Arxiu d'etiquetes: Osedax

What lies beyond the death of a whale?

Have you ever wondered what happens after the death of a whale? When a whale’s life ends, its body turn into a new ecosystem for many life forms. Do you want to learn more about whale falls? Which are the stages of a whale fall? Do you want to discover some incredible new species? 


Whales are amazing animals and they play a significant role in the marine ecosystems, as well as other cetacean species. Take the humpback whale for instance. This species feeds using a unique system called the net bubble method, in which seabirds can take advantage of it due to the fact that whales drive prey to the surface. Another key role they play is the transport of nutrients. Finally, another example is the one that we are going to explain in this post: the whale falls.


Whale corpses are known to serve as a host for animals that live in the bottom of the oceans. When the whale carcasses fall to the bottom of the sea, concretely in the bathyal or abyssal zone (at depths of 2,000 m or more), they are called whale falls. These animals take benefit from the dead whales since they serve as a source of food for them.

Whale fall (Picture: Ocean Networks).
Whale falls are ecosystems by themselves (Picture: Ocean Networks).

It is believed that whale falls may have provided a stepping stone for deep-sea species to colonise the sea floor. In addition, the more research, the more new species described and the more potential commercial applications.


A dead whale creates by itself a new and rich ecosystem because produces intense organic enrichment in a very small area. After this, successive stages of colonization take place. Species found in these areas are similar to those in hydrothermal vents. According to researchers, whale falls pass through three stages:

  1. Mobile scavengers stage
  2. The enrichment-opportunist stage
  3. Sulfophilic stage
Decomposition of a whale carcass in Monterey Canyon over 7 years (Picture: MBARI).
Decomposition of a whale carcass in Monterey Canyon over a 7-year period (Picture: MBARI).

It is thought that tens of thousands of organisms from about 400 animals species depend on a single whale fall. Astonishingly, scientists estimate that one whale corpse provides with the nutritional equivalent of 2,000-years worth of normal biological detritus sinking to the seafloor.


The first stage is dominated by mobile scavenger species. In this stage, the dead whale is covered by a dense aggregaton of hagfishes, small numbers of lithodid crabs, rattail fish, large sleeper sharks and millions of amphipods.

These animals are responsible of the disappearance of the soft tissue. They can eat 40-60 kg per day. In a 5-ton carcass, it lasted for 4 months, while in 35-tone carcasses for 9 months to 2 years.

Grey whale decomposition, 2 month after deposition (Picture: Hermanus Online).
Grey whale decomposition, 2 and 18 month after deposition (Picture: Hermanus Online).


During the second stage, the animal’s skeleton is surrounded by dense aggregations of polychaete worms, cumaceans (crustaceans) and molluscs such as snails. There have been described some whale fall specialist species, previously unknown. These animals feed on the rest of the body, including the sediment surrounding because it is full of decomposing tissue.

Se (Picture: Hermanus Online).
During the enrichment-opportunist stage, the skeleton is surrounded by many species of animals (Picture: Hermanus Online).


This is by far the longest stage in whale falls: it might last from 10 to 50 years, or more. The so-called sulfophilic stage owes its name to the sulfide produced by bones due to the action of chemosynthetic bacteria, who use sulfate to break down the lipids inside the bones and produce sulfide. The sulfide allow the presence of dense bacterial mats, mussels and tube worms, among others. It have been found more than 30,000 organisms in a single skeleton.

Sulfide stage (Picture: Hermanus Online).
Sulfophilic stage (Picture: Hermanus Online).


As it has been mentioned above, new species have been described in whale falls. In this section, we are going to present only some of them.

The anemone Anthosactis pearsea is a small, white and cube-shaped species. Its importance lies on the fact that it is the first anemone found on a whale fall.

df (Picture: MBARI).
Anthosactis pearseae (white animals) (Picture: MBARI).

