Aquest cop us vull presentar la planta que s’està fent famosa arreu del món, la palmera que camina (Socratea exorrhiza). Sempre s’havia dit que les plantes no es mouen de lloc, però la natura ens ha deixat sorpresos un com més amb un exemple com aquest. A continuació descobreix més d’aquesta planta tan extraordinària.
INTRODUCCIÓ
La planta que camina, Socratea exorrhiza, és una palmera (Arecaceae) que viu a la selva tropical del centre y Sud América. Aquesta pot arribar a mesurar 25 metres d’alçada i 16 centímetres de diàmetre, tot i que normalment es situa al voltant dels 15-20 metres d’alçada.
Juntament amb les orquídies i altres herbes, les palmeres són de les plantes més abundants en els boscos tropicals. Però, les palmeres resulten ben curioses, ja que tenen port arbori, alçada i mida d’arbre. Tot i així, no desenvolupen creixement secundari veritable, és a dir, no disposen de teixits que permetin l’increment del gruix de les arrels, tiges i branques. Això comporta que si la planta creix en alçada, hagi d’existir un mecanisme que suporti el seu pes. I se sap que no és gràcies al gruix de la tija, que és prou prima. Llavors, quin és aquest mecanisme? I com actua?
ARRELS AÈRIES
Moltes palmeres arborescents, és a dir, que tenen mides d’arbres, desenvolupen un conjunt d’arrels aèries. Aquestes es caracteritzen per estar situades per sobre el nivell del sòl. Aquest és el cas de la planta que camina (Socratea exorrhiza) i d’altres palmeres (com ara Iriartea deltoidea). Les arrels aèries són en general molt nombroses i altes.
FUNCIONS DE LES ARRELS AÈRIES
Les funcions que duen a terme aquestes arrels han estat i són encara un debat. Tot i així, s’ha proposat diferent avantatges que poden proporcionar.
En primer lloc, la seva presència permet una major estabilitat i suport de la tija, la qual pot créixer més en alçada i més ràpidament. Això resulta molt interessant, ja que en els boscos tropicals la llum és un factor limitant molt important. I el fet que la planta pugui assolir alçades superiors destinant menys energia en l’elaboració d’un tronc gruixut que l’estabilitzi o en arrels subterrànies, la fa més competitiva. Tot i que proporcionen estabilitat, no s’ha demostrat que suposin un benefici per a créixer en pendents.
D’altra banda, també es pensa que les arrels aèries permeten colonitzar (expandir-se) noves àrees que contenen molts residus orgànics grans, generalment, branques o troncs morts d’altres arbres. Això és degut a que els poden evitar desplaçant les seves arrels per sobre.
A més, s’ha comprovat que les arrels aèries incrementen la supervivència de les plantes quan hi ha tempestes tropicals violentes (tal i com s’explica al següent apartat) i també faciliten la seva aeració quan hi ha inundacions. Tot i això no s’ha validat que permetin a la palmera créixer en llocs pantanosos.
Tot i que es comença a tenir un coneixement més extens, encara es desconeixen totes les funcions d’aquestes arrels tan peculiars de les palmeres. Però, encara cal mencionar una darrera funció que s’ha descrit en la planta que camina i que és justament la que permet que la planta “camini”.
COM CAMINA LA PLANTA QUE CAMINA
Socratea exorrhiza és coneguda com la planta que camina i això és degut a que pot canviar de posició per dos motius. Tot i que el segon, que es presenta a continuació, és el que dóna peu al seu nom vulgar.
El primer, conegut des de fa més temps, és prou comú degut a les fortes tempestes tropicals. Es dóna quan la palmera que es troba en posició normal (fase 1 de la imatge) és tombada per un altre arbre o branca i queda trepitjada (fase 2 de la imatge). La palmera un cop al terra té la capacitat de rebrotar i recuperar-se, gràcies al desenvolupament de noves arrels aèries en l’antiga tija; al mateix temps es moren les antigues (fase 3 de la imatge). Finalment, l’individu creix una altra vegada però havent canviat de lloc (fase 4 de la imatge). Per tant, l’organisme pot sobreviure tot i ser tombat i a més es recupera de nou.
El segon cas ha estat descobert més recentment i és per ell que s’ha popularitzat aquesta planta. Segons es creu, les seves arrels aèries creixen cercant les zones on hi ha més llum i per l’altre cantó es van marcint. Així el tronc es desplaça de lloc molt lentament, però arribant a desplaçar-lo fins a 1 metre cada any.
Vídeo explicatiu en anglès de Simon Hart (Canal de Youtube Harold Eduarte).
Com heu vist, les plantes no deixen mai de sorprendre’ns. Arribant a casos tan curiosos com aquest. Recorda, si t’ha agradat, no t’oblidis de compartir-lo a les diferents xarxes socials. Gràcies.
REFERÈNCIES
- Apunts d’Ecologia Forestal, Grau de Biologia Ambiental, UAB.
- Avalos, Gerardo; Salazar, Diego; and Araya, Ana (2005). Stilt root structure in the neotropical palmsIrlartea deltoidea and Socratea exorrhiza. Biotropica 37 (1): 44–53.
- Avalos, Gerardo and Fernández Otárola, Mauricio (2010). Allometry and stilt root structure of the neotropical palm Euterpe precatoria (Arecaceae) acroos sites and successional stages. Ametican Joranl of Botany 97 (3): 388-394.
- Goldsmith, Gregory; and Zahawi, Rakan (September–December 2007).The function of stilt roots in the growth strategy of Socratea exorrhiza (Arecaceae) at two neotropical sites. Revista de Biologia Tropical 55 (3–4): 787–793.
- Zotz, G.; Vollrath, B. (2003).The epiphyte vegetation of the palm Socratea exorrhiza – correlations with tree size, tree age and bryophyte cover. Journal of Tropical Ecology 19
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.
All you need is Biology 