Con los cuernos puestos

Algunos escarabajos, lagartos… presentan estructuras parecidas a cuernos, pero los mamíferos son sin duda quienes tienen cuernos mejor desarrollados y más diversos. ¿Son todos los cuernos iguales? ¿Para qué sirven? ¿Tienen valor económico? Te animamos a descubrirlo en el siguiente artículo. 

¿QUÉ SON LOS CUERNOS?

Toros, ciervos, rinocerontes… todos presentan en la cabeza estructuras que llamamos cuernos, pero en realidad no todos lo son. Estrictamente, los cuernos son dos estructuras óseas que salen de los huesos frontales del cráneo, son permanentes (no se caen nunca) y no ramificados.  En algunas especies crecen durante toda la vida.

El watusi (Bos taurus watusii), el bóvido con los cuernos más grandes del mundo. Foto: Marina Calvo

Están cubiertos de un núcleo óseo y un recubrimiento exterior de queratina (la misma proteïna que forma nuestros pelos y uñas). Los cuernos presentan diferentes formas y tamaños según la especie: rectos, curvos o en espiral; volteados, ondeados o lisos; cortos o largos. Todos tienen puntas agudas.

Diversidad de cuernos de la familia Bovidae. Fuente

Todos los machos de bóvidos (toros, cabras, ovejas, antílopes…) tienen cuernos, y también los poseen las hembras en muchas especies. No obstante, en general, las hembras tienen los cuernos más rectos y delgados mientras que en los machos son más anchos y pueden soportar más fuerza.

CRECIMIENTO DE LOS CUERNOS

Cuando los cuernos empiezan a crecer, no lo hacen directamente a partir del hueso, sino a partir de tejido conectivo.  Cuando se completa el crecimiento el núcleo del cuerno se osifica y se fusiona con los huesos frontales del cráneo.

Cráneo de cabra en el que se observa el interior óseo del cuerno y la cubierta externa queratinosa. Fuente

UN CASO ESPECIAL

El antílope americano o berrendo (Antilocapra americana) posee unos cuernos distintos de los bóvidos: son ramificados y las cubiertas queratinizadas se cambian anualmente, mientras que en los bóvidos son permanentes.

Berrendo (Antilocapra americana). Fuente

¿QUÉ SON LAS ASTAS?

Igual que los cuernos, las astas son dos estructuras óseas que salen de los huesos frontales, pero son estacionales (cambian cada año) y ramificadas.

Las astas sólo existen en los machos de los cérvidos, a excepción del caribú o reno (Rangifer tarandus),  que las presentan tanto machos como la mayoría de hembras.

CRECIMIENTO DE LAS ASTAS

A diferencia de los cuernos, las astas sí que crecen a partir de unas estructuras óseas (pedicelos) que se encuentran en el lateral de los huesos frontales. El crecimiento se inicia en primavera (abril o mayo en el Hemisferio Norte), debido a cambios hormonales y al aumento paulatino de las horas de luz. El crecimiento de las astas tiene varias fases:

• Fase inicial: las astas están recubiertas de piel y terciopelo, por lo que también poseen vasos sanguíneos y nervios.
• Fase intermedia:  el exterior de hueso esponjoso, se sustituye por hueso compacto. el interior se rellena con hueso laminar esponjoso.
• Fase final: el terciopelo muere y se elimina. Para ayudar a esto los animales se frotan contra los troncos y vegetación, quedando las astas pulidas y de color marrón.

  

  A, B, C: 1, 15 y 30 días de crecimiento. D, E: 3 y 5 meses después, ya completamente crecidas. F: pérdida del terciopelo. Fotos: A-E, Steve Demarais, F, Dave Hewitt

Después de la época reproductiva los niveles hormonales caen, lo que junto a la disminución del fotoperiodo hace que el pedicelo pierda calcio, se debilite la unión entre él y el asta y ésta se caiga. El ciclo se repetirá la siguiente primavera, apareciendo una ramificación más, por lo que a astas más ramificadas, mayor edad tiene el individuo.

