Arxiu d'etiquetes: Neofelis nebulosa

Three felines you might not know

Cats, tigers, lions, panthers… we all know big cats, but what about the small ones? Do you know who are the caracal, the jaguarundi and the margay? Read on to meet them.


Maybe you have a cat (Felis silvestris catus) at home, but have you ever thinked about what it has in common with a tiger? The truth is that a lot: the similarity among all species of felines is extraordinary and the classification of the smallest ones is difficult .

Felines are the most specialized carnivorous mammals. They live across Eurasia, Africa and America, from deserts to alpine heights. Most are solitary, big climbers (except the larger ones) and many good swimmers.


With round face and short snout, felines have developed specialized canine teeth to cut meat. They have 5 toes on their front paws and 4 in the back paws, with a curved retractable claw in each to grab prey. Retracted in the rest position, the claws are kept well sharpened. The pads of the feet, surrounded by hair, help them to be silent while walking.

Felines have very acute senses, from a good night vision, good sense of hearing and smell and sensory whiskers .

retracted and extended a feline claw. The domestic cat declawing involves the amputation of the nail and the first phalanx, which can cause serious bodily injury. In many countries it is illegal to be ethically unacceptable.
Retracted and extended feline claw. Domestic cat’s declawing involves the amputation of the nail and the first phalanx, which can cause serious injury. In many countries it is illegal to be ethically unacceptable.


The caracal (Caracal caracal) lives in Africa and western, central and southern Asia, in semi-desert areas and savannah. It is also known as desert lynx, but is more related to other cats (such as serval and the African golden cat) than with the lynx. It has medium size (60-90 cm long); its lynx appearance is mainly due to hair brushes in his ears, the longest and widest of all felines. Its usefulness is unclear, maybe they can improve hearing, ward off insects or highlight facial expressions as a system of communication between peers. Indeed, its name comes from the Turkish word Karakulak, literally “black ears”.

Their fur is usually brown or reddish and blotchy white belly, although there are melanic individuals (skin and coat with lots of black pigment melanin) as found in other felines, such as the famous black panther, which actually is a melanic leopard ( Panthera pardus ).

 Caracal in South Africa. Photo taken from Blue Project
Caracal in South Africa. Unknown author

Their habits are mostly nocturnal and solitary. The most notable ability of the caracal is their jumps up to 3 meters vertically and catching birds in flight. It is also good climber, so it can prey on nests in trees. Its other dams are small antelopes, rabbits, rodents, etc. and poultry, so it is persecuted for this reason.

Watch a caracal jumping and catching a bird in flight:

According to the IUCN Red List is not generally considered in danger, but as “least concern”, although the Asian subspecies (Caracal caracal schmitzi) has suffered a serious setback. In addition to hunting, habitat destruction is the main threat of the caracal.


The jaguarundi or eyra cat (Herpailurus yagouarondi) is distributed throughout the southern United States to South America, in habitats such as tropical forests, wetlands and arid shrublands.

It has small size (9kg), and it seems more a puma or a weasel, with long legs and short tail and ears. The coat is uniform, without spots or stripes, with colors ranging from black, gray, light brown or reddish. Even in the same litter, the pups may have different hues. The dark furs are more common in wooded areas, while clear furs in drier environments.

 Jaguarundi. Photo Kevin Schafer
Jaguarundi. Photo by Kevin Schafer

Unlike other cats of its size, its territories are quite large and are mainly terrestrial, although it moves smoothly through the trees. Their prey are small mammals and birds, but can also hunt on reptiles, amphibians and fish caught in the river banks. It can jump two meters and as the caracal, catch their prey in the air.

Watch the movements and techniques of a jaguarundi hunting from 9:55 minute:

Just like the caracal, it is considered as “least concern “by the IUCN, although populations are smaller than initially thought, since being diurnal is an easily observable species. The threats are the same: prosecution for killing poultry and habitat loss and fragmentation. Fortunately his fur has no commercial value.


