Especies invasoras. Una amenaza para la biodiversidad.

Si estás pensando en regalar un animal como mascota, sé responsable: un animal no es un juguete. Además, tienes que tener en cuenta que muchos animales que encontramos en las tiendas y que son llamadas especies exóticas, pueden suponer a la larga un gran problema ambiental, así que piénsalo bien porque seguro que encuentras otras alternativas en tus regalos. En este artículo os contaré qué daño pueden causar estos animales en nuestra fauna, en concreto, las aves exóticas, cuando dejan de ser “mascotas” para convertirse en “especies invasoras“.

¿QUÉ ES UNA ESPECIE INVASORA?

Las especies exóticas invasoras (EEI) constituyen una de las principales causas de pérdida de biodiversidad en el mundo. Una especie exótica invasora es aquella que se encuentra fuera de su área de distribución natural, pasada o presente, suponiéndose por ello algún tipo de intervención humana que se traduce en su traslado a través de una barrera biogeográfica que de otro modo no podría haber sido superada. La introducción de especies exóticas se lleva realizando desde hace muchos años de forma tanto voluntaria como accidental, muchas procedentes del comercio de animales de compañía. El problema aparece cuando algunas de estas especies se establecen, reproducen con éxito y se dispersan desde la zona de introducción causando verdaderas plagas.

Algunas de estas especies son especialmente conocidas por los daños económicos que generan, como el mejillón cebra en el Bajo Ebro en España (2 millones de euros al año). Pero además suponen una amenaza para nuestra biodiversidad, por los impactos que causan sobre las especies nativas o autóctonas (especies que se encuentran dentro de su área de distribución natural, pasada o presente, o dentro de su área potencial de dispersión, es decir, aquella a la que puede llegar por sus propios medios) por competencia, predación, hibridación, introducción de enfermedades y parásitos.

¿CÓMO UN AVE SE CONVIERTE EN ESPECIE INVASORA?

Como hemos visto, las especies exóticas invasoras sólo han podido llegar a ocupar zonas fuera de su distribución natural a través de la intervención humana. En función de la intencionalidad de esta intervención, la introducción puede ser de tres tipos:

1. Intencionada o deliberada: cuando la introducción de la especie en el medio natural es premeditada, para su uso en sistemas de producción biológica, o para fines recreativos.
2. Accidental: se produce cuando hay escape o liberación del animal que se mantenía en cautividad.
3. Involuntaria o fortuita: introducción inadvertida de especies a través de vías relacionadas con el transporte o las comunicaciones.

Cuando una especie exótica es liberada en el medio natural, se suceden diferentes etapas (introducción, establecimiento y expansión) hasta que ésta se convierte finalmente en una especie invasora y supone un verdadero riesgo.

Imagen 1: Pasos en la transformación de una especie en invasora – Fuente: SEOBirdLife

En el caso de las aves, la introducción de estas especies suele deberse a sueltas de individuos que han permanecido en cautividad procedentes, en su mayoría, de la compra en tiendas de animales.

Imagen 2: Cotorra argentina (Myiopssita monachus) en cautividad – Foto: http://www.animalesmascotas.com

AVES INVASORAS EN EL MUNDO

La cotorra argentina o gris (Myiopsitta monachus), originalmente habita en bosques, estepas arbustivas, sabanas, áreas de cultivo, parques y ciudades del centro-sur de América del Sur: Argentina, Paraguay, Uruguay, Bolivia y Brasil. Es apreciada como mascota, por lo que ha sido comercializada en todo el mundo, logrando escapar y adaptarse a nuevas zonas, transformándose en una especie invasora que causa enormes problemas en países de todo el mundo. Actualmente está presente de manera asilvestrada en Norteamérica, Europa y Asia.

