If the nymphs were plants, they would be water lilies

This week, I’m going to introduce water lilies, some flowers very nice and known for being important in the ornamentation.

INTRODUCTION

The Nymphaeaceae family has few species and most of them are freshwater aquatic plants in quiet places and commonly are known as water lilies. Because they are aquatic plants, the family’s name is derived from the Latin word nympha, as they have some similarity with nymphs, mythological beings with a predilection for the waters.

Water nymphs, water lilies can be seen around (Painting by Henrietta Rae, 1909).

The water lilies were originated in warm regions, but they are now subcosmopolitan and can be found in several parts of the world, living in ponds, lakes and freshwater streams.

MORPHOLOGICAL CHARACTERS

The water lilies are perennial aquatic plants, they live several years, and are rhizomatous, that is, they have a thickened stem below the soil at the bottom of the water. In some species, we see that some leaves are immersed and others are floating on the water surface, being sometimes even membranous (they have raised edges perpendicularly upward to avoid the ingress of too much water). When this morphological difference happens, we talk about heteromorphous leaves.

Water lily's membranous leaves (Victoria amazonica) (Photo taken by Dirk van der Made).

Their flowers grown out of water and are constituted by a variable number of sepals, petals and stamens, which are helically born. Therefore, flowers are acyclic, that is, are asymmetrical or irregular because they have no symmetric plane. These flowers are solitary, not born grouped, and hermaphrodites, that is, both male (stamens) and female (ovary) sex organs occur in the same flower.

Pygmy waterlily (Nymphaea tetragona)(Photo taken by Miguel303xm).

These perianth parts (petals and sepals) and stamens are free among them, therefore, they are not united or fused among them, and normally appear in large numbers. The stamens are different to several of other flowers, because they are laminar stamens, similar to the petals. Therefore, they are not filamentous, are thicker and wider.

DIVERSITY

Currently, the genera of water lilies which have more relevance are Nuphar, Nymphaea and Victoria, but there are also some others. Below I present some cases of very interesting species.

The tiger lotus or Egyptian white water-lily (Nymphaea lotus) is native of the Nile Valley and eastern Africa. It is prized as an ornamental and ancient Egyptians believed that the flower could give strength and power.

Egyptian white water-lily (Nymphaea lotus) (Photo taken by Meneerke bloem).

The yellow water-lily (Nuphar lutea) is typical of Europe, North Africa and the Middle East and, as the previous one, is also very ornamental. Furthermore, it has been long used in traditional medicine. Its roots were applied on the skin and seeds and roots were eaten to treat different diseases.

Yellow water-lily (Nuphar lutea) (Photo taken by Oksana Golovko).

Finally, I’d want to introduce the genus of Victoria, whose pollinitation is very curious. It has two American species: V. cruziana in Argentina and V. amazonica in the Amazon and Brazil. Plants of this genus are very big, with floating leaves reaching to 2 meters in diameter and with showy flowers which can reach up to 30 centimeters and are opened at evening.When these flowers are opened, strong scents and a little heat are released and with the whitish and beige colours of the petals, they result very attractive to the beetles (Coleoptera) that are feed of starch extensions on the flowers (starch bodies). The next morning, flowers are closed and the beetles are captured within, causing them to be permeated of pollen. At afternoon, flowers are reopened and allow beetles to escape. Then, as the flowers have been pollinated, their colour varies to pink and they also lose scent. Therefore, the beetles feel more attracted to white flowers that have not been pollinated yet. Finally, the pink flowers are dipped.

On the left, V. cruziana (Photo taken by Greenlamplady); On the right, V. amazonica (Photo taken by frank wouters).

IMPORTANCE

Currently, several species are used as ornamentals, decorative. Furthermore, the water lilies can also be used to get food; the seeds and rhizomes of the genera Nymphaea and Victoria are edible. On the other hand, a very curious thing is that the nerves of the leaves of some species have been used to extract a liquid, which has been applied to treat snake bites.

I hope you liked the way the water lilies behave and all their tales and uses that are associated to them, although only for its beauty are charming. If you enjoyed, do not forget to share in different social networks. Thanks for your interest.

