El més probable és que sàpigues que la majoria de peixos que habiten al planeta Terra respiren gràcies a les brànquies. No obstant, no és l’únic sistema de respiració que hi ha en els peixos. En aquest article farem un repàs sobre els diferents tipus d’aparells respiratoris que presenten els peixos.
INTRODUCCIÓ
L’aparell respiratori dels peixos ha d’estar adaptat a dues limitacions importants per a la vida dels animals aquàtics. Per una banda, la quantitat d’oxigen dissolt en l’aigua és molt més petit que en l’aire: a una temperatura de 23ºC, l’aire presenta 210 ml d’oxigen per cada litre d’aigua, mentre que per l’aigua dolça és de 6,6 ml/l i en la salada és de 5,3 ml/l. Per altra banda, l’aigua és molt més densa i viscosa que l’aire. Tot això explicarà les adaptacions en la respiració en aquest grup d’animals.
RESPIRACIÓ PER BRÀNQUIES
La cavitat bucal dels peixos teleostis (peixos ossis moderns) es comunica amb l’exterior a través de la boca i de les fenedures branquials, unes obertures laterals presents en la faringe en les quals es desenvolupen les brànquies. Gràcies a l’opercle, una estructura sòlida situada a cada costat del cap, les brànquies queden protegides.
L’estructura de les brànquies és complexa. A partir dels arcs branquials, unes estructures corbades que passen a través de les fenedures branquials a cada costat del cap, es desenvolupen dues fileres de filaments branquials, disposats entre ells formant una V. D’aquests filaments parteixen un conjunt de plegaments anomenats lamel·les secundàries, disposades perpendicularment al filament. A cada costat del filament trobem entre 10 i 40 lamel·les per mm. Així doncs, és en aquestes laminilles secundàries on té lloc l’intercanvi de gasos, ja que estan formades per una paret molt prima de teixit i estan molt ben vascularitzades.
Així doncs, l’aigua que entra per la boca carregada amb oxigen, passa a través de les brànquies i surt per l’opercle; mentre que la sang circula en sentit contrari a través de les lamel·les per atrapar el màxim d’oxigen.
Les larves de molts peixos presenten brànquies externes a cada costat del cap. En la resta de fases, les brànquies es tornen internes. Els peixos amb respiració branquial són les mixines, les llampreses, els elasmobranquis i els peixos ossis.
RESPIRACIÓ AMB PULMONS
Es coneixen unes 400 espècies de peixos ossis, la majoria d’aigua dolça, que poden utilitzar l’aire per a respirar. La majoria, però conserva les brànquies i utilitza els dos sistemes per a respirar. Els peixos amb els dos mecanismes tendeixen a utilitzar més l’aire que l’aigua en certes ocasions:
- Quan el nivell d’oxigen de l’aigua disminueix.
- Quan augmenta la temperatura, ja que a més temperatura incrementen les necessitats d’oxigen.
Els peixos amb un sistema més avançat són les sis espècies de peixos pulmonats (dipnous). Els seus pulmons presenten un conjunt de crestes i envans semblants a les parets dels pulmons de moltes amfibis. El peix pulmonat australià (Neoceratodus) pot respirar tant amb brànquies com a través d’un pulmó. Les espècies africanes (Protopterus) i la sud-americana (Lepidosiren) respiren a través de pulmons bilobulats i les brànquies són molt senzilles. Aquests peixos necessiten respirar aire obligatòriament, doncs en cas contrari moren.
ALTRES SISTEMES DE RESPIRACIÓ EN PEIXOS
Molts peixos tenen la capacitat de respirar a través de la pell, especialment quan neixen ja que són tant petits que no tenen els òrgans especialitzats desenvolupats. Així, a mesura que va creixent l’animal, va desenvolupant les brànquies o altres sistemes ja que la difusió a través de la pell es torna insuficient. De tota manera, la pell pot ser responsable del 20% o més de l’intercanvi de gasos en alguns peixos adults. Altres ho poden fer a través del recobriment de la boca, la faringe, l’esòfag, l’intestí o el recte, com és el cas de Hoplosternum.
Algunes espècies han desenvolupat unes cavitats per sobre de les brànquies, les cambres suprabranquials, les quals poden omplir amb aire. En altres es forma un òrgan laberíntic o bé un òrgan arborescent, desenvolupats a partir d’un arc branquial molt vascularitzat i que actua com si fos un pulmó. És el cas del peix gat i del peix Electrophorus.
Alguns peixos que respiren aire no tenen adaptacions anatòmiques concretes. Un exemple és l’anguila americana (Anguilla rostrata), la qual cobreix el 60% de les seves necessitats d’oxigen a través de la pell i el 40% restant empassant aire per la boca quan aquesta surt de l’aigua.
REFERÈNCIES
- Apunts de l’assignatura Cordats de la Llicenciatura en Biologia (Universitat de Barcelona).
- Hickman, Roberts, Larson, l’Anson & Eisenhour (2006). Principios integrales de Zoología. Ed. McGraw Hill (13 ed)
- Hill, Wyse & Anderson (2006). Fisiología animal. Ed. Medica Panamericana
All you need is Biology 