Arxiu d'etiquetes: noaa

Oceans: a plastic soup

Seas and oceans of the Earth Planet more and more looks like a plastic soup. Pictures like the next one will be more frequently seen if we don’t stop the plastic pollution. In this post we are talking about the amount of plastics in the oceans, according to the findings recently published in Plos One

2014-04-08-OceanPlasticsEarthDrReeseHalter

INTRODUCTION

Plastic pollution is a phenomenon present in all oceans due to the floating capacity and its durability, as some kinds of plastic can remain in the water for 400 years. Thanks to photodegradation (degradation induced by light) and other weathering processes, plastics breaks into smalls pieces and are scattered through the ocean, and finally they arrive to the oceanic gyres, but also they become accumulated on closed bays, gulfs and seas surrounded by important populations.

Oceanic_gyresThere are five oceanic gyres: North and South Atlantic, North and South Pacific and Indian. An ocean gyre is a large system of rotative marine currents, related with the rotational movement of the Earth. (NOAA, Creative Commons)

These plastics have a negative effect on the marine environment, affecting the small organisms of the plankton till the big whales, since they feeds on plastic items or they get entangled. An associated problem is that plastic absorbs persistent organic pollutants, and these are transferred along food chains.

WHICH IS THE AMOUNT OF PLASTIC IN THE OCEANS?

According to a recent research, it has been estimated that there are about 5.25 trillions of plastic particles in the oceans, what suppose a weight of about 268,940 tones. The amount of plastic found in this study is just a 0.1% of the total annual production. In addition, on the one hand, the northern hemisphere contains the half of plastic (55.6% of the particles and 56.8% of the weight), being the North Pacific the zone with the biggest accumulation (37.9% and 35.6% respectively). On the other hand, in the southern hemisphere is the Indian Ocean which accumulates more plastic than others. These results show that, in spite of the population density is higher in the coasts of the northern hemisphere, plastics are spread all over the world thanks to currents and wind. An alternative explanation could be that there are unknown pollutant sources.

About 92.4% of the particles are microplastics (between 0.33 and 4.75 mm), coming from bigger ones.

plàsticsDistribution of plastics in the oceans: small microplastics (0.33-1.00 mm), big microplastics (1.01-4.75 mm), mesoplastics (4.76-200 mm) and macroplastics (>200 mm). The colours express the plastic density (particles/m2). (Eriksen et al. 2014, Creative Commons)

polietilè expandit

The study show that, amongst macroplastics, the most common pieces were made of foamed polyethylene (see the picture), but buoys in weight.

The investigation determines that there is an important loss of plastics in the sea surface, specially in the northern hemisphere. The processes implicated are: photodegradation with UV, biodegradation, ingestion by organisms, loss of buoyancy, burial in the sea-floor and beaching.

This publication is under a Creative Commons licence:
Llicència Creative Commons Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Océanos: una sopa de plástico

Los mares y océanos del planeta Tierra cada vez se parecen más a una sopa de plástico. Imágenes como la de debajo cada vez serán menos raras de ver si no lo paramos. En esta entrada hablaremos de la cantidad de plásticos que hay en los océanos del planeta, según un estudio publicado recientemente en la revista Plos One

2014-04-08-OceanPlasticsEarthDrReeseHalter

INTRODUCCIÓN

La contaminación por plásticos es un fenómeno presente en todos los océanos debido a su capacidad de flotación y su durabilidad, pues algunos tipos de plástico pueden permanecer en el agua hasta pasados 400 años. Mediante la fotodegradación (degradación por luz) y otros procesos de meteorización, los plásticos se van fragmentando y dispersando por el océano, y acaban convergiendo en los giros oceánicos, aunque también se acumulan en bahías cerradas, golfos y en los mares rodeados por poblaciones importantes.

Oceanic_gyresHay cinco grandes giros oceánicos: Atlántico Norte y Sur, Pacífico Norte y Sur e Índico. Se trata de grandes sistemas de corrientes marinas rotativas, relacionadas sobre todo con el movimiento de rotación de la Tierra. (NOAA, Creative Commons)

Estos plásticos tienen un efecto negativo sobre el ecosistema marino, afectando desde los pequeños organismos del plancton hasta las grandes ballenas, pues o bien los ingieren porque los confunden con su alimento bien quedan atrapados. Un problema asociado es que los plásticos absorben los contaminantes orgánicos persistentes (como por ejemplo el hexaclorobenzeno, el aldrín, el lindano, las dioxinas y el tributilo de estaño).

¿QUÉ CANTIDAD DE PLÁSTICO HAY EN LOS OCÉANOS?

Según el estudio presentado arriba, se estima que hay 5,25 trillones de partículas de plástico en los océanos del planeta, equivalentes a un peso de 268.940 toneladas. La cantidad de plástico encontrada en este estudio parece ser que representa sólo un 0,1% de la producción total anual. Además, el hemisferio norte contiene poco más de la mitad del plástico (55,6% de las partículas y 56,8% de la masa), siendo el Pacífico Norte la zona con más acumulación (37,9% y 35,6% respectivamente). Por otro lado, en el hemisferio sur, es el océano Índico el que presenta la mayor acumulación. Estos resultados muestran que, a pesar de que la densidad poblacional es muy superior en las costas del hemisferio norte, los plásticos quedan distribuidos homogéneamente por todos los océanos, lo que indica que la contaminación por plásticos se esparce gracias a las corrientes y los vientos. Una explicación alternativa podría ser que hay fuentes de contaminación en el hemisferio sur que aún no se conocen.