REFERENCES

• Bolòs, J. Vigo, R. M. Masalles & J. M. Ninot. 2005. Flora manual dels Països catalans. 3ed. Pòrtic Natura, Barcelona: pp. 1310.
• Notes of Botany and Phanerogamae, Degree of Environmental Biology, UAB.
• http://www.biologia.edu.ar/diversidadv/fascIII/11.%20Nymphaeaceae.pdf
• http://www.thecompositaehut.com/www_tch/webcurso_spv/familias_pv/nymphaeaceae.html
• http://web.ing.puc.cl/~ing1004/Homeworks/SeresVivos_E3/g63_Sof%C3%ADaGjuranovic_VictoriaAmaz%C3%B3nica.pdf

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Si les nimfes fossin plantes serien nenúfars

Aquesta setmana us vull presentar els nenúfars, unes flors ben maques i molt conegudes degut a la seva importància en ornamentació.

INTRODUCCIÓ

La família de les nimfeàcies (Nymphaeaceae) és una família amb poques espècies i la majoria d’elles són plantes aquàtiques d’aigua dolça en llocs calmats i vulgarment es coneixen com a nenúfars. Degut a que són plantes aquàtiques, el nom d’aquesta família prové de la paraula nympha del llatí, ja que tenen certa similitud a les nimfes, éssers mitològics amb predilecció per les aigües.

Nimfes aquàtiques, es poden apreciar nenúfars al seu voltant (Pintat per Henrietta Rae, 1909).

Les nimfeàcies són originaries de regions càlides, però actualment són subcosmopolites i és troben en moltes zones del món, habitant estancs, llacs i cursos d’aigua dolça.

CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES

Els nenúfars són plantes aquàtiques perennes, viuen varis anys, i rizomatoses, és a dir, tenen una tija engruixida sota el terra del fons aquàtic. En moltes espècies algunes fulles són submergides i les altres són flotants a la superfície de l’aigua, essent a vegades membranoses (tenen les vores aixecades perpendicularment cap amunt per evitar que entri massa aigua). Quan presenten aquesta diferència en el tipus de fulles parlem de fulles heteromorfes, de diferent forma.

Fulles membranoses de nenúfar (Victoria amazonica) (Foto de Dirk van der Made).

Les flors són emergides, creixen fora del aigua, i estan constituïdes per un nombre variat de sèpals, pètals i estams que neixen de manera helicoïdal. Per tant, són flors acícliques, són asimètriques o irregulars perquè no tenen cap pla de simetria. Aquestes flors són solitàries, no surten agrupades, i a més són hermafrodites, és a dir, presenten òrgans sexuals tant masculins (els estams) com femení (ovari) en la mateixa flor.

"Ninfa venus" (Nymphaea tetragona)(Foto de Miguel303xm).

Aquestes peces del periant (pètals i sèpals) i els estams són lliures entre ells, és a dir que no estan soldats o fusionats entre ells, i normalment són nombrosos. Els estams, a diferència amb molts d’altres flors, són laminars, semblants als pètals. Per tant, no són filamentosos, sinó que tenen més gruix i són amples.

DIVERSITAT

Actualment els gèneres de nenúfars que tenen més rellevància són Nuphar, Nymphaea i Victoria, però també hi ha d’altres. A continuació presentaré algunes espècies i casos ben interessants.

El lotus egipci o lotus tigre (Nymphaea lotus) és originari de la vall del Nil i l’Àfrica oriental. És molt apreciat com a ornamental i antigament els egipcis crien que la flor donava força i poder.

Lotus egipci (Nymphaea lotus) (Foto de Meneerke bloem).

El nenúfar groc (Nuphar lutea)  és tipics d’Europa, el nord d’Àfrica i Mitjà Orient i, com l’anterior, també és molt ornamental. A més, ha estat utilitzat durant molt temps en la medicina tradicional. La seva arrel s’aplicava a la pell i es menjaven les seves rels i llavors per tractar diferents malalties.

Nenúfar groc (Nuphar lutea) (Foto de Oksana Golovko).

