Arxiu d'etiquetes: opòssum

Animal genitalia: amphibians, reptiles and mammals

After the first post on the genitals of birds and fish, we close chapter on the curiosities of the penises, vaginas and other reproductive organs of amphibians, reptiles and mammals.

GENITALS IN AMPHIBIANS

As we saw in a previous post, the cloaca is the hole where the digestive, reproductive and excretory systems converge. All amphibians possess cloaca, as well as reptiles, birds and some fish (sharks and rays) and mammals.

Larvae of amphibians are characterized by a great transformation known as metamorphosis .
Do not miss the successful post about amphibious sperm thieves .

ANURA

The anurans (amphibians without tail, such as frogs) have external reproduction and mating occurs usually in the water. The male, who is smaller than the female, grips the female firmly. This embrace  is called amplexus.

Amplexus of Litoria xanthomera. Photo: Rainforest harley

The contractions of the female when expelling the eggs stimulate the male to spray them of sperm in the same moment that they are expelled. The eggs are joined by a gelatinous mass that takes different forms depending on the species.
The male frogs of the genus Ascaphus have a false tail that is nothing but an extension of the cloaca.

Tailed frog (Ascaphus truei). Photo: Mokele

URODELA

Almost all urodela (amphibians with tail, such as salamanders and newts) have internal fertilization. The male is placed in front of the female and releases sperm packages (spermatophores) containing the sperm. The female walks over one of them, collects it with the lips of the cloaca and places them in the spermatheca, a cavity where the sperm wait for the eggs to pass through the cloaca to make them fertilize. The female lays the fertilized eggs one by one beating them in aquatic plants, except in some species of salamander, in which the female retains them and they are born live larvae (ovovivivarism).

Salamander spermatophores (Ambystoma sp.). Photo: Placeuvm


APODA

Apoda or caecilians are amphibians without legs with internal fertilization, but unlike in anura, internal insemination occurs. This is possible thanks to a pseudo-phallus (phallodeum) that have the males, which they insert in the cloaca of the female for two or three hours. In oviparous species (25%) the eggs are kept by the mother, the rest of species are ovoviviparous (75%).

Caecilia phallodeum. Photo used under permission by: Danté Fenolio

In some ovoviviparous species the offspring are born metamorphosed, in others as larvae. During their stay inside the mother, they feed on oviduct cells, which they scrape with their special teeth. In the case of the oviparous species Boulengerula taitana, the larvae feed on the mother’s skin allowing them to grow 10 times their size in a week.

GENITALIA IN REPTILES

 SCALED REPTILES

Scaled reptiles (Squamata order), as lizards and snakes have the penis divided into two: this is known as  hemipenis. It is kept inside the tail and exits to the outside during intercourse thanks to the erectile tissues. In spite of being double, during intercourse they only introduce one of the parts into the female, although they can do it alternately. The ends can be smooth or have spikes or structures to ensure grip to the female’s cloaca.

Viviparous lizard (Zootoca vivipara) showing its hemipenis. Photo: Charlesjsharp

 

TURTLES

In some sea turtles, the cloaca retains the ability to exchange gas, in other words, to breathe. The water slowly passes through it, which allows to collect the oxygen and take it to the lungs.

The male tortoises have a simple penis that is folded in two in the cloaca, inside the tail, reason why the tail of the males is thicker and longer than the females’. During the erection, it fills with fluid, deploys and exits, reaching a comparatively larger size.

Mediterranean tortoise penis (Testudo hermanni). Source

CROCODILES

Crocodiles have a rigid penis (always in erection) hidden inside the body that, shot out like a spring to the outside at the time of copulation and is hidden again at the same speed. According to this study , fibrous tissue and collagen makes unnecessary the erection and detumescence in the American alligator.

GENITALIA IN MAMMALS

MONOTREMES

Monotremes are the most primitive mammals, with some reptilian characteristics, like the laying of eggs and the presence of cloaca. Platypus and echidnas are the best known representatives.

Monotremes penises have 4 heads, although not all can work simultaneously. It uses only half, that is, two heads at a time. In the case of the platypus only the left side works, since the female only has functional the left ovary.

Echidna penis’. Source

MARSUPIALS

The marsupials are those mammals in which the breeding ends its development in a pouch, a kind of bag that own the females and where the breasts are. The best known marsupials are kangaroos, koalas, opossums and the extinct thylacine.

Opossum’s penis. Photo: Ellen Rathbone

Generally females have two vaginas, which fit with the bifurcated penises of males, which retract into the S-shaped body, In the case of kangaroos, females have three vaginas and two uteri . The two lateral vaginas lead the sperm towards the uterus and the central one is where the brood descends during the delivery.

Reproductive system of marsupial femanel. Photo: National Geographic

PLACENTAL

  PENILE BONE AND ERECTION

In placental mammals, such as humans, the offspring develops in the uterus and is nourished by the placenta. Many placental males have a penile bone (baculum). This bone would allow copulation even if there is no erection. Some placentals have lost their baculum: humans, hyenas, equines (horses, zebras, etc.) and lagomorphs (rabbits, hares …). In them, erection is possible thanks to the blood filling of the corpora cavernosa.

