Arxiu d'etiquetes: monachus monachus

Quantes espècies viuen al mar Mediterrani i altres curiositats que et sorprendran

El mar Mediterrani és un “mar enmig de terra” (Mare Medi Terraneum, en llatí). Saps quantes espècies viuen en aquest petit mar? Saps quina és la profunditat mitjana i màxima? Aquestes i més preguntes són contestades en aquest article i et mostrarà la magnificència d’aquest mar.

QUANTES ESPÈCIES VIUEN AL MAR MEDITERRANI?

S’han registrat unes 17.000 espècies al  mar Mediterrani. Pensaves que eren més o menys? D’aquestes, un 26% són microbis (microorganismes) marins, però podrien ser-ne més si tenim en compte que la informació disponible és molt limitada. Si considerem només als animals, la majoria són crustacis (13,2%) i mol·luscs (12,4%), mentre que els vertebrats representen una petita part (4,1%). Les plantes representen només un 5% del total d’espècies. Convé destacar que hi ha unes 1.200 espècies d’algues, però els autors les han distribuït entre els microbis i el grup de les plantes, tot i que no són plantes pròpiament dites.

Percentatge d'espècies en cada grup (Foto: Marc Arenas Camps).
Percentatge d’espècies en cada grup (Foto: Marc Arenas Camps).

Aquestes 17.000 espècies representen un 6,4% del total d’espècies. És molt o poc? Doncs si considerem que la Mediterrània és només un 0,82% de la superfície i un 0,32% del volum dels oceans mundials, treu les conclusions tu mateix/a. Això vol dir que menys d’un 1% de la superfície dels oceans té més del 6% de les espècies marines!

A més, el 20% de les espècies són endèmiques. Això significa que el 20% de les espècies del Mediterrani només es poden trobar al Mediterrani. Alguns exemples són la famosa planta marina Posidonia oceanica, l’emblemàtica foca monjo del Mediterrani (Monachus monachus) i l’alga Rissoella verruculosa.

Posidonia oceanica is a very important species in the Mediterranean, which constitutes an ecosystem by itself (Picture: For Divers).
Posidonia oceanica és una espècie molt important del Mediterrani ja que constitueix ecosistemes per si mateixa (Foto: For Divers).

Per totes aquestes raons, el mar Mediterrani és considerat un punt calent de biodiversitat, explicat per raons paleogeogràfiques i ecològiques. Des del punt de vista paleogeogràfic, la seva alta riquesa en espècies es deu a la seva llarga història evolutiva i a l’entrada d’espècies de l’oceà Atlàntic. A més, des del punt de vista ecològic, s’explica per la varietat de situacions climàtiques i hidrològiques actuals, el que permet la presència d’espècies temperades i subtropicals.

En aquests números, cal afegir altres 600 espècies de metazous més. Qui són? La biodiversitat mediterrània està influenciada per la introducció de 600 espècies noves, el que representa un 3,3% del total d’espècies. De fet, aquest nombre està contínuament creixent. Els mol·luscs (33%), els artròpodes (18%) i els cordats (17%) són els grups amb més espècies exòtiques. Un exemple ben conegut és el peix globus, el qual és tòxic.

EL MAR MEDITERRANI ÉS UN MAR PROFUND?

El mar Mediterrani és el mar tancat més profund de la Terra. Té una profunditat mitjana de 1.460 m i la màxima és de 5.267 m. La part més profunda es troba a la fossa de Matapan, a Grècia. Podem comparar la profunditat mitjana i màxima amb altres mars tancats per donar algunes evidències: mar Bàltic (55 i 421 m respectivament), mar del Nord (94 i 660 m), mar Negre (1.240 i 2.245 m) i mar Roig (491 i 3.040 m).

Mediterranean Sea bathymetry (Picture: CIBRA).
Batimetria del mar Mediterrani (Foto: CIBRA).

Què passa quan el comparem amb els oceans de la Terra? Personalment, no considero que es quedi enrere, però mirem els números (profunditat mitjana i màxima): oceà Pacífic (4.001 i 11.034 m), oceà Atlàntic (3.605 i 8.605 m), oceà Índic (3.854 i 7.455 m), oceà Austral (4.500 i 7.235 m) i oceà Àrtic (1.430 i 5.625 m).

SABIES QUE EL MAR MEDITERRANI ES VA QUEDAR QUASI SEC?

Fa aproximadament uns 6 milions d’anys, cap a finals del Miocè, el mar Mediterrani va quedar aïllat de la resta d’oceans del món. A causa de tenir un balanç d’aigua negatiu, el que significa que l’evaporació és més alta que l’entrada d’aigua, va quedar gairebé sec i, probablement, va quedar transformat en un conjunt de llacs evaporítics durant la crisi salina de l’etapa Messiniense.

Mediterranean geography during the salinity crisis in the (Picture: Paubahi, Creative Commons).
Geografia mediterrània durant la crisi de salinitat del Messiniense (Foto: Paubahi, Creative Commons).

Probablement, el paisatge durant aquest període de crisi s’hauria assemblat a l’actual mar Mort. Aquesta crisi podria haver causat l’extinció de la fauna profunda, però algunes espècies de les aigües superficials haurien sobreviscut.

Probably, (Picture: AtlasTours.Net).
Probablement, el paisatge durant la crisi de salinitat s’hauria assemblat a l’actual mar Mort (Foto: AtlasTours.Net).