La mayor parte de las partículas encontradas (92,4%) a lo largo de todos los océanos eran microplásticos (entre 0,33 y 4,75 mm), procedentes de partículas más grandes que se han ido rompiendo.

plàsticsDistribución de los plásticos en los océanos: microplásticos pequeños(0,33-1,00 mm), microplásticos grandes (1,01-4,75 mm), mesoplásticos (4,76-200 mm) y macroplásticos (>200 mm). Los difrentes colores expresan la densidad de plásticos en partículas/m2.(Eriksen et al. 2014, Creative Commons)

polietilè expandit

El estudio revela que, entre los macroplásticos (partículas de más de 2 cm de diámetro), las piezas mayoritarias eran de polietileno expandido (foto lateral), mientras que la mayor parte del peso se debía a restos de boyas de pesca.

El estudio también determina, gracias a la relación entre las partículas encontradas y las esperadas a través de modelos, que se produce una pérdida importante (por hundimiento y degradación) de plástico de la superficie marina, especialmente en el hemisferio norte. Esta diferencia entre lo encontrado y lo esperado se hace especialmente importante en los microplásticos. Los procesos implicados en la pérdida de estos plásticos pueden ser varios: degradación por ultravioletas, biodegradación, ingestión por organismos, pérdida de flotabilidad debido a la adhesión de organismos, entierro en el fondo marino y acumulación en las costas.

Esta publicación está bajo una licencia Creative Commons:
Llicència Creative Commons Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Oceans: una sopa de plàstic

Els mars i oceans del planeta Terra cada vegada semblen més una sopa de plàstic. Imatges com la de sota cada vegada seran menys rares de veure si no ho aturem. En aquesta entrada parlarem de la quantitat de plàstics que hi ha als oceans del planeta, segons un estudi publicat recentment a la revista Plos One
2014-04-08-OceanPlasticsEarthDrReeseHalter

INTRODUCCIÓ

La contaminació per plàstics és un fenomen present a tots als oceans degut a la seva capacitat de flotació i la seva durabilitat, doncs alguns tipus de plàstic poden romandre a l’aigua fins passats 400 anys. Mitjançant la fotodegradació (degradació per la llum) i altres processos de meteorització, els plàstics es van fragmentant i dispersant per l’oceà, i acaben convergint als girs oceànics, tot i que també s’acumulen en badies tancades, golfs i en mars rodejats per poblacions importants.

Oceanic_gyresHi ha cinc grans girs oceànics: Atlàntic Nord i Sud, Pacífic Nord i Sud i Índic. Es tracta de grans sistemes de corrents marines rotatives, relacionades sobretot amb el moviment de rotació de la Terra. (NOAA, Creative Commons)

Aquests plàstics tenen un efecte negatiu sobre l’ecosistema marí, afectant des dels diminuts organismes del plàncton fins a les grans balenes, doncs o bé els ingereixen perquè els confonen amb el seu aliment o bé hi queden atrapats. Un problema associat és que els plàstics absorbeixen els contaminants orgànics persistents (com ara l’hexaclorobenzè, l’aldrín, el lindà, les dioxines i el tributil d’estany), els quals passen al llarg de la cadena tròfica.

QUINA QUANTITAT DE PLÀSTIC HI HA ALS OCEANS?

Segons l’estudi presentat a dalt, s’estima que hi ha 5,25 trilions de partícules de plàstic als oceans del planeta, equivalents a un pes de 268.940 tones. La quantitat de plàstic trobada en aquest estudi sembla ser que representa només un 0,1% de la producció total anual. A més, l’hemisferi nord conté poc més de la meitat del plàstic (55,6% de les partícules i 56,8% de la massa), essent el Pacífic Nord la zona amb més acumulació (37,9% i 35,6% respectivament). Per altra banda, a l’hemisferi sud, és l’oceà Índic el que presenta l’acumulació més gran. Aquests resultats mostren que, malgrat que la densitat poblacional és molt superior a les costes de l’hemisferi nord, els plàstics queden distribuïts homogèniament per tots els oceans, el que indica que la contaminació per plàstics s’escampa gràcies a les corrents i els vents. Una explicació alternativa podria ser que hi ha fonts de contaminació a l’hemisferi sud que no es coneixen encara.

La major part de les partícules trobades (92,4%) al llarg de tots els oceans eren microplàstics (entre 0,33 i 4,75 mm), provinents de partícules més grans que s’havien anat trencant.

plàsticsDistribució dels plàstics als oceans: microplàstics petits (0,33-1,00 mm), microplàstics grans (1,01-4,75 mm), mesoplàstics (4,76-200 mm) i macroplàstics (>200 mm). Els diferents colors expressen la densitat de plàstics en (partícules / m2). (Eriksen et al. 2014, Creative Commons)

polietilè expanditL’estudi revela que, entre els macroplàstics (partícules de més de 2 cm de diàmetre), les peces majoritàries eren de polietilè expandit (foto lateral), mentre que la major part del pes es devia a restes de boies de pesca.

L’estudi també determina, gràcies a la relació entre les partícules trobades i les esperades a través de models, que es produeix una pèrdua important (per enfonsament i degradació) de plàstic de la superfície marina, especialment a l’hemisferi nord. Aquesta diferència entre el trobat i l’esperat es fa especialment important en els microplàstics. Els processos implicats en la pèrdua d’aquests plàstics poden ser varis: degradació per ultravioletes, biodegradació, ingestió per organismes, pèrdua de flotabilitat degut a l’adhesió d’organismes, enterrament al fons marí i acumulació a les costes.

Aquesta publicació està sota una llicència Creative Commons:
Llicència Creative Commons Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.