Reno perdiendo su terciopelo. Fuente

¿PARA QUÉ SIRVEN LAS ASTAS Y CUERNOS?

Como ya sabemos, principalmente astas y cuernos son usados por los machos durante la época reproductiva para competir por las hembras, en peleas y exhibiciones. Habitualmente los animales chocan sus astas/cuernos entre sí, para demostrar su fuerza corporal. Los cuernos, a menudo puntiagudos, también se utilizan como defensa ante el ataque de depredadores.

Observa la espectacular disputa entre dos muflones canadienses:

Hay especies con astas pequeñas pero colmillos muy desarrollados, a pesar de ser herbívoros. Esto es debido a que también los utilizan durante las luchas. En cambio, especies con astas más grandes no presentan estos colmillos desarrollados.

Ciervo almizclero siberiano (Moschus moschiferus) -no pertence a la familia Cervidae-, Muntíaco (Muntiacus sp.) y corzo (Capreolus capreolus). Fuente

Para el ser humano, estas astas y cuernos no sirven para nada. Desgraciadamente, sus portadores son objeto de cazadores, por la mera consecución de su “trofeo” o para usarlas para fabricar objetos. Sólo en España existen más de un millón de personas con licencia de caza. Según Fecaza, el negocio de la caza genera 3.600 millones de euros al año en España.

Trofeos de caza robados incautados por la Guardia Civil. Su valor pudo ascender a 300.000 euros. Fuente

España también es el segundo país importador de trofeos de caza. Se pagan miles de euros (de 2.000 a 80.000) para hacer safaris de caza en África por ejemplo, donde el animal más codiciado es el que tiene los cuernos más grandes. Eso se traduce en la eliminación de los mejores machos reproductores y en la disminución de ejemplares en general.

¿Y EL CUERNO DEL RINOCERONTE?

Paradójicamente, puesto que sus cuernos han llevado y están llevando a la extinción muchas especies, los rinocerontes en realidad no poseen cuernos verdaderos, ya que no tienen un núcleo óseo ni una cubierta. Son una acumulación de fibras córneas, parecidas a un pelo grueso, aunque no son verdaderos pelos. Además, el cuerno se situa encima de los huesos nasales, no frontales como en el caso de astas y cuernos verdaderos. Sólo en las especies con dos cuernos, el segundo se apoya en los huesos frontales.

En las hembras, el cuerno serviría para proteger a las crías, mientra que en los machos para enfrentarse a sus rivales.

Sección de un cuerno de rinoceronte visto bajo luz ultravioleta. Se observa el cartílago nasal, el hueso, la dermis y cómo el cuerno se asienta encima de la dermis. Fuente

Como hemos comentado, debido a los supuestos poderes mágicos de los cuernos en la medicina tradicional, estamos extinguiendo los rinocerontes igual que con los pangolines… por un puñado de queratina. En el mercado negro, un kilo de cuerno de rinoceronte puede costar entre 60.000 – 100.000 dólares, más que el oro.

Rinoceronte con el cuerno amputado. Foto: A. Steirn

¿TE HAS FIJADO EN QUE LAS JIRAFAS TIENEN CUERNOS?

Como ya deberás suponer a estas alturas, no, las girafas no tienen cuernos verdaderos, pero también tienen unas estructuras pares en la cabeza, tanto machos, como hembras y recién nacidos. Se llaman osiconos. Son permanentes, no ramificados y están cubiertos siempre de pelo y piel. De hecho, ya aparecen en el feto como estructuras cartilaginosas y no se fusionan al cráneo hasta los 4 años, entre el hueso frontal y parietal.

