Quantes espècies viuen al mar Mediterrani i altres curiositats que et sorprendran

El mar Mediterrani és un “mar enmig de terra” (Mare Medi Terraneum, en llatí). Saps quantes espècies viuen en aquest petit mar? Saps quina és la profunditat mitjana i màxima? Aquestes i més preguntes són contestades en aquest article i et mostrarà la magnificència d’aquest mar.

QUANTES ESPÈCIES VIUEN AL MAR MEDITERRANI?

S’han registrat unes 17.000 espècies al  mar Mediterrani. Pensaves que eren més o menys? D’aquestes, un 26% són microbis (microorganismes) marins, però podrien ser-ne més si tenim en compte que la informació disponible és molt limitada. Si considerem només als animals, la majoria són crustacis (13,2%) i mol·luscs (12,4%), mentre que els vertebrats representen una petita part (4,1%). Les plantes representen només un 5% del total d’espècies. Convé destacar que hi ha unes 1.200 espècies d’algues, però els autors les han distribuït entre els microbis i el grup de les plantes, tot i que no són plantes pròpiament dites.

Percentatge d’espècies en cada grup (Foto: Marc Arenas Camps).

Aquestes 17.000 espècies representen un 6,4% del total d’espècies. És molt o poc? Doncs si considerem que la Mediterrània és només un 0,82% de la superfície i un 0,32% del volum dels oceans mundials, treu les conclusions tu mateix/a. Això vol dir que menys d’un 1% de la superfície dels oceans té més del 6% de les espècies marines!

A més, el 20% de les espècies són endèmiques. Això significa que el 20% de les espècies del Mediterrani només es poden trobar al Mediterrani. Alguns exemples són la famosa planta marina Posidonia oceanica, l’emblemàtica foca monjo del Mediterrani (Monachus monachus) i l’alga Rissoella verruculosa.

Posidonia oceanica és una espècie molt important del Mediterrani ja que constitueix ecosistemes per si mateixa (Foto: For Divers).

Per totes aquestes raons, el mar Mediterrani és considerat un punt calent de biodiversitat, explicat per raons paleogeogràfiques i ecològiques. Des del punt de vista paleogeogràfic, la seva alta riquesa en espècies es deu a la seva llarga història evolutiva i a l’entrada d’espècies de l’oceà Atlàntic. A més, des del punt de vista ecològic, s’explica per la varietat de situacions climàtiques i hidrològiques actuals, el que permet la presència d’espècies temperades i subtropicals.

En aquests números, cal afegir altres 600 espècies de metazous més. Qui són? La biodiversitat mediterrània està influenciada per la introducció de 600 espècies noves, el que representa un 3,3% del total d’espècies. De fet, aquest nombre està contínuament creixent. Els mol·luscs (33%), els artròpodes (18%) i els cordats (17%) són els grups amb més espècies exòtiques. Un exemple ben conegut és el peix globus, el qual és tòxic.

EL MAR MEDITERRANI ÉS UN MAR PROFUND?

El mar Mediterrani és el mar tancat més profund de la Terra. Té una profunditat mitjana de 1.460 m i la màxima és de 5.267 m. La part més profunda es troba a la fossa de Matapan, a Grècia. Podem comparar la profunditat mitjana i màxima amb altres mars tancats per donar algunes evidències: mar Bàltic (55 i 421 m respectivament), mar del Nord (94 i 660 m), mar Negre (1.240 i 2.245 m) i mar Roig (491 i 3.040 m).

Batimetria del mar Mediterrani (Foto: CIBRA).

Què passa quan el comparem amb els oceans de la Terra? Personalment, no considero que es quedi enrere, però mirem els números (profunditat mitjana i màxima): oceà Pacífic (4.001 i 11.034 m), oceà Atlàntic (3.605 i 8.605 m), oceà Índic (3.854 i 7.455 m), oceà Austral (4.500 i 7.235 m) i oceà Àrtic (1.430 i 5.625 m).

SABIES QUE EL MAR MEDITERRANI ES VA QUEDAR QUASI SEC?