Imagen 3: Mapa de distribución de la cotorra argentina – Foto: http://www.researchgate.net

Se ha demostrado que los sonidos que emiten estas aves han afectado de forma negativa a la reproducción de paseriformes insectívoros, debido a que interfieren en su comunicación pre-nupcial y en su hábitat de reproducción, siendo desplazadas por las cotorras. También las urracas (Pica pica) se han visto afectadas debido a la presión que ejercen de forma directa sobre ellas, desplazándolas físicamente, e indirecta, compitiendo por los recursos. Además, provocan importantes daños en árboles y cultivos, como por ejemplo sobre los almendros (Prunus dulcis), en el que se han visto daños producidos durante la floración y posteriormente sobre almendras inmaduras. Según SEOBirdLife, La población española de esta especie se estima en unos 20.000 individuos.

Imagen 4: Grupo de cotorras argentinas establecidas como especie invasora en parque de una ciudad – Foto: http://www.higieneambiental.com

Una situación similar ha ocurrido con la cotorra de Kramer (Psittacula krameri), estimándose sus poblaciones en España en 3.000 individuos

El pico de coral común (Estrilda astrild), de África sudsahariana; o el cisne negro (Cygnus atratus) son también ejemplos de especies que fueron transportadas a nuestro país para ser mantenidas en cautividad y finalmente acabaron siendo introducidas de forma accidental.

Imagen 5: Algunas aves introducidas en España que se han convertido en especies invasoras – Foto: SEOBirdLife

Especies como la paloma bravía (Columba livia) y gorrión (Passer domesticus), son en América especies invasoras y suponen un gran problema en las Reservas de la Biosfera del continente, especialmente en Argentina, donde estas especies están desplazando a especies nativas en los ambientes urbanizados o en proceso de urbanización. Por otro lado, las reservas ubicadas en ecosistemas insulares son especialmente sensibles y tanto su integridad como sus especies endémicas (especie o taxón originaria de un área geográfica determinada y limitada, que sólo está presente en dicha área) se encuentran amenazados por una abundante comunidad de especies invasoras. Para controlar la situación, se mantienen programas de manejo y erradicación, sin embargo, la prevención es un pilar fundamental en el control de estas poblaciones.

¿QUÉ MEDIDAS SE PUEDEN ADOPTAR?

Existen numerosas iniciativas a nivel mundial y regional para la información y manejo sobre especies exóticas invasoras, incluyendo el Programa Mundial de Especies Invasoras (GISP), el Grupo Especialista en Especies Exóticas Invasoras de UICN (IUCN-ISSG), la Red Global de Información sobre Especies Exóticas Invasoras (GISIN) y el Programa Global de Especies Invasoras de The Nature Conservancy (TNC-GISI), entre otros.

La estrategia de prevención es fundamental para minimizar el impacto de las especies invasoras, y se fundamenta íntegramente sobre los principios orientadores del Convenio sobre Diversidad Biológica (CBD, 2002), reafirmados en la Estrategia Europea sobre Especies Exóticas Invasoras (Genovesi & Shine, 2004), adoptada por el Comité Permanente del Convenio de Berna en diciembre de 2003.

Los elementos clave tenidos en cuenta en la estrategia de prevención de especies invasoras son:

• Enfoque de precaución: Predecir el potencial invasor de una especie exótica requiere el conocimiento y la evaluación de un amplio espectro de variables dependientes de las características biológicas propias de la especie, del vector y del ecosistema receptor, que pueden afectar a su establecimiento, difusión e impacto.

• Enfoque jerárquico en tres etapas: primero, prevenir la entrada de la especie invasora (exclusión), detectarla rápidamente y erradicarla tras su entrada (detección temprana y respuesta rápida, y finalmente, minimizar su impacto si falla la erradicación (contención y control).

A nivel personal, puedes contribuir en la prevención teniendo en cuenta algunas Buenas Prácticas:

• Si observas algún animal de características similares a las especies exóticas invasoras en una zona nueva, debes comunicarlo cuanto antes.
• Al viajar a otro país, no transportes animales, plantas o semillas.
• Si piensas comprar un animal de compañía de procedencia exótica hazlo en tiendas especializadas. Es preciso obtener los documentos que demuestren que los ejemplares están debidamente certificados, legalmente importados y libres de parásitos y enfermedades.
• Recoge y exige información sobre tu mascota: ¿De qué área geográfica proviene? ¿En qué tipo de hábitat vive en su lugar de origen? ¿De qué se alimenta y cómo se comporta en libertad? ¿Cuál es su nombre científico? Esta información te ayudará a cuidarla mejor e indirectamente a proteger el medio natural que te rodea.
• No la abandones o sueltes nunca en la naturaleza.

