Come menos sardinas para comer más sardinas

Un estudio publicado recientemente en noviembre de 2014 en Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS) demuestra el efecto del colapso de las poblaciones de peces forrajeros. En este artículo, haremos una revisión de este estudio.

INTRODUCCIÓN

Los peces forrajeros son importantes en dos sentidos: en el primero, porque mantienen las pesquerías más grandes del mundo; y en el segundo, porque transfieren energía del plancton a los depredadores, como por ejemplo los grandes peces, las aves marinas y los mamíferos marinos. Por lo tanto, si la pesca los reduce, las consecuencias pueden ser catastróficas tanto en el sentido ecológico como económico. Cuando una población de pescado colapsa, hay tres razones que se retroalimentan:

1. Presión pesquera alta algunos años antes del colapso.
2. Caída importante de la productividad natural de la población.
3. Una respuesta tardía en reducir la presión pesquera.

Peces forrajeros: la unión vital en las redes tróficas marinas (Foto de Grist).

¿QUÉ SON LOS PECES FORRAJEROS?

Los peces forrajeros son peces pequeños que se alimentan de plancton (fitoplancton y zooplancton) y que son consumidos por depredadores grandes que tienen una posición superior en las redes tróficas. Tienen un papel muy importante en los ecosistemas marinos ya que transfieren la energía a través de la cadena trófica. Por lo tanto, su colapso puede tener consecuencias ecológicas importantes. Incluyen las sardinas, capellanes, arenques, anchovas y caballas, entre otros. Más información aquí.

Algunos ejemplos de peces forrajeros (Foto de The Pew Charitable Trust).

También ofrecen beneficios a la gente ya que estas especies representan el 50% de las pesquerías mundiales en peso, como también beneficiar a la acuicultura y ganadería.

Es importante saber que estas especies, de forma natural, sufren grandes fluctuaciones cíclicas en abundancia. Por esta razón, la presión pesquera sobre estas especies puede agravar la situación.

LA PESCA AUMENTA EL COLAPSO DE LOS PECES FORRAJEROS

Casi la mitad de las poblaciones de peces forrajeros estudiadas colapsaron en un límite del 25% de la biomasa media de la población y un tercio lo hizo en un límite del 15%. Han habido reducciones importantes de estas poblaciones de forma común y el motivo es una combinación de tres elementos: una reducción de la productividad natural (la productividad media de la población disminuyó 2-3 años antes del colapso), una tasa de pesca alta de forma continua (un 50-200% más alta que la tasa media anual de pesca) y una respuesta tardía de la pesca a una baja productividad.

La tasa de pesca es un factor importante que contribuye al colapso de las poblaciones ya que era alta en las poblaciones colapsadas (1/0,44 vs. 1/0,26 años), mientras que la productividad natural media era parecida en ambos casos. Los modelos prevén que sólo 4 de las 15 poblaciones estudiadas habrían colapsado debido a una reducción de la productividad natural. Además, los niveles de biomasa media mínimos habrías estado seis veces más grande si no hubiese habido pesca durante los años inmediatamente antes del colapso. Por lo tanto, se puede concluir que las tasas altas de pesca promueven el colapso de las poblaciones. 

HERRAMIENTAS DE GESTIÓN PARA PROTEGER A LOS DEPREDADORES DE PECES FORRAJEROS

Hay dos herramientas para proteger los depredadores que se alimentan de los peces forrajeros. El primer caso consiste en desarrollar indicadores de alerta temprana de los cambios en la productividad de los stock, pero ha tenido éxito en algunos casos muy particulares. El segundo supera las limitaciones del primero y consiste en una aproximación basada en el riesgo, cuando la pesca está restringida durante los periodos de alto riesgo.

Es importante enfatizar que reduciendo la pesca cuando las poblaciones de peces forrajeros son moderadamente pequeñas tendría un efecto pequeño en las capturas pesqueras mientras que los beneficios ecológicos serían muy importantes. 

REFERENCIAS

• Essington, T; Moriarty P, Froehlich, H; Hodgson, E; Koehn, L; Oken, K; Siple, M & Stawitz, C (2014). Fishing amplifies forage fish population collapses. PNAS.
• Lenfest Forage Fish Task Force: What are Forage fish?

Menja menys sardines per menjar més sardines

Un estudi publicat recentment al novembre de 2014 per Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS) demostra l’efecte dels col·lapses de les poblacions dels peixos farratgers. En aquest article, farem una revisió d’aquest estudi. 

