Los nautilos: unos cefalópodos inusuales

Los nautilos son, seguramente, uno de los cefalópodos más desconocidos, pues sus compañeros los calamares, las sepias y los pulpos se llevan toda la atención debido a su presencia en las pescaderías y supermercados y porque se pueden observar con más o menos facilidad poniendo la cabeza bajo el agua. Aquí nos centraremos en su biología y algunas curiosidades. 

INTRODUCCIÓN: LOS CEFALÓPODOS

Los nautilos son un grupo de animales marinos incluidos en la clase de los cefalópodos, los cuales, junto a los bivalvas (mejillones, almejas…), gasterópodos (caracoles de mar, nudibranquios…) y otros grupos menos conocidos, forman el gran grupo de los moluscos, con unas 90.000 especies vivientes (y unas otras 70.000 especies fósiles). Los cefalópodos son animales marinos y depredadores. En vez de presentar el característico pie de los moluscos, lo han transformado en un embudo o sifón para expulsar el agua del interior del cuerpo (y así desplazarse por propulsión) y en una corona de brazos. Los cefalópodos tienen sexos separados, de manera que hay individuos macho y hembra. Para reproducirse, el macho introduce una bolsa de espermatozoides (espermatóforo) en el interior de la hembra con un brazo modificado llamado hectocotilo.

LOS NAUTILOS

Los nautilos, o mejor dicho, los nautiloideos, son una subclase de cefalópodos caracterizados por la presencia de una concha espiral y nacrada, la cual está separada por diferentes cámaras, como resultado de su crecimiento. Estas diferentes cámaras están conectadas entre ellas por el sinfúnculo, un conducto de tejido vivo que regula la entrada y salida de aire y líquido de éstas para controlar la flotabilidad del animal.

Ejemplar del género Nautilus (Foto: Servando Gion).

Su cuerpo, situado únicamente en la cámara más externa, pero unido en la pared de la anterior a través de músculos, presenta más de 47 pares de tentáculos, los cuales no tienen ventosas (pero sí que producen sustancias adherentes), los cuales intervienen en la alimentación y presentan diferentes órganos de los sentidos. Cuatro de éstos, en los machos se han transformado en órganos copuladores. El sistema nervioso está bastante difuso. Presentan un par de ojos, los cuales son relativamente sencillos dentro de los cefalópodos. Como el resto de cefalópodos, presentan un sifón que permite la propulsión de agua para su desplazamiento. En caso de amenaza, gracias a una caperuza se pueden esconder dentro de la concha. Para más detalles de su anatomía, mira la imagen siguiente.

Esquema de la anatomía de un nautilo (Foto: Malacologia).

Son animales con actividad nocturna, los cuales se alimentan de crustáceos y peces de profundidad. Viven en la región tropical de los océanos Pacífico e Índico, los cuales se encuentran cerca del fondo, desde cerca de la superficie hasta los 500 m de profundidad.

Aunque fueron muy abundantes en el pasado, durante el Paleozoico y el Mesozoico, actualmente sólo quedan dos géneros, Nautilus (con 4 especies) y Allonautilus (con 2 especies). Para diferenciar los dos géneros, nos tenemos que fijar en el tamaño del umbilicus, la parte central de la concha (vista por fuera): mientras que Nautilus lo tiene pequeño, de manera que ocupa entre el 5 y el 16% del diámetro total de la concha; en Allonautilus es grande, de manera que ocupa el 20% del diámetro. Otros carácteres internos, como las branquias y el sistema reproductivo, permiten su diferenciación. Aunque hay diferencias entre especies, miden unos 23 cm de diámetro y pueden pesar unos 1,5 kg.

A la izquierda, un Nautilus pompilius; a la derecha, un Allonautilus scrobiculatus (Foto: Softpedia)

Se trata de animales bastante complicados de observar. De hecho, recientemente se observó un individuo de la especie Allonautilus scrobiculatus, y hacía unos 30 años que no se observaba ninguno!

REFERENCIAS

• Brusca & Brusca (2005). Invertebrados. Ed. McGraw Hill (2 ed).
• Hickman, Roberts, Larson, l’Anson & Eisenhour (2006). Principios integrales de Zoología. Ed. McGraw Hill (13 ed)
• Jereb, P.; Roper, C.F.E. (eds). Cephalopods of the world. An annotated and illustrated catalogue of cephalopod species known to date. Volume 1. Chambered nautiluses and sepioids (Nautilidae, Sepiidae, Sepiolidae, Sepiadariidae, Idiosepiidae and Spirulidae). FAO Species Catalogue for Fishery Purposes. No. 4, Vol. 1. Rome, FAO. 2005. 262p.
• Malacologia.es: Biología de los moluscos

Els nautilus: uns cefalòpodes inusuals

Els nautilus són, segurament, un dels cefalòpodes més desconeguts, doncs els seus companys els calamars, els pops i les sèpies s’emporten tota l’atenció degut a la seva presència a les peixateries i supermercats i perquè es poden observar amb més o menys facilitat posant el cap sota l’aigua. Aquí n’explicarem la seva biologia i algunes curiositats. 

