos datos hay que analizarlos en el momento de redacción de la tesis. Foto: Mireia Olivé Obradors

En mi caso, durante la mayor parte del doctorado hice un horario laboral que me permitía estar en casa entre las 17h y las 18h, y entonces me ponía a trabajar (ya fuera leyendo artículos, estudiando, redactando o haciendo cálculos) hasta las 21h o las 22h, y los fines de semana dedicaba entre 4 y 6 horas diarias . Los amigos que trabajaban haciendo la tesis en la universidad destinaban unas 8 horas cada día , de lunes a viernes, aunque también dependía de la etapa en que se encontraran (la etapa final de redacción es bastante más intensa).

  • Pero también tiene su parte positiva, ¿no?

¡Por supuesto que tiene cosas buenas! Para empezar, investigas un tema que te apasiona y te intriga y en haces algún descubrimiento. Además, aprendes, de primera mano, lo que significa hacer investigación, qué supone (organización, hipótesis , resultados, etc.).

También conoces un montón de gente que comparte los mismos intereses y motivación que tú y estás a la última de todo lo que ocurre en el tu campo. Tanto a la última y descubriendo tantas cosas sobre el tema, que acabas siendo el que más sabe: ¡es tu tema!

Mireia durante la observación del grupo de macacos. Foto: Mireia Olivé Obradors
Mireia durante la observación del grupo de macacos. La parte empírica es la mejor del estudio. Foto: Mireia Olivé Obradors
  • ¿Pensaste en dejarlo alguna vez? ¿Por qué?

Sí, como decía antes, es un proceso largo e intenso. Además, en investigación a menudo no salen los resultados que esperas, y hay que ir reconduciendo la situación, planteándose nuevas hipótesis o enfocándolo desde diferentes puntos de vista… En estos momentos hay que ser capaz de mirar un poco más allá: o bien hacia los inicios y ver desde donde salías y donde estás en ese momento, o bien intentar ver hacia dónde vas, lo que quieres acabar descubriendo…

Por eso es importante que te guste lo que investigas, porque sino es fácil no implicarse y acabar desistiendo.

  • ¿Qué te animó a seguir?

Quiero añadir que, además de esta motivación personal, el apoyo de familia y amigos es muy importante: son los que te animan, te vuelven a animar y te siguen animando, y cuando estás en un momento bajo te convencen de que lo que haces vale la pena, y que hay que seguir trabajando.

  • ¿Lo volverías a hacer?

Creo que sí, que volvería a hacer un doctorado. Eso sí, ahora, gracias a la experiencia, tanto el planteamiento de la tesis como el personal serían muy diferentes.

  • Para finalizar, ¿puedes dar alguna recomendación para personas que quieran hacer un doctorado?

Lo que les recomendaría es que, si pueden, cambien de universidad porque es muy interesante conocer otras maneras de trabajar y de enfocar la investigación.

También les diría que escojan un tema que realmente les motive: durante el doctorado hay momentos de desánimo, en que tienes ganas de mandarlo todo a paseo (es inevitable, porque es una tarea de esfuerzo continuo y bastante largo) pero si el tema te ilusiona, es más fácil encontrar energía para continuar.

  • Tu tesis suena muy interesante, ¿nos puedes facilitar un enlace a la publicación?

Una de las conclusiones de mi tesis ha sido la elaboración de unos indicadores que permiten conocer el estado de un grupo de macacos de Berbería, lo que puede facilitar las posibles intervenciones (reintroducción en el hábitat natural, migraciones de individuos…).

En este vínculo se puede leer el resumen de la tesis y descargarla.

Macacos de Berbería. Foto: Mireia Olivé Obradors
Macacos de Berbería. Foto: Mireia Olivé Obradors

Mireia, muchas gracias por tu tiempo y experiencia, que seguro será una buena orientación para los futuros investigadores.

Gracias a vosotros por ofrecerme la oportunidad de divulgar la importancia de la investigación científica.

Mireia Querol Rovira

Pensant en un doctorat? L’experiència de la primatòloga Mireia Olivé

Si estàs estudiant biologia o altres estudis superiors, en algun moment potser et planteges continuar-los amb un doctorat. Val la pena? Quant temps i esforç hi hauràs de dedicar? Coneix de primera mà l’experiència d’escriure una tesi i doctorar-se amb aquesta entrevista a la primatòloga Mireia Olivé.

L’INTERÈS PER LA PRIMATOLOGIA

  • Mireia, gràcies per dedicar el teu temps a All You Need Is Biology per compartir la teva experiència. Comencem pels inicis: quan vas saber que volies estudiar biologia? Per què vas escollir aquesta carrera i no una altra?

La veritat és que l’elecció no va ser gens fàcil perquè sempre m’han agradat moltes coses i em va costar decidir-me. Per escollir la carrera, un dels criteris que vaig seguir va ser pensar quin camp m’obriria més portes, el que em permetria ser més interdisciplinar. El que també va acabar de decantar la balança va ser la part emocional: em motivava molt saber que, algun dia, podria saber coses que sempre m’havia preguntat (en l’àmbit dels primats, especialment).

