18 aplicacions mòbils imprescindibles per les teves sortides de camp

ATENCIÓ! AQUEST ARTICLE HA QUEDAT OBSOLET.

LLLEGEIX LA VERSIÓ ACTUALITZADA I AMPLIADA AQUÍ

Enrere han quedat els temps en què havíem de carregar amb guies i guies d’identificació d’espècies per gaudir del mar o muntanya. Tot i la nostàlgia d’aquestes guies impreses, avui, gràcies a les aplicacions mòbils qualsevol aficionat a la natura pot portar a la butxaca tota aquesta informació i més que no ens poden brindar els mètodes clàssics.

Com a persona amant de la biologia o natura en general, no et perdis aquestes 18 aplicacions per identificar i aprendre de tot el que t’envolta. en necessites més? No et perdis la segona part. 

BIODIVERSITAT I CARTOGRAFIA

MAP OF LIFE

Comencem amb un plat fort: aquesta meravellosa aplicació et permet conèixer quina flora i fauna tens al voltant arreu del món. Marcant en un mapa la nostra ubicació, ens indicarà quines espècies es poden trobar a la zona on som classificades per grups (aus, amfibis, insectes, arbres, plantes, peixos …) en una base de dades de més de 900.000 espècies.

Entrant a la fitxa de l’espècie que ens interessi, a més de la descripció, fotografies… podem marcar si hem fet algun albirament, contribuint així a aportar dades sobre la freqüència d’aparició de l’espècie i tenint un registre de les nostres observacions.

També podem trobar directament la fitxa d’una espècie amb el cercador.

BIOGUIDE – GUIA DE CAMP MUNDIAL

Bioguide ens permet tenir al nostre Android mamífers, aus, rèptils, amfibis, peixos, papallones, arnes, plantes i bolets. En iniciar l’aplicació et dóna a triar quines dades descarregar d’un total de 100.000 fotos i 1.000 sons, per usar-los després offline a la natura. A més de castellà, està disponible en multitud d’idiomes.

Permet fer cerques per color, regió, nom, estat de conservació, dieta, tipus de floració… Dins de la fitxa de cada espècie, ens trobarem amb tot tipus de característiques, com l’hàbitat, estat de conservació, dieta, locomoció, sistemàtica, morfologia i fisiologia, rastres, espècies semblants… Una app molt completa a tenir en compte.

BV MÒBIL

Aquesta aplicació ens permet pujar fotografies de les nostres observacions, ja siguin animals, plantes, líquens o roques a una base de dades de fotografies georeferenciades. Al poc temps l’espècie serà identificada i podràs guardar la teva foto amb el nom correcte. D’aquesta manera a més, podrem col·laborar en el coneixement de la biodiversitat i en la conservació del medi ambient.

iNATURALIST

iNaturalist és una altra aplicació que ens permetrà pujar les nostres observacions a la base de dades Global Biodiversity information Facility , per contribuir a un millor coneixement de la biodiversitat aportant dades als científics.

Es tracta d’un projecte de ciència ciutadana en el qual pots començar el teu propi projecte o unir-te a un d’iniciat, contactar amb els experts que identifiquen els organismes que observes i ampliar el teu coneixement intercanviant experiències amb altres naturalistes.

PEAKFINDER EARTH

Com es diu la muntanya que tens davant? Amb només enfocar el teu mòbil cap a ella, podràs saber el nom de qualsevol cim d’arreu del món, ja que la seva base de dades compta amb 250.000 referències. L’aplicació té un cost de 3,39 € i funciona offline.

PUNTOS GEODÉSICOS

Si busques una alternativa gratuïta, Punts geodèsics ens informarà sobre el nom, altitud del cim que estem mirant i a quina distància està. Ha de instal·lar-se conjuntament amb l’app de realitat augmentada Layar i només ens informa sobre cims espanyols.

Font

BOTÀNICA I MICOLOGIA

ARBOLAPP

Es tracta d’una guia d’arbres silvestres de la Península Ibèrica i Balears. Amb ella podràs identificar qualsevol arbre que et trobis.

A la cerca guiada, pots anar descrivint en forma de clau dicotòmica com és l’arbre fins que arribis a la seva espècie, on obtindràs una descripció del mateix, fotografies i distribució. També hi ha la cerca oberta, on a partir de la localització, fulles, fruits, flors i altres característiques l’app et portarà a l’arbre desitjat. També disposa d’un glossari amb més de 80 paraules i el més important, no requereix connexió a Internet per al seu ús.

Si el que necessites és una guia de camp d’arbres d’Europa i Amèrica del Nord prova amb IKnow Trees 2 LITE, amb una base de dades de més de 200 espècies (només per Android).

Pl@ntNet

El “Shazam” de les plantes. Pujant fins a 4 fotos de la planta que vols identificar i indicant si és una flor, fruit, tija… aquesta aplicació buscarà entre les més de 4.000 espècies que té registrades i t’indicarà de quina planta es tracta. Si no es troba a la base de dades, pots registrar-la perquè la resta de la comunitat la identifiqui i entri a formar part de la base de dades.