INTRODUCCIÓ: ELS CEFALÒPODES

Els nautilus són un grup d’animals marins inclosos en la classe dels cefalòpodes, els quals, junt als bivalves (musclos, cloïsses…), gasteròpodes (cargols de mar, nudibranquis…) i altres grups menys coneguts, formen el gran grup de mol·luscs, amb unes 90.000 espècies vivents (i unes altres 70.000 espècies fòssils). Els cefalòpodes són animals marins i depredadors. En lloc de presentar el característic peu dels mol·luscs, l’han transformat en un embut o sifó per expulsar l’aigua de l’interior del cos (per desplaçar-se per propulsió) i en una corona de braços. Els cefalòpodes tenen sexes separats, de manera que hi ha individus mascle i femella. Per reproduir-se, el mascle introdueix una bossa d’espermatozoides (espermatòfor) a l’interior de la femella amb un braç modificat anomenat hectocotil.

ELS NAUTILUS

Els nautilus, o millor dit, els nautiloideus són una subclasse de cefalòpodes caracteritzats per la presència d’una closca espiral i nacrada, la qual està separada per diferents cambres, com a resultat del seu creixement. Aquestes diferents cambres estan connectades entre elles pel sifuncle, un conducte de teixit viu que regula l’entrada i sortida d’aire i líquid d’aquestes per tal de controlar la flotabilitat de l’animal.

Exemplar del gènere Nautilus (Foto: Servando Gion).

El seu cos, situat únicament a la cambra més externa, però unit a la paret de la cambra anterior a través de músculs, presenta més de 47 parells de tentacles, els quals no tenen ventoses (però sí que produeixen substàncies adherents), els quals intervenen en l’alimentació i presenten diferents òrgans dels sentits. Quatre d’aquests, en els mascles s’han transformat en òrgans copuladors. El sistema nerviós està força difós. Presenten un parell d’ulls, els quals són relativament senzills dins el grup dels cefalòpodes. Com la resta de cefalòpodes, presenten un sifó que permet la propulsió d’aigua pel seu desplaçament. En cas d’amenaça, gràcies a una caperutxa es poden amagar dins la closca. Per a més detalls de la seva anatomia, mira la imatge següent.

Esquema de l’anatomia d’un nautilus (Foto: Malacologia).

Són animals d’hàbits nocturns, els quals s’alimenten de crustacis i peixos de profunditat. Viuen en la regió tropical dels oceans Pacífic i Índic, els quals es troben propers al fons del mar, des de prop de la superfície fins als 500 m de profunditat.

Tot i que varen ser molt abundants en el passat, durant el Paleozoic i el Mesozoic, actualment només queden dos gèneres, Nautilus (amb 4 espècies) i Allonautilus (amb 2 espècies). Per tal de diferenciar entre els dos gèneres, ens hem de fixar, sobretot, en la mida de l’umbilicus, la part central de la closca (vista per fora): mentre que Nautilus el té petit, de manera que ocupa entre el 5 i el 16% del diàmetre total de la closca; en Allonautilus és gran, de manera que ocupa el 20% del diàmetre. Altres caràcters interns, com ara les brànquies i el sistema reproductiu, permeten la seva diferenciació. Tot i que hi ha diferències entre espècies, mesuren uns 23 cm de diàmetre i poden pesar uns 1,5 kg.

A l’esquerre, un Nautilus pompilius; a la dreta, un Allonautilus scrobiculatus (Foto: Softpedia)

Es tracta d’animals força complicats d’observar. De fet, recentment es va observar un individu de l’espècie Allonautilus scrobiculatus, i feia uns 30 anys que no se n’observava cap!

REFERÈNCIES

• Brusca & Brusca (2005). Invertebrados. Ed. McGraw Hill (2 ed).
• Hickman, Roberts, Larson, l’Anson & Eisenhour (2006). Principios integrales de Zoología. Ed. McGraw Hill (13 ed)
• Jereb, P.; Roper, C.F.E. (eds). Cephalopods of the world. An annotated and illustrated catalogue of cephalopod species known to date. Volume 1. Chambered nautiluses and sepioids (Nautilidae, Sepiidae, Sepiolidae, Sepiadariidae, Idiosepiidae and Spirulidae). FAO Species Catalogue for Fishery Purposes. No. 4, Vol. 1. Rome, FAO. 2005. 262p.
• Malacologia.es: Biología de los moluscos