A dog’s baculum.The arrow shows the uretral hollow. Photo: Didier Descouens

DOLPHINS

In the case of dolphins, their penis is prehensile and sensory. The end is rotatory and it is not uncommon to see them feel the seabed with their penis. This has led to false myths such as that the dolphins are always excited and try to copulate with anything that gets them ahead. This tactile ability would also allow them to strengthen social bonds between them, even among males. This behavior is also observed in orcas.

The dolphin’s vagina is full of folds and corners to make sperm access to the egg difficult, either from rival males or males with which the female did not want to mate. If you want to see how the penis fits in the intricate dolphin’s vagina, click here.

HYENAS

At first glance we could confuse a male hyena with a female. Female spotted hyenas (Crocuta crocuta) have a long vagina that extends into an external clitoris of the same size as the male penis. The offspring must cross this long channel at birth, who suffers from great tears in the first deliveries and sometimes the puppies die because they can not cross it. In addition, the vaginal lips are also large and full of fat, which could seem testicles.

Spotted hyena’s female genitalia. Source: Quora

 

REFERENCES

Anuncis

El llop marsupial: nosaltres el vam extingir

Avui fa 79 anys de la mort de l’últim llop marsupial conegut, Benjamin, al zoo de Hobart (Tasmània). El llop marsupial o tigre de Tasmània és un dels exemples clàssics d’animals extingits pels humans. La seva fama es deu a la seva extinció relativament recent, a la seva anatomia atípica i a que hi ha imatges en moviment de l’últim exemplar, el que transmet cert desassossec en saber que ja no existeix. Vols conèixer les seves peculiaritats, les causes de la seva desaparició i les investigacions sobre la seva possible clonació?

EL TIGRE DE TASMÀNIA, UN MARSUPIAL

Malgrat els seus noms, el tigre de Tasmània (Thylacinus cynocephalus*) no estava emparentat ni amb els llops ni els tigres (mamífers placentaris), ja que es tractava d’un animal marsupial. Els marsupials són un infraordre de mamífers en què la cria neix en una etapa molt primerenca del seu desenvolupament, gairebé en estat d’embrió. Els representants més coneguts són els cangurs, coales, wallabys, sarigues i bandicuts.

Un dels pocs llops marsupials que es conserven taxidermitzats en el món. Museo nacional de Ciencias Naturales, Madrid. Foto: Mireia Querol
Un dels pocs llops marsupials que es conserven taxidermitzats en el món. Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. Foto: Mireia Querol


Després d’una gestació molt curta, el nadó es desplaça fins a un dels mugrons de la mare on es queda agafat diversos mesos. En la majoria dels marsupials, els mugrons -i per tant la cria- estan protegits per una bossa anomenada marsupi. Quan la cria completa el seu desenvolupament, deixarà anar el mugró i sortirà del marsupi a explorar l’exterior. Observa en el següent vídeo el naixement i migració de l’embrió d’un cangur vermell:

DESCRIPCIÓ

El llop marsupial era originari d’Austràlia i Papua Nova Guinea, encara que al segle XVII (arribada dels colons europeus a Oceania) només es trobava a Tasmània.

mapa tilacino, thylacine distribution, tigre de tasmania, lobo de tasmania
Antiga distribució del tigre de Tasmània. Mapa de Discover Life

Es tractava d’un animal amb trets físics de llop, tigre i cangur a causa de l’evolució convergent, el que el convertia en un cas únic i un enigma per a la ciència abans de conèixer la seva taxonomia. El seu parent més proper és el diable de Tasmània (Sarcophilus harrisii).

Tenia aspecte de gos gran amb una cua gruixuda i rígida. El seu pes era d’uns 30 kg de mitjana. El pelatge era curt, de color marró grisenc i amb 13-20 ratlles negres verticals a la part posterior. S’estima que vivien entre 5 i 7 anys en llibertat.

Instal·lació d'exemplars dissecats. Foto: South Australian Museum
Instal·lació d’exemplars taxidermitzats. Foto: South Australian Museum

Era capaç de donar salts bípedes i mantenir la postura alçada durant breus lapses de temps. També eren bons nedadors. L’anatomia del llop marsupial quan es posava dempeus, amb la cua recolzada a terra, recorda al cangur com testifica la següent filmació de 1933:

ALIMENTACIÓ

El tigre de Tasmània era exclusivament carnívor, s’alimentava de cangurs, emús, wallabies i wombats. Era un caçador solitari i crepuscular, que atrapava a les seves preses mitjançant emboscades, ja que no era molt veloç. Podia girar el palmell de la pota igual que fan els gats. Aquest major moviment de la pota els hauria permès sotmetre més fàcilment a la presa després d’un atac per sorpresa. Per contra, animals amb menor mobilitat a la pota, com alguns cànids, prefereixen la persecució a l’emboscada i sovint cacen en grup.