FUNGIPEDIA

Aplicació per a la identificació de bolets amb 250 espècies en la seva versió gratuïta. A més d’informació sobre el bolet i la seva possible toxicitat, en les espècies susceptibles de ser confoses s’inclou la descripció dels errors més comuns, per evitar així la recol·lecció d’espècies innecessàries permetent que segueixin complint la seva funció a la natura. L’aplicació permet treballar sense connexió si prèviament ens hem descarregat les llibreries amb les fitxes i fotografies.

Font

Amb la versió Pro (6,99 €), podrem guardar la localització GPS dels bolets que haguem trobat. si alguna espècie no està referenciada, la podrem afegir a la base de dades.

ZOOLOGIA

AVES DE ESPAÑA

Si ets aficionat a l’ornitologia no pot faltar al teu smartphone aquesta aplicació desenvolupada per SEO Birdlife. Es divideix en dos apartats:

• La guia d’aus pròpiament dita, amb fitxes de les 563 espècies d’aus que estan presents o han estat citades a Espanya. A cada fitxa trobaràs la distribució, dibuixos, fotos, vídeos, els cants i una breu descripció, així com els mesos d’albirament.
  

  

Itineraris ornitològics: ens informa de les zones d’Espanya on realitzar les nostres observacions, amb informació sobre la importància ecològica de la zona i quines aus podem trobar.

AVES ACUÁTICAS

SEO Birdlife disposa a més de l’app específica Aves acuáticas per informatitzar censos d’aus aquàtiques, identificar les zones humides més properes a la nostra ubicació i consultar les fotografies i censos actuals de cada zona humida.

WARBL , TWIGLE I MERLIN BIRD ID

Aquestes tres apps ofereixen funcions similars. A Warbl ens trobem amb el “Shazam” de les aus. Amb només fer que el mòbil escolti el cant d’un ocell, el reconeixerà i ens donarà informació de l’espècie sense estar connectats a la xarxa. Tot i que reconeix 220 aus de UK, el podrem fer servir també a Espanya. Té un cost de 5,29 €.

Twigle Birds Field Guide (només per iPhone) és una altra app que no només ens permet identificar els ocells pel seu cant, com Warbl, sinó que permet pujar fotos de qualsevol au que haguem albirat i reconeixerà l’espècie a partir de la nostra imatge. Identifica espècies d’Amèrica del Nord, Irlanda, UK i Sud-àfrica.

Si no disposem d’iPhone, Merlin Bird ID a la seva versió web també permet reconèixer a partir d’una foto centenars d’espècies d’ocells d’Amèrica del Nord. També disposa d’aplicació a Android i iOS per a la identificació de les aus a partir d’unes senzilles preguntes.

INSECT ORDERS

Si ets un apassionat dels insectes, amb aquesta aplicació podràs identificar ordres d’insectes, això sí, australians. Tot i així, es tracta d’una bona manera d’aprendre a distingir les característiques que defineixen cada ordre, presents també a Espanya (exceptuant-ne tres) .

iFelix – WOLF

Els quaderns de camp de l’emblemàtic Félix Rodríguez de la Fuente revisitats. Si ets un apassionat dels llops, amb aquesta app (2,20 €) gaudiràs d’il·lustracions, animacions 3D, fotografies, mapes dinàmics, sons, utilitats (càmera amb geolocalització d’albiraments i altres) i una àrea de pràctiques de dibuixos de camp .

De moment només està disponible el quadern del llop, però s’estan preparant els quaderns de l’àguila imperial i el linx ibèric.

ANIMALS TIME: ENCYCLOPEDIA

Tot i que la descripció d’aquesta aplicació (disponible només en anglès i per Android) indiqui que està dirigida a nens, la veritat és que ens trobem davant moltíssima informació sobre centenars d’espècies animals. Curiositats, distribució, hàbitat, comportament, alimentació …

També disposa d’apartats específics per a espècies en perill i fins i tot extintes. Una aplicació a tenir en compte si domineu l’anglès.

Fins aquí la selecció de All You Need is Biology d’apps mòbils per a utilitzar al camp. En futurs articles completarem la llista amb més aplicacions de mapes, brúixoles i altres utilitats imprescindibles per a qualsevol naturalista. També descobrirem altres tipus aplicacions relacionades amb la biologia.

I tu, quines altres aplicacions coneixes per completar aquesta llista? Les afegeixes més baix als comentaris?

REFERÈNCIES

• Foto de portada
• La resta de fotografies, si no s’indica el contrari, obtingudes de les stores corresponents.

Trotant els mars: els cavallets de mar

Mica en mica hem anat revelant les meravelles que amaguen els mars i oceans del món: cetacis, taurons, meduses, estrelles de mar, tortugues, nudibranquis, pirosòmids, ctenòfors, corall, entre altres animals. Avui coneixerem a uns animals de forma molt curiosa: els cavallets de mar! 