Species included in the genus Osedax have also been discovered. Their common name, bone-eating zombie worms, reflects exactly their task: to eat bones. These animals have neither eyes nor mouth, but they present reddish plumes that act as gills and some kind of green roots, where symbiotic bacteria break down proteins and lipids inside the bone, which supply nutrients for the worms. The macroscopic form of the animals is always a female, who contains dozens of microscopic males inside its body

Osedax frankpressi (Picture: Greg Rouse).
A female Osedax frankpressi (Picture: Greg Rouse).

Another strikingly awesome worm is the bristleworm, Ophryotrocha craigsmithi. In spite of lacking any particular adaptation, it is thought that they are exclusive at whale falls or similar ecosystems.

Ophryotrocha craigsmithi (Picture: Live Science)
Bristleworm, Ophryotrocha craigsmithi (Picture: Live Science)

A final example to take into consideration is the gastropod Rubyspira, whale-fall specialists molluscs which are 3-4 cm in length.

Rubyspira snails on whale bones (Picture: MBARI). Lat= 36.61337280 Lon= -122.43557739 Depth= 2895.4 m Temp= 1.683 C Sal= 34.618 PSU Oxy= 2.31 ml/l Xmiss= 84.1% Source= digitalImages/Tiburon/2006/tibr991/DSCN8049.JPG Epoch seconds= 1148489479 Beta timecode= 07:21:57:03
Rubyspira snails on whale bones (Picture: MBARI).

I encourage you to watch these videos about whale falls. In the first one, you can see a diving on the Rosebud whale fall carried out by the team of E/V Nautilus, searching for the life it supports. In the second one, you can see a feast in the deep in a whale fall in Monterey Canyon, recorded by the Monterey Bay Aquarium Research Institute (MBARI).



¿Qué hay después de la muerte de una ballena?

¿Te has preguntado alguna vez qué pasa después de la muerte de una ballena? Cuando la vida de una ballena acaba, su cuerpo se convierte en un nuevo ecosistema para muchas formas de vida distintas. ¿Quieres saber más sobre qué le pasa a un cadáver de ballena que cae en el fondo del mar? ¿Qué fases o estadios se suceden en una ballena muerta? ¿Quieres conocer qué nuevas especies se han descubierto? 


Las ballenas son animales asombrosos y juegan un papel muy importante en los ecosistemas marinos, así como otras especies de cetáceos. Considera a la ballena jorobada como un ejemplo. Esta especie se alimenta mediante un sistema único llamado el método de la red de burbujas, con el cual las aves marinas pueden beneficiarse debido al hecho de que las ballenas conducen a las presas hacia la superficie. Otro papel fundamental que desempeñan es el transporte de nutrientes. Por último, otro ejemplo es el que vamos a explicar en este post: las carcasas de ballenas que caen a las profundidades oceánicas.


Se sabe que los cadáveres de ballena son muy beneficiosos para los animales que viven en el fondo de los océanos. Cuando un cuerpo de ballena cae al fondo del mar, concretamente en la zona abisal o abatial (a profundidades de 2.000 metros o más), se llaman whale fall. No existe un término equivalente en castellano, pero su traducción literal sería “caída de ballena”. Así, los animales de las profundidades aprovechan los cuerpos muertos de las ballenas como fuente de alimento para ellos.

Whale fall (Picture: Ocean Networks).
Los whale falls se pueden considerar como ecosistemas en sí mismos (Foto: Ocean Networks).

Se cree que pueden haber actuado como trampolín para las especies de aguas profundas para colonizar el fondo del mar. Además, a medida que se va investigando más, se describen nuevas especies y se descubren más aplicaciones comerciales.


Una ballena muerta crea por sí misma un nuevo y rico ecosistema, porque produce un intenso enriquecimiento  de materia orgánica en un área muy pequeña. Las especies encontradas en estas áreas son similares a las de las chimeneas hidrotermales. Según los investigadores, son tres las etapas distintas por las que pasa el cadáver de una ballena:

  1. Fase de los carroñeros móviles
  2. Fase de enrequecimiento oportunista
  3. Fase sulfofílica
Decomposition of a whale carcass in Monterey Canyon over 7 years (Picture: MBARI).
Descomposición del cadáver de una ballena en el cañón de Monterey en un período de 7 años (Foto: MBARI).