L’OCEÀ OBERT REPRESENTA EL 80% DEL TOTAL DE LES AIGUES MEDITERRÀNIES

Les plataformes continentals de la Mediterrània són estretes i estan travessades per canyons submarins, de manera que l’oceà obert representa una àrea important. De fet, el 80% del total de les aigües de la Mediterrània són aigües obertes i es poden classificar com a oceà profund. Una característica inusual és l’alta homotermia des dels 300-500 metres fins al fons marí (hi ha una temperatura homogènia de 12,8 – 13,5ºC a la conca occidental i de 13,5 – 15,5ºC a l’oriental).

REFERÈNCIES

  • Ballesteros E & Llobet T (2015). Fauna i flora de la mar Mediterrània. Ed. Brau
  • Bianchi CN & Morri C (2000). Marine Biodiversity of the Mediterranean Sea: Situation, Problems and Prospects for Future Research. Marine Pollution Bulletin. Vol. 40, No. 5, pp. 367-376
  • Coll M, Piroddi C, Steenbeek J, Kaschner K, Ben Rais Lasram F, et al. (2010) The Biodiversity of the Mediterranean Sea: Estimates, Patterns, and Threats. PLoS ONE 5(8): e11842. doi:10.1371/journal.pone.0011842
  • Hofrichter R (2004). El mar Mediterráneo. Fauna, Flora y Ecología: Guía sistemática y de identificación. Ed. Omega
  • Hofrichter R (2004). El mar Mediterráneo. Fauna, Flora y Ecología: Parte general. Ed. Omega
  • Hutchinson S & Hawkins LE (2005). Océanos. Biblioteca virtual. Scyla Editores
  • Imatge de portada: obtinguda de Pinake.

Difusió-català

Anuncis

Cuántas especies viven en el mar Mediterráneo y otras curiosidades que te sorprenderán

El mar Mediterráneo es un “mar en medio de tierra” (Mare medi terraneum, en latín). ¿Sabes cuántas especies viven en este pequeño mar? ¿Sabes cuál es la profundidad media y máxima? Éstas y más preguntas son respondidas en este artículo y te va a mostrar la magnificencia de este mar. 

¿CUÁNTAS ESPECIES VIVEN EN EL MAR MEDITERRÁNEO?

Se han registrado unas 17.000 especies en el mar Mediterráneo. ¿Pensabas que eran más o menos? De estas, un 26% son microbios (microorganismos) marinos, pero podrían ser incluso más si tenemos en cuanta que la información disponible es muy limitada. Se consideramos sólo a los animales, la mayoría de ellos son crustáceos (13,2%) y moluscos (12,4%), mientras que los vertebrados representan una pequeña parte (4,1%). Las plantas representan sólo un 5% del total de especies. Conviene destacar que en el Mediterráneo hay unas 1.200 especies de algas, pero los autores las han distribuido entre los microbios y las plantas, aunque no sean plantas propiamente dichas.

Porcentaje de especies en cada grupo (Foto: Marc Arenas Camps).
Porcentaje de especies en cada grupo (Foto: Marc Arenas Camps).

Estas 17.000 especies representan un 6,4% del total de especies. ¿Es mucho o poco? Pues si consideramos que el Mediterráneo es sólo un 0,82% de la superficie y un 0,32% del volumen de los océanos mundiales, saca las conclusiones tu mismo/a. ¡Esto significa que menos de un 1% de la superficie de los océanos tiene más del 6% de las especies marinas!

Además, el 20% de las especies son endémicas. Esto significa que el 20% de las especies del Mar Mediterráneo sólo se pueden encontrar en el Mediterráneo. Algunos ejemplos son la famosa planta marina Posidonia oceanica, la emblemática foca monje del Mediterráneo (Monachus monachus) y el alga Rissoella verruculosa.

Posidonia oceanica is a very important species in the Mediterranean, which constitutes an ecosystem by itself (Picture: For Divers).
Posidonia oceanica es una especie muy importante del Mediterráneo ya que constituye ecosistemas por si misma (Foto: For Divers).

Por todas estas razones, el mar Mediterráneo es considerado un punto caliente de biodiversidad, explicado por razones paleogeográficas y ecológicas. Desde el punto de vista paleogeográfico, su alta riqueza en especies se debe a su larga historia evolutiva y a la entrada de especies del océano Atlántico. Además, desde el punto de vista ecológico, se explica por la variedad de situaciones climáticas e hidrológicas actuales, lo que permite la presencia de especies temperadas y subtropicales.

En estos números, hay que añadir otras 600 especies de metazoos más. ¿Quiénes son? La biodiversidad mediterránea está influenciada por la introducción de 600 especies nuevas, lo que representa un 3,3% del total de especies. De hecho, este número está continuamente creciendo. Los moluscos (33%), los artrópodos (18%) y los cordados (17%) son los gruos con más especies exóticas. Un ejemplo bien conocido es el pez globo, el cual es tóxico.

¿EL MAR MEDITERRÁNEO ES UN MAR PROFUNDO?

El mar Mediterráneo es el mar cerrado más profundo de la Tierra. Tiene una profundidad media de 1.460 m y la maxima es de 5.267 m. La parte más profunda se encuentra en la fosa de Matapan, en Grecia. Podemos comparar la profundidad media y máxima con otros mares cerrados para dar algunas evidencias: mar Báltico (55 y 421 m respectivamente), mar del Norte (94 y 660 m), mar Negro (1.240 y 2.245 m) y mar Rojo (491 y 3.040 m).