INTRODUCCIÓ

Els cavallets de mar, junt als peixos agulla, formen la família dels signàtids. Són peixos de mida petita i de forma allargada, amb una característica única: les femelles ponen els ous a l’interior d’una cavitat del pit del mascle, on els fecunda, i després són alliberats. Mira aquest vídeo d’un mascle alliberant als petits cavallets de mar:

Aquests animals viuen en aigües costaneres dels mars tropicals i subtropicals, el que inclou el mar Mediterrani, principalment entre les algues i la Posidònia. Al Mediterrani trobem tres gèneres diferents de signàtids: Hippocampus, Syngnathus i Nerophis; tot i que aquí ens centrem en el primer, que correspon al dels cavallets de mar.

ELS CAVALLETS DE MAR

Els cavallets de mar, que utilitzen la cua com a timó i per agafar-se, mantenen la seva posició vertical gràcies a un òrgan que permet la floració anomenat bufeta natatòria (la tenen tots els peixos) i de la cua. Totes les espècies de cavallets de mar estan inclosos al gènere Hippocampus, amb unes 50 espècies. S’alimenten de petits invertebrats, principalment crustacis del plàncton. Quan la presa està a prop, la seva boca actua com una aspiradora.

Al Mediterrani trobem dues espècies de cavallets de mar diferents: el cavallet de mar xato (Hippocampus hippocampus) i el cavallet de mar (Hippocampus guttulatus).

CAVALLET DE MAR XATO (Hippocampus hippocampus)

El cavallet de mar xato, de coloració bruna gris, presenta el morro o tub bucal curt, a més de no presentar apèndixs ni al cap ni al dors. Pot arribar a mesurar 15 cm de longitud. Viu en fons de sorra i detritus fins als 10 metres de profunditat. Quan la femella vol introduir la massa d’ous en la bossa del mascle, aquests no s’agafen amb la cua. Els mascles expulsen als joves al cap de 4 setmanes. El seu estat de conservació és desconegut.

Cavallet de mar xato (Hippocampus hippocampus) (Foto: Alex Mustard, Arkive).

CAVALLET DE MAR (Hippocampus guttulatus)

El cavallet de mar, a diferència de l’anterior, presenta el morro llarg i presenta apèndixs abundants tant el cap com al tronc. També pot mesurar fins a 15 cm de llarg. Viu normalment en praderies de posidònia, però no és fàcil de veure. En aquest cas, el mascle i la femella es subjecten amb la cua quan aquesta introdueix la bossa a l’interior del mascle. El seu estat de conservació també es desconeix.

Cavallet de mar (Hippocampus guttulatus) (Foto: Florian Graner, Arkive).

REFERÈNCIES

• Ballesteros y Llobet (2015). Fauna i Flora de la mar Mediterrània. Ed. Brau
• Club d’Immersió de Biologia: Hippocampus hippocampus
• Club d’Immersió de Biologia: Hippocampus guttulatus 
• IUCN: Hippocampus guttulatus 
• IUCN: Hippocampus hippocampus
• Martin (1999). Claves para la clasificación de la fauna marina. Ed. Omega
• Riedl (1986). Fauna y Flora del Mar Mediterráneo. Ed. Omega

Peixos amb mala espina

Aquesta setmana, després de l’èxit rotund de l’article passat, faré un canvi en el rumb del post i em centraré en els “peixos amb mala espina”, és a dir, peixos amb espines verinoses, però centrat en les espècies mediterrànies. 

INTRODUCCIÓ

Tot i que els mars i oceans del planeta estan habitats per un elevat nombre d’animals potencialment perillosos per a l’ésser humà, entenent la seva perillositat per mossegades, picades, descàrregues elèctriques o bé pel seu consum; el cert és que només en molt comptades ocasions aquests animals ataquen deliberadament (i vull remarcar que només en molt poques ocasions); així doncs, els accidents es deuen a això: a accidents per desconeixement o descuit humà. Hem de tenir en compte que els humans no som presa dels peixos que constaran aquí sota, per tant, quin sentit té que ens ataquin voluntàriament (excepte si els ataquem!)?

Aquests peixos amb mala espina estan catalogats com a animals verinosos activament, és a dir, presenten un aparell verinós constituït per glàndules productores de verí i un dispositiu que permet introduir-lo en un altre animal, com espines o dents. Aquests verins els serveixen per a defensar-se i/o per a capturar les seves preses.

 VAL MÉS PREVENIR QUE CURAR

A continuació consten alguns consells de prevenció per evitar possibles danys per quan anem a la platja com per quan fem busseig. Val a dir que no només s’apliquen als peixos amb espines verinoses, sinó a altres organismes marins:

Precaució a la platja

• Informa’t dels animals verinosos del teu destí.
• No toquis res que no coneguis (i per anar bé tampoc allò que coneguis, per evitar molestar-los).
• Ves amb cura del lloc on trepitges. Hi poden haver eriçons de mar, peixos enterrats a la sorra…
• Banyar-se de nit i en platges desertes comporta més risc.
• Utilitza neoprè de cos sencer en aigües on hi hagi fauna potencialment perillosa, com és el cas d’Austràlia.
• No nedis gaire a prop del fons (ja sigui rocós, arenós o un escull).

