El canvi global és la principal amenaça de l’Àrtic, ja que l’increment de la temperatura està produint el desglaç de la seva cobertura de gel. Quines conseqüències tindrà això pel seu fràgil ecosistema? Ens hauria d’importar?
L’ÀRTIC I LA SEVA IMPORTÀNCIA
L’Àrtic, una de les poques zones verges del planeta, està situat a la zona del pol nord. Les baixes temperatures a la regió (una mitjana de -35ºC a l’hivern i de 0ºC a l’estiu) es deuen a la poca insolació que rep a causa de la inclinació del globus.
Abans de l’època industrial, el casquet de gel permanent de l’Àrtic ocupava uns 7 milions de quilòmetres quadrats (doblant la seva extensió a l’hivern), però cada vegada és més difícil mantenir aquest gel a l’estiu. El gel pot arribar a un gruix de 50 metres a l’hivern, reduint-se a 2 metres a l’estiu.
Abans de començar, pots gaudir d’aquest vídeo amb impressionants imatges de l’Àrtic:
VIDA A L’ÀRTIC
L’Àrtic ofereix una gran diversitat d’ambients diferents: l’oceà, les plaques de gel, la zona costanera, la tundra i alguns boscos de coníferes.
Tot això permet el suport de moltes espècies vegetals i animals. Només a l’oceà Àrtic s’han descrit més de 5.000 espècies animals, algunes de les quals són espècies endèmiques d’aquesta zona. S’estima que unes 400 espècies de l’Àrtic només viuen en aquesta regió.
Entre els animals més coneguts, trobem a la balena de Groenlàndia (Balaena mysticetus), un animal de grans dimensions que pot viure més de 100 anys, i el narval (Monodon monoceros), cetacis en els quals els mascles presenten un ullal molt llarg, usat durant el festeig.
Al gel i a la neu, l’ós polar (Ursus maritimus), les morses (Odobenus rosmarus), el llop àrtic (Canis lupus arctos) i caribú o ren (Rangifer tarandus) es fan presents.
L’Àrtic també és la llar de més de 80 espècies d’aus, com el somorgollaire de Brünnich o l’èider reial; i més de 400 de peixos.
Però, sens dubte, el grup més abundant són els artròpodes, amb més de 1.500 espècies documentades, tot i que també hi ha representants de gairebé tots els grups d’animals existents.
L’ÀRTIC ÉS ESSENCIAL PEL CLIMA
L’Àrtic, juntament amb l’Antàrtida, és com un aire condicionat natural del planeta. Per tant, el seu mal funcionament incrementa encara més els efectes del canvi climàtic.
La cobertura de gel és responsable d’un elevat percentatge de l’albedo. L’albedo és l’efecte pel qual una superfície reflecteix part de la radiació solar de tornada cap a l’atmosfera, el que permet mantenir la temperatura més baixa. Sense aquest efecte, les temperatures seran cada vegada més altes.
Els processos físics que tenen lloc a l’Àrtic influeixen en la circulació de l’oceà a nivell mundial: durant la formació de gel marí, els cristalls d’aigua exclouen la sal, de manera que l’aigua és cada vegada més salada. L’augment de salinitat, juntament amb les baixes temperatures de l’aigua, provoquen la formació d’una aigua molt densa que s’enfonsa fins al fons de l’oceà i que és transportada cap a més al sud gràcies a la circulació termohalina, responsable de regular el clima planetari. Sense gel, aquesta corrent termohalina podria veure’s interrompuda o afeblida, amb les conseqüències que això implicaria.
ÀRTIC I CANVI CLIMÀTIC
A causa de l’augment de la temperatura a nivell planetari, el gel que cobreix l’Àrtic s’ha anat reduint. Segons indiquen diversos informes, aquesta reducció ha estat del 30% en només dues dècades. A més, si es manté aquesta tendència, en vint anys més podria desaparèixer totalment el gel àrtic, almenys durant l’estiu. Sense gel, moltes espècies tindran seriosos problemes per sobreviure, com és el cas de l’ós polar, de les foques i altres pinnípedes.
Com hem vist, sense gel, no hi ha albedo; però a més, si es fon el gel permanent, es produirà l’alliberament de grans quantitats de gasos d’efecte hivernacle que estaven atrapats bé en el gel, bé aL terra congelat de l’Àrtic (el permafrost); retroalimentant al canvi climàtic.
Alguns estudis apunten que, si es fongués tot el gel de Groenlàndia, el nivell mitjà del mar pujaria 7 metres.
A més, cada vegada es produeixen més proliferacions massives d’algues, les quals s’enfonsen i provoquen l’eutrofització de l’ecosistema. La reducció del gruix de gel, permet que cada vegada penetri més diòxid de carboni en l’aigua, el que produeix l’acidificació de l’aigua, el que pot causar el blanquejament de coralls i malformacions en les closques dels animals.
Són moltes les companyies que veuen en el desglaç de l’Àrtic moltes possibilitats comercials:
- Obtenció de recursos energètics com gas natural i petroli (només per a 3 anys, segons els experts).
- Explotació de recursos minerals com manganès, or, plom i diamants.
- Nous caladors de pesca.
- Noves rutes comercials per al transport marítim i el turisme.
Així doncs, l’Àrtic és un ecosistema molt fràgil que hem de protegir entre tots. Actuant a nivell local, estem actuant a nivell global.
REFERÈNCIES
- Broecker, WS (2005). The role of the ocean in climate: Yesterday, today and tomorrow. Eldigio Press
- El mar a fondo: El agua de mar y las corrientes oceánicas (Guía didáctica).
- McIntyre, A (2010). Life in the World’s Oceans. Blackwell Publishing Ltd.
- Greenpeace (2013). El Ártico y los efectos del cambio climático en España. Salvar el Ártico es salvar mucho más. Greenpeace.
- Hutchinson, S & Hawkins, LE (2004). Océanos. Libros Cúpula. Coleccion Biblioteca visual
- Palacín, B (2010). La creciente importancia el Ártico. Revista Española de Defensa
- Perrin, WF; Würsig, B & Thewissen, JGM (2009). Encyclopedia of Marine Mammals. Academic Press (2 ed)
- Foto de portada: Kerstin Langenberger
All you need is Biology 