Finalment presentar al gènere Victoria, que és molt curiós pel seu tipus de pol·linització. Aquest te dues espècies americanes, V. cruziana a Argentina i V. amazonica en l’Amazones i Brasil.  Les plantes d’aquest gènere són molt grans, les fulles flotants arriben als 2 metres de diàmetre i fan flors vistoses de fins a 30 centímetres que s’obren durant la tarda-nit. Quan aquestes flors s’obren desprenen fortes olors i una petita escalfor, que juntament amb els clors blancs i groguencs que té, resulten molt atraients per als escarabats o coleòpters (Coleoptera) que s’alimenten de les extensions de midó que tenen les flors (cossos de midó). A la matinada següent les flors es tanquen i capturen als escarabats, fent que s’impregnin de pol·len. A la tarda següent les flors es tornen a obrir i deixen escapar als coleòpters. Llavors, com les flors ja han estat pol·linitzades es tornen d’un color rosat  i perden l’olor, deixant així que els escarabats es sentint atrets per les flors blanques que encara han de ser pol·linitzades. Finalment la flor rosada pol·linitzada es submergeix.

A l'esquerra, V. cruziana (Foto de Greenlamplady); A la dreta, V. amazonica (Foto de frank wouters).

IMPORTÀNCIA

Actualment moltes espècies són utilitzades com a ornamentals, decoratives. A més, les nimfeàcies també poden ser utilitzades per extreure aliments; les llavors i rizomes dels gèneres Nymphaea i Victòria es poden menjar. D’altra banda, una cosa ben curiosa és que dels nervis de les fulles d’algunes espècies s’han utilitzat per extreure un líquid que serveix per curar mossegades d’escurçons.

Espero que us hagi captivat la manera en que es comporten els nenúfars i totes les històries i usos que tenen associats, tot i que simplement per lo macos que són ja ens captiven. Si t’ha agradat no oblidis de compartir-lo a les diferents xarxes. Gràcies pel teu interès.

REFERÈNCIES

• Bolòs, J. Vigo, R. M. Masalles & J. M. Ninot. 2005. Flora manual dels Països catalans. 3ed. Pòrtic Natura, Barcelona: pp. 1310.
• Apunts de Botànica, Fanerògames, Ciències de la Biosfera i Anàlisi de la Vegetació, Grau de Biologia Ambiental, UAB.
• http://www.biologia.edu.ar/diversidadv/fascIII/11.%20Nymphaeaceae.pdf
• http://www.thecompositaehut.com/www_tch/webcurso_spv/familias_pv/nymphaeaceae.html
• http://web.ing.puc.cl/~ing1004/Homeworks/SeresVivos_E3/g63_Sof%C3%ADaGjuranovic_VictoriaAmaz%C3%B3nica.pdf

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Si las ninfas fueran plantas serían nenúfares

Esta semana os voy a presentar a los nenúfares, unas flores muy bonitas y conocidas por su importancia en la ornamentación.

INTRODUCCIÓN

La familia de las ninfeáceas (Nymphaeaceae) es una familia con pocas especies y la mayoría de ellas son plantas acuáticas de agua dulce en lugares calmados y vulgarmente se conocen como nenúfares. Debido a que son plantas acuáticas, el nombre de la familia deriva de la palabra nympha del latín, ya que tienen cierta similitud con las ninfas, seres mitológicos con predilección por las aguas.

Ninfas acuáticas, se puede apreciar nenúfares a su alrededor (Pintado por Henrietta Rae, 1909).

Las ninfeáceas tienen su origen en regiones cálidas, pero actualmente son subcosmopolitas y se encuentran en muchas zonas del mundo, habitando estanques, lagos y cursos de agua dulce.

CARACTERÍSTICAS MORFOLÓGICAS

Los nenúfares son plantas acuáticas perennes, viven varios años, y rizomatosas, es decir, tienen un tallo engrosado debajo del suelo en el fondo del agua. En varias especies, vemos que algunas hojas son sumergidas y las otras flotantes en la superficie del agua, siendo a veces incluso membranosas (tienen los bordes levantados perpendicularmente hacia arriba para evitar la entrada de demasiada agua). Cuando presentan esta diferencia en el tipo de hojas hablamos de hojas heteromorfas, de diferente forma.

Hojas membranosas de nenúfar (Victoria amazonica) (Foto de Dirk van der Made).

Las flores son emergidas, crecen fuera del agua, y están constituidas por un nombre variable de sépalos, pétalos y estambres que nacen de manera helicoidal. Por lo tanto, son flores acíclicas, son asimétricas o irregulares porque no tienen ningún plano de simetría. Estas flores son solitarias, no nacen agrupadas, y a demás son hermafroditas, es decir, presentan órganos sexuales tanto masculinos (los estambres) como femenino (ovario) en la misma flor.