Precaució durant el busseig

• Controla bé la flotabilitat per no tocar res.
• No introdueixis les mans en cavitats, esquerdes o forats si no veus bé el seu interior.
• Deixa una via de fugida pels animals.
• No alimentis als peixos.

PEIXOS MEDITERRANIS AMB ESPINES VERINOSES

Miliobatiformes

Descripció. Inclouen el que en castellà se’n diuen “rayas látigo” (no s’ha trobat cap nom comú en català), entre altres grups. Tenen el cos aplanat i de forma circular a romboïdal ample. Són els únics peixos verinosos que poden provocar una ferida profunda. L’espina o espines verinoses estan situades a la part superior de la cua, amb formes, mides i posicions diferents segons les famílies. Solen viure sobre el fons (espècies bentòniques), sovint enterrades al sediment i traient els ulls i espiracles únicament, de manera que la majoria d’accidents es deuen a trepitjades involuntàries.

Perill. En el cas que ens ocupa, l’agulla està localitzada lluny de la base de la cua, el que li permet un radi d’acció ampli, però només l’utilitza com a arma defensiva. Aquesta espina és dura i presenta ganxos al marge. És a l’interior d’aquesta espina on hi ha les glàndules del verí, el qual actua sobre els músculs del cor. A més de la ferida per l’espina, els símptomes són: nàusees, diarrea, vòmit, sudoració, trastorns circulatoris i neguit.

Espècies mediterrànies. S’han trobat dues espècies verinoses al Mediterrani: l’escurçana clavellada (Dasyatis centroura) i l’escurçana o milà (Dasyatis pastinaca). L’escurçana clavellada pot mesurar 210 cm, té forma romboïdal i la part central del dors i la cua tenen tubercles espinosos. Viu en aigües costaneres, on s’alimenta de crustacis, cefalòpodes i petits peixos. Per altra banda, l’escurçana o milà, que també viu en aigües costaneres, no té tubercles espinosos a la part dorsal, però sí a la cua.

Escurçana clavellada (Dasyatis centroura) (Foto de Okeefes)

Escurçana o milà (Dasyatis pastinaca) (Foto de Ictioterm)

Escórpores

Descripció. Es caracteritzen per un cos robust amb les aletes pectorals grans i el cap ample i gran. La seva coloració és marró roja i irregular.

Perill. La majoria d’espècies viuen sobre roques o entre coralls, molt ben camuflats, de manera que hi ha el perill de trepitjar-les. El verí produeix una baixada de la pressió i edema pulmonar i un augment de la pressió en les artèries pulmonars, a més de rampes musculars. Els radis durs situats a la part de davant de l’aleta dorsal, els tres primers de l’aleta anal i els dos primers de les ventrals són els que tenen el verí.

Espècies mediterrànies. Al Mediterrani es coneixen tres espècies amb espines verinoses: el cap-roig (Scorpaena scrofa), el captinyós (Scorpaena notata) i l’escórpora o escórpora vera (Scorpaena porcus). El cap-roig és l’espècie més gran del Mediterrani (fins a 50 cm) i viu en fons rocosos, arenosos i tous. Es pot identificar fàcilment per les seves espines dorsals anteriors molt llargues i amb la membrana molt separada. Per altra banda, el captinyós té un únic tentacle molt curt sobre de cada ull, no té apèndixs a la barbeta, és de mida mitjana (uns 20 cm) i té una taca negra a l’aleta dorsal. També viu en fons rocosos i arenosos. Finalment, l’escórpora té uns tentacles molt grans sobre dels ulls i a la zona de la barbeta.

Cap-roig (Scorpaena scrofa) (Foto de Ictioterm)

Captinyós (Scorpaena notata) (Foto: Dein Freund der Baum, Creative Commons).

Escórpora (Scorpaena porcus) (Foto de Maestro Pescador)

Traquínids

Descripció. Són peixos de cos allargat i aplanat lateralment. Tenen l’obertura de la boca ample i està orientada cap amunt.

Perill. Totes les espècies viuen en fons sorrencs, on es solen enterrar. Els radis verinosos són els 5-7 radis durs primers de l’aleta dorsal, com també l’espina de l’opercle branquial. El verí produeix un dolor intens en la zona afectada, a més de provocar sudoració, nàusees i infeccions secundàries.

Espècies mediterrànies. S’han documentat dues espècies verinoses al Mediterrani: l’aranya de cap negre (Trachinus radiatus) i l’aranya blanca (Trachinus draco). L’aranya de cap negre es pot identificar per tenir el cos de bru groguenc a gris amb moltes taques fosques i pel fet que la primera aleta dorsal té sis radis espinosos. La seva picada és greu, fins i tot mortal. L’aranya blanca té el cos de gris verdós a bru groguenc, amb línies curtes grogues i fosques; a més de 5-7 radis espinosos en la primera aleta dorsal.

Aranya de cap negre (Trachinus radiatus) (Foto de SnipView).

Aranya blanca (Trachinus draco) Foto de Biopix).

Peixos conill

Descripció. Són espècies típiques d’esculls de corall i llacunes de l’Indopacífic, tot i que una espècie es pot trobar al Mediterrani oriental, on viu sobre fons rocosos coberts d’algues. Tenen el cos ovalat i molt aplanat lateralment, amb el cap i la boca petites.