Jirafa (Giraffa camelopardalis) hembra. Fuente

Los osiconos permiten distinguir la edad y sexo de una jirafa: los delgados y acabados en un penacho de pelo son jóvenes o hembras, mientras que los machos no acostumbran a presentar pelo en la parte superior. Los machos además, tienen una protuberancia delante de los cuernos más marcada que las hembras. A más edad, mayor es esta protuberancia, ya que se va depositando calcio con el tiempo.

Los osiconos de las jirafas son utilizados por los machos durante sus enfrentamientos. Seguramente tuvieron un papel más importante en antepasados suyos como  el sivaterio, el jiráfido de mayor tamaño que ha existido. Es posible que también tengan alguna función en la termoregulación, ya que al estar cubiertos de piel, están vascularizados.

REFERENCIAS

• Clutton-Brock, Juliet et al.  2002. Animal. Pearson Educación
• Horns and antlers
• Rinoceronte negro
• El rinoceronte negro de África se ha extinguido
• Safaris africanos y el negocio de los trofeos en España
• Antlers
• Questions and answers: deer
• Imagen de portada

It’s a matter of horns

Some beetles, lizards... have horn-like structures, but mammals have the most diverse horns without doubt. Are all horns the same? What are they used for? Do they have economic value? Find out more in the following post.

WHAT ARE HORNS?

Bulls, deer, rhinos… all of them have structures on their heads that we call horns, but they are not all the same. Strictly horns are two bony structures that emerge from the frontal bones of the skull, they are permanent (never fall off) and unbranched. In some species they grow throughout life.

Watusi (Bos taurus watusii), the bovid with the biggest horns in the world. Photo: Marina Calvo

They are made up of a bony nucleus and an outer coating of keratin (the same protein from our hair and nails).

Horns have different shapes and sizes depending on the species: straight, curved or spiral; flipped, bent or flat; short or wide. All of them have sharp ends.

Horns’ diversity of Bovidae. Source

All bovids (bulls, goats, sheep, antelopes…) have horns, including the females in many species. However, in general, females have thinner horns while in males they are wider and can withstand more force.

HORN GROWTH

When the horns begin to grow, they do not do it directly from the bone, but from the connective tissue. When growth is complete the horn nucleus ossifies and fuses with the frontal bones of the skull.

Goat skull showing the bony interior of the horn and the keratinous covering. Source

AN EXCEPTION

The pronghorn has different horns than the bovids: they are branched and the keratinized covers change annually, whereas in bovids are permanent.

Pronghorn (Antilocapra americana). Source

WHAT ARE ANTLERS?

Antlers are two bony structures that come out of the frontal bones, but they are seasonal (they change every year) and branched .

Antlers only exist in males of the Cervidae family, except for the caribou or reindeer (Rangifer tarandus), in which both males and most of females have antlers.

GROWTH OF THE ANTLERS

Unlike horns, antlers do grow out of bony structures (pedicle) found on the side of the frontal bones.

Growth begins in spring (April or May in the Northern Hemisphere), due to hormonal changes and the gradual increase in light hours. The growth of the antlers has several phases:

• Initial phase: antlers are covered with skin and velvet, so they also have blood vessels and nerves.
• Intermediate phase: the exterior of spongy bone is replaced by compact bone. The interior is filled with spongy laminar bone.
• Final phase: the velvet dies and it is removed. To help this removing the animals rub against the trunks and vegetation, leaving the antlers polished and brown.

  

  A, B, C: 1, 15 y 30 days of growht. D, E: 3 and 5 months later. F: loss of the velvet. Photos: A-E, Steve Demarais, F, Dave Hewitt

After the reproductive period the hormonal levels fall and the photoperiod decrease, which causes the pedicle to lose calcium, it weakens the union between itself and the horn and the horn ends up falling. The cycle will be repeated the following spring, and will appear one more branch, so the most an antler is branched, the older is the individual.

Reindeer losing its velvet. Source

USES OF HORNS AND ANTLERS

As we know, mainly antlers and horns are used by males during the breeding season to compete for females, in fights and exhibitions. Usually the animals collide their horns/antlers together to demonstrate their body strength. Horns, often sharp, are also used as a defense against predator attacks.