 

REFERENCIAS

• Invasiones biológicas. Colección Divulgación del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
• Especies Exóticas Invasoras. La respuesta de la Unión Europea. Medio Ambiente, 2004.
• Legislación sobre Aves Exóticas. Grupo de Aves Exóticas SEO/BirdLife, 2012.

• Foto portada: http://pajarosdemadrid.blogspot.com.es/

Invasive species. A threat to biodiversity.

If you are thinking of giving an animal as a pet, be responsible: an animal is not a toy. In addition, you have to keep in mind that many animals that we find in the stores and that are called exotic species, may in the long term pose a great environmental problem, so think about it because you are sure to find other alternatives in your gifts. In this article I will tell you what damage these animals can cause in our fauna, in particular, exotic birds, when they stop being “pets” to become “invasive species“.

WHAT IS AN INVASIVE SPECIES?

Invasive alien species (IAS) are one of the main causes of biodiversity loss in the world. An exotic invasive species is one that is outside its natural range, past or present, thus assuming some kind of human intervention that translates into its transfer through a biogeographic barrier that otherwise could not have been overcome . The introduction of exotic species has been carried out for many years both voluntarily and accidentally, many from the pet trade. The problem arises when some of these species establish, reproduce successfully and disperse from the introduction zone causing true pests.

Some of these species are especially known for the economic damages they generate, such as the zebra mussel in the Lower Ebro in Spain (2 million euros per year). But they also pose a threat to our biodiversity, because of the impacts they cause on native or indigenous species (species that are within their natural range, past or present, or within their potential dispersal area, that is, to which it can reach by its own means) by competition, predation, hybridization, introduction of diseases and parasites.

HOW DOES AN AVE BECOME AN INVASIVE SPECIES?

As we have seen, invasive alien species have only managed to occupy areas outside their natural distribution through human intervention. Depending on the intentionality of this intervention, the introduction can be of three types:

• Intent or deliberate: when the introduction of the species into the natural environment is premeditated, for use in biological production systems, or for recreational purposes.
• Accidental: Occurs when there is escape or release of the animal that was kept in captivity.
• Involuntary or accidental: inadvertent introduction of species through means of transport or communication.

When an exotic species is released into the natural environment, different stages take place (introduction, establishment and expansion) until it finally becomes an invasive species and represents a real risk.

In the case of birds, the introduction of these species is usually due to releases from individuals who have been held captive, mostly from the purchase in pet stores.

Picture 1: Argentine parrot (Myiopssita monachus) in captivity – Photo: http://www.animalesmascotas.com

INVASIVE BIRDS IN THE WORLD

The Argentine or gray parrots (Myiopsitta monachus) originally inhabited forests, shrub steppes, savannahs, cultivated areas, parks and cities in south-central South America: Argentina, Paraguay, Uruguay, Bolivia and Brazil. It is appreciated as a pet, so it has been marketed worldwide, managing to escape and adapt to new areas, becoming an invasive species that causes huge problems in countries around the world. It is currently present in asilvestrada in North America, Europe and Asia.

Picture 2: Distribution map of the Argentine parrot – Photo: http://www.researchgate.net

It has been demonstrated that the sounds emitted by these birds have negatively affected the reproduction of insectivorous passeriformes, because they interfere in their pre-nuptial communication and in their reproduction habitat, being displaced by the parrots. Also magpies (Pica pica) have been affected due to the pressure exerted directly on them, displacing them physically, and indirectly, competing for resources. In addition, they cause significant damage to trees and crops, such as almonds (Prunus dulcis), which have seen damage during flowering and then immature almonds. According to SEOBirdLife, the spanish population of this species is estimated at about 20,000 individuals.