  • Per què vas fer un doctorat? Tenies algun futur professional en ment, va sorgir la oportunitat sense tenir-ho meditat…?

És ben curiós que acabés fent el doctorat perquè no hi havia pensat mai. Alguns companys de la Universitat tenien claríssim que es dedicarien a fer recerca, però jo estava participant en altres projectes que no estaven relacionats amb la investigació i no ho havia tingut mai en compte. M’ho va proposar el tutor del meu treball del Màster en Cognició i Evolució de Primats, i després de valorar-ho molt (i de saber que podria seguir compaginant-ho amb els altres projectes) vaig acceptar la proposta.

  • Sobre quina temàtica és el doctorat que vas fer? Quines investigacions vas dur a terme?

El meu doctorat estudiava la relació entre la jerarquia i el grooming en un grup de macacos de Barbaria (Macaca sylvanus). Per a integrar aquests dos conceptes i veure com s’interrelacionaven, la investigació va tenir diverses vessants:

  • Una primera, de tipus bibliogràfic, sobre la jerarquia i el grooming.
  • Una segona sobre els models computacionals i la simulació (pertanyo al GCAIGrup de Conducta Adaptativa i Interacció-, que estudia la conducta adaptativa i la psicologia computacional).
  • Una tercera, d’empírica, sobre el terreny, observant els individus del grup de macacos.

    groomig, macacos de barbaria, macaco de barberia, macaco de Gibraltar, mona rabona
    Macacos de Barbaria durant el grooming. Foto: Mireia Olivé Obradors

EL TREBALL DE CAMP

  • Parlem ara sobre la vessant empírica: en quina zona vas dur a terme les teves observacions?

La part empírica va ser una mica complicada d’iniciar perquè ens costava trobar un grup que fos prou representatiu, ja que havia de tenir un mínim d’individus de cada gènere i classe d’edat, i havia de ser d’una família de primats determinada. Finalment, i després d’alguns intents fallits (ja havíem començat la observació d’un grup però la vam haver d’aturar perquè hi va haver problemes amb els individus), vam escollir un grup d’un parc francès prop de Poitiers que es diu La Vallée des Singes, on el grup de macacos de Barbaria complia tots els requisits que havíem establert. A més a més, el grup estava en condicions de semillibertat, i això ens oferia força avantatges respecte a altres opcions que havíem considerat.

Macacos de Barbaria dalt dels arbres de la Vallée des Singes a la primavera. Foto: Mireia Olivé Obradors
  • Així que vas haver de fer part de la recerca a l’estranger. Com valores l’experiència?

Va ser una experiència molt interessant, que em va permetre conèixer estudiants, tècnics i professionals del sector “animalier” (no sé si animalístic és una bona traducció) i del camp de la primatologia, ampliar el cercle d’amics i millorar el nivell de llengües estrangeres.

  • Era dura la feina de camp?

La feina de camp va ser molt intensa, perquè vaig voler aprofitar molt l’estada per recollir tantes dades com pogués (fins i tot, pensant en posteriors investigacions per desenvolupar en acabar el doctorat). Sortir a observar els animals és una tasca que requereix molta constància i dedicació: un cop establerta la dinàmica de les observacions cal mantenir-la en tot tipus de condicions, això vol dir que anava a fer registres tant si plovia, com si la temperatura era inferior als 4ºC, en dies laborables i en cap de setmana, i en qualsevol moment del dia. La part empírica, però, va ser la millor de tot l’estudi.

El paisatge i les condicions d'observació durant l'hivern eren totalment diferents. Foto: Mireia Olivé Obradors
El paisatge i les condicions d’observació durant l’hivern eren totalment diferents. Foto: Mireia Olivé Obradors
  • Vas passar por en algun moment?

Habitualment les sessions eren tranquil·les, però en dues ocasions vaig passar força por. El lloc on feia les observacions era directament sobre el territori dels macacos, una extensió de 3’3 hectàrees de bosc, per on els animals circulaven lliurement. En moments puntuals hi havia personal del parc que passava a controlar que tot estigués en ordre, però jo podia estar a l’altra punta del territori i, sovint, no veia ningú en tot el dia. Al grup hi havia diverses femelles juvenils, amb moltes ganes de jugar i de posar-me a prova.

Alguns integrants del grup de macacos objecte de l'estudi. Foto: Mireia Olivé Obradors
Alguns integrants del grup de macacos objecte de l’estudi. Foto: Mireia Olivé Obradors

Una de les vegades en què vaig patir una mica va ser perquè el grup de les quatre femelles més joves em van envoltar, se m’acostaven i m’estiraven la roba (era una manera de jugar una mica agressiva). La situació era complicada perquè en aquell moment jo ja havia estat més o menys acceptada pel grup com a observadora i em podia acostar força als animals, però si les espantava perquè em deixessin marxar no només m’arriscava a perdre aquesta confiança i, conseqüentment, la capacitat d’observar les seves conductes de ben a prop, sinó també perquè els adults les haguessin vingut a ajudar (i els adults tenen molta força i uns ullals molt llargs) i m’haurien atacat (no s’ho haguessin pensat dues vegades).