Perill. El peixos conill són molt tímids, de manera que és complicat ferir-se amb els seus radis espinosos, els quals es troben per tot el cos: 13 a l’aleta dorsal, 7 a l’aleta anal i 2 en les ventrals. El verí produeix un dolor fort, però no sol durar gaire.

Espècies mediterrànies. El peix conill llis (Siganus rivulatus) té el cos de color oliva clar i amb algunes taques marrons irregulars. Es pot confondre amb les salpes (Sarpa salpa). Es tracta d’una espècie invasora.

Peix conill llis (Siganus rivulatus) (Foto: Stephan Moldzio, Fishbase).

Recorda que no has de tenir por al mar ni a la natura. Amb sentit comú i respecte envers a la naturalesa és suficient per no patir cap dany.

REFERÈNCIES

• Ballesteros E & Llobet, T (2015). Fauna i flora de la mar Mediterrània. Ed. Brau
• Bergbauer, Myers & Kirschner (2009). Guía de animales marinos peligrosos. Ed. Omega
• Martin, P (1999). Claves para la clasificación de la fauna marina. Ed. Omega
• Riedl (1986). Fauna y Flora del Mar Mediterráneo. Ed. Omega

Com mantenen la temperatura constant els peixos de sang calenta?

La setmana passada vam veure els mecanismes dels peixos poiquiloterms (de sang freda) per combatre l’excés de calor i les baixes temperatures. Aquesta setmana ens centrarem en els peixos endoterms (o de sang calenta).

INTRODUCCIÓ

El 99% dels peixos són de sang freda, és a dir, la seva temperatura corporal és molt semblant a la de l’aigua. Fins fa poques setmanes se sabia que la tonyina, el grup dels taurons peregrins i el peix espasa eren peixos regionalment de sang calenta. Ara se sap que, a més d’aquestes espècies parcialment endotermes, el peix lluna real és totalment endoterm (el peix lluna real no és el mateix que el peix lluna).

Aquests peixos de sang calenta, ja ho siguin parcial o totalment, tenen, en general, un punt en comú: són grans depredadors de preses veloces i els seus cossos són molt hidrodinàmics.

EL CAS DE LA TONYINA I EL TAURÓ PEREGRÍ

La tonyina i el tauró peregrí tenen uns músculs molt rics en mioglobina (pigment sanguini útil per a la difusió i emmagatzematge d’oxigen dins de les fibres musculars), anomenats músculs rojos, encarregats de la natació, els quals pugen molt de temperatura al nedar. Gràcies a aquests músculs, aquests animals poden nedar de forma constant gràcies a que proporcionen l’energia necessària. Però com que respiren a través de brànquies, fa falta quelcom més per mantenir la temperatura elevada.

Tonyina (Thunnus) (Foto de Greenpeace).

Tauró peregrí (Cetorhinus maximus) (Foto de Ocio en Galicia).

Aquest “quelcom” és un sistema de circulació sanguínia a contracorrent. Els músculs rojos estan situats prop de la columna vertebral. Les artèries i venes longitudinals transporten la sang per tot el cos i estan situades a cada costat del cos per sota de la pell. Les artèries longitudinals es ramifiquen en altres de més petites que es dirigeixen cap als músculs rojos. La sang surt d’aquests músculs a través de venes que desemboquen a les venes longitudinals, i van cap al cor. Se’n diu circulació a contracorrent ja que les artèries porten la sang cap als músculs vermells i les venes la treuen d’aquests. Això en realitat forma una complexa rete mirabile, és a dir, les artèries i venes principals es divideixen per formar molts vasos prims que s’encreuen.

Sistema a contracorrent de la sang: (a) tonyina vermella i (b) tauró blanc (Foto extreta d’aquí).

Aquest sistema a contracorrent permet que la calor captada per la sang venosa en els músculs rojos es transfereixi a la sang arterial que entra e ells, en lloc de dirigir-se a la perifèria del cos i a les brànquies, on es perdria cap a l’aigua. Així doncs, permet conservar la calor produïda als músculs rojos en ells.

Algunes espècies de tonyina, com la tonyina vermella, i de tauró peregrí, a més d’aquests músculs, poden mantenir altes altres parts del cos, com per exemple l’estómac i les vísceres, el cervell i els ulls. Tots aquests òrgans estan irrigats per una rete mirabile.

EL CAS DEL PEIX ESPASA

Els peixos espasa presenten dues particularitats que els diferencien de l’explicació anterior:

1. Només escalfen el cervell i les retines oculars.
2. Presenten teixits escalfadors especialitzats.

Els teixits escalfadors consisteixen en músculs extraoculars, que al passat haurien servit per moure els ulls en totes les direccions. Actualment, ja no són contràctils, però mantenen una gran quantitat de mitocondris, els quals serien els encarregats de produir una gran quantitat de calor. Aquesta calor es conserva al cap de l’animal degut a un sistema de circulació a contracorrent, permetent l’escalfament del cervell i de les retines.