The margay (Leopardus wiedii) is distributed throughout Central and South America in forested areas. Similar to ocelots, has a size and weight (40-60 cm long and 3.5 kg) smaller than them. The spotted coat helps them blend in with the environment. These spots are called rosettes and cover the entire body except the head . Each individual has his own pattern of spots, like our fingerprints.

 margay in a tree Stock Wendy Shattil & amp;. Bob Rozinski
Margay in a tree. Photo by Wendy Shattil and Rob Rozinski

 The most striking of margay are their big eyes and tail, very long (up to 70% of their body size). These are adaptations to their nocturnal habits and extreme agility to move through the trees, where it spends most of the time. Their prey are birds, small monkeys, small mammals, lizards, tree frogs and even insects.

The margay special ability is that it can vertically go down tree trunks, with its head down like squirrels do. This is possible because they can rotate 180 degrees the rear ankles. The only other feline able to do the same: is the clouded leopard (Neofelis nebulosa). This feature, along with special claws for climbing and clinging to the branches, allow them to move through the trees with the agility of a monkey: they can even hold on to a branch with only one leg. They are therefore the best climbers among cats.

 Margay down a trunk with the head down. Photo taken from online Terrarium
Margay down a trunk with the head down. Photo taken from Terrarium online

Like caracals and jaguarundis, margays are solitary and they meet only when they have to mate.

The margay is classified by the IUCN as “near threatened and their populations are declining. Unlike jaguarundi, it is hunted for its beautiful fur and for use as pets illegally. The destruction and fragmentation of habitat (forest conversion into farmland) are the other major threat to the margay, who does not tolerate humanized habitats.

We finish the post with images of margay in action from 1:22 minute:



Tres felins que potser no coneixes

Gats, tigres, lleons, panteres … tots coneixem els grans felins, però ¿què hi ha dels petits? Saps qui són el caracal, el jaguarundi i el margay? Segueix llegint per conèixer-los.


Potser tinguis un gat (Felis silvestris catus) a casa, però t’has parat a pensar què té en comú amb un tigre? La veritat és que bastant: la similitud entre totes les espècies de felins és extraordinària i la classificació dels més petits és dificultosa.

Els felins són els mamífers carnívors més especialitzats. Es distribueixen per Euràsia, Àfrica i Amèrica, des de deserts fins a altures alpines. La majoria són solitaris, grans trepadors (exceptuant els més grans) i molts,  bons nedadors.


De cara arrodonida i musell curt, els felins tenen dents canins i carnissers desenvolupats per tallar la carn. Posseeixen 5 dits a les potes davanteres i 4 a les del darrere, amb una ungla corbada retràctil a cadascun per agafar la presa. En estar retretes en posició de repòs, les urpes es mantenen ben esmolades. Els coixinets de les potes, envoltats de pèl, els ajuden a ser sigil·losos al caminar.

Els felins tenen sentits molt aguts, des d’una bona visió nocturna, bon sentit de l’oïda i olfacte i bigotis sensitius.

Urpa retreta i estesa d’un felí. La desungulació del gat domèstic implica l’amputació de l’ungla i la primera falange, el que pot provocar danys físics greus. En molts països aquesta pràctica és il·legal per ser èticament inacceptable.


El caracal (Caracal caracal) es troba a Àfrica i oest, centre i sud d’Àsia, en zones semidesèrtiques i de sabana. També se’l coneix com linx del desert, encara que està més emparentat amb altres felins (com el serval i el gat daurat africà) que amb els linxs. De mida mitjana (60-90 cm de llarg), el seu aspecte de linx sobretot és a causa dels pinzells de pèl de les orelles, els més llargs i amples de tots els felins. La seva utilitat no està clara, pot ser que ajudin a l’audició, a espantar insectes o a remarcar les expressions facials com a sistema de comunicació entre ells. Precisament, el seu nom prové de la paraula turca karakulak, literalment “orelles negres”.

Habitualment són de color castany o vermellós i de ventre blanc amb taques, encara que hi ha exemplars melànics (pell i pelatge amb gran quantitat de pigment negre, melanina) igual que en altres felins, com la famosa pantera negra, que en realitat es tracta d’un lleopard (Panthera pardus ) melànic.

 Caracal a Sud-àfrica. Foto presa de Projecte Blau
Caracal a Sudàfrica. Autor desconegut.