INTRODUCCIÓ

Els peixos farratgers són importants en dos sentits: en el primer, perquè suporten les pesqueries més gran del món; i en el segon, perquè transfereixen energia del plàncton als depredadors, com ara als grans peixos, els ocells marins i els mamífers marins. Per tant, si la pesca els redueix, les conseqüències poden ser catastròfiques tant en el sentit ecològic com econòmic. Quan una població de peix col·lapsa, hi ha tres raons que es retroalimenten:

1. Pressió pesquera alta alguns anys abans del col·lapse.
2. Caiguda important de la productivitat natural de la població.
3. Una resposta tardana en reduir la pressió pesquera.

Peix farratger: la unió vital en les xarxes tròfiques marines (Foto de Grist).

QUÈ SÓN ELS PEIXOS FARRATGERS?

Els peixos farratgers són peixos petits que s’alimenten de plàncton (fitoplàncton i zooplàncton) i que són consumits per depredadors grans que són més amunt en la xarxa tròfica. Tenen un paper molt important en els ecosistemes marins ja que transfereixen l’energia a través de la cadena alimentària. Per tant, el seu col·lapse pot tenir conseqüències ecològiques importants. Inclouen les sardines, capellans (Mallotus villosus), arengs, anxoves i verat, entre altres. Més informació aquí.

Alguns exemples de peixos farratgers (Foto de The Pew Charitable Trust).

També ofereixen beneficis a la gent ja que aquestes espècies suporten el 30% de les pesqueries mundials en pes, com també beneficiar a l’aqüicultura i a la ramaderia.

És important saber que aquestes espècies, de forma natural, pateixen grans fluctuacions cícliques en abundància. Per aquesta raó, la pressió pesquera sobre aquestes espècies pot agreujar la situació.

LA PESCA AUGMENTA EL COL·LAPSE DELS PEIXOS FARRATGERS

Quasi la meitat de les poblacions de peixos farratgers estudiades varen col·lapsar en un límit del 25% de la biomassa mitjana de la població i un terç ho va fer en un límit del 15%. Han tingut lloc reduccions importants d’aquestes poblacions de forma comuna i el motiu és una combinació de tres elements: una reducció de la productivitat natural (la productivitat mitjana de la població va disminuir 2-3 anys abans del col·lapse), una taxa de pesca alta de forma continuada (un 50-200% més alta que la taxa mitjana anual de pesca) i una resposta tardana de la pesca a una baixa productivitat.

La taxa de pesca és un factor important que contribueix en el col·lapse de les poblacions ja que era alta en les poblacions col·lapsades (1/0,44 vs. 1/0,26 anys), mentre que la productivitat natural mitjana era similar en els dos casos. Els models preveuen que només 4 de les 15 poblacions estudiades haurien tingut col·lapses degut a una reducció de la productivitat natural. A més, els nivells de biomassa mitjana mínims haurien estat sis vegades més grans si la pesca no hagués tingut lloc durant els anys immediatament abans del col·lapse. Per tant, es pot concloure, que les taxes altes de pesca promouen el col·lapse de les poblacions. 

EINES DE GESTIÓ PER PROTEGIR ELS DEPREDADORS DE PEIXOS FARRATGERS

Hi ha dues eines de gestió per protegir els depredadors que s’alimenten dels peixos farratgers. El primer cas consisteix en desenvolupar indicadors d’alerta primerenca dels canvis en la productivitat dels estocs, però ha tingut èxit en alguns casos molt particulars. El segon supera les limitacions del primer i consisteix en una aproximació basada en el risc, quan la pesca està restringida durant els períodes d’alt risc.

És important emfatitzar que reduint la pesca quan les poblacions de peixos farratgers són moderadament petites tindria un efecte petit en les captures pesquera mentre que els beneficis ecològics serien molt importants.

REFERÈNCIES

• Essington, T; Moriarty P, Froehlich, H; Hodgson, E; Koehn, L; Oken, K; Siple, M & Stawitz, C (2014). Fishing amplifies forage fish population collapses. PNAS.
• Lenfest Forage Fish Task Force: What are Forage fish?

¿Cuánto pescado comemos?