Mediterranean Sea bathymetry (Picture: CIBRA).
Batimetría del mar Mediterráneo (Foto: CIBRA).

¿Qué pasa cuando lo comparamos con los océanos de la Tierra? Personalmente, no considero que se quede atrás, pero miremos los números (profundidad media y máxima): océano Pacífico (4.001 y 11.034 m), océano Atlántico (3.605 y 8.605 m), océano Índico (3.854 y 7.455 m), océano Austral (4.500 y 7.235 m) y océano Ártico (1.430 y 5.625 m).

¿SABÍAS QUE EL MAR MEDITERRÁNEO SE QUEDO CASI SECO?

Hace aproximadamente unos 6 millones de años, hacia finales del Mioceno, el mar Mediterráneo quedó aislado del resto de océanos del mundo. Debido a que tiene un balance de agua negativo, lo que significa que la evaporación es más alta que la entrada de agua, quedó casi seco y, probablemente, quedó transformado en un conjunto de lagos evaporíticos durante la crisis salina de la etapa Messiniense.

Mediterranean geography during the salinity crisis in the (Picture: Paubahi, Creative Commons).
Geografía mediterránea durante la crisis de salinidad del Messiniense (Foto: Paubahi, Creative Commons).

Probablemente, el paisaje durante este período de crisis habría parecido el actual mar Muerto. Esta crisis podría haber causado la extinción de la fauna profunda, pero algunas especies de las aguas superficiales habrían sobrevivido.

Probably, (Picture: AtlasTours.Net).
Probablemente, el paisaje durante la crisis de salinidad habría podido parecer el actual mar Muerto (Foto: AtlasTours.Net).

EL OCÉANO ABIERTO REPRESENTA EL 80% DEL TOTAL DE LAS AGUAS MEDITERRÁNEAS

Las plataformas continentales del Mediterráneo son estrechas y están travesadas por cañones submarinos, de manera que el océano abierto representa un área importante. De hecho, el 80% del total de las aguas del Mediterráneo son aguas abiertas y se pueden clasificar como océano profundo. Una característica inusual es la alta homotermia desde los 300-500 metros hasta el fondo marino (hay una temperatura homogénea de 12,8 – 13,5ºC en la cuenca occidental y de 13,5 – 15,5ºC en la oriental).

REFERENCIAS

  • Ballesteros E & Llobet T (2015). Fauna i flora de la mar Mediterrània. Ed. Brau
  • Bianchi CN & Morri C (2000). Marine Biodiversity of the Mediterranean Sea: Situation, Problems and Prospects for Future Research. Marine Pollution Bulletin. Vol. 40, No. 5, pp. 367-376
  • Coll M, Piroddi C, Steenbeek J, Kaschner K, Ben Rais Lasram F, et al. (2010) The Biodiversity of the Mediterranean Sea: Estimates, Patterns, and Threats. PLoS ONE 5(8): e11842. doi:10.1371/journal.pone.0011842
  • Hofrichter R (2004). El mar Mediterráneo. Fauna, Flora y Ecología: Guía sistemática y de identificación. Ed. Omega
  • Hofrichter R (2004). El mar Mediterráneo. Fauna, Flora y Ecología: Parte general. Ed. Omega
  • Hutchinson S & Hawkins LE (2005). Océanos. Biblioteca virtual. Scyla Editores
  • Imagen de portada: obtenida de Pinake.

Difusió-castellà

How many species live in the Mediterranean Sea and other curiosities

The Mediterranean Sea is a “sea in the middle of the land” (Mare medi terraneum, in Latin). Do you know how many species live in this small sea? Do you know which is the average and maximum depth? These and more questions are answered in this post and are going to show you the magnificence of this sea. 

HOW MANY SPECIES LIVE IN THE MEDITERRANEAN SEA?

Approximately 17,000 species have been reported to occur in the Mediterranean Sea. Did you think that they were more or less than 17,000? Of these, 26% are marine microbes (microorganisms), but it might be higher if we consider the very limited data available. If we just consider the animals, most of them are crustaceans (13.2%) and molluscs (12.4%), while vertebrates represent a small part (4.1%). Plants represent only a 5% of the amount of species. It’s important to highlight the presence of about 1,200 algae species, but authors have included them in the microbes and plants, despite they are not true plants.

Percentage of species in each group (Picture: Marc Arenas Camps).
Percentage of species in each group (Picture: Marc Arenas Camps).

These 17,000 species represent a 6.4% of the global species. Is this a lot or a little? If one considers that the Mediterranean Sea is only a 0.82% in surface area and 0.32% in volume as compared to the world oceans, draw conclusions yourself. It means that less than a 1% of the surface area of ocean have more than a 6% of the marine species! 

The average of the total endemics is about 20%. It means that 20% of the species in the Mediterranean Sea can be found only in the Mediterranean. Some examples are the famous seagrass Posidonia oceanica, the emblematic Mediterranean monk seal (Monachus monachus), and the seaweed Rissoella verruculosa.

Posidonia oceanica is a very important species in the Mediterranean, which constitutes an ecosystem by itself (Picture: For Divers).
Posidonia oceanica is a very important species in the Mediterranean, which constitutes an ecosystem by itself (Picture: For Divers).