Fa aproximadament uns 6 milions d’anys, cap a finals del Miocè, el mar Mediterrani va quedar aïllat de la resta d’oceans del món. A causa de tenir un balanç d’aigua negatiu, el que significa que l’evaporació és més alta que l’entrada d’aigua, va quedar gairebé sec i, probablement, va quedar transformat en un conjunt de llacs evaporítics durant la crisi salina de l’etapa Messiniense.

Geografia mediterrània durant la crisi de salinitat del Messiniense (Foto: Paubahi, Creative Commons).

Probablement, el paisatge durant aquest període de crisi s’hauria assemblat a l’actual mar Mort. Aquesta crisi podria haver causat l’extinció de la fauna profunda, però algunes espècies de les aigües superficials haurien sobreviscut.

Probablement, el paisatge durant la crisi de salinitat s’hauria assemblat a l’actual mar Mort (Foto: AtlasTours.Net).

L’OCEÀ OBERT REPRESENTA EL 80% DEL TOTAL DE LES AIGUES MEDITERRÀNIES

Les plataformes continentals de la Mediterrània són estretes i estan travessades per canyons submarins, de manera que l’oceà obert representa una àrea important. De fet, el 80% del total de les aigües de la Mediterrània són aigües obertes i es poden classificar com a oceà profund. Una característica inusual és l’alta homotermia des dels 300-500 metres fins al fons marí (hi ha una temperatura homogènia de 12,8 – 13,5ºC a la conca occidental i de 13,5 – 15,5ºC a l’oriental).

REFERÈNCIES

• Ballesteros E & Llobet T (2015). Fauna i flora de la mar Mediterrània. Ed. Brau
• Bianchi CN & Morri C (2000). Marine Biodiversity of the Mediterranean Sea: Situation, Problems and Prospects for Future Research. Marine Pollution Bulletin. Vol. 40, No. 5, pp. 367-376
• Coll M, Piroddi C, Steenbeek J, Kaschner K, Ben Rais Lasram F, et al. (2010) The Biodiversity of the Mediterranean Sea: Estimates, Patterns, and Threats. PLoS ONE 5(8): e11842. doi:10.1371/journal.pone.0011842
• Hofrichter R (2004). El mar Mediterráneo. Fauna, Flora y Ecología: Guía sistemática y de identificación. Ed. Omega
• Hofrichter R (2004). El mar Mediterráneo. Fauna, Flora y Ecología: Parte general. Ed. Omega
• Hutchinson S & Hawkins LE (2005). Océanos. Biblioteca virtual. Scyla Editores
• Imatge de portada: obtinguda de Pinake.

Cuántas especies viven en el mar Mediterráneo y otras curiosidades que te sorprenderán

El mar Mediterráneo es un “mar en medio de tierra” (Mare medi terraneum, en latín). ¿Sabes cuántas especies viven en este pequeño mar? ¿Sabes cuál es la profundidad media y máxima? Éstas y más preguntas son respondidas en este artículo y te va a mostrar la magnificencia de este mar. 

¿CUÁNTAS ESPECIES VIVEN EN EL MAR MEDITERRÁNEO?

Se han registrado unas 17.000 especies en el mar Mediterráneo. ¿Pensabas que eran más o menos? De estas, un 26% son microbios (microorganismos) marinos, pero podrían ser incluso más si tenemos en cuanta que la información disponible es muy limitada. Se consideramos sólo a los animales, la mayoría de ellos son crustáceos (13,2%) y moluscos (12,4%), mientras que los vertebrados representan una pequeña parte (4,1%). Las plantas representan sólo un 5% del total de especies. Conviene destacar que en el Mediterráneo hay unas 1.200 especies de algas, pero los autores las han distribuido entre los microbios y las plantas, aunque no sean plantas propiamente dichas.

Porcentaje de especies en cada grupo (Foto: Marc Arenas Camps).

Estas 17.000 especies representan un 6,4% del total de especies. ¿Es mucho o poco? Pues si consideramos que el Mediterráneo es sólo un 0,82% de la superficie y un 0,32% del volumen de los océanos mundiales, saca las conclusiones tu mismo/a. ¡Esto significa que menos de un 1% de la superficie de los océanos tiene más del 6% de las especies marinas!