El artículo de esta semana está incluido en la sección sobre la pesca, pues explicaremos como está repartido a nivel mundial el consumo de pescado y si este ha aumentado o ha disminuido. Para hacerlo, nos basaremos en un informe publicado por la FAO en el año 2014 (Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura). 

La producción global de pescado y otros organismos acuáticos para el uso humano incluye dos tipos de actividades: por un lado, la captura o pesca de organismos salvajes y, del otro, su producción en acuicultura. Esta producción ha crecido de forma constante en las últimas cinco décadas. Esto se debe a un aumento de la demanda de pescado para consumo: en los años 1960, cada persona consumía de media 9,9 kg de pescado al año, mientras que en el 2012 este valor era de 19,2 kg.

En 50 años se ha doblado el consumo medio por año, llegando a los 20 kg por persona en el 2012. 

Los motivos que explican este incremento en el consumo son varios: el crecimiento de la población mundial, el aumento de los ingresos y la urbanización y la fuerte expansión de la producción de pescado y el aumento de la eficiencia en los canales de distribución.

Esta imagen muestra la evolución de la población mundial del año 1800 al 2015 y el incremento del consumo de pescado por persona en el año 1960 (de 9,9kg) y en el 2014 (de 19,2 kg). Elaborado por Marc Arenas Camps.

China ha sido el país más responsable del crecimiento de la disponibilidad de pescado, debido a un gran aumento de su producción de pescado, principalmente en acuicultura. Su consumo por persona creció con una tasa anual del 6% entre 1990 y 2010 hasta los 35,1 kg en el año 2010.

A pesar de que los países en vías de desarrollo han aumentado el consumo anual de pescado por persona, continúan siendo los desarrollados los que tienen los niveles de consumo más grandes aunque cada vez se va igualando más. Una parte importante del pescado consumido en los países desarrollados es importado, lo que explica que la demanda en estos países se haya mantenido a pesar de haber caído la producción.

Por otro lado, el pescado consumido en los países en vías de desarrollo provienen de las pesquerías locales y según la disponibilidad estacional, aunque cada vez presentan más diversificación de los tipos de pescado disponible debido al aumento de los ingresos y la riqueza.

En países en vías de desarrollo el consumo de pescado proviene de la pesca local y consumen especies de temporada. Foto de Greenpeace.

En el año 1996 se produjo el máximo de capturas nunca registrado, llegando a los 93,8 millones de toneladas, seguido por el año 2011 con 93,7 millones de toneladas. Además, excluyendo las capturas de anchoveta (Engraulis ringens), el año 2012 consiguió otro máximo de producción (86,6 millones de toneladas). En cuanto a la producción de pescado en aguas marinas esta fue de 82,6 millones de toneladas en 2011 y de 79,7 millones en 2012. En estos años, 18 países (11 en Asia) fueron los responsables del 76% de las capturas totales marinas.

18 países fueron los responsables del 76% de las capturas totales marinas.

Por otro lado, las capturas en aguas continentales fueron de 11,6 millones de toneladas el año 2012, lo que representa sólo un 13% del total de capturas. Finalmente, la producción en acuicultura fue de 90,4 millones de toneladas en el 2012, incluyendo 66,6 millones de pescado (de los cuales 43,5 fueron producidas sólo por China) y 23,8 millones de toneladas de algas (China representa 13,5 millones del total).

Consumo de pescado durante el año 2012 (en millones de toneladas) según datos de la FAO. Imagen elaborada por Marc Arenas Camps.

Si te ha gustado este artículo, te estaremos muy agradecidos de que lo compartas en las redes sociales para hacer llegar el mensaje a más gente, pues el objetivo, al fin y al cabo, es hacer divulgación de la ciencia y la naturaleza. 

Esta publicación está bajo una licencia Creative Commons:
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Quant peix consumim?

L’article d’aquesta setmana està inclòs en la secció sobre la pesca, doncs explicarem com està repartit a nivell mundial el consum de peix i si aquest ha anat a l’alça o ha caigut. Per fer-ho, ens basarem en un informe publicat per la FAO a l’any 2014 (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura). 

La producció global de peix i altres organismes aquàtics per a l’ús humà inclou dos tipus d’activitats: per una banda, la captura o pesca d’organismes salvatges i, per l’altra, la seva producció en l’aqüicultura. Aquesta producció ha crescut de forma constant en les últimes cinc dècades. Això es deu a un augment de la demanda de peix per consum: als anys 1960, cada persona consumia de mitjana 9,9 kg de peix a l’any, mentre que al 2012 aquest valor era de 19,2 kg.