For all these reasons, the Mediterranean Sea is considered a hot spot of biodiversity, explained by paleogeographic and ecological reasons. From a paleogeographic point of view, its high species richness is due to both its long evolutionary history and the diversity pump from the Atlantic Ocean. In addition, from an ecological view, its species richness is due to the present-day variety of climatic and hydrologic situations, leading to the occurrence of temperate and subtropical species.

In this numbers, we have to add an additional 600 metazoan species. Who are they? The Mediterranean biodiversity is influenced by the introduction of 600 new species, which represent a 3.3% of the total estimates. In fact, this number is continuously increasing. Molluscs (33%), arthropods (18%) and chordates (17%) are the groups with more alien species. A well-known and toxic example is the blowfish.

IS THE MEDITERRANEAN SEA A DEEP SEA?

The Mediterranean sea is the deepest enclosed sea on Earth. It has an average depth of 1,460 m and a maximum of 5,267 m. The deepest part of the sea is placed on the Matapan trench, in Greece. We can compare the average and the maximum depth in other enclosed seas to give some evidence: Baltic Sea ( 55 and 421 m respectively), North Sea (94 and 660 m), Black Sea (1,240 and 2,245 m) and Red Sea (491 and 3,040 m).

Mediterranean Sea bathymetry (Picture: CIBRA).
Mediterranean Sea bathymetry (Picture: CIBRA).

What happens when we compare the Mediterranean Sea with the Earth’s oceans? In my opinion, the “sea between the land” don’t stay behind, but let’s see the numbers (average and maximum depth): Pacific Ocean (4,001 and 11,034 m), Atlantic Ocean (3,605 and 8,605 m), Indian Ocean (3,854 and 7,455 m), Southern Ocean (4,500 and 7,235 m) and Arctic Ocean (1,430 and 5,625 m).

DID YOU KNOW THAT THE MEDITERRANEAN SEA BECAME NEARLY DESICCATED?

About 6 million years ago, towards the end of the Miocene, the Mediterranean Sea was isolated from the rest of the world ocean. Because of the Mediterranean sea has a negative water balance, it is that evaporation is higher than the entrance of water, it become almost desiccated and, probably, was transformed into a series of large evaporitic lakes during the salinity crisis at the Messinian Stage.

Mediterranean geography during the salinity crisis in the (Picture: Paubahi, Creative Commons).
Mediterranean geography during the salinity crisis in the Messinian stage (Picture: Paubahi, Creative Commons).

Probably, the landscape during the salinity crisis should have looked like the nowadays Dead Sea. This salinity crisis should have driven deep water fauna to extinction, but some of the shallow-water biota may have survived.

Probably, (Picture: AtlasTours.Net).
Probably, the landscape during the salinity crisis should have looked like the present Dead Sea (Picture: AtlasTours.Net).

OPEN OCEAN REPRESENTS 80% OF THE TOTAL MEDITERRANEAN WATERS

The continental shelves of the Mediterranean are narrow and crossed by submarine canyons, so open sea represents a large area. In fact, 80% of the total Mediterranean waters are open ocean and can be classified as deep sea. An unusual characteristic is the high homothermy from 300-500 m to the seafloor (there is an homogeneous temperature of 12.8 – 13.5ºC in the western Mediterranean and 13.5 – 15.5ºC in the eastern Mediterranean).

REFERENCES

  • Ballesteros E & Llobet T (2015). Fauna i flora de la mar Mediterrània. Ed. Brau
  • Bianchi CN & Morri C (2000). Marine Biodiversity of the Mediterranean Sea: Situation, Problems and Prospects for Future Research. Marine Pollution Bulletin. Vol. 40, No. 5, pp. 367-376
  • Coll M, Piroddi C, Steenbeek J, Kaschner K, Ben Rais Lasram F, et al. (2010) The Biodiversity of the Mediterranean Sea: Estimates, Patterns, and Threats. PLoS ONE 5(8): e11842. doi:10.1371/journal.pone.0011842
  • Hofrichter R (2004). El mar Mediterráneo. Fauna, Flora y Ecología: Guía sistemática y de identificación. Ed. Omega
  • Hofrichter R (2004). El mar Mediterráneo. Fauna, Flora y Ecología: Parte general. Ed. Omega
  • Hutchinson S & Hawkins LE (2005). Océanos. Biblioteca virtual. Scyla Editores
  • Main picture: got from Pinake.

Difusió-anglès

Foca monjo del Mediterrani: Fins quan sobreviurà?

En aquest post, farem una aproximació a la foca monjo del Mediterrani (Monachus monachus), una espècie críticament amenaçada que, de fet, és l’espècie de pinnípede més amenaçada del món. Aquí farem una revisió històrica i parlarem sobre la seva història de vida, el seu hàbitat i distribució, el seu estat de conservació i amenaces i, finalment, la seva conservació.  

INTRODUCCIÓ

La foca monjo del Mediterrani (Monachus monachus) és una de les tres espècies inclosa al gènere Monachus (Foques monjo). Les altres dues espècies són la foca monjo de Hawaii (Monachus schauinslandi), que està críticament amençada, i la foca monjo del Carib (Monachus tropicalis), que està extingida.

mediterranean monk seal, monachus monachus
Foca monjo del Mediterrani (Monachus monachus) (Foto: Sá, Wild Wonders of Europe)

A l’antiguitat, la foca monjo del Mediterrani va ser caçada pel seu pelatge, oli, carn i medicines, però això no va amenaçar la seva existència. L’evidència suggereix que va ser severament reduïda durant l’era romana, però degut a la caiguda de l’imperi, es va poder recuperar. Les dues guerres mundials, la revolució industrial, l’explosió del turisme i l’inici de la pesca industrial van causar el declivi de l’espècie i la desaparició de gran part del seu rang original.