Además, el 20% de las especies son endémicas. Esto significa que el 20% de las especies del Mar Mediterráneo sólo se pueden encontrar en el Mediterráneo. Algunos ejemplos son la famosa planta marina Posidonia oceanica, la emblemática foca monje del Mediterráneo (Monachus monachus) y el alga Rissoella verruculosa.

Posidonia oceanica es una especie muy importante del Mediterráneo ya que constituye ecosistemas por si misma (Foto: For Divers).

Por todas estas razones, el mar Mediterráneo es considerado un punto caliente de biodiversidad, explicado por razones paleogeográficas y ecológicas. Desde el punto de vista paleogeográfico, su alta riqueza en especies se debe a su larga historia evolutiva y a la entrada de especies del océano Atlántico. Además, desde el punto de vista ecológico, se explica por la variedad de situaciones climáticas e hidrológicas actuales, lo que permite la presencia de especies temperadas y subtropicales.

En estos números, hay que añadir otras 600 especies de metazoos más. ¿Quiénes son? La biodiversidad mediterránea está influenciada por la introducción de 600 especies nuevas, lo que representa un 3,3% del total de especies. De hecho, este número está continuamente creciendo. Los moluscos (33%), los artrópodos (18%) y los cordados (17%) son los gruos con más especies exóticas. Un ejemplo bien conocido es el pez globo, el cual es tóxico.

¿EL MAR MEDITERRÁNEO ES UN MAR PROFUNDO?

El mar Mediterráneo es el mar cerrado más profundo de la Tierra. Tiene una profundidad media de 1.460 m y la maxima es de 5.267 m. La parte más profunda se encuentra en la fosa de Matapan, en Grecia. Podemos comparar la profundidad media y máxima con otros mares cerrados para dar algunas evidencias: mar Báltico (55 y 421 m respectivamente), mar del Norte (94 y 660 m), mar Negro (1.240 y 2.245 m) y mar Rojo (491 y 3.040 m).

Batimetría del mar Mediterráneo (Foto: CIBRA).

¿Qué pasa cuando lo comparamos con los océanos de la Tierra? Personalmente, no considero que se quede atrás, pero miremos los números (profundidad media y máxima): océano Pacífico (4.001 y 11.034 m), océano Atlántico (3.605 y 8.605 m), océano Índico (3.854 y 7.455 m), océano Austral (4.500 y 7.235 m) y océano Ártico (1.430 y 5.625 m).

¿SABÍAS QUE EL MAR MEDITERRÁNEO SE QUEDO CASI SECO?

Hace aproximadamente unos 6 millones de años, hacia finales del Mioceno, el mar Mediterráneo quedó aislado del resto de océanos del mundo. Debido a que tiene un balance de agua negativo, lo que significa que la evaporación es más alta que la entrada de agua, quedó casi seco y, probablemente, quedó transformado en un conjunto de lagos evaporíticos durante la crisis salina de la etapa Messiniense.

Geografía mediterránea durante la crisis de salinidad del Messiniense (Foto: Paubahi, Creative Commons).

Probablemente, el paisaje durante este período de crisis habría parecido el actual mar Muerto. Esta crisis podría haber causado la extinción de la fauna profunda, pero algunas especies de las aguas superficiales habrían sobrevivido.

Probablemente, el paisaje durante la crisis de salinidad habría podido parecer el actual mar Muerto (Foto: AtlasTours.Net).

EL OCÉANO ABIERTO REPRESENTA EL 80% DEL TOTAL DE LAS AGUAS MEDITERRÁNEAS

Las plataformas continentales del Mediterráneo son estrechas y están travesadas por cañones submarinos, de manera que el océano abierto representa un área importante. De hecho, el 80% del total de las aguas del Mediterráneo son aguas abiertas y se pueden clasificar como océano profundo. Una característica inusual es la alta homotermia desde los 300-500 metros hasta el fondo marino (hay una temperatura homogénea de 12,8 – 13,5ºC en la cuenca occidental y de 13,5 – 15,5ºC en la oriental).