Picture 3: Group of argentine parrots established as invasive species in a city park – Photo: http://www.higieneambiental.com

A similar situation has occurred with the Kramer parrot (Psittacula krameri), estimating its populations in Spain in 3,000 individuals.

The common coral beak (Estrilda astrild), from South Africa; Or the black swan (Cygnus atratus) are also examples of species that were transported to our country to be kept in captivity and eventually ended up being introduced accidentally.

Species such as the wild pigeon (Columba livia) and sparrow (Passer domesticus) are invasive species in America and pose a major problem in the continent’s Biosphere Reserves, especially in Argentina, where these species are displacing native species in environments Urbanized or in the process of urbanization. On the other hand, reserves located in insular ecosystems are especially sensitive and both their integrity and their endemic species (a species or taxon originating in a determined and limited geographic area, which is only present in that area) are threatened by an abundant community of invasive species. To control the situation, management and eradication programs are maintained, however, prevention is a fundamental pillar in the control of these populations.

WHAT MEASURES CAN BE ADOPTED?

There are numerous global and regional initiatives for information and management on invasive alien species, including the Global Invasive Species Program (GISP), the IUCN-ISSG Invasive Alien Species Specialist Group (IUCN-ISSG), the Global Information Network on Invasive Alien Species (GISIN) and the Global Invasive Species Program of The Nature Conservancy (TNC-GISI), among others.

The prevention strategy is fundamental to minimizing the impact of invasive species and is based in full on the guiding principles of the Convention on Biological Diversity (CBD, 2002), reaffirmed in the European Strategy on Invasive Alien Species (Genovesi & Shine, 2004) , Adopted by the Standing Committee of the Berne Convention in December 2003.

The key elements taken into account in the invasive species prevention strategy are:

• Prediction of the invasive potential of an alien species requires knowledge and assessment of a broad spectrum of variables dependent on the species’, vector and host ecosystem’s biological characteristics that may affect its establishment, impact.
• A hierarchical approach in three stages: first, to prevent the entry of the invasive species (exclusion), to detect it quickly and eradicate it upon entry (early detection and rapid response, and finally to minimize its impact if eradication fails).

On a personal level, you can contribute to prevention taking into account some Good Practices:

• If you observe an animal with similar characteristics to the invasive alien species in a new area, you must communicate it as soon as possible.
• When traveling to another country, do not transport animals, plants or seeds.
• If you are thinking of buying a pet of exotic origin do it in specialized stores. It is necessary to obtain the documents proving that the copies are duly certified, legally imported and free of parasites and diseases.
• Collect and demand information about your pet: From what geographical area does it come? In what type of habitat do you live in your place of origin? What do you eat and how do you behave in freedom? What is its scientific name? This information will help you take better care of it and indirectly protect the natural environment around you.
• Do not ever abandon it or release it in nature.

REFERENCES

• Biological invasions. Collection Dissemination of the Higher Council of Scientific Research.
• Exotic Invasive Species. The response of the European Union. Environment, 2004.
• Legislation on Exotic Birds. Group of Exotic Birds SEO / BirdLife, 2012.
• Photo cover: http://pajarosdemadrid.blogspot.com.es/

Espècies invasores. Una amenaça per a la biodiversitat

Si estàs pensant en regalar un animal com a mascota, sigues responsable: un animal no és una joguina. A més, has de tenir en compte que molts animals que trobem a les botigues i que són anomenades espècies exòtiques, poden suposar a la llarga un gran problema ambiental, així que pensa-ho bé perquè segur que trobes altres alternatives en els teus regals. En aquest article us explicaré quin mal poden causar aquests animals a la nostra fauna, en concret, les aus exòtiques, quan deixen de ser “mascotes” per convertir-se en “espècies invasores“.

QUÈ ÉS UNA ESPÈCIE INVASORA?