Són animals d’hàbits sobretot nocturns i solitaris. L’habilitat més destacada del caracal són els salts de fins a 3 metres de manera vertical, podent atrapar ocells en ple vol. També és bon grimpador, així que pot depredar sobre nius en els arbres. Les seves altres preses són antílops petits, llebres, rosegadors, etc. i aus de corral, pel que és objecte de persecució.
Observa el caracal saltant i atrapant un ocell al vol:

Segons la llista vermella de la IUCN en general no està considerat en perill, sinó com a “preocupació menor”, encara que la subespècie asiàtica (Caracal caracal schmitzi) ha patit un greu retrocés. A més de la caça, la destrucció de l’hàbitat és la principal amenaça del caracal.


El jaguarundi, (Herpailurus yagouarondi) es distribueix pel sud d’EUA fins a Sudamérica, en hàbitats com la selva tropical, pantans i terres arbustives semiàrides. Se’l coneix amb multitud de noms populars segons la zona (gat eyra, gat llúdriga, lleonet… ).

De mida petita (9kg), té un aspecte que recorda al puma o una mostela, amb potes i orelles curtes i cua llarga. El pelatge és uniforme, sense taques ni ratlles, amb coloracions que van del negre, al marró grisenc, clar o vermellós. Fins i tot en una mateixa ventrada, les cries poden presentar diferents tonalitats. Les formes fosques són més comunes en zones boscoses, mentre que les clares en ambients més secs.

 jaguarundi. Foto de Kevin Schafer
Jaguarundi. Foto de Kevin Schafer

A diferència d’altres felins de la seva grandària, els seus territoris són força amplis i són d’hàbits solitaris i principalment terrestres, encara que es desplaça sense problemes pels arbres. Les seves preses són petits mamífers i aus, però també pot caçar rèptils, amfibis i peixos atrapats en les ribes dels rius. És capaç de donar salts de dos metres i com el caracal, atrapar les seves preses a l’aire.

Observa els moviments i tècniques de caça del jaguarundi a partir del minut 09:55:

Igual que el caracal, està considerat com a “ preocupació menor “per la IUCN, encara que les poblacions són més reduïdes del que inicialment s’havia pensat, ja que en ser d’hàbits diürns és una espècie fàcilment observable. Els perills són els mateixos: persecució per matar aus de corral i pèrdua i fragmentació d’hàbitats. Afortunadament el seu pelatge no té valor comercial.


El margay (Leopardus wiedii) es distribueix per centre i Sud-amèrica en zones boscoses. D’aspecte similar a l’ocelot, té una mida i pes (40-60 cm de llarg i 3,5 kg) menor que aquest. El pelatge clapejat l’ajuda a camuflar-se amb en l’entorn. Aquestes taques s’anomenen rosetes i li cobreixen tot el cos, exceptuant el cap. Cada individu té el seu propi patró de taques, igual que les nostres empremtes dactilars.

 Margay en un arbre. Foto de Wendy Shattil & amp; Bob Rozinski
Margay en un arbre. Foto de Wendy Shattil i Bob Rozinski

El que més destaca de margay són els seus grans ulls i la cua, molt llarga (fins a un 70% de la mida del seu cos). Això són adaptacions als seus hàbits nocturns i a la seva extrema agilitat per desplaçar-se pels arbres, on passa la major part del temps. Les seves preses són ocells, petits micos, petits mamífers, llangardaixos, granotes arborícoles i fins i tot insectes.

La capacitat més especial del margay és que pot baixar verticalment pels troncs dels arbres, amb el cap cap avall igual que els esquirols. Això és possible gràcies al fet que pot girar 180 graus els turmells del darrere. Només hi ha una altre felí capaç de fer el mateix: la pantera nebulosa (Neofelis nebulosa). Aquesta característica, juntament amb unes urpes especials per enfilar-se i agafar-se a les branques, li permeten moure pels arbres amb la mateixa agilitat que un mico: poden fins i tot agafar-se a una branca només amb una pota. Són doncs, els millors trepadors entre els felins.

 Margay baixant per un tronc amb el cap cap avall. Foto presa de Terrarium online
Margay baixant per un tronc cap per avall. Foto presa de Terrarium Online

Igual que les espècies anteriors, els margays són solitaris i només es troben en el moment de reproduir-se.