REFERENCIAS

• Ballesteros E & Llobet T (2015). Fauna i flora de la mar Mediterrània. Ed. Brau
• Bianchi CN & Morri C (2000). Marine Biodiversity of the Mediterranean Sea: Situation, Problems and Prospects for Future Research. Marine Pollution Bulletin. Vol. 40, No. 5, pp. 367-376
• Coll M, Piroddi C, Steenbeek J, Kaschner K, Ben Rais Lasram F, et al. (2010) The Biodiversity of the Mediterranean Sea: Estimates, Patterns, and Threats. PLoS ONE 5(8): e11842. doi:10.1371/journal.pone.0011842
• Hofrichter R (2004). El mar Mediterráneo. Fauna, Flora y Ecología: Guía sistemática y de identificación. Ed. Omega
• Hofrichter R (2004). El mar Mediterráneo. Fauna, Flora y Ecología: Parte general. Ed. Omega
• Hutchinson S & Hawkins LE (2005). Océanos. Biblioteca virtual. Scyla Editores
• Imagen de portada: obtenida de Pinake.

How many species live in the Mediterranean Sea and other curiosities

The Mediterranean Sea is a “sea in the middle of the land” (Mare medi terraneum, in Latin). Do you know how many species live in this small sea? Do you know which is the average and maximum depth? These and more questions are answered in this post and are going to show you the magnificence of this sea. 

HOW MANY SPECIES LIVE IN THE MEDITERRANEAN SEA?

Approximately 17,000 species have been reported to occur in the Mediterranean Sea. Did you think that they were more or less than 17,000? Of these, 26% are marine microbes (microorganisms), but it might be higher if we consider the very limited data available. If we just consider the animals, most of them are crustaceans (13.2%) and molluscs (12.4%), while vertebrates represent a small part (4.1%). Plants represent only a 5% of the amount of species. It’s important to highlight the presence of about 1,200 algae species, but authors have included them in the microbes and plants, despite they are not true plants.

Percentage of species in each group (Picture: Marc Arenas Camps).

These 17,000 species represent a 6.4% of the global species. Is this a lot or a little? If one considers that the Mediterranean Sea is only a 0.82% in surface area and 0.32% in volume as compared to the world oceans, draw conclusions yourself. It means that less than a 1% of the surface area of ocean have more than a 6% of the marine species! 

The average of the total endemics is about 20%. It means that 20% of the species in the Mediterranean Sea can be found only in the Mediterranean. Some examples are the famous seagrass Posidonia oceanica, the emblematic Mediterranean monk seal (Monachus monachus), and the seaweed Rissoella verruculosa.

Posidonia oceanica is a very important species in the Mediterranean, which constitutes an ecosystem by itself (Picture: For Divers).

For all these reasons, the Mediterranean Sea is considered a hot spot of biodiversity, explained by paleogeographic and ecological reasons. From a paleogeographic point of view, its high species richness is due to both its long evolutionary history and the diversity pump from the Atlantic Ocean. In addition, from an ecological view, its species richness is due to the present-day variety of climatic and hydrologic situations, leading to the occurrence of temperate and subtropical species.

In this numbers, we have to add an additional 600 metazoan species. Who are they? The Mediterranean biodiversity is influenced by the introduction of 600 new species, which represent a 3.3% of the total estimates. In fact, this number is continuously increasing. Molluscs (33%), arthropods (18%) and chordates (17%) are the groups with more alien species. A well-known and toxic example is the blowfish.

IS THE MEDITERRANEAN SEA A DEEP SEA?

The Mediterranean sea is the deepest enclosed sea on Earth. It has an average depth of 1,460 m and a maximum of 5,267 m. The deepest part of the sea is placed on the Matapan trench, in Greece. We can compare the average and the maximum depth in other enclosed seas to give some evidence: Baltic Sea ( 55 and 421 m respectively), North Sea (94 and 660 m), Black Sea (1,240 and 2,245 m) and Red Sea (491 and 3,040 m).

Mediterranean Sea bathymetry (Picture: CIBRA).

What happens when we compare the Mediterranean Sea with the Earth’s oceans? In my opinion, the “sea between the land” don’t stay behind, but let’s see the numbers (average and maximum depth): Pacific Ocean (4,001 and 11,034 m), Atlantic Ocean (3,605 and 8,605 m), Indian Ocean (3,854 and 7,455 m), Southern Ocean (4,500 and 7,235 m) and Arctic Ocean (1,430 and 5,625 m).