Check out this spectacular dispute between two Canadian mouflons:

There are species with small antlers but highly developed tusks, despite being herbivores. This is because they also use them during fights. In contrast, species with larger antlers do not have these developed tusks.

Siberian musk deer (Moschus moschiferus) -it does not belong to the family Cervidae-, Muntjac (Muntiacus sp.) and roe deer (Capreolus capreolus). Source

For humans, horns and antlers shouldn’t have significance. Unfortunately, its carriers are objective of hunters, for the mere achievement of their “trophy.” In Spain there are more than one million people with a hunting license. According to Fecaza, the hunting business generates 3.6 billion euros a year in Spain.

Stolen hunting trophies seized by the Guardi Civil. Its value could amount to 300,000 euros. Source

Spain is also the second importing country of hunting trophies. Thousands of euros are paid (from 2,000 to 80,000) to make hunting safaris in Africa, for example, where the most valuable animal is the one with the largest horns. This results in the elimination of the best breeding males and in the decrease of specimens in general.

AND THE RHINOCEROS HORN?

Ironically, since their horns have led and are leading to extinction many species, rhinos do not actually have real horns, as they do not have a bony nucleus or a cover. They are an accumulation of corneous fibers, resembling a thick hair, although they are not true hairs. In addition, the horn is placed above the nasal bones, not  in frontal position as in the case of antlers and true horns. Only in species with two horns, the second one rests on the frontal bones.

In females, the horn would help to protect the young, whereas in males to face their rivals.

Fraction of a rhinoceros horn under ultraviolet light. The nasal cartilage, the bone, the dermis and how the horn settle in above the dermis can be seen. Source

As we have discussed, due to the alleged magical powers of rhinoceros horns in the traditional medicine, we are extinguishing rhinoceroses just like with are doing with the pangolin… for a handful of keratin. On the black market, a kilo of rhinoceros horn can cost from $ 60,000 to $ 100,000, more than gold.

Rhinoceros with its horn amputated. Photo: A. Steirn

HAVE YOU NOTICED GIRAFFE’S HORNS?

As you may assume at this point, no, giraffes do not have true horns, but they also have two structures in the head, males, females and newborns. They are called ossicones. They are permanent, not branched and they are always covered with hair and skin. In fact, they already appear in the fetus as cartilaginous structures and do not merge into the skull until the age of 4, between the frontal and parietal bones.

Female giraffe (Giraffa camelopardalis). Source

We can tell age and sex of a giraffe by its ossicones: if they are thin and ended up in a tuft of hair they are young ones or females, while males do not usually have hair on its top. Males also have a protrusion in front of the ossicones more sharp than females. At an older age, this protuberance is bigger, since calcium is deposited over time.

Giraffe ossicones are used by males during their confrontations. Surely they played a more important role in its ancestors like the Sivatherium, the largest giraffid that has ever existed. It is possible that they also have some function in thermoregulation.

REFERENCES

• Clutton-Brock, Juliet et al.  2002. Animal. Pearson Educación
• Horns and antlers
• Rinoceronte negro
• El rinoceronte negro de África se ha extinguido
• Safaris africanos y el negocio de los trofeos en España
• Antlers
• Questions and answers: deer
• Cover image

Amb les banyes posades

Alguns escarabats, llangardaixos… presenten estructures semblants a banyes, però els mamífers són sens dubte els que tenen les banyes millor desenvolupades i més diverses. Són totes les banyes iguals? Per a què serveixen? Tenen valor econòmic? T’animem a descobrir-ho en el següent article.

QUÈ SÓN LES BANYES?

Bous, cérvols, rinoceronts… tots presenten al cap estructures que anomenem banyes, però en realitat no totes són iguals ni es consideren realment banyes.  Hi ha dos tipus de banyes, segons el seu creixement: les dels bòvids (Família Bovidae) i les dels cèrvids (Famiília Cervidae) .