El margay està classificat per la IUCN com “ gairebé amenaçat “i les seves poblacions estan en retrocés. A diferència del jaguarundi, és caçat pel la seu bonic pelatge i per utilitzar-lo com a mascota de manera il·legal. La destrucció i fragmentació de l’hàbitat (conversió de boscos en camps de cultiu) són l’altra amenaça seriosa a la qual s’enfronta el margay, que no tolera bé hàbitats humanitzats.

Acabem l’article amb unes imatges del margay en acció a partir del minut 01:22:


Tres felinos que quizá no conozcas

Gatos, tigres, leones, panteras… todos conocemos los grandes felinos, pero ¿qué hay de los pequeños?  ¿Sabes quiénes son el caracal, el jaguarundi y el margay? Sigue leyendo para conocerlos.


Quizá tengas un gato (Felis silvestris catus) en casa, ¿pero te has parado a pensar qué tiene en común con un tigre? La verdad es que bastante: la similitud entre todas las especies de felinos es extraordinaria y la clasificación de los más pequeños es dificultosa.

Los felinos son los mamíferos carnívoros más especializados. Se distribuyen por Eurasia, África y América, desde desiertos hasta alturas alpinas. La mayoría son solitarios, grandes trepadores (exceptuando los más grandes) y muchos buenos nadadores.


De cara redondeada y hocico corto, los felinos tienen dientes caninos y carniceros desarrollados para cortar la carne. Poseen 5 dedos en las patas delanteras y 4 en las traseras, con una uña curvada retráctil en cada uno para agarrar la presa. Al estar retraídas en posición de reposo, las garras se mantienen bien afiladas. Los cojines de las patas, rodeados de pelo, les ayudan a ser sigilosos al andar.

Los felinos poseen sentidos muy agudos, desde una buena visión nocturna, buen sentido del oído y olfato y bigotes sensitivos.

Garra retraída y extendida de un felino. La desungulación del gato doméstico implica la amputación de la uña y la primera falange, lo que puede provocar daños físicos graves. En muchos países esta práctica es ilegal por ser éticamente inaceptable.
Garra retraída y extendida de un felino. La desungulación del gato doméstico implica la amputación de la uña y la primera falange, lo que puede provocar daños físicos graves. En muchos países esta práctica es ilegal por ser éticamente inaceptable.



El caracal (Caracal caracal) se encuentra en África y oeste, centro y sur de Asia, en zonas semidesérticas y de sabana. También se le conoce como lince del desierto, aunque está más emparentado con otros felinos (como el serval, Leptailurus serval, y el gato dorado africano, Caracal aurata) que con los linces. De tamaño medio (60-90 cm de largo), su aspecto de lince sobretodo es debido a los pinceles de pelo de sus orejas, los más largos y anchos de todos los felinos. Su utilidad no está clara, puede que ayuden a la audición, a ahuyentar insectos o a remarcar las expresiones faciales como sistema de comunicación entre semejantes. Precisamente, su nombre proviene de la palabra turca karakulak, literalmente “orejas negras”.

Habitualmente son de color castaño o rojizo y de vientre blanco con manchas, aunque hay ejemplares melánicos (piel y pelaje con gran cantidad de pigmento negro, melanina) igual que en otros felinos, como la famosa pantera negra, que en realidad se trata de un leopardo (Panthera pardus) melánico.

Caracal en Suráfrica. Foto tomada de Proyecto Azul
Caracal en Sudáfrica. Autor desconocido

Son animales de hábitos sobretodo nocturnos y solitarios. La habilidad más destacada del caracal son los saltos de hasta 3 metros de manera vertical, pudiendo atrapar pájaros en pleno vuelo. También es buen trepador, así que puede depredar sobre nidos en los árboles. Sus otras presas son antílopes pequeños, liebres, roedores, etc. y aves de corral, por lo que es objeto de persecución.

Observa al caracal saltando y atrapando un pájaro al vuelo:

Según la lista roja de la IUCN en general no está considerado en peligro, sino como “preocupación menor”, aunque la subespecie asiática (Caracal caracal schmitzi) ha sufrido un grave retroceso. Además de la caza, la destrucción del hábitat es la principal amenaza del caracal.