Benjamin abriendo la boca en una respuesta a una amenza similar a un bostezo. Zoo de Beaumaris, foto de David Fleay.
Benjamin obrint la boca de manera similar a un badall en resposta a una amenaça. Zoo de Hobart. Foto de David Fleay.

Una altra característica única era la capacitat que tenia per obrir la boca. Dotada de 46 dents, les potents mandíbules podien obrir-se en un angle de 120 graus, la qual cosa li permetia engolir trossos de carn molt grans.

La impresionante capacidad bucal del tilacino. Foto: desconocido
La impressionant capacitat bucal del tigre de Tasmània. Foto: captura de video de David Fleay

Observa en el següent vídeo l’últim registre en moviment de Benjamin i el seu company de gàbia (1933), d’on s’ha obtingut la captura anterior:

Per veure els 7 vídeos que es conserven d’aquest fantàstic animal, entra a The Thylacine videos.

REPRODUCCIÓ

Els llops marsupials podien reproduir-se de juny a desembre. Naixien de 2 a 4 cries per ventrada, que passaven 3 mesos al marsupi però seguien depenent de la llet de la seva mare 9 mesos més. A diferència de molts marsupials, el marsupi s’obria cap a la part posterior del cos.

tilacino embarazada, cria tilacino
Úniques fotografies existents de femelles de tigre de Tasmània amb el marsupi engruixit per una cria. Foto presa de The Thylacine Museum

EXTINCIÓ

Els aborígens australians ja coneixien i caçaven el llop marsupial, com es pot veure en el seu art del 1000 a.C. Les primeres possibles petjades de llop marsupial descobertes per europeus daten de 1642, encara que no va ser fins 1808 que es va fer una descripció detallada de l’espècie.

tilacino cazado
Llop marsupial caçat el 1869. Foto de domini públic


Hi ha diverses hipòtesis que apunten a l’extinció del tigre de Tasmània, en la majoria, els humans som els principables cupables. Igual que passa actualment amb el llop a Espanya, el llop marsupial va ser ràpidament acusat de matar bestiar, de manera que s’oferien recompenses per animal abatut i va ser objecte d’una caça intensiva. Estudis posteriors han conclòs que la seva mandíbula no era suficientment forta com per matar una ovella adulta.

Única imatge existen d'un llop marsupial amb una presa. Investigacions recents suggereixen que es tracta d'un muntatge amb un especimen dissecat per donar-li mala fama. Foto de H. Burrell
Única imatge existent d’un llop marsupial amb una presa. Investigacions posteriors suggereixen que es tracta d’un muntatge amb un especimen dissecat per donar-li mala fama. Foto de H. Burrell (1921)

Amb la colonització d’Austràlia, l’hàbitat i les preses del tigre de Tasmània es van veure disminuïdes dràsticament. També van ser víctimes d’espècies introduïdes al continent pels humans, com els gossos, guineus i els dingos (subespècie de llop). És possible a més, que patissin algunes malalties que els portessin a la mort.

ültimo tilacino salvaje cazado por Wilfred Batty. Foto: desconocido (Wikimedia commons)
Últim tigre de Tasmània salvatge caçat per Wilfred Batty (1930). Foto: desconegut (Wikimedia commons)

El 1920 els llops marsupials ja estaven a la vora de l’extinció. El 1930, va ser caçat per un granger l’últim exemplar salvatge conegut i el 1933 va arribar al zoo de Hobart l’anomenat Benjamin. El 1936, el van oblidar fora de la seva gàbia i no va sobreviure a les gèlides temperatures de la nit. 59 dies abans, havia estat aprovada de manera oficial la protecció de l’espècie.

Només 128 anys després del seu “descobriment” es va extingir l’últim llop marsupial. Foto de David Fleay acolorida per Neitshade

Després dels 50 anys que exigeix la comunitat científica sense cap albirament o prova de la seva existència, el llop marsupial va ser oficialment declarat extingit per la IUCN el 1986. Molts diuen haver vist el tigre de Tasmània i fins i tot gravat algun en llibertat, però no hi ha proves definitives al respecte.

INVESTIGACIÓ ACTUAL

La International Thylacine Specimen Database és una base de dades internacional que recopila tots els registres existents del llop marsupial (exemplars dissecats, ossos, fotos, vídeos ). Des de 1999, hi ha hagut intents de tornar-lo a la vida mitjançant tècniques de clonació, que han resultat infructuosos. El 2008 científics australians van aconseguir extreure ADN d’exemplars conservats en alcohol i activar un gen implantant-lo en un embrió de ratolí i el 2009 es va publicar la seqüenciació completa de l’ADN mitocondrial. El difícil objectiu és activar el genoma complet del tigre de Tasmània, per tenir una possibilitat de real de clonar-lo. Però en cas que succeeixi, quines implicacions ètiques, econòmiques i científiques la reaparició d’una espècie ja extingida? El debat segueix obert.

*Thylacinus cynocephalus prové del grec θύλακος (thylakos, “butxaca”) i κυνοκἐφαλος (kinokefalos, “cap de ca”).

REFERÈNCIES

mireia querol rovira