DID YOU KNOW THAT THE MEDITERRANEAN SEA BECAME NEARLY DESICCATED?

About 6 million years ago, towards the end of the Miocene, the Mediterranean Sea was isolated from the rest of the world ocean. Because of the Mediterranean sea has a negative water balance, it is that evaporation is higher than the entrance of water, it become almost desiccated and, probably, was transformed into a series of large evaporitic lakes during the salinity crisis at the Messinian Stage.

Mediterranean geography during the salinity crisis in the Messinian stage (Picture: Paubahi, Creative Commons).

Probably, the landscape during the salinity crisis should have looked like the nowadays Dead Sea. This salinity crisis should have driven deep water fauna to extinction, but some of the shallow-water biota may have survived.

Probably, the landscape during the salinity crisis should have looked like the present Dead Sea (Picture: AtlasTours.Net).

OPEN OCEAN REPRESENTS 80% OF THE TOTAL MEDITERRANEAN WATERS

The continental shelves of the Mediterranean are narrow and crossed by submarine canyons, so open sea represents a large area. In fact, 80% of the total Mediterranean waters are open ocean and can be classified as deep sea. An unusual characteristic is the high homothermy from 300-500 m to the seafloor (there is an homogeneous temperature of 12.8 – 13.5ºC in the western Mediterranean and 13.5 – 15.5ºC in the eastern Mediterranean).

REFERENCES

• Ballesteros E & Llobet T (2015). Fauna i flora de la mar Mediterrània. Ed. Brau
• Bianchi CN & Morri C (2000). Marine Biodiversity of the Mediterranean Sea: Situation, Problems and Prospects for Future Research. Marine Pollution Bulletin. Vol. 40, No. 5, pp. 367-376
• Coll M, Piroddi C, Steenbeek J, Kaschner K, Ben Rais Lasram F, et al. (2010) The Biodiversity of the Mediterranean Sea: Estimates, Patterns, and Threats. PLoS ONE 5(8): e11842. doi:10.1371/journal.pone.0011842
• Hofrichter R (2004). El mar Mediterráneo. Fauna, Flora y Ecología: Guía sistemática y de identificación. Ed. Omega
• Hofrichter R (2004). El mar Mediterráneo. Fauna, Flora y Ecología: Parte general. Ed. Omega
• Hutchinson S & Hawkins LE (2005). Océanos. Biblioteca virtual. Scyla Editores
• Main picture: got from Pinake.

Trotting the sea: seahorses

Little by little, we have been disclosing the wonders that hide seas and oceans of the world: cetaceans, sharks, jellyfishes, starfishes, marine turtles, nudibranchs, pyrosomids, ctenophora, coral, among others. Today we will know a little bit more about some animals with a curious shape: seahorses. 

INTRODUCTION

Seahorses, together with pipefishes and the leafy, ruby and weedy seadragons, constitute the Syngnathidae family. They are small fishes with a long body, which present a unique feature: females lay the eggs inside a pectoral cavity of male, where are fecundated, and then they are released. Watch this video of a male seahorse realising the small seahorses:

These animals live in coastal waters of tropical and subtropical seas, what include Mediterranean sea, mainly in algae and Posidonia. In the Mediterranean, we can find three genus of Syngnathidae:  Hippocampus, Syngnathus y Nerophis; but here we will focus on the first one, which corresponds to seahorses.

SEAHORSES

Seahorses, which use the tail like a tiller and to hold on to objects, maintain their vertical position thanks to an organ that allow their buoyancy called swim bladder (present in all fishes) and the tail. All seahorse species are included in the genus Hippocampus, with about 50 species. They feed on small invertebrates, mainly crustaceans present in the plankton. When the prey is close, its mouth acts as a hoover.

In the Mediterranean, we find two species of seahorse: the short snouted seahorse (Hippocampus hippocampus) and the seahorse (Hippocampus guttulatus).