HISTORIA NATURAL DE LA FOCA MONJO DEL MEDITERRANI

Al néixer, la seva longitud és de 94 cm i el seu pes és de 15-20 kg. Fins al deslletament (al cap de 16-17 setmanes), el creixement és ràpid i té lloc un increment important de la mida en només dues setmanes. Les cries tenen un pelatge suau i llanut, amb una taca blanca al ventre i la resta de color negre a xocolata fosc.

Els individus adults mesuren 2,4 m de longitud des del nas fins a la cua i pesen 250-300 kg. Els mascles només són lleugerament més grans que les femelles. Els juvenils i els adults tenen el pel curt i eriçat. Mentre que els mascles adults són negres amb una taca blanca al ventre, les femelles adultes són marros i grises amb una coloració més clara al ventre. En qualsevol cas, poden presentar més taques al coll (mascles) i a l’esquena (femelles). També tenen bigotis molt fins.

Female individual of Mediterranean Monk Seal (Photo: Sá,
Femella de foca monjo del Mediterrani (Foto: Sá, Wild Wonders of Europe)
Male individual of Mediterranean Monk Seal (Photo: Sá,
Mascle de foca monjo del Mediterrani (Foto: Sá, Wild Wonders of Europe)

Els mascles i les femelles són sexualment madurs entre els 5 i els 6 anys. Després d’una gestació que dura 9-11 mesos, neix una única cria (generalment a la tardor).

S’alimenten de peix i cefalòpodes.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ

L’hàbitat de l’espècie són les coves inaccessibles, sovint en costes de penya-segats, amb entrades submarines. La veritat és que en temps anteriors habitaven en platges obertes de sorra i costes de roques. Les foques monjo del Mediterrani es poden trobar en aigües temperades, subtropicals i tropicals del Mediterrani i l’oceà Atlàntic est.

Mediterranean Monk Seal habitat
Hàbitat de la foca monjo del Mediterrani  (Foto: Sá, Wild Wonders of Europe)
Mediterranean Monk Seal on beach
Foca monjo del Mediterrani en una platja (Foto: Hellio & Van Ingen)

En temps passats, la foca monjo ocupava un rang geogràfic ampli i les colònies es podien trobar per tot el Mediterrani, Mar Negre i a la costa atlàntica d’Àfrica i en algunes illes atlàntiques. A l’actualitat, l’espècie ha desaparegut de quasi tot el seu rang passat. El resultat d’això és que Monachus monachus només està present al Mediterrani nord-est i a l’Atlàntic nord-est.

mediterranean monk seal distribution, monachus monachus distribution
Mapa de distribució de la foca monjo del Mediterrani (Monachus monachus). En blau, distribució històrica; en vermell, distribució actual. (Foto: Matthias Schnellmann, The Monachus Guardian)

ESTAT DE CONSERVACIÓ I AMENACES

La foca monjo del Mediterrani és una de les espècies de mamífer marí més amenaçada del món i és l’espècie de pinnípede més amenaçada, amb 350-450 individus, potser 550. De fet, està descrita com a críticament amenaçada per la IUCN. Està inclosa a l’Apèndix I de CITES, la Convenció de Boon, la Convenció de Bern, la Convenció sobre Diversitat Biològica i la Directiva Hàbitats de la UE.

Mediterranean Monk Seal is critically endangered, according to IUCN (Picture: IUCN).
La foca monjo del Mediterrani està críticament amenaçada, segons la IUCN (Foto: IUCN).

Les principals amenaces en contra de l’espècie són:

  • Deterioració i pèrdua de l’hàbitat pel desenvolupament de la costa. Les causes d’això poden ser la caça, el turisme de masses, una explosió de les embarcacions recreatives i la immersió. El resultat és que les coves ocupades ara poden no ser adequades per la supervivència de l’espècie i la seva recuperació és només possible amb el seu retorn a les platges de sorra.
  • Mort deliberada pels pescadors i operadors de les granges aqüícoles perquè les consideren una amenaça que destrueix les seves xarxes i els roba el peix. A Grècia, la mort directa representa el 43% de les morts d’animals joves i adults i a Turquia són només 5 de cada 22.
Deliberate killing of a Mediterranean Monk Seal (Monachus monachus) (Picture: A. Karamanlidis, MOm).
Mort deliberada d’una foca monjo del Mediterrani (Monachus monachus) (Foto: E. Tounta, MOm).
  • Enxarxament accidental amb aparells de pesca. Es desconeix si això té un impacte important actualment, però en el passat recent ho era i, de fet, ha estat la causa de l’eliminació de l’espècie en algunes parts.
  • Reducció de la disponibilitat de menjar degut a la sobrepesca. Els efectes possibles de la sobrepesca són la malnutrició, la susceptibilitat contra els patògens, pot afectar al creixement, la reproducció, la supervivència dels joves i la taxa de mortalitat i causar la seva dispersió.
  • Esdeveniments puntuals: com les malalties epidèmiques (com per exemple el morbillivirus), algues tòxiques, caigudes de roques, col·lapse de coves i abocaments de petroli.
  • Contaminació, probablement causada pels compostos organoclorats dels pesticides.
  • Depressió per endogàmia, resultant en la reducció de la fecunditat i la supervivència de les cries. Aquest factor no és significatiu a curt termini, però si ho és en el futur. La pèrdua de variabilitat genètica causa la reducció de la fertilitat, l’augment de la mortalitat dels més joves i la distorsió en la relació de sexes.
  • Falta de coordinació internacional i fons per a la conservació i gestió de les accions.