Les espècies exòtiques invasores (EEI) constitueixen una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat al món. Una espècie exòtica invasora és aquella que es troba fora de la seva àrea de distribució natural, passada o present, suposant per això algun tipus d’intervenció humana que es tradueix en el seu trasllat a través d’una barrera biogeogràfica que d’altra manera no podria haver estat superada. La introducció d’espècies exòtiques es porta realitzant des de fa molts anys de forma tant voluntària com accidental, moltes procedents del comerç d’animals de companyia. El problema apareix quan algunes d’aquestes espècies s’estableixen, es reprodueixen amb èxit i es dispersen des de la zona d’introducció causant veritables plagues.

Algunes d’aquestes espècies són especialment conegudes pels danys econòmics que generen, com el musclo zebra al Baix Ebre (2 milions d’euros a l’any). Però a més suposen una amenaça per a la nostra biodiversitat, pels impactes que causen sobre les espècies natives o autòctones (espècies que es troben dins la seva àrea de distribució natural, passada o present, o dins la seva àrea potencial de dispersió, és a dir, aquella a la qual pot arribar pels seus propis mitjans) per competència, depredació, hibridació, introducció de malalties i paràsits.

COM UNA AU ES CONVERTEIX EN ESPÈCIE INVASORA?

Com hem vist, les espècies exòtiques invasores només han pogut arribar a ocupar zones fora de la seva distribució natural a través de la intervenció humana. En funció de la intencionalitat d’aquesta intervenció, la introducció pot ser de tres tipus:

• Intencionada o deliberada: quan la introducció de l’espècie en el medi natural és premeditada, per al seu ús en sistemes de producció biològica, o per a fins recreatius.
• Accidental: es produeix quan hi ha escapament o alliberament de l’animal que es mantenia en captivitat.
• Involuntària o fortuïta: introducció inadvertida d’espècies a través de vies relacionades amb el transport o les comunicacions.

Quan una espècie exòtica és alliberada al medi natural, se succeeixen diferents etapes (introducció, establiment i expansió) fins que aquesta es converteix finalment en una espècie invasora i suposa un veritable risc.

Imatge 1: Passos en la transformació d’una espècie en invasora – Font: SEO/BirdLife

En el cas de les aus, la introducció d’aquestes espècies sol ser degut a alliberaments d’individus que han estat en captivitat procedents, majoritàriament, de la compra a botigues d’animals.

Imatge 2: Cotorra argentina (Myiopssita monachus) en captivitat – Foto: http://www.animalesmascotas.com

AUS INVASORES AL MÓN

La cotorra argentina o gris (Myiopsitta monachus) originalment habita en boscos, estepes arbustives, àrees de cultiu, parcs i ciutats del centre-sud de l’Amèrica del Sud: Argentina, Paraguai, Uruguai, Bolívia i Brasil. És apreciada com a mascota, pel que ha estat comercialitzada a tot el món, aconseguint escapar i adaptar-se a noves zones, transformant-se en una espècie invasora que causa enormes problemes en països de tot el món. Actualment està present de manera assilvestrada a Amèrica del Nord, Europa i Àsia.

Imatge 3: Mapa de distribució de la cotorra argentina – Foto: http://www.researchgate.net

S’ha demostrat que els sons que emeten aquestes aus han afectat de forma negativa la reproducció de passeriformes insectívors, ja que interfereixen en la seva comunicació pre-nupcial i en el seu hàbitat de reproducció, essent desplaçades per les cotorres. També les garses (Pica pica) s’han vist afectades a causa de la pressió que exerceixen de manera directa sobre elles, desplaçant-les físicament, i indirecta, competint pels recursos. A més, provoquen importants danys en arbres i cultius, com per exemple sobre els ametllers (Prunus dulcis), en el qual s’han vist danys produïts durant la floració i posteriorment sobre ametllers immadurs. Segons SEO-BirdLife, La població espanyola d’aquesta espècie s’estima en uns 20.000 individus.

Imatge 4: Grup de cotorres argentines establertes com a espècie invasora a parc d’una ciutat – Foto: http://www.higieneambitental.com

Una situació similar ha passat amb la cotorra de Kramer (Psittacula krameri), estimant-se les seves poblacions a Espanya en 3.000 individus.