BÒVIDS

En els bòvids, les banyes són dues estructures òssies que surten dels ossos frontals del crani, són permanents (no cauen mai) i no ramificades. En algunes espècies creixen durant tota la vida.

El watusi, el bòvid amb les banyes més grans del món. Foto: Marina Calvo

Estan cobertes d’un nucli ossi i un recobriment exterior de queratina (la mateixa proteïna que forma els nostres pèls i ungles). Les banyes presenten diferents formes i mides segons l’espècie: rectes, corbes o en espiral; voltejades, onejades o llises; curtes o llargues. Tots tenen puntes punxegudes.

Diversitat de banyes de la familia Bovidae. Fuente

Tots els mascles de bòvids (bous, cabres, ovelles, antílops…) tenen banyes, i també en tenen les femelles en moltes espècies. No obstant això, en general, les femelles tenen les banyes més rectes i primes mentre que en els mascles són més amples i poden suportar més força.

CREIXEMENT DE LES BANYES

Quan les banyes comencen a créixer, no ho fan directament a partir de l’os, sinó a partir de teixit connectiu. Quan es completa el creixement el nucli de la banya s’ossifica i es fusiona amb els ossos frontals del crani.

Crani de cabra en el que s’observa l’interior ossi de la banya i la coberta queratinosa. Font

UN CAS ESPECIAL

L’antílop americà (Antilocapra americana) posseeix unes banyes diferents de les dels bòvids: són ramificades i les cobertes queratinitzades es canvien anualment, mentre que en els bòvids són permanents.

Antílop americà (Antilocapra americana). Fuente

CÈRVIDS

Igual que en els bòvids, les banyes dels cèrvids (en castellà asta) són dues estructures òssies que surten dels ossos frontals, però són estacionals (canvien cada any) i ramificades .

Les banyes només existeixen en els mascles dels cèrvids, a excepció del caribú o ren (Rangifer tarandus), que les presenten tant mascles com la majoria de femelles.

CREIXEMENT DE LES BANYES

A diferència de les banyes dels bòvids, les dels cèrvids sí que creixen a partir d’unes estructures òssies (pedicels) que es troben al lateral dels ossos frontals . El creixement s’inicia a la primavera (abril o maig en l’Hemisferi Nord), a causa de canvis hormonals i a l’augment gradual de les hores de llum. El creixement de les banyes té diverses fases:

• Fase inicial: les banyes estan recobertes de pell i vellut, de manera que també posseeixen vasos sanguinis i nervis.
• Fase intermèdia: l’exterior d’os esponjós, se substitueix per os compacte. L’interior s’omple amb os laminar esponjós.
• Fase final: el vellut mor i s’elimina. Per ajudar a això els animals es freguen contra els troncs i vegetació, llavors queden polides i de color marró.

  

  A, B, C: 1, 15 y 30 dies de creixment. D, E: 3 i 5 meses després. F: Pèrdua del vellut. Fotos: A-E, Steve Demarais, F, Dave Hewitt.

Després de l’època reproductiva els nivells hormonals cauen, el que junt amb la disminució del fotoperíode fa que el pedicel perdi calci, es debiliti la unió entre ell i la banya i aquesta caigui. El cicle es repetirà la següent primavera, apareixerà una ramificació més, pel que com més ramificades siguin les banyes, major edat té l’individu.

Ren perdent el vellut. Font

¿PER A QUÈ SERVEIXEN BANYES?

Com ja sabem, principalment les banyes són usades pels mascles durant l’època reproductiva per competir per les femelles, en baralles i exhibicions. Habitualment els animals xoquen les seves banyes entre si, per demostrar la seva força corporal.

Observa aquesta espectacular disputa entre dos muflons canadencs:

Hi ha espècies amb banyes petites però ullals molt desenvolupats, tot i ser herbívors. Això és degut a que també els fan servir durant les lluites. En canvi, espècies amb banyes més grans no presenten aquests ullals desenvolupats.