Peix espasa (Xiphis gladius) (Foto de Bajo el Agua)

EL CAS DEL PEIX LLUNA REAL

Un estudi publicat a la revista Science al maig d’aquest any ha revelat que el peix lluna real (Lampris guttatus) és un peix totalment de sang calenta. D’acord amb aquests estudis, la temperatura corporal dels peixos lluna real és uns 5ºC més alta que la del mar.

Peix lluna real (Lampris guttatus) (Foto de IdentidadGeek)

La major part d’aquesta calor es produeix als músculs de les altes pectorals, els quals estan rodejats per una capa de greix d’un cm que actua com a aïllant tèrmic. Tot i així, per mantenir la temperatura corporal alta utilitza les seves brànquies, de manera que actuen com una mena de radiador, en les quals hi ha un sistema de circulació sanguínia a contracorrent. Així doncs, la sang escalfada als músculs de les aletes pectorals va cap a les brànquies per oxigenar-se, però evita la pèrdua de calor amb una circulació a contracorrent.

A més, té un circuit secundari que li permet mantenir la temperatura al cervell i als ulls.

REFERÈNCIES

• Hickman, Roberts, Larson, l’Anson & Eisenhour (2006). Principios integrales de Zoología. McGraw Hill (13 ed).
• Hill, Wyse & Anderson (2006). Fisiología animal. Editorial Medica Panamericana (1 ed)
• Wegner, N; Snodgrass, O; Dewar, H & Hyde, JR (2015). Whole-body endothermy in a mesopelagic fish, the opah, Lampris guttatus. Science. Vol. 348 no. 6236 pp. 786-789, DOI: 10.1126/science.aaa8902

Efecte dels abocaments de petroli al medi marí

En motiu de l’accident del pesquer rus Oleg Naydenov prop de Gran Canària, l’article d’aquesta setmana tracta sobre els efectes que té el petroli al medi marí. Aquí s’explicarà quin és l’origen del petroli al mar, quines transformacions pateix i els seus efectes sobre la fauna i flora. 

INTRODUCCIÓ

L’accident del pesquer rus Oleg Naydenov a 25 km al sud de Gran Canària, que ha acabat amb el seu enfonsament, està provocant l’aparició de combustible en una àrea d’uns 12 km quadrats. El motiu és que es va enfonsar amb més de 1.400 tones de fuel, 30 de gasoil i 65 més de lubricant. Recorda que en aquesta entrada vam parlar del què són les prospeccions sísmiques (un métode d’exploració d’hidrocarburs) i els seus impactes en la biodiversitat marina.

ORIGEN DELS HIDROCARBURS AL MAR

Malgrat els accidents de petrolers i altres embarcacions tenen un gran ressò als mitjans de comunicació, representen una petita part del total dels hidrocarburs que arriben al mar. A grans trets, aquestes són les principals fonts de petroli al mar:

• Descàrregues industrials i drenatge urbà: 37%.
• Operacions de les embarcacions: 33%.
• Accidents de petrolers: 12%.
• Atmosfera: 9%.
• Fonts naturals: 7%.
• Exploració i producció d’hidrocarburs: 2%.

Tot i que aquests valors poden variar d’unes fonts a unes altres, en general representen prou bé les proporcions. S’ha estimat que, cada any, entren al mar 3.800 milions de litres d’hidrocarburs, equivalent a 1.500 piscines olímpiques.

TRANSFORMACIÓ DELS HIDROCARBURS AL MAR

Un cop els hidrocarburs han estat abocats al mar (accidentalment o deliberadament), les seves característiques i forma canvien amb el temps. Aquests canvis són tant físics, químics com biològics. En conjunt es coneixen com a processos de intemperització. Aquests mecanismes són:

1. Evaporació: permet que certes substàncies dels hidrocarburs passin a l’atmosfera, permetent la pèrdua del 40% del seu volum el primer dia segons els casos. De tota manera, l’atmosfera de l’entorn serà inflamable.
2. Dispersió: consisteix en el trencament de la taca en petites gotes menors. Quan són suficientment petites, romanen en suspensió i es barregen amb la columna d’aigua i afavoreix que hi tingui lloc la biodegradació i la sedimentació.

   

   La dispersió del petroli té un efecte positiu, doncs afavoreix la seva biodegradació (Foto extreta de Ecosfera).

3. Emulsionament: consisteix en l’absorció d’aigua per l’hidrocarbur de manera que augmenta el seu volum entre 3 i 4 vegades. Això impedeix que es pugui evaporar, no es dispersa ni es degrada per oxigenació o biodegradació.
4. Dissolució: depèn de la composició del producte de que es tracti, de la temperatura de l’aigua i de la seva agitació. Només els components més volàtils es poden dissoldre.
5. Oxidació: l’efecte de l’oxidació pot ser que es formi un compost que es degradi més fàcilment o que ho dificulti encara més.
6. Sedimentació: consisteix en el desplaçament vertical cap avall de les partícules d’hidrocarbur. Depèn de la seva densitat (respecte de l’aigua), de la mida de les partícules i de l’estat d’agitació del mar.
7. Biodegradació: consisteix en la eliminació d’hidrocarburs pels éssers vius, com ara bacteris i fongs.