El bec de corall senegalès (Estrilda astrild), de l’Àfrica sudsahariana; o el cigne negre (Cygnus atratus) són també exemples d’espècies que van ser transportades al nostre país per ser mantingudes en captivitat i finalment van acabar sent introduïdes de forma accidental.

Imatge 5: Algunes aus introduïdes a Espanya que s’han convertit en espècies invasores – Foto: SEO/BirdLife

Espècies com el colom roquer (Columba livia) i el pardal (Passer domesticus) són a Amèrica espècies invasores i suposen un gran problema a les Reserves de la Biosfera del continent, especialment a Argentina, on aquestes espècies estan desplaçant a espècies natives en els ambients urbanitzats o en procés d’urbanització. D’altra banda, les reserves ubicades en ecosistemes insulars són especialment sensibles i tant la seva integritat com les seves espècies endèmiques (espècie o tàxon originària d’una àrea geogràfica determinada i limitada, que només està present en aquesta àrea) es troben amenaçats per una abundant comunitat d’espècies invasores. Per controlar la situació, es mantenen programes de maneig i eradicació, però, la prevenció és un pilar fonamental en el control d’aquestes poblacions.

QUINES MESURES ES PODEN ADOPTAR?

Existeixen nombroses iniciatives a nivell mundial i regional per a la informació i maneig sobre espècies exòtiques invasores, incloent el Programa Mundial d’Espècies Invasores (GISP), el Grup Especialista en espècies exòtiques invasores de UICN (IUCN-ISSG), la Xarxa Global d’Informació sobre espècies exòtiques invasores (Gisin) i el Programa Global d’espècies invasores de The Nature Conservancy (TNC-GISI), entre altres.

L’estratègia de prevenció és fonamental per minimitzar l’impacte de les espècies invasores, i es fonamenta íntegrament sobre els principis orientadors del Conveni sobre Diversitat Biològica (CBD, 2002), reafirmats en l’Estratègia Europea sobre espècies exòtiques invasores (Genovesi & Shine, 2004), adoptada pel Comitè Permanent del Conveni de Berna al desembre de 2003.

Els elements clau tinguts en compte en l’estratègia de prevenció d’espècies invasores són:

• Enfocament de precaució: Predir el potencial invasor d’una espècie exòtica requereix el coneixement i l’avaluació d’un ampli espectre de variables dependents de les característiques biològiques pròpies de l’espècie, del vector i de l’ecosistema receptor, que poden afectar al seu establiment, difusió i impacte.
• Enfocament jeràrquic en tres etapes: primer, prevenir l’entrada de l’espècie invasora (exclusió), detectar-la ràpidament i eradicar-la després de la seva entrada (detecció primerenca i resposta ràpida), i finalment, minimitzar el seu impacte si falla l’eradicació (contenció i control).

A nivell personal, pots contribuir a la prevenció tenint en compte algunes Bones Pràctiques:

• Si observes algun animal de característiques similars a les espècies exòtiques invasores en una zona nova ho has de comunicar com més aviat millor.
• Al viatjar a un altre país, no transportis animals, plantes o llavors.
• Si penses comprar un animal de companyia de procedència exòtica fes-ho en botigues especialitzades. Cal obtenir els documents que demostrin que els exemplars estan degudament certificats, legalment importats i lliures de paràsits i malalties.
• Recull i exigeix informació sobre la teva mascota: De quina àrea geogràfica prové? En quin tipus d’hàbitat viu en el seu lloc d’origen? De què s’alimenta i com es comporta en llibertat? Quin és el seu nom científic? Aquesta informació t’ajudarà a cuidar-la millor i indirectament a protegir el medi natural que t’envolta.
• No l’abandonis o deixis anar mai a la natura

REFERÈNCIES

• Invasions biològiques. Col·lecció Divulgació del Consell Superior d’Investigacions Científiques.
• Espècies exòtiques invasores. La resposta de la Unió Europea. Medi Ambient, 2004.
• Legislació sobre Aus Exòtiques. Grup d’Aus Exòtiques SEO / BirdLife, 2012.
• Foto portada: http://pajarosdemadrid.blogspot.com.es/