Las praderas de Posidonia y otras fanerógamas marinas constituyen uno de los ecosistemas marinos más importantes de la Tierra. Muchos se atreven a catalogarlas como las selvas del mar, por su elevada biodiversidad. ¡Es lo que vamos a ver este artículo, centrándonos especialmente en las praderas de Posidonia oceanica!

¿QUÉ SON LAS FANERÓGAMAS MARINAS?

Las fanerógamas marinas son plantas superiores que colonizaron los ambientes costeros marinos, estando presentes en todos los océanos y mares, excepto el Antártico. Se han encontrado unas 66 especies.

Todas tienen un patrón parecido: un rizoma subterráneo horizontal (un tallo grueso enterrado), a partir del cual nacen las raíces y unas ramificaciones verticales de las que salen las hojas.

A lo largo de la evolución, han ido adquiriendo las adaptaciones necesarias para vivir en un medio con una elevada concentración de sales. Tienen la capacidad de realizar la polinización bajo el agua mediante flores poco vistosas, además de reproducirse asexualmente.

Como ya hemos comentado, aquí nos centraremos en las praderas de Posidonia oceanica, una especie endémica del mar Mediterráneo. Tiene la estructura típica antes comentada, pero entre sus particularidades están unas hojas de 0,5 cm de ancho por un metro de largo, agrupadas en haces de 4-8 hojas.

pradera posidonia oceanica — Pradera de Posidonia oceanica (Foto: Manu Sanfélix).

En un único metro cuadrado, pueden haber 10.000 hojas. Ésto hace que las partículas que caen al fondo queden atrapadas y se forme lo que se conoce como “mata”, un sustrato muy compactado que va elevándose lentamente (10-18 cm/siglo) y que actua como barrera contra el oleaje, lo que favorece la formación de las playas. ¿Quieres saber por qué nos estamos quedando sin playas?

¿Sabías que en la isla de Formentera (Islas Baleares, España) han encontrado un ejemplar de Posidonia con más de 100.000 años de edad?

LA BIODIVERSIDAD EN LAS PRADERAS DE POSIDONIA

Las praderas de Posidonia y otras fanerógamas marinas son ecosistemas con una elevada biodiversidad. Además de los organismos que viven de forma permanente, otras van a reproducirse, dejar sus puestas o refugiarse. Sin ir más lejos, se han llegado a describir hasta 1.000 especies diferentes en ellas.

A pesar de la elevada biodiversidad asociada, sólo unas pocas especies son capaces de alimentarse de la planta en cuestión. Algunos ejemplos son las salpas (Sarpa salpa), la tortuga verde (Chelonia mydas), algunos erizos como Paracentrotus lividus … todos ellos con bacterias simbiontes en el aparato digestivo para digerirla.

sarpa salpa — Salpa (Sarpa Salpa) (Foto: Jordi Regàs, CIB)

Hay muchas algas y animales que viven pegados a las hojas o en los rizomas, los llamados epífetos. Algunos ejemplos son el hidrozoo Aglaophenia harpago y el briozoo Lichenopora radiata. Pero sin duda, el animal epífeto de la Posidonia más característico es, sin duda alguna, Electra posidoniae. Este briozoo forma unas tiras blanquecinas más o menos estrechas encima de las hojas de la planta.

Hidrozoo Aglaophenia harpago sobre Posidonia oceanica (Foto: Peter Jonas).

Briozoo Lichenopora radiata (Foto: Javier Murcia).

Electra_posidoniae — Briozoo Electra posidoniae (Foto: Jordi Regàs, CIB).

Lógicamente, también hay fauna que se desplaza por encima de las hojas. Se trata de animales pequeños que se alimentan de los epífetos, como son los crustáceos, los gasterópodos (caracoles y nudibranquios); gusanos tipo poliqueto, nematodo o platelminto y equinodermos. Son ejemplos el nudibranquio Diaphorodoris papillata y el crustáceo Idotea hectica.

Nudibranquio Diaphorodoris papillata (Foto: CIB).

Crustáceo Idotea hectica (Foto: David Luquet).

Uno de los animales más característicos de las praderas de Posidonia oceanica es la nacra (Pinna nobilis), el molusco más grande del Mediterráneo, que puede llegar a medir un metro y vive con parte del cuerpo enterrado en la arena.