CONSERVACIÓ

La conservació de la foca monjo va començar a la dècada dels 1970, tot i que les millores han estat aïllades i lentes. Les mesures de conservació inclouen:

  • Establiment d’àrees marines protegides (AMP). Aquestes àrees protegides han estat establertes en només algunes regions (com Madeira, Grècia, Turquia i Cap Blanc). El que és necessari és una xarxa de AMPs.
  • Rescat i rehabilitació de foques ferides i orfes.
  • Educació i consciència pública.
  • Investigació científica per a identificar i seguir l’hàbitat de l’espècie.
  • Coordinació internacional efectiva de les activitats de conservació.
  • Aplicació efectiva de la legislació que prohibeix la mort directa i l’abús de les espècies, i accions governamentals per estimular la coexistència entre pescadors i foques.

Per altre banda, les mesures ex situ (com la cria en captivitat i la translocació) han estat abandonades perquè l’espècie és tant sensible a les molèsties humanes que podria ser una altra amenaça.

REFERÈNCIES

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a les xarxes socials per a fer-ne difusió,  doncs l’objectiu del blog, al cap i a la fi, és divulgar la ciència i que arribi al màxim de gent possible. Deixa’ns els teus comentaris. 

Aquesta publicació té una llicència Creative Commons:

Llicència Creative Commons

Mediterranean Monk Seal: Until when will it survive?

In this post, we will do an approach to Mediterranean Monk Seal (Monachus monachus), a critically endangered species that, in fact, is the most endangered pinniped species in the world. Here, we are going to do a short historical review and we are going to talk about its natural history, its habitat and distribution, its threats and status and, finally, its conservation. 

INTRODUCTION

Mediterranean Monk Seal (Monachus monachus) is one of the three species included in the genus Monachus (Monk Seals). The other two species are Hawaiian Monk Seal (Monachus schauinslandi), which is critically endangered, and Caribbean Monk Seal (Monachus tropicalis), which is extinct.

mediterranean monk seal, monachus monachus
Mediterranean Monk Seal (Monachus monachus) (Photo: Sá, Wild Wonders of Europe)

Mediterranean Monk Seals were hunted for fur, oil and meat since Prehistory. Romans were responsible of an important decline, but thanks to the empire’ fall the animals were able to recover. More recently, the two world wars, the industrial revolution, the explosion of tourism and industrial fishing have produced the reduction and disappearance of the species in some regions.

MEDITERRANEAN MONK SEAL’S NATURAL HISTORY

When they are born, their length is 94 cm and their weight is 15-20 kg. Until weaning (at about 16-17 weeks), growth takes place fast. The pups’ pelt is soft and downy and the coat is black to dark brown, with a white patch in the belly.

Adult individuals have a length of 2.4 m (from nose to tail) and weigh 250-300 kg. Males are only slightly bigger than females. Juveniles and adults have very short hair. While adult males are black with a white patch in the belly, adult females are brown and grey with a lighter belly colouration. In any case, they can present more patches on the throat (males) and back (females).

Female individual of Mediterranean Monk Seal (Photo: Sá,
Female individual of Mediterranean Monk Seal (Photo: Sá, Wild Wonders of Europe)
Male individual of Mediterranean Monk Seal (Photo: Sá,
Male individual of Mediterranean Monk Seal (Photo: Sá, Wild Wonders of Europe)

Males and females reach sexual maturity between 5 and 6 years. After a gestation lasting 9-11 month, one pup is born (generally in autumn).

They feed on fish and cephalopods.

HABITAT AND DISTRIBUTION

This species’ habitat is inaccessible caves with underwater entrances. The truth is that in ancient times, they inhabit open beaches of sand and rocks. Mediterranean monk seals can be found in warm temperate, subtropical and tropical waters of the Mediterranean Sea and the east Atlantic Ocean.

Mediterranean Monk Seal habitat
Mediterranean Monk Seal habitat (Photo: Sá, Wild Wonders of Europe)
Mediterranean Monk Seal on beach
Mediterranean Monk Seal on beach (Photo: Hellio & Van Ingen)

In ancient times, the species’ distribution was bigger than now. While now they just are present only in the northeast Mediterranean and in the northeast Atlantic, long ago they were present in all through the Mediterranean Sea, Black Sea, Atlantic coast of Africa and some Atlantic islands.

Distribution map of Mediterranean Monk Seal (Monachus monachus) (Picture: TheAnimalFiles.com)
Distribution map of Mediterranean Monk Seal (Monachus monachus) (Picture: TheAnimalFiles.com)

STATUS AND THREATS

With just 350-450 individuals (maybe 550), the Mediterranean Monk Seal is one of the world’s most endangered marine mammals and is the most endangered pinniped species and it is described as critically endangered by IUCN.