El jaguarundi, (Herpailurus yagouarondi) se distribuye por el sur de EEUU hasta Sudamérica, en hábitats como la selva tropical, pantanos y tierras arbustivas semiáridas. Se le conoce con multitud de nombres populares según la zona (gato eyra, leoncillo, gato moro, gato nutria, gato colorado, onza…).

De tamaño pequeño (9kg), tiene un aspecto que recuerda al puma o a una comadreja, con patas y orejas cortas y cola larga. El pelaje es uniforme, sin manchas ni rayas, con coloraciones que van del negro, al marrón grisáceo, claro o rojizo. Incluso en una misma camada, las crías pueden presentar diferentes tonalidades. Las formas oscuras son mas comunes en zonas boscosas, mientras que las claras en ambientes más secos.

Jaguarundi. Foto de Kevin Schafer
Jaguarundi. Foto de Kevin Schafer

A diferencia de otros felinos de su tamaño, sus territorios son bastante amplios y son de hábitos solitarios y  principalmente terrestres, aunque se desplaza sin problemas por los árboles. Sus presas son pequeños mamíferos y aves, pero también puede cazar reptiles, anfibios y peces atrapados en las orillas de los ríos. Es capaz de dar saltos de dos metros y como el caracal, atrapar sus presas en el aire.

Observa los movimientos y técnicas de caza del jaguarundi a partir del minuto 9:55:

Igual que el caracal, está considerado como “preocupación menor” por la IUCN, aunque las poblaciones son menores de lo que inicialmente se había pensado, ya que al ser de hábitos diurnos es una especie fácilmente observable. Los peligros son los mismos: persecución por matar aves de corral y pérdida y fragmentación de hábitats. Afortunadamente su pelaje no tiene valor comercial.


El margay (Leopardus wiedii) se distribuye por centro y Suramérica en zonas boscosas. De aspecto similar al ocelote, tiene un tamaño y peso (40-60 cm de largo y 3,5 kg) menor que éste. El pelaje moteado le ayuda a camuflarse con en el entorno. Estas manchas se denominan rosetas y le cubren todo el cuerpo, exceptuando la cabeza. Cada individuo tiene su propio patrón de manchas, igual que nuestras huellas dactilares.

Margay en un árbol. Foto de Wendy Shattil & Bob Rozinski
Margay en un árbol. Foto de Wendy Shattil & Bob Rozinski

Lo que más destaca del margay son sus grandes ojos y la cola, muy larga (hasta un 70% del tamaño de su cuerpo).  Esto son adaptaciones a sus hábitos nocturnos y a su extrema agilidad para desplazarse por los árboles, donde pasa la mayor parte del tiempo. Sus presas son pájaros, pequeños monos, pequeños mamíferos, lagartos, ranas arborícolas e incluso insectos.

La capacidad más especial del margay es que puede bajar verticalmente por los troncos de los árboles, con la cabeza hacia abajo igual que las ardillas. Esto es posible gracias a que puede girar 180 grados los tobillos traseros. Sólo hay otra especie de felino capaz de hacer lo mismo: la pantera nebulosa (Neofelis nebulosa). Esta característica, junto con unas garras especiales para trepar y agarrarse a las ramas, le permiten moverse por los árboles con la misma agilidad que un mono: pueden incluso agarrarse a una rama sólo con una pata. Son pues, los mejores trepadores entre los felinos.

Margay bajando por un tronco con la cabeza hacia abajo. Foto tomada de Terrarium online
Margay bajando por un tronco con la cabeza hacia abajo. Foto tomada de Terrarium online

Igual que las especies anteriores, los margays son solitarios y sólo se encuentran en el momento de reproducirse.

El margay está clasificado por la IUCN como “casi amenazado” y sus poblaciones están en retroceso. A diferencia del jaguarundi, es cazado por su bonito pelaje y para usarlo como mascota de manera ilegal. La destrucción y fragmentación del hábitat (conversión de bosques en campos de cultivo) son la otra amenaza seria a la que se enfrenta el margay, que no tolera bien hábitats humanizados.

Terminamos el artículo con unas imágenes del margay en acción a partir del minuto 1:22:


Mireia Querol Rovira