L'observació dins l'hàbitat dels animals té els seus riscos: cal conèixer perfectament les pautes d'actuació en cas de perill. Foto: Mireia Olivé Obradors
L’observació dins l’hàbitat dels animals té els seus riscos: cal conèixer perfectament les pautes d’actuació en cas de perill. Foto: Mireia Olivé Obradors

CONSELLS PRÀCTICS SOBRE EL DOCTORAT

  • La dedicació és molt gran, és possible compaginar el doctorat amb una feina? Pots donar una idea a futurs estudiants del que suposa la càrrega de feina?

Tant si compagines el doctorat amb una feina com si fas la tesi de manera exclusiva, la càrrega és considerable i cal molta constància per poder anar avançant. Per a mi era important no deixar de treballar i anar participant en altres projectes que no eren de recerca, i per això vaig assumir que tardaria més en acabar el doctorat. Estar mentalitzada era important per poder seguir treballant en tots els fronts oberts.

Exemple d'una sola pàgina de la llibreta de camp de la Mireia. Després, totes aquestes dades cal analitzar-les en el moment de redacció de la tesi. Foto: Mireia Olivé Obradors
Exemple d’una sola pàgina de la llibreta de camp de la Mireia. Després, totes aquestes dades cal analitzar-les en el moment de redacció de la tesi. Foto: Mireia Olivé Obradors

En el meu cas, durant la major part del doctorat vaig fer un horari laboral que em permetia ser a casa entre les 17h i les 18h, i llavors em posava a treballar (ja fos llegint articles, estudiant, redactant o fent càlculs) fins les 21h o les 22h, i els caps de setmana hi dedicava entre 4 i 6 hores diàries. Els amics que treballaven fent la tesi a la universitat hi destinaven unes 8 hores cada dia, de dilluns a divendres, tot i que també depenia de l’etapa en què es trobessin (l’etapa final de redacció és bastant més intensa).

  • Però també té la seva vessant positiva oi?

I tant que té coses bones!! Per començar, investigues un tema que t’apassiona i t’intriga i en fas algun descobriment. A més a més, aprens, de primera mà, què vol dir fer recerca, què suposa (organització, hipòtesis, resultats, etc.).

També coneixes un munt de gent, que comparteix els mateixos interessos i motivació que tu, i estàs a l’última de tot el que passa en el teu camp. Tant a l’última i descobrint tantes coses sobre el tema, que acabes essent el que en sap més: és el teu tema!

La Mireia durant l'observació del grup de macacos. Foto: Mireia Olivé Obradors
La Mireia durant l’observació del grup de macacos. La part empírica és la millor de l’estudi. Foto: Mireia Olivé Obradors
  • Vas pensar en deixar-ho alguna vegada? Per què?

Sí, com deia abans, és un procés llarg i intens. A més a més, en investigació sovint no surten els resultats que esperes, i cal anar reconduint la situació, plantejant-se noves hipòtesis o enfocant-les des de diferents punts de vista… En aquests moments cal ser capaç de mirar una mica més enllà: o bé cap als inicis i veure des d’on sorties i on ets en aquell moment, o bé intentar veure cap a on vas, el que vols acabar descobrint…

Per això és important que t’agradi el que investigues, perquè sinó és fàcil no implicar-s’hi i acabar desistint.

Què et va animar a seguir?

Vull afegir que, a més a més d’aquesta motivació personal, el recolzament de família i amics és molt important: són els que t’animen, et tornen a animar i et segueixen animant, i quan estàs en un moment baix et convencen que allò que fas val la pena, i que cal seguir treballant.

  • Ho tornaries a fer?

Crec que sí, que tornaria a fer un doctorat. Això sí, ara, gràcies a l’experiència, tant el plantejament de la tesi com el personal serien ben diferents.

  • Per finalitzar, ens alguna recomanació per a persones que vulguin fer un doctorat?

El que els recomanaria és que, si poden, canviïn d’universitat perquè és molt interessant conèixer altres maneres de fer i d’enfocar la recerca.

També els diria que escullin un tema que realment els motivi: durant el doctorat hi ha moments de desànim, en què tens ganes d’engegar-ho tot a rodar (és inevitable, perquè és una tasca d’esforç continu i força llarg) però si el tema t’il·lusiona, es fa més fàcil trobar energia per continuar.

  • La teva tesi sona molt interessant, ens pots facilitar un enllaç a la publicació?

Una de les conclusions de la meva tesi ha estat l’elaboració d’uns indicadors que permeten conèixer l’estat d’un grup de macacos de Barbaria, fet que pot facilitar-hi les possibles intervencions (reintroducció a l’hàbitat natural, migracions d’individus…).

En aquest vincle es pot llegir el resum de la tesi i descarregar-la.

Macacos de Barbaria. Foto: Mireia Olivé Obradors
Macacos de Barbaria. Foto: Mireia Olivé Obradors

 

Mireia, moltes gràcies pel teu temps i experiència, que de ben segur serà una bona orientació pels futurs investigadors.

Gràcies a vosaltres per oferir-me l’oportunitat de divulgar la importància de la investigació científica.

mireia querol rovira