En 50 anys s’ha doblat el consum mitjà per any, assolint gairebé 20 kg per persona l’any 2012. 

Els motius que expliquen aquest increment en el consum són varis: el creixement de la població mundial, l’augment dels ingressos i la urbanització i la forta expansió de la producció de peix i l’augment de l’eficiència en els canals de distribució.

Aquesta imatge mostra l'evolució de la població mundial de l'any 1800 al 2015 i l'increment del consum de peix per persona a l'any 1960 (de 9,9 kg a l'any) i el 2014 (de 19,2 kg a l'any). Elaborat per Marc Arenas Camps.

La Xina ha estat el país més responsable del creixement de la disponibilitat de peix, degut a un gran augment de la seva producció de peix, sobretot provinent de l’aqüicultura. El seu consum per persona va créixer amb una taxa anual del 6% entre 1990 i 2010 fins als 35,1 kg a l’any 2010.

Malgrat els països en vies de desenvolupament han augmentat el consum de peix anual per persona, continuen essent els països desenvolupats els que tenen els nivells de consum més grans, tot i que cada vegada es va igualant més. Una part important del peix consumit en els països desenvolupats és importat, el que explica que la demanda en aquests països s’hagi mantingut malgrat hagi manllevat la producció.

Per altra banda, el peix consumit en els països en vies de desenvolupament prové de les pesqueries locals i segons la disponibilitat estacional, malgrat cada vegada presenten més diversificació dels tipus de peix disponible degut a l’augment dels ingressos i la riquesa.

En països en vies de desenvolupament el consum de peix prové de la pesca local i consumeixen espècies de temporada. Foto de Greenpeace.

A l’any 1996 es va produir el màxim de captures mai enregistrat, assolint els 93,8 milions de tones, seguit per l’any 2011 amb 93,7 milions de tones. A més, excloent les captures d’anxoveta (Engraulis ringens), l’any 2012 va assolir un nou màxim de producció (86,6 milions de tones). En quant a la producció de peix en aigües marines aquesta va ser de 82,6 milions de tones al 2011 i de 79,7 milions de tones el 2012. En aquests anys, 18 països (11 a Àsia) varen ser els responsables del 76% de les captures totals marines.

18 països varen ser els responsables del 76% de les captures totals marines.

Per altra banda, les captures en aigües continentals varen ser de 11,6 milions de tones l’any 2012, el que representa només un 13% del total de les captures. Finalment, la producció en l’aqüicultura va assolir un valor de 90,4 milions de tones l’any 2012, incloent 66,6 milions de tones en peix (dels quals 43,5 milions de tones les va produir Xina sola) i 23,8 milions de tones en algues (Xina n’és responsable de 13,5 milions de tones).

Consum de peix durant l'any 2012 (en milions de tones) segons dades de la FAO. Imatge elaborada per Marc Arenas Camps

Si t’ha agradat aquest article, t’estarem molt agraïts de que el comparteixis en totes les xarxes socials per fer arribar el missatge a més gent, doncs l’objectiu, al cap i a la fi, és la divulgació de la ciència i la naturalesa. 

Aquesta publicació està sota una llicencia Creative Commons:
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

¿Cómo responden los organismos a la pesca?

En esta publicación nos centramos en las respuestas de los organismos a la pesca. Esta entrada es la segunda entrega de la serie “Impacto de la pesca”. Espero que sea de vuestro interés. Recordaros que en la primera entrada de la serie tratamos la pesca y el estado general de las pesquerías.

 

Las poblaciones de las especies objetivo de pesca y las de capturas accidentales presentan un conjunto de respuestas a la acción pesquera.

La respuesta más obvia de la pesca es la reducción del numero de organismos de la población (Colloca et al. 2011), hasta que no tiene lugar la introducción de nuevos individuos a la pesquería (reclutamiento).

La pesca reduce la talla media de los individuos (Martínez-Muñoz et al. 2010) ya que los pescadores siempre buscan los ejemplares más grandes. Por lo tanto, la pesca reduce la esperanza de vida de los organismos y es menos probable que lleguen a tamaños superiores. De esta manera, la talla de los organismos es proporcional a la presión de la pesca.

Se observa también que los organismos maduran sexualmente antes (Walford 1932) ya que cuando la mortalidad es alta, la selección natural tiende a disminuir la edad de la primera maduración sexual.