Crani de cèrvol aquàtic xinès (Hydropotes inermis inermis), muntíac (Muntiacus sp.) i antílop americà (Antilocapra americana). Font

Les banyes, sovint punxegudes, també s’utilitzen com a defensa davant l’atac de depredadors.

Per a l’ésser humà, aquestes banyes no serveixen per a res. Desgraciadament, els seus portadors són objectiu de caçadors, per la mera consecució del seu “trofeu”. Només a Espanya hi ha més d’un milió de persones amb llicència de caça. Segons Fecaza, el negoci de la caça genera 3.600 milions d’euros a l’any a Espanya.

Trofeus de caça decomissats per la Guardia Civil. El seu valor pot ascendir a 300.000 euros. Font

Espanya també és el segon país importador de trofeus de caça. Es paguen milers d’euros (de 2.000 a 80.000) per fer safaris de caça a l’Àfrica per exemple, on l’animal més desitjat és el que té les banyes més grans. Això es tradueix en l’eliminació dels millors mascles reproductors i en la disminució d’exemplars en general.

I LA BANYA DEL RINOCERONT?

Paradoxalment, ja que les seves banyes han portat i estan portant a l’extinció moltes espècies, els rinoceronts en realitat no posseeixen banyes veritables, ja que no tenen un nucli ossi ni una coberta. Són una acumulació de fibres còrnies, semblants a un pèl gruixut, encara que no són veritables pèls. A més, la banya es troba sobre els ossos nasals, no frontals com en el cas d’astes i banyes veritables. Només en les espècies amb dues banyes, el segon es recolza en els ossos frontals.

En les femelles, la banya serviria per protegir les cries, mentre que en els mascles per enfrontar-se a les seves rivals.

Secció d’una banya de rinoceront vist sota llum ultraviolada. S’observa el cartílag nasal, l’os, la dermis i com la banya es recolza sobre la dermis. Font

Com hem comentat, a causa dels suposats poders màgics en la medicina tradicional de les banyes de rinoceront, estem extingint els rinoceronts igual que els pangolins… per un grapat de queratina. Al mercat negre, un quilo de banya de rinoceront pot costar entre 60.000-100.000 dòlars, més que l’or.

Rinoceront amb la baya amputada. Foto: A. Steirn

T’HAS FIXAT EN QUE LES GIRAFES TENEN BANYES?

Com ja hauràs suposat a hores d’ara, no, les girafes no tenen banyes veritables, però també tenen unes estructures parells al cap, tant mascles, com femelles i cries. S’anomenen ossicons. Són permanents, no ramificades i estan cobertes sempre de cabell i pell. De fet, ja apareixen en el fetus com a estructures cartilaginoses i no es fusionen al crani fins als 4 anys, entre l’os frontal i parietal.

Girafa (Giraffa camelopardalis) femella. Font

Els ossicons permeten distingir l’edat i sexe d’una girafa: els prims i acabats en un plomall de pèl són joves o femelles, mentre que els mascles no acostumen a presentar pèl a la part superior. Els mascles a més, tenen una protuberància davant de les banyes més marcada que les femelles. A més edat, més gran és aquesta protuberància, ja que es va dipositant calci amb el temps.

Els ossicons de les girafes són utilitzats pels mascles durant els seus enfrontaments. Segurament van tenir un paper més important en avantpassats seus com el sivateri, el giràfid de major grandària que ha existit. És possible que també tinguin alguna funció en la termoregulació, ja que a en estar coberts de pell, estan vascularitzats.

REFERÈNCIES

• Clutton-Brock, Juliet et al.  2002. Animal. Pearson Educación
• Horns and antlers
• Rinoceronte negro
• El rinoceronte negro de África se ha extinguido
• Safaris africanos y el negocio de los trofeos en España
• Antlers
• Questions and answers: deer
• Imatge de portada