Se cree que decenas de miles de organismos de unas 400 especies diferentes pueden colonizar un único cuerpo de ballena. Asombrosamente, los científicos han estimado que una única ballena equivale a los nutrientes que caen de la superficie del mar hacia el fondo en un período de 2.000 años.


La primera fase está dominada por especies de carroñeros móviles. En esta etapa, la ballena muerta se ve cubierta por una agregación muy densa de peces del grupo de los mixinos, pequeñas cantidades de crustáceos de la familia de los litódidos, peces del grupo de los macrúridos, tiburones dormilones grandes y millones de anfípodos.

Estos animales son responsables de que desaparezcan los tejidos blandos. Pueden consumir entre 40 y 60 kilos por día. En un cuerpo de 5 toneladas, esta primera fase puede durar unos 4 meses, alargándose hasta los 9 meses – 2 años en las ballenas de 35 toneladas.

Grey whale decomposition, 2 month after deposition (Picture: Hermanus Online).
Descomposición de una ballena gris, 2 y 18 meses después de su deposición (Foto: Hermanus Online).


Durante la segunda fase, el esqueleto del animal está rodeado por una agregación densa de gusanos poliquetos, cucumáceos (crustáceos) y moluscos cómo caracoles marinos. Se han descrito algunas especies especializadas en este tipo de cadáveres, antes desconocidas. Estos animales se alimentan del resto del cuerpo, incluyendo el sedimento que los rodea porque está lleno de tejido en descomposición.

Se (Picture: Hermanus Online).
Durante la fase del enriquecimiento oportunista, el esqueleto está rodeado por muchas especies de animales (Foto: Hermanus Online).


Esta es, de trozo, la fase más larga de todas: puede durar de 10 hasta 50 años, o más. Dicha fase debe su nombre al sulfuro producido por los huesos debido a la acción quimiosintética de las bacterias, que usan sulfato para romper las grasas del interior de los huesos y producen el sulfuro. El sulfuro permite la presencia de un manto denso de bacterias, mejillones y gusanos tubulares, entre otros. Se han encontrado más de 30.000 organismos en un único esqueleto.

Sulfide stage (Picture: Hermanus Online).
Fase sulfofílica (Foto: Hermanus Online).


Como se ha mencionado más arriba, se han descrito nuevas especies en los cadáveres de ballena. En esta sección, vamos a presentar sólo algunas de ellas.

La anémona Anthosactis pearsea es pequeña, blanca y tiene forma de cubo. Su importancia recae en el hecho de que es la primera anémona encontrada en un cadáver de ballena.

df (Picture: MBARI).
Anthosactis pearseae (animales blancos) (Foto: MBARI).

Se han descrito varias especies incluidas en el género Osedax. Su nombre común, gusanos comedores de huesos, refleja exactamente su tarea: comer huesos. Estos animales no tienen ni ojos ni boca, pero presentan unos penachos rojizos que actúan como branquias y un tipo de raíces verdes, donde las bacterias simbiontes se encargan de romper las proteínas y los lípidos del interior del hueso, los cuales proveen con nutrientes al gusano. Las formas macroscópicas del animal son siempre hembras, las cuales contienen docenas de machos microscópicos en su interior.

Osedax frankpressi (Picture: Greg Rouse).
Hembra de Osedax frankpressi (Foto: Greg Rouse).

Otro gusano interesante es el poliqueto Ophryotrocha craigsmithi. A pesar de no tener ninguna adaptación particular, se cree que son exclusivos de los cadáveres de ballena o de ecosistemas similares.

Ophryotrocha craigsmithi (Picture: Live Science)
Poliqueto de la especie Ophryotrocha craigsmithi (Foto: Live Science)

Un último ejemplo para tener en cuenta es el gasterópodo Rubyspira, caracoles especializados también de los cuerpos de ballena que miden entre 3 y 4 cm de longitud.