EFECTE DEL PETROLI AL MEDI MARÍ

Com hem comentat al principi de l’article, l’objectiu principal és comentar quins són els efectes del petroli (i altres hidrocarburs) a la fauna i flora marines. Doncs som-hi!

Els efectes del petroli sobre la fauna són molt amplis degut a la gran diversitat d’organismes marins.  Els efectes principals del petroli sobre la biodiversitat marina són:

1. Contaminació directa: el petroli s’adhereix a les plomes, pelatge i escames, el que impedeix l’aïllament tèrmic, els moviments i altres funcions vitals dels éssers vius. Com a conseqüència, produeix la mort de peixos, mamífers marins i aus.

   

   Els mamífers marins es veuen efectats per la contaminació per petroli (Foto extreta de Channel Island)

2. Alteració de la circulació de gasos: la pel·lícula de petroli redueix el contingut d’oxigen a l’aigua, el que causa la mort del plàncton i peixos, que a la vegada provoca la mort dels organismes que s’alimenten d’ells.
3. Afectació dels fons marins: quan el petroli es diposita sobre el fons, mata i provoca efectes subletals sobre la fauna i flora bentòniques.
4. Intoxicació: El petroli enverina la fauna marina, penetrant al seu sistema digestiu, la seva coberta cutània i les mucoses. El resultat és, d’una banda, la mort per asfíxia i trastorns genètics de peixos, mol·luscs, mamífers marins, rèptils i aus; i, de l’altra, la intoxicació d’altres organismes com l’ésser humà, a l’ingerir animals que els acumulen als seus teixits. Per posar un exemple, en el cas de les aus marines, només una quarta part de les contaminades arriben a terra (ja siguin vives o mortes); la resta s’enfonsen al mar.

   

   Només una quarta part de les aus marines contaminades arriben a terra, la resta moren (Foto de Marine Photobank, Creative Commons).

5. Augment de les infeccions: degut a que el petroli causa una disminució de la resistència front a aquestes. Això es fa especialment important en aus ja que al netejar-se les plomes s’empassen petroli, de manera que poden presentar concentracions subletals.
6. Efectes negatius en la fertilitat, reproducció i propagació de la fauna i flora marina.
7. Alteracions del comportament. 
8. Destrucció de les fonts d’aliment.
9. Incorporació de substàncies cancerígenes a les xarxes tròfiques. 
10. Efectes sobre la disponibilitat de llum: No hem d’oblidar que una taca de petroli a la superfície del mar produeix una reducció important de llum en tota la columna d’aigua. Això produeix una reducció o impediment de la fotosíntesi, procés indispensable pel manteniment de les xarxes tròfiques doncs d’ella en depèn el creixement dels vegetals, que serveixen d’aliment als herbívors (i així successivament) i genera un aportament d’oxigen a l’aigua. A més, hem de tenir present que les comunitats algals són refugi per a moltes larves i juvenils de peixos.
11. Afectació de les comunitats marines: A nivell de comunitat, hi ha un gradient de vulnerabilitat als abocaments de petroli. De menys a més vulnerabilitat, les comunitats són: penya-segats exposats, plataformes rocoses exposades, platges de sorra fina, platges de sorra mitjana a grossa, planes mareals exposades, platges de sorra grossa i grava, platges de grava, costes rocoses protegides, planes mareals protegides, marismes i manglars, fons submareals de sorra i grava, fons submareals de fang, fons batials i abissals, fons infralitorals i circalitorals i esculls coral·lins.

REFERÈNCIES

• Apunts de l’assignatura Ecotoxicologia i contaminació marina del Màster en Oceanografia i Gestió del Medi Marí de la Universitat de Barcelona
• Curs EmerCoast. “Capacitació front a riscos per contaminació marina. Els riscos ambientals al medi litoral i marí”.
• Curs “Contaminació marina”, de EuroInnova.
• Greenpeace (2012). Impactes ambientals del petroli (Fulletó).

Efectes de les prospeccions sísmiques sobre la biodiversitat marina

En anteriors entrades varem parlar del que eren les prospeccions sísmiques i com es duen a terme. En motiu de l’inici de les prospeccions sísmiques a Canàries aquest dimarts 18 de novembre en una zona d’especial interès pels cetacis, junt a las múltiples projectes aprovats i pendents, em veig obligat a parlar dels impactes que suposa aquesta activitat. 

INTRODUCCIÓ

Els aparells més usuals per dur a terme les campanyes d’exploració d’hidrocarburs solen generar nivells d’intensitat sonora de 215 – 250 decibels (dB), amb unes freqüències de entre 10 i 300 hertzs (Hz). Per tant, l’alta intensitat dels sons produïts suposa efectes potencials a nivell físic, fisiològic i de comportament.