SHORT SNOUTED SEAHORSE (Hippocampus hippocampus)

The short snouted seahorse, with a brown grey colouration, present a short snout and they lack appendixes in the head and back. They can measure 15 cm. They live in sandy and detritus sea-floors till 10 m deep. When a female wants to introduce the egg mass inside the male, they do not hold on each other. Males release the little seahorses after 4 weeks. Their conservation status is unknown.

Short snouted seahorse (Hippocampus hippocampus) (Picture: Alex Mustard, Arkive).

SEAHORSE (Hippocampus guttulatus)

This seahorse, different from the other one, presents long snout and abundant appendixes in the head and trunk. They can also measure 15 cm long. They usually live in seagrasses, but is quite difficult to see them. In this case, the male and the female hold on to each other when she wants to introduce the egg mass in the male. Its conservation status is also unknown.

Seahorse (Hippocampus guttulatus) (Foto: Florian Graner, Arkive).

REFERENCES

• Ballesteros y Llobet (2015). Fauna i Flora de la mar Mediterrània. Ed. Brau
• Club de Inmersión de Biología: Hippocampus hippocampus
• Club de Inmersión de Biología: Hippocampus guttulatus 
• IUCN: Hippocampus guttulatus 
• IUCN: Hippocampus hippocampus
• Martin (1999). Claves para la clasificación de la fauna marina. Ed. Omega
• Riedl (1986). Fauna y Flora del Mar Mediterráneo. Ed. Omega

Trotando los mares: los caballitos de mar

Poco a poco hemos ido revelando las maravillas que esconden los mares y océanos del mundo: cetáceos, tiburones, medusas, estrellas de mar, tortugas, nudibranquios, pirosómidos, ctenóforos, coral, entre otros animales. Hoy conoceremos a unos animales de forma muy curiosa: ¡los caballitos de mar! 

INTRODUCCIÓN

Los caballitos de mar, junto a los peces aguja, forman la familia de los signátidos. Son peces de tamaño pequeño y de forma alargada, con una característica única: las hembras ponen los huevos en el interior de una cavidad del pecho del macho, donde los fecunda, y después son liberados. Mira este vídeo de un macho liberando a los pequeños caballitos de mar:

Estos animales viven en aguas costeras de los mares tropicales y subtropicales, lo que incluye al mar Mediterráneo, principalmente entre las algas y la Posidonia. En el Mediterráneo encontramos tres géneros diferentes de signátidos: Hippocampus, Syngnathus y Nerophis; aunque aquí nos centraremos en el primero, que corresponde al de los caballitos de mar.

LOS CABALLITOS DE MAR

Los caballitos de mar, que utilizan la cola como timón y para cogerse, mantienen su posición vertical gracias a un órgano que permite la flotación llamado vejiga natatoria (la tienen todos los peces) y de la cola. Todas las especies de caballitos de mar están incluidas en el género Hippocampus, con unas 50 especies. Se alimentan de pequeños invertebrados, principalmente crustáceos del plancton. Cuando la presa está cerca, su boca actúa como un aspirador.

En el Mediterráneo encontramos dos especies de caballitos de mar diferentes: el caballo marino (Hippocampus hippocampus) y el caballito de mar (Hippocampus guttulatus).

CABALLO MARINO (Hippocampus hippocampus)

El caballo marino, de coloración parda grisácea, presenta el morro o tubo bucal corto, además de no presentar apéndices ni en la cabeza ni en el dorso. Puede llegar a medir 15 cm de longitud. Viven en fondos de arena y detrito hasta los 10 metros de profundidad. Cuando la hembra quiere introducir la masa de huevos en la bolsa del macho, éstos no se cogen con la cola. Los machos expulsan los jóvenes al cabo de 4 semanas. Su estado de conservación des desconocido.

Caballo marino (Hippocampus hippocampus) (Foto: Alex Mustard, Arkive).

CABALLITO DE MAR (Hippocampus guttulatus)

El caballito de mar, a diferencia del anterior, presenta el morro largo y presenta apéndices abundantes tanto en la cabeza como en el tronco. También puede medir hasta 15 cm de largo. Vive normalmente en praderías de posidonia, pero no es fácil de ver. En este caso, el macho y la hembra se sujetan con la cola cuando ésta introduce la bolsa en el interior del macho. Su estado de conservación también se desconoce.