Rubyspira snails on whale bones (Picture: MBARI). Lat= 36.61337280 Lon= -122.43557739 Depth= 2895.4 m Temp= 1.683 C Sal= 34.618 PSU Oxy= 2.31 ml/l Xmiss= 84.1% Source= digitalImages/Tiburon/2006/tibr991/DSCN8049.JPG Epoch seconds= 1148489479 Beta timecode= 07:21:57:03
Rubyspira en los huesos de una ballena (Foto: MBARI).

Te animo a mirar estos vídeos de cadáveres de ballena. En el primero, puedes ver un estudio realizado en el cadáver de Rosebud realizado por el equipo del E/V Nautilus, buscando las formas de vida que presenta. En el segundo, puedes ver un “banquete” a gran profunidad, en concreto en el cañón de Monterey, registrado por el Monterey Bay Aquarium Research Institute (MBARI).



Què hi ha després de la mort d’una balena?

T’has preguntat alguna vegada què passa després de la mort d’una balena? Quan la vida d’una balena acaba, el seu cos es converteix en un nou ecosistema per a moltes formes de vida diferents. Vols saber més sobre què li passa a un cadàver de balena que cau al fons del mar? Quines fases o estadis se succeeixen en una balena morta? Vols conèixer quines noves espècies s’han descobert?


Les balenes són animals sorprenents i juguen un paper molt important en els ecosistemes marins, així com altres espècies de cetacis. Considera la balena de gep com a un exemple. Aquesta espècie s’alimenta mitjançant un sistema únic anomenat mètode de la xarxa de bombolles, amb el qual les aus marines es poden veure beneficiades a causa de que les balenes condueixen a les preses cap a la superfície. Un altre paper fonamental que exerceixen és el transport de nutrients. Finalment, un altre exemple és el que explicarem en aquest post: les carcasses de balenes que cauen a les profunditats oceàniques.


Se sap que els cadàvers de balena són molt beneficiosos per als animals que viuen al fons dels oceans. Quan un cos de balena cau al fons del mar, concretament a la zona abissal o abatial (a profunditats de 2.000 metres o més), es diuen whale fall. No hi ha un terme equivalent en català, però la seva traducció literal seria “caiguda de balena”. Així, els animals de les profunditats aprofiten els cossos morts de les balenes com a font d’aliment per a ells.

Whale fall (Picture: Ocean Networks).
Els whale falls es poden considerar com a ecosistemes per ells mateixos (Foto: Ocean Networks).

Es creu que poden haver actuat com a trampolí per a les espècies d’aigües profundes per colonitzar el fons del mar. A més, a mesura que es va investigant més, es descriuen noves espècies i es descobreixen més aplicacions comercials.


Una balena morta crea per ella mateixa un nou i ric ecosistema, ja que produeix un enriquiment molt important de matèria orgànica en una àrea molt petita. Les espècies trobades en aquestes àrees són similars a les de les xemeneies hidrotermals. Segons els investigadors, són tres les etapes diferents per les que passa el cadàver d’una balena:

  1. Fase dels carronyers mòbils
  2. Fase d’enriquiment oportunista
  3. Fase sulfofíl·lica
Decomposition of a whale carcass in Monterey Canyon over 7 years (Picture: MBARI).
Descomposició del cadàver d’una balena al canyó de Monterey en un període de 7 anys (Foto: MBARI).

Es creu que desenes de milers d’organismes d’unes 400 espècies diferents poden colonitzar un únic cos de balena. Sorprenentment, els científics han estimat que una única balena equival als nutrients que cauen de la superfície del mar cap al fons en un període de 2.000 anys.


La primera fase està dominada per espècies de carronyaires mòbils. En aquesta etapa, la balena morta es veu coberta per una agregació molt densa de peixos del grup dels mixínids, petites quantitats de crustacis de la família dels litódids, peixos del grup dels macrúrids, taurons dormilegues grans i milions d’amfípodes.

Aquests animals són responsables que desapareguin els teixits tous. Poden consumir entre 40 i 60 quilos per dia. En un cos de 5 tones, aquesta primera fase pot durar uns 4 mesos, allargant-se fins als 9 mesos – 2 anys en les balenes de 35 tones.