IMPACTE EN PEIXOS

Els peixos tenen la capacitat de sentir gràcies a l’orella interna i al sistema de la línia lateral (òrgan sensorial per detectar moviment i vibració), de manera que utilitzen les ones sonores per marcar la seva posició en el seu ambient i coordinar el moviment amb altres peixos. Els peixos osteïctis (peixos ossis, aquells que tenen un esquelet intern constituït principalment per peces calcificades, i molt poques de cartílag) són especialment vulnerables degut a la presència de la bufeta natatòria, un espai ple de gas que els ajuda a mantenir la flotació neutra.

Els efectes van des de danys físics severs a la bufeta natatòria i òrgans interns (com ara l’orella, causant la pèrdua auditiva temporal o permanent) o la mort a poca distància, a comportaments d’evitació de la zona, possiblement inclòs a varis quilòmetres. 

Diversos estudis senyalen que les emissions acústiques de les prospeccions sísmiques presenten un gran impacte sobre les pesqueries degut al canvi de comportament dels peixos, el que suposa una dificultat més gran per a capturar-los. En les pesqueries del Mar del Nord, es va observar una reducció en un 36% per a espècies demersals (peixos que viuen prop del fons marí), un 54% per les pelàgiques (viuen en la columna d’aigua) i un 13% per a petits pelàgics després d’un període de prospeccions sísmiques. S’ha observat també que la reducció és més gran en peixos de talla gran (més de 60 cm) que pels de talla petita (menys de 60 cm).

IMPACTE EN ELS CETACIS

Es poden considerar als cetacis com animals sonors degut a la gran importància que aquest té en ells per a la comunicació (funcions socials, de localització de preses, navegació i reproductives). Els dos subordres actuals de cetacis utilitzen diferents rangs:

• Misticets (cetacis amb barbes): utilitzen freqüències baixes (menys de 300 Hz), les quals coincideixen amb els rangs utilitzats en las prospeccions.
• Odontocets (cetacis amb dents): utilitzen freqüències mitjanes i altes, fins i tot ultrasons, els quals coincideixen amb les freqüències mitjanes de les prospeccions.

De tota manera, tot i que siguin més sensibles a unes determinades freqüències, això no evita que altres freqüències puguin produir danys físics en òrgans auditius i altres teixits. La comunitat científica va determinar una zona de seguretat de 160 – 180 dB (1 µPa) pels cetacis. És a dir, per sobre d’aquest valor els animals pateixen lesions a nivell fisiològic de forma irreversible. 

L’impacte de les activitats sísmiques es produeix a diferents nivells: provoca danys físics i perceptius, tenen efecte en el comportament, efectes crònics i indirectes. Aquí estan més detallats:

Tot això pot causar la mort dels cetacis. De fet,  després d’estudis d’aquest tipus, solen aparèixer varats animals morts a les platges.

IMPACTE EN ELS PINNÍPEDES

Els otàrids (lleons marins i ossos marins), les morses i les foques utilitzen vocalitzacions de baixa freqüència (com en les prospeccions) per marcar el seu territori, comunicar-se, aparellar-se, reproduir-se i protegir a les cries.

Les prospeccions suposen canvis en el seu comportament (reacció de por, deixar d’alimentar-se o allunyar-se de la zona) i disminució temporal de la capacitat auditiva. Malgrat això, són pocs els estudis i seria necessari ampliar el coneixement den aquest camp.

IMPACTE EN LES TORTUGUES MARINES

Les tortugues marines utilitzen i reben sons de baixa freqüència (70 – 750 Hz) per evitar els depredadors i pot ser que per detectar i tornar a les platges per pondre-hi els ous.

Les tortugues marines també pateixen els efectes de les prospeccions sísmiques, tot i que són necessaris més estudis. En concret, les seves rutes migratòries poden veure’s afectades; poden arribar a causar danys en els teixits dels òrgans interns, el crani i la closca; la pèrdua temporal de l’audició i s’observen canvis de comportament (augment de l’activitat natatòria, allunyament de la zona i agitació física). 

IMPACTE EN ELS INVERTEBRATS

És poc conegut l’efecte que tenen sobre els invertebrats, però s’han enregistrat danys en cefalòpodes (pops, calamars, sèpies i altres). La necròpsia de calamars gegants apareguts varats després de realitzar prospeccions sísmiques varen revelar lesions en teixits interns (mantell i òrgans interns). S’ha demostrat també que provoquen canvis de comportament en calamars i sèpies: tirar la seva tinta, canviar la velocitat de natació i buscar zones amb menys soroll.

FONTS DE CONSULTA

Per a elaborar aquesta entrada s’han consultat les següents fonts, on hi pots trobar més informació:

• Aguilar N i Brito A (2002). Cetáceos, pesca y prospecciones petrolíferas en las Islas Canarias. Facultad de Biología de la Universidad de La Laguna.
• Ecologistas en acción (2014). Prospecciones. Impactos en el medio marino de los sondeos y exploraciones de la industria de hidrocarburos. Madrid. Aquest informe es pot descarregar a http://ecologistasenaccion.org/article1058.html
• Hickman et al. (2006). Principios integrales de Zoología. 13ª edición. Madrid: Mc Graw Hill
• Instituto sindical de trabajo, ambiente y salud (2012). Informe sobre los principales impactos de las prospecciones petrolíferas en el mar.