Entre los equinodermos, se considera que la estrella de mar Asterina pancerii es la única ligada estrictamente a las praderas, aunque los erizos de mar de la especie Paracentrotus lividus puede llegar a ser muy abundantes.

Asterina pancerii estrella de mar — Estrella de mar Asterina pancerii (Foto: Jordi Regàs, CIB).

paracentrotus lividus — Erizo de mar Paracentrotus lividus (Foto: Jordi Regàs, CIB).

Otros animales que se pasean libremente por la pradera son los peces. El serrano o vaca serrana (Serranus scriba) es de los más comunes; pero el más singular es el pez ventosa (Opeatogenys gracilis), de color verde para camuflarse con las hojas. Otros que también se camuflan la mar de bien son los del género Syngnathus, como S. typhle y S. acus.

Opeatogenys gracilis pez ventosa — Pez ventosa (Opeatogenys gracilis) (Foto: Manuel Campillo).

syngnathus typhle — Pez Syngnathus typhle (Foto: Sea Horse Project).

LA POSIDONIA TIENE UNA ALTA IMPORTANCIA ECOLÓGICA

Como hemos visto, las praderas de Posidonia son zonas con una elevada biodiversidad de especies animales y vegetales. Así pues, es el hogar de muchas especies en diferentes fases de su ciclo vital.

Pero su importancia va mucho más allá. Debido a su forma de crecimiento mediante rizomas subterráneos, la Posidonia retiene la arena y, siglo tras siglo, va formando una barrera natural que sirve de protección para la costa, lo que permite la formación y da estabilidad a playas, dunas y el bosque litoral.

Finalmente, se produce una gran cantidad de materia orgánica que se dispersa gracias a las corrientes y oleaje hacia otros ecosistemas.

Si quieres saber todos los valores asociados a la Posidonia, puedes seguir leyendo en el Altas de las praderas marinas de España del 2015.

REFERENCIAS

Ballesteros, E & Llobet, T (2015). Fauna i flora de la mar Mediterrpania. Ed. Brau
Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya (2002). Biodiversidad y medio marino. Mediterrània viva. Editorial Anthias SL.
Minguell, J (2008). Flora i fauna del Mediterrani.
Ruiz, JM; Guillén, JE; Ramos Segura, A & Otero MM (Eds) (2015). Altas de las praderas marinas de España. IEO/IEL/UICN. Murcia-Alicante-Málaga. 681 pp.
Tríptico: Las praderas de Posidonia en peligro. Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
Foto de pordada: G. Pergent (INPN).

Les praderies de Posidonia i altres fanerògames marines constitueixen un dels ecosistemes marins més importants de la Terra. Molts s’atreveixen a catalogar-les com a les selves del mar per la seva elevada biodiversitat. És el que veurem aquest article, centrant-nos especialment en les praderies de Posidonia oceanica!

QUÈ SÓN LES FANERÒGAMES MARINES?

Les fanerògames marines són plantes superiors que van colonitzar els ambients costaners marins, estant presents en tots els oceans i mars, excepte l’Antàrtic. S’han trobat unes 66 espècies.

Totes tenen un patró semblant: un rizoma subterrani horitzontal (una tija gruixuda enterrada), a partir del qual neixen les arrels i unes ramificacions verticals de les que surten les fulles.

Al llarg de l’evolució, han anat adquirint les adaptacions necessàries per a viure en un medi amb una elevada concentració de sals. Tenen la capacitat de realitzar la pol·linització sota l’aigua mitjançant flors poc vistoses, a més de reproduir-se asexualment.

Com ja hem comentat, aquí ens centrarem en les praderies de Posidonia oceanica, una espècie endèmica del mar Mediterrani. Té l’estructura típica abans comentada, però entre les seves particularitats hi ha unes fulles de 0,5 cm d’ample per un metre de llarg, agrupades en feixos de 4-8 fulles.

En un únic metre quadrat, poden haver-hi 10.000 fulles. Això fa que les partícules que cauen al fons quedin atrapades i es formi el que es coneix com a “mata”, un substrat molt compactat que es va elevant lentament (10-18 cm/segle) i que actua com a barrera contra l’onatge, el que afavoreix la formació de les platges. Vols saber per què ens estem quedant sense platges?