La pesca reduce la fecundidad de los organismos (Kjesbu et al. 1998) ya que si la población está muy explotada, el conjunto de la población produce menos huevos. Pero además, como la talla de los organismos y el número de huevos que producen tienen una relación exponencial, como la pesca reduce su tamaño, éstos producen menos huevos.

La pesca puede hacer cambiar la tasa de crecimiento de la población ya que ésta depende de las propiedades físicas del hábitat, la disponibilidad de alimento y del estrés. La pesca produce el aumento de la tasa de crecimiento debido a la disminución de la población por la pesca ya que hay más alimento y menos estrés; lo que permite compensar la reducción de la población.

La pesca también aumenta la supervivencia de la larvas ya que también compiten entre ellas: si hay menos adultos, hay menos larvas.

La pesca hará que las especies que compiten junto a la especie objetivo se vean favorecidas por la reducción de la competencia pues habrá más recursos para ellas. A la vez, se verán favorecidas las especies de las que se alimentaba debido a la disminución de la depredación. Todo hace cambian las relaciones de la red trófico. Este aspecto se explicará más detalladamente en la próxima entrada.

 

Esta entrada está basada en los apuntes tomados en Impacto ecológico de la Pesca, asignatura del Máster en Oceanografía y Gestión del Medio Marino de la Universidad de Barcelona. Para complementar esta información se pueden consultar las referencias del texto.

 

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Com responen els organismes a la pesca?

Després de molts dies d’inactivitat, publiquem aquesta entrada sobre com responen els organismes a la pesca. Aquesta entrada és la segona entrega de la sèrie “Impacte de la pesca”. Espero que sigui del vostre interès.

 

Les poblacions de les espècies objectiu de pesca i les de captures accidentals presenten una sèrie de respostes a l’acció pesquera.

La resposta més obvia de la pesca és la reducció del nombre d’organismes de la població (Colloca et al. 2011), fins que no tingui lloc la introducció de nous individus a la pesqueria (reclutament).

La pesca redueix la talla mitjana dels individus (Martínez-Muñoz et al. 2010) ja que els pescadors sempre busquen els exemplars més grans. Per tant, la pesca redueix l’esperança de vida dels organismes i és menys probable que assoleixin mides més grans. D’aquesta manera, la talla dels organismes és proporcional a la pressió de la pesca.

S’observa també que els organismes maduren sexualment abans (Walford 1932) ja que quan la mortalitat és alta, la selecció natural tendeix a disminuir l’edat de la primera maduració sexual.

La pesca redueix la fecunditat dels organismes (Kjesbu et al. 1998) ja que si la població està molt explotada, el conjunt de la població produeix menys ous. Però a més, com que la talla dels organismes i el nombre d’ous que produeixen té una relació exponencial, com que la pesca redueix la seva mida, aquests produiran menys ous.

La pesca pot fer canviar la taxa de creixement de la població ja que aquesta depèn de les propietats físiques de l’hàbitat, la disponibilitat d’aliment i de l’estrès. La pesca produeix l’augment de la taxa de creixement degut a la disminució de la població per pesca ja que hi ha més aliment i menys estrès; el que permet compensar la reducció de la població.

La pesca també augmenta la supervivència de les larves ja que també competeixen entre elles: si hi ha menys adults, hi haurà menys larves

La pesca farà que les espècies que competien junt a l’espècie objectiu es vegin afavorides per la reducció de la competència doncs hi haurà més recursos per a elles. A la vegada, es veuran afavorides les espècies de les que s’alimentava degut a la disminució de la depredació. Tot plegat fa canviar les relacions de la xarxa tròfica.

 

Aquesta entrada està basada en els apunts presos a Impacte ecològic de la Pesca, assignatura del Màster en Oceanografia i Gestió del Medi Marí de la Universitat de Barcelona. Per a complementar aquesta informació es poden consultar les referències incloses en el text.

 

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

La pesca y el estado general de las pesquerías

Ésta es la primera entrada de un conjunto que pretenden dar una visión del impacto que tiene la pesca en las poblaciones explotadas y en los ecosistemas donde viven.

 

La pesca es la explotación de las poblaciones acuáticas que existen de forma natural.