Nenúfar venus (Nymphaea tetragona)(Foto de Miguel303xm).

Estas piezas del perianto (pétalos y sépalos) y los estambres son libres entre ellos, es decir, no están unidos o fusionados entre ellos, y normalmente se muestran en número elevado. Los estambres, a diferencia de muchos de otras flores, son laminares, similares a los pétalos. Por lo tanto, no son filamentosos, sino que tienen más grosor y son anchos.

DIVERSIDAD

Actualmente los géneros de nenúfares que tienen más relevancia son  Nuphar, Nymphaea y Victoria, pero también hay algunos más. A continuación presentaré algunas especies y casos bien interesantes.

El loto tigre o nenúfar blanco egipcio (Nymphaea lotus) es originario de la valle del Nilo y de la África oriental. Es muy apreciado como ornamental y antiguamente los egipcios creían que la flor otorgaba fuerza y poder.

Nenúfar blanco egipcio(Nymphaea lotus) (Foto de Meneerke bloem).

El nenúfar amarillo (Nuphar lutea)  es típico de Europa, el norte de África y Oriente Medio y, como el anterior, también es muy ornamental. A demás, ha sido utilizado durante mucho tiempo en medicina tradicional. Sus raíces se aplicaban en la piel y se comía sus semillas y raíces para tratar diferentes enfermedades.

Nenúfar amarillo (Nuphar lutea) (Foto de Oksana Golovko).

Finalmente presentar al género Victoria, que es muy curioso por su tipo de polinización. Este tiene dos especies americanas, V. cruziana en Argentina y V. amazonica en el Amazonas y Brasil. Las plantas de este género son muy grandes, las hojas flotantes llegan a los 2 metros de diámetro y hacen flores vistosas de hasta 30 centímetros que se abren durante la tarde-noche. Cuando estas flores se abren desprenden fuertes olores y un pequeño calor, que junto con los colores blancos y amarillentos que tiene, resultan muy atractivas para los escarabajos o coleópteros (Coleoptera) que se alimentan de las extensiones de almidón que tienen las flores (cuerpos de almidón). Al amanecer siguiente las flores se cierran y capturan los escarabajos, haciendo que se impregnen de polen. Por la tarde de nuevo se vuelven a abrir y dejan escapar a los coleópteros. Entonces, como las flores ya han estado polinizadas varían a un color rosado y pierden el olor, dejando así que los escarabajos se sientan más atraídos por las flores blancas que aún han de ser polinizadas. Finalmente la flor rosada se sumerge.

A la izquierda, V. cruziana (Foto de Greenlamplady); A la derecha, V. amazonica (Foto de frank wouters).

IMPORTANCIA

Actualmente muchas especies son usadas como ornamentales, decorativas. A demás, las ninfeáceas también pueden ser utilizadas para extraer alimentos; las semillas y rizomas de los géneros Nymphaea y Victòria son comestibles. Por otro lado, una cosa bien curiosa es que los nervios de las hojas de algunas especies se han usado para extraer un líquido que sirve para curar mordiscos de víbora.

Espero que os haya cautivado la manera en que se comportan los nenúfares y todas las histórias y usos que llevan asociados, aunque ya solo por su belleza son cautivadores. Si te ha gustado no olvides compartir en las diferentes redes sociales. Gracias por tu interés.

REFERENCIAS

• Bolòs, J. Vigo, R. M. Masalles & J. M. Ninot. 2005. Flora manual dels Països catalans. 3ed. Pòrtic Natura, Barcelona: pp. 1310.
• Apuntes de Botánica, Fanerógamas, Ciencias de la Biosfera y Análisis de la Vegetación, Grado de Biología Ambiental, UAB.
• http://www.biologia.edu.ar/diversidadv/fascIII/11.%20Nymphaeaceae.pdf
• http://www.thecompositaehut.com/www_tch/webcurso_spv/familias_pv/nymphaeaceae.html
• http://web.ing.puc.cl/~ing1004/Homeworks/SeresVivos_E3/g63_Sof%C3%ADaGjuranovic_VictoriaAmaz%C3%B3nica.pdf

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.