Mediterranean Monk Seal is critically endangered, according to IUCN (Picture: IUCN).
Mediterranean Monk Seal is critically endangered, according to IUCN (Picture: IUCN).

The main threats against the species are:

  • Habitat degeneration and loss by development in the coast. The driving causes to this may be hunting, mass tourism, pleasure boats and diving. The result is that the caves occupied now are not adequate for their survival, so the recovery is only possible if they return to sandy beaches.
  • Killing them on purpose by fisherman and fish farm operators because they find it a nuisance that destroys their nets and steals their fish. In Greece, deliberate killing accounts for 43% of the deaths of adult and juvenile animals.
Deliberate killing of a Mediterranean Monk Seal (Monachus monachus) (Picture: A. Karamanlidis, MOm).
Deliberate killing of a Mediterranean Monk Seal (Monachus monachus) (Picture: E. Tounta, MOm).
  • Accidental entanglement in fishing gear. It is unknown if this has an important impact nowadays, but in the recent past it was and, in fact, it has played a significant role in the elimination of the species from some parts.
  • Decreased food availability due to overfishing. Malnourishment; susceptibility towards pathogens; affected growth, reproduction, juvenile survival and mortality rate and dispersion are the possible effects of this.
  • Unusual events: disease (like morbillivirus), toxic algae, rockslides, cave collapses or oil spills.
  • Pollution, maybe caused by organochlorine compounds used in pesticides.
  • Inbreeding depression, that results in reduced fecundity and pup survival. This factor is not a significant threat in the short term, but it can be a future threat because this causes reduced fertility, increased infant mortality and a distorted sex ratio.

CONSERVATION

Since 1970s, conservation measures have been developed, but the improvements are hardly seen. Conservation measures include:

  • Development of marine protected areas (MPA) in Madeira, Greece, Turkey and Cabo Blanco. In fact, what is necessary is a network of MPA.
  • Orphaned and hurt animals are rescued.
  • Educational programs.
  • Scientific investigation to identify its habitat areas.
  • International coordination of conservation activities.

On the other hand, ex situ conservation measures (like captive breeding and translocation) are not used because the species is so sensitive to human disturbance that it could be another threat.

REFERENCES

If you enjoyed this article, please share it on social networks to spread it. The aim of the blog, after all, is to spread science and reach as many people as possible. Your comments are welcome. 

This publication is under a Creative Commons License:

Llicència Creative Commons

Foca monje del Mediterráneo: ¿Hasta cuando sobrevivirá?

En este post, vamos a hacer una aproximación a la foca monje del Mediterráneo (Monachus monachus), una especie críticamente amenazado que, de hecho, es la especie de pinnípedo más amenazada del mundo. Aquí, vamos a hacer una revisión histórica y vamos a hablar sobre su historia de vida, su hábitat y distribución, su estado de conservación y amenazas y, finalmente, su conservación. 

INTRODUCCIÓN

La foca monje del Mediterráneo (Monachus monachus) es una de las tres especies incluida en el género Monachus (Focas monje). Las otras dos especies son la foca monje de Hawaii (Monachus schauinslandi), que está críticamente amenazada, y la foca monje del Caribe (Monachus tropicalis), que está extinguida.

mediterranean monk seal, monachus monachus
Foca monje del Mediterráneo (Monachus monachus) (Foto: Sá, Wild Wonders of Europe)

En la antigüedad, la foca monje del Mediterráneo fue cazada por su pelaje, aceite, carne y medicinas, pero ésto no amenazó su existencia. La evidencia sugiere que fue severamente reducida durante la era romana, pero debido a la caída del imperio, se pudo recuperar. Las dos guerras mundiales, la revolución industrial, la explosión del turismo y el inicio de la pesca industrial causaron el declive del animal y la desaparición de gran parte de su rango original.

HISTORIA NATURAL DE LA FOCA MONJE DEL MEDITERRÁNEO

Al nacer, su longitud es de 94 cm y su peso es de 15-20 kg. Hasta el destete (al cabo de 16-17 semanas), el crecimiento es rápido y tiene lugar un incremento importante del tamaño en sólo dos semanas. Las crías tienen un pelaje suave y lanudo, con una mancha blanca en el vientre y el resto de color de negro a chocolate oscuro.

Los individuos adultos miden 2,4 m de longitud desde la nariz hasta la cola y pesan 250-300 kg. Los machos sólo son ligeramente mayores que las hembras. Los juveniles y los adultos tienen el pelo corto y erizado. Mientras que los machos adultos son negros con una mancha blanca en el vientre, las hembras adultas son marrones y grises con una coloración más clara en el vientre. En cualquier caso, pueden presentar más manchas en la garganta (machos) y en la espalda (hembras). También tienen bigotes muy finos.

Female individual of Mediterranean Monk Seal (Photo: Sá,
Hembra de foca monje del Mediterráneo (Foto: Sá, Wild Wonders of Europe)
Male individual of Mediterranean Monk Seal (Photo: Sá,
Macho de foca monje del Mediterráneo (Foto: Sá, Wild Wonders of Europe)

Los machos y las hembras son sexualmente maduros entre los 5 y 6 años. Después de una gestación que dura 9-11 meses, nace una única cría (generalmente en otoño).

Se alimentan de pescado o cefalópodos.