Des de 1950 se observó un aumento de las capturas naturales hasta el año 1990 debido a la incorporación de motor y sonares en las embarcaciones. A partir de 1990 se mantienen las capturas entorno a los 90 millones de toneladas. Actualmente, la presión pesquera es tan importante que las pesquerías que no están gestionadas tienden al colapso ya que el número de adultos no puede producir suficiente juveniles. La imagen siguiente muestra, en azul, la evolución de las capturas naturales y, en verde la evolución de la producción en acuicultura, según datos de la FAO.

Las capturas de las pesquerías tienen distintos componentes. Por un lado, las capturas de la especie de interés (especie objetivo) y, de la otra, las otras especies que no son de interés (capturas accidentales). Estas capturas accidentales, a la vez, puede ser de especies con valor comercial (aunque poco) o descartes. Los descartes son todas las especies que se capturan de forma no intencionada y que no tienen valor comercial, su captura es ilegal o se ha dañado su aspecto. En la pesca de arrastre, los descartes representan el 40% de las capturas.

Un stock pesquero es una población o parte de una población que se explota como una unidad. Según la situación de explotación de los stocks, estos pueden estar no totalmente explotados (en azul), cuando aumentando la presión pesquera no se ve afectada la población; sobreexplotados (en rojo),  cuando no producen suficientes juveniles para mantener la población adulta y abastecer la extracción pesquera; o totalmente explotados (en verde), cuando están en el límite de explotación.

Se observa una disminución de hasta 10 veces de los recursos pesqueros sobre la plataforma continental en sólo un siglo (Christensen et al. 2004). También se observa la disminución de los recursos pesqueros en fondos batiales (Devine et al. 2006) y en mar abierto.

El cambio climático y la pesca son los factores que generan un impacto más importante en el mar. Los efectos de la pesca se dan a nivel de las poblaciones de organismos y de los ecosistemas.

 

Para más información, puedes consultar aquí:

– Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura: http://www.fao.org/fishery/es

– Comisión Europea: http://ec.europa.eu/fisheries/index_es.htm

 

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

La pesca i l’estat general de les pesqueries

Aquesta és la primera entrada d’un conjunt d’entrades que pretenen donar una visió de l’impacte que té la pesca en les poblacions explotades i en els ecosistemes on viuen.

 

La pesca és l’explotació de les poblacions aquàtiques que existeixen de forma natural.

Des del 1950 es va observar un augment de les captures naturals fins al 1990 degut a la incorporació de motor i sonars en les embarcacions. A partir de 1990 es mantenen les captures entorn als 90 milions de tones. Actualment, la pressió pesquera és tant important que les pesqueries que no estan gestionades tendeixen al col·lapse ja que el nombre d’adults no pot produir prou joves. La imatge següent mostra, en blau, l’evolució de les captures naturals i, en verd, l’evolució de la producció en aqüicultura, segons dades de la FAO.

Les captures de les pesqueries tenen diferents components. Per una banda, les captures de l’espècie d’interès (espècie objectiu) i, de l’altra, les d’altres espècies que no són d’interès (captures accidentals). Aquestes captures accidentals, a la vegada, poden ser d’espècies amb valor comercial (tot i que poc) o descartats. Els descarts són totes les espècies que es capturen sense voler i que no tenen valor comercial, la seva captura és il·legal o bé s’ha danyat el seu aspecte. En la pesca d’arrossegament, els descarts representen el 40% de les captures.

Un stock pesquer és una població o part d’una població que s’explota com una unitat. Segons la situació d’explotació dels stocks, aquests poden estar no totalment explotats (en blau), quan augmentant la pressió pesquera no es veu afectada la població; sobreexplotats (en vermell), quan no produeixen prou juvenils per mantenir la població adulta i abastir l’extracció pesquera; o bé totalment explotats (en verd), quan estan al límit de l’explotació.

S’observa una disminució de fins a 10 vegades dels recursos pesquers sobre la plataforma continental en només un segle (Christensen et al. 2004). També s’observa la disminució dels recursos pesquers als fons batials (Devine et al. 2006) i a mar obert.

El canvi climàtic i la pesca són els factors que generen un impacte més important al mar. Els efectes de la pesca es donen a nivell de les poblacions d’organismes i dels ecosistemes.

 

Si vols saber més informació, pots consultar aquí:

– Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura: http://www.fao.org/fishery/es

– Comissió Europea: http://ec.europa.eu/fisheries/index_es.htm

 

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.