Grey whale decomposition, 2 month after deposition (Picture: Hermanus Online).
Descomposició d’una balena grisa, 2 i 18 mesos després de la seva deposició (Foto: Hermanus Online).


Durant la segona fase, l’esquelet de l’animal està envoltat per una agregació densa de cucs poliquets, cucumaciss (crustacis) i mol·luscs com cargols marins. S’han descrit algunes espècies especialitzades en aquest tipus de cadàvers, abans desconegudes. Aquests animals s’alimenten de la resta del cos, incloent el sediment que els envolta perquè està ple de teixit en descomposició.

Se (Picture: Hermanus Online).
Durant la fase de l’enriquiment oportunista, l’esquelet està rodejat per moltes espècies d’animals (Foto: Hermanus Online).


Aquesta és, de tros, la fase més llarga de totes: pot durar de 10 fins a 50 anys, o més. Aquesta fase deu el seu nom al sulfur produït pels ossos a causa de l’acció quimiosintètica dels bacteris, que fan servir sulfat per trencar els greixos de l’interior dels ossos i produeixen el sulfur. El sulfur permet la presència d’un mantell dens de bacteris, musclos i cucs tubulars, entre d’altres. S’han trobat més de 30.000 organismes en un únic esquelet.

Sulfide stage (Picture: Hermanus Online).
Fase sulfofíl·lica (Foto: Hermanus Online).


Com s’ha esmentat més amunt, s’han descrit noves espècies en els cadàvers de balena. En aquesta secció, presentarem només algunes d’elles.

L’anemone Anthosactis pearsea és petita, blanca i té forma de cub. La seva importància recau en el fet que és la primera anemone trobada en un cadàver de balena.

df (Picture: MBARI).
Anthosactis pearseae (animals blancs) (Foto: MBARI).

S’han descrit diverses espècies incloses en el gènere Osedax. El seu nom comú, cucs menjadors d’ossos, reflecteix exactament la seva tasca: menjar ossos. Aquests animals no tenen ni ulls ni boca, però presenten uns plomalls rogencs que actuen com a brànquies i un tipus d’arrels verdes, on els bacteris simbionts s’encarreguen de trencar les proteïnes i els lípids de l’interior de l’os, els quals proveeixen amb nutrients al cuc. Les formes macroscòpiques de l’animal són sempre femelles, les quals contenen dotzenes de mascles microscòpics al seu interior.

Osedax frankpressi (Picture: Greg Rouse).
Femella de Osedax frankpressi (Foto: Greg Rouse).

Un altre cuc interessant és el poliquet Ophryotrocha craigsmithi. Tot i no tenir cap adaptació particular, es creu que són exclusius dels cadàvers de balena o d’ecosistemes similars.

Ophryotrocha craigsmithi (Picture: Live Science)
Poliquet de l’espècie Ophryotrocha craigsmithi (Foto: Live Science)

Un últim exemple a tenir en compte és el gasteròpode Rubyspira, cargols especialitzats també dels cossos de balena que mesuren entre 3 i 4 cm de longitud.

Rubyspira snails on whale bones (Picture: MBARI). Lat= 36.61337280 Lon= -122.43557739 Depth= 2895.4 m Temp= 1.683 C Sal= 34.618 PSU Oxy= 2.31 ml/l Xmiss= 84.1% Source= digitalImages/Tiburon/2006/tibr991/DSCN8049.JPG Epoch seconds= 1148489479 Beta timecode= 07:21:57:03
Rubyspira en los huesos de una ballena (Foto: MBARI).

T’animo a mirar aquests vídeos de cadàvers de balena. En el primer, pots veure un estudi realitzat en el cadàver de Rosebud realitzat per l’equip de l’E/V Nautilus, buscant les formes de vida que presenta. En el segon, pots veure un “banquet” a gran profunditat, en concret en el canyó de Monterey, enregistrat pel Monterey Bay Aquarium Research Institute (MBARI).