HÁBITAT Y DISTRIBUCIÓN

El hábitat de la especie son las cuevas inaccesibles, a menudo en costas de acantilados, con entradas subacuáticas. La verdad es que en tiempos anteriores, habitaban en playas abiertas de arena y en costas de rocas. Las focas monje del Mediterráneo se pueden encontrar en aguas templadas, subtropicales y tropicales del Mediterráneo y el océano Atlántico este.

Mediterranean Monk Seal habitat
Hábitat de la foca monje del Mediterráneo  (Foto: Sá, Wild Wonders of Europe)
Mediterranean Monk Seal on beach
Foca monje del Mediterráneo en una playa (Foto: Hellio & Van Ingen)

En tiempos pasados, la foca monje ocupaba un rango geográfico amplio y las colonias se podían encontrar en todo el Mediterráneo, Mar Negro y en la costa atlántica de África y en algunas islas atlánticas. En la actualidad, la especie ha desaparecido de casi todo su rango pasado. El resultado de ésto es que Monachus monachus está presente sólo en el Mediterráneo noreste y el Atlántico noreste.

mediterranean monk seal distribution, monachus monachus distribution
Mapa de distribución de la foca monje del Mediterráneo (Monachus monachus). En azul, distribución histórica; en rojo, distribución actual. (Foto: Matthias Schnellmann, The Monachus Guardian)

ESTADO DE CONSERVACIÓN Y AMENAZAS

La foca monje del Mediterráneo es una de las especies de mamífero marino más amenazadas del mundo y es la especie de pinnípedo más amenazada, con 350 – 450 individuos, puede que 550. De hecho, está descrita como críticamente amenazada por la IUCN. Está incluida en el Apéndice I de CITES, la Convención de Boon, la Convención de Bern, la Convención sobre Diversidad Biológica y la Directiva Hábitats de la UE.

Mediterranean Monk Seal is critically endangered, according to IUCN (Picture: IUCN).
La foca monje del Mediterráneo está críticamente amenazada, según la IUCN (Foto: IUCN).

Las principales amenazas en contra de la especie son:

  • Deterioración y pérdida del hábitat por el desarrollo de la costa. Las causas de ésto pueden ser la caza, el turismo de masas, una explosión de los barcos de recreo y la inmersión. El resultado es que las cuevas ocupadas ahora pueden no ser adecuadas para la supervivencia de la especie y su recuperación es sólo posible con su retorno a las playas de arena.
  • Muerte deliberada por los pescadores y los operadores de las granjas acuícolas porque lo consideran una amenaza que destruye sus redes y les roba el pescado. En Grecia, la muerte directa representa el 43% de las muertes de animales jóvenes y adultos y en Turquía son sólo 5 de cada 22.
Deliberate killing of a Mediterranean Monk Seal (Monachus monachus) (Picture: A. Karamanlidis, MOm).
Muerte deliberada de una foca monje del Mediterráneo (Monachus monachus) (Foto: E. Tounta, MOm).
  • Enredamiento accidental en aparatos de pesca. Es desconcido si esto tiene un impacto importante actualmente, pero en el pasado reciente lo era y, de hecho, ha sido la causa de la eliminación de la especie en algunas partes.
  • Reducción de la disponibilidad de comida debido a la sobrepesca. Los efectos posibles de la sobrepesca son la malnutrición, la susceptibilidad contra los patógenos, puede afectar al crecimiento, la reproducción, la supervivencia de los jóvenes y la tasa de mortalidad y causar su dispersión.
  • Eventos puntuales: como las enfermedades epidèmicas (como por ejemplo el morbillivirus), algas tóxicas, caídas de rocas, colapso de cuevas y derrames de petróleo.
  • Contaminación, probablemente causada por los componentes organoclorados usados en los pesticidas.
  • Depresión por endogamia, resultando en la reducción de la fecundidad y la supervivencia de las crías. Este factor no es significante a corto plazo, pero sí lo es en el futuro. La pérdida de variabilidad genética causa la reducción de la fertilidad, el aumento de la mortalidad de los más jóvenes y la distorsión en la relación de sexos.
  • Falta de coordinación internacional y fondos para la conservación y gestión de las acciones.

CONSERVACIÓN

La conservación de la foca monje empezó en la década de los 1970, aunque las mejoras han sido aisladas y lentas. Las medidas de conservación incluyen:

  • Establecimiento de áreas marinas protegidas (AMP). Estas áreas protegidas han sido establecidas en sólo algunas áreas (como Madeira, Grecia, Turquía y Cabo Blanco). Lo que es necesario es una red de AMP.
  • Rescate y rehabilitación de focas heridas y huérfanas.
  • Educación y conciencia pública.
  • Investigación científica para identificar y monitorear el hábitat de la especie.
  • Coordinación internacional efectiva de las actividades de conservación.
  • Aplicación efectiva de la legislación que prohíbe la muerte directa y el acoso de las especies, y acciones gubernamentales para estimular la coexistencia entre pescadores y focas.

Por otro lado, las medidas ex situ (como la cría en cautividad y la traslocación) han sido abandonadas porque la especie es demasiado sensible a las molestias humanas que podría ser otra amenaza.

REFERENCIAS

Si te ha gustado este artículo, por favor compártelo en las redes sociales. El objetivo del blog, al fin y al cabo, es divulgar la ciencia y llegar a tanta gente como sea posible. Siéntete libre de dar tus comentarios. 

Esta publicación tiene una licencia Creative Commons:

Llicència Creative Commons