Caballito de mar (Hippocampus guttulatus) (Foto: Florian Graner, Arkive).

REFERENCIAS

• Ballesteros y Llobet (2015). Fauna i Flora de la mar Mediterrània. Ed. Brau
• Club de Inmersión de Biología: Hippocampus hippocampus
• Club de Inmersión de Biología: Hippocampus guttulatus 
• IUCN: Hippocampus guttulatus 
• IUCN: Hippocampus hippocampus
• Martin (1999). Claves para la clasificación de la fauna marina. Ed. Omega
• Riedl (1986). Fauna y Flora del Mar Mediterráneo. Ed. Omega

Trotant els mars: els cavallets de mar

Mica en mica hem anat revelant les meravelles que amaguen els mars i oceans del món: cetacis, taurons, meduses, estrelles de mar, tortugues, nudibranquis, pirosòmids, ctenòfors, corall, entre altres animals. Avui coneixerem a uns animals de forma molt curiosa: els cavallets de mar! 

INTRODUCCIÓ

Els cavallets de mar, junt als peixos agulla, formen la família dels signàtids. Són peixos de mida petita i de forma allargada, amb una característica única: les femelles ponen els ous a l’interior d’una cavitat del pit del mascle, on els fecunda, i després són alliberats. Mira aquest vídeo d’un mascle alliberant als petits cavallets de mar:

Aquests animals viuen en aigües costaneres dels mars tropicals i subtropicals, el que inclou el mar Mediterrani, principalment entre les algues i la Posidònia. Al Mediterrani trobem tres gèneres diferents de signàtids: Hippocampus, Syngnathus i Nerophis; tot i que aquí ens centrem en el primer, que correspon al dels cavallets de mar.

ELS CAVALLETS DE MAR

Els cavallets de mar, que utilitzen la cua com a timó i per agafar-se, mantenen la seva posició vertical gràcies a un òrgan que permet la floració anomenat bufeta natatòria (la tenen tots els peixos) i de la cua. Totes les espècies de cavallets de mar estan inclosos al gènere Hippocampus, amb unes 50 espècies. S’alimenten de petits invertebrats, principalment crustacis del plàncton. Quan la presa està a prop, la seva boca actua com una aspiradora.

Al Mediterrani trobem dues espècies de cavallets de mar diferents: el cavallet de mar xato (Hippocampus hippocampus) i el cavallet de mar (Hippocampus guttulatus).

CAVALLET DE MAR XATO (Hippocampus hippocampus)

El cavallet de mar xato, de coloració bruna gris, presenta el morro o tub bucal curt, a més de no presentar apèndixs ni al cap ni al dors. Pot arribar a mesurar 15 cm de longitud. Viu en fons de sorra i detritus fins als 10 metres de profunditat. Quan la femella vol introduir la massa d’ous en la bossa del mascle, aquests no s’agafen amb la cua. Els mascles expulsen als joves al cap de 4 setmanes. El seu estat de conservació és desconegut.

Cavallet de mar xato (Hippocampus hippocampus) (Foto: Alex Mustard, Arkive).

CAVALLET DE MAR (Hippocampus guttulatus)

El cavallet de mar, a diferència de l’anterior, presenta el morro llarg i presenta apèndixs abundants tant el cap com al tronc. També pot mesurar fins a 15 cm de llarg. Viu normalment en praderies de posidònia, però no és fàcil de veure. En aquest cas, el mascle i la femella es subjecten amb la cua quan aquesta introdueix la bossa a l’interior del mascle. El seu estat de conservació també es desconeix.

Cavallet de mar (Hippocampus guttulatus) (Foto: Florian Graner, Arkive).

REFERÈNCIES

• Ballesteros y Llobet (2015). Fauna i Flora de la mar Mediterrània. Ed. Brau
• Club d’Immersió de Biologia: Hippocampus hippocampus
• Club d’Immersió de Biologia: Hippocampus guttulatus 
• IUCN: Hippocampus guttulatus 
• IUCN: Hippocampus hippocampus
• Martin (1999). Claves para la clasificación de la fauna marina. Ed. Omega
• Riedl (1986). Fauna y Flora del Mar Mediterráneo. Ed. Omega