Sabies que a l’illa de Formentera (Illes Balears) han trobat un exemplar de Posidònia amb més de 100.000 anys d’edat?

LA BIODIVERSITAT EN LES PRADERIES DE POSIDONIA

Les praderies de Posidonia i altres fanerògames marines són ecosistemes amb una elevada biodiversitat. A més dels organismes que hi viuen de forma permanent, altres hi van a reproduir-se, deixar les seves postes o a refugiar-se. Sense anar més lluny, s’hi han arribat a descriure fins a 1.000 espècies diferents.

Tot i l’elevada biodiversitat associada, només unes poques espècies són capaces d’alimentar-se de la planta en qüestió. Alguns exemples són les salpes (Sarpa salpa), la tortuga verda (Chelonia mydas), alguns eriçons com Paracentrotus lividus… tots ells amb bacteris simbionts en l’aparell digestiu per a digerir-la.

Hi ha moltes algues i animals que viuen enganxats a les fulles o en els rizomes, els anomenats epífets. Alguns exemples són l’hidrozou Aglaophenia harpago i el briozou Lichenopora radiata. Però sens dubte, l’animal epífet de la Posidonia més característic és Electra posidoniae. Aquest briozou forma unes tires blanquinoses més o menys estretes sobre de les fulles de la planta.

Lògicament, també hi ha fauna que es desplaça per sobre de les fulles. Es tracta d’animals petits que s’alimenten dels epífets, com són els crustacis, els gasteròpodes (caragols i nudibranquis); cucs tipus poliquet, nematode o platelmint i equinoderms. En són exemples el nudibranqui Diaphorodoris papillata i el crustaci Idotea hectica.

Un dels animals més característics de les praderies de Posidonia oceanica és la nacra (Pinna nobilis), el mol·lusc més gran de la Mediterrània, que pot arribar a fer un metre i viu amb part del cos enterrat a la sorra.

Entre els equinoderms, es considera que l’estrella de mar Asterina pancerii és l’única lligada estrictament a les praderies, encara que els eriçons de mar de l’espècie Paracentrotus lividus pot arribar a ser molt abundants.

Altres animals que es passegen lliurement per la praderia són els peixos. El serrà o vaca serrana (Serranus scriba) és dels més comuns; però el més singular és el peix ventosa (Opeatogenys gracilis), de color verd per camuflar-se amb les fulles. Uns altres que també es camuflen la mar de bé són els del gènere Syngnathus, com S. typhle i S. acus.

LA POSIDONIA TÉ UNA ALTA IMPORTÀNCIA ECOLÒGICA

Com hem vist, les praderies de Posidonia són zones amb una elevada biodiversitat d’espècies animals i vegetals. Així doncs, és la llar de moltes espècies en diferents fases del seu cicle vital.

Però la seva importància va molt més enllà. A causa de la seva forma de creixement mitjançant rizomes subterranis, la Posidonia reté la sorra i, segle rere segle, va formant una barrera natural que serveix de protecció per a la costa, el que permet la formació i dóna estabilitat a platges, dunes i al bosc litoral.

Finalment, es produeix una gran quantitat de matèria orgànica que es dispersa gràcies a les corrents i onatge cap a altres ecosistemes.

Si vols saber tots els valors associats a la Posidonia, pots seguir llegint a Altas de las praderas marinas de España del 2015.

REFERÈNCIES

Ballesteros, E & Llobet, T (2015). Fauna i flora de la mar Mediterrpania. Ed. Brau
Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya (2002). Biodiversidad y medio marino. Mediterrània viva. Editorial Anthias SL.
Minguell, J (2008). Flora i fauna del Mediterrani.
Ruiz, JM; Guillén, JE; Ramos Segura, A & Otero MM (Eds) (2015). Altas de las praderas marinas de España. IEO/IEL/UICN. Murcia-Alicante-Málaga. 681 pp.
Tríptic: Las praderas de Posidonia en peligro. Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
Foto de pordada: G. Pergent (INPN).

All you need is Biology

Arxiu d'etiquetes: nacra

Las selvas marinas: las praderas de Posidonia