Arxiu d'etiquetes: ptychozoon

AMFIBIS, Amfibis: Antomia i fisiologia, CATALÀ, CONTINGUTS, RÈPTILS, Rèptils: Anatomia i fisiologia, ZOOLOGIA

Paracaigudisme herpetològic: amfibis i rèptils planadors

Deixa un comentari

Actualment els únics rèptils voladors són les aus, descendents directes dels dinosaures teròpodes. Tot i que l’època dels grans rèptils voladors ja ha passat, avui en dia vàries espècies de rèptils i algunes d’amfibis han adquirit l’habilitat de planar per a escapar dels seus depredadors. Planar es defineix com a caure en un angle de menys de 45o respecte l’horitzontal amb l’ajuda de membranes que creen resistència a l’aire. En aquesta entrada explicaré algunes de les espècies d’herpetos planadors que existeixen al voltant del món avui en dia.

Granotes planadores

Les granotes planadores (també anomenades “granotes voladores”) inclouen espècies dels gèneres Polypedates, Rhacophorus (família Rhacophoridae) i Ecnomiohyla (família Hylidae). Aquests han adquirit caràcters similars per un procés d’evolució convergent.

Ecnomiohyla_rabborumFoto de Ecnomiohyla rabborum per Brian Gratwicke.

Tant els hílids com el racofòrids són popularment coneguts com granotes d’arbre. Els seus membres s’han especialitzat a una vida arborícola amb llargues potes i dits amb ventoses per a una millor adherència.

 Mascle i femella de falsa granota de Malabar (Rhacophorus pseudomalabaricus) durant l’aparellament. Vídeo de Sandesh Kadur.

A més, els gèneres planadors han adquirit àmplies membranes a les potes i entre els dits per poder planar i  d’aquesta manera, fugir de forma més eficaç dels depredadors.

frog_m_1804347aGranota voladora de Wallace (Rhacophorus nigropalmatus) planant.

Geckos planadors

Entre els membres de la família Gekkonidae existeixen dos gèneres del sud-est asiàtic que han adquirit adaptacions per planar: el gènere Ptychozoon i el gènere Luperosaurus.

P1100785Foto d'un gecko volador de Kuhl (Ptychozoon kuhli) per Bernard Dupont.

Els geckos són un grup de llangardaixos que han evolucionat per una vida arborícola que els permet adherir-se pràcticament a qualsevol superfície. Les seves potes presenten diminuts filaments que els permeten desplaçar-se inclús cap per avall.

Ptychozoon_kuhli_mâleDetall de la part ventral d'un gecko volador de Kuhl (Ptychozoon kuhli) en el que es poden apreciar les membranes de pell. Foto de Fenchurch.

A més, els gèneres Ptychozoon i Luperosaurus presenten membranes al coll, cos, potes i cua que els ajuden a camuflar-se millor contra la superfície dels arbres i també, planar lleugerament d’arbre a arbre per fugir dels possibles depredadors.

Serps voladores

Parlant de depredadors, les colobres del gènere Chrysopelea també han desenvolupat un mètode eficaç per desplaçar-se pel dosser arbori. Les serps d’aquest gènere són diürnes, s’alimenten de llangardaixos, granotes, ocells i ratpenats, i es troben distribuïdes pel sud-est asiàtic.

Chrysopelea_paradisi_(6032067972)Parella de serps voladores del Paradís (Chrysopelea paradisi) en el Zoo de Singapur, per Alan Couch.

A diferencia dels planadors anteriors les serps voladores no tenen membranes per frenar el seu descens sinó que el seu sistema és una mica més complex. Al arribar a l’extrem d’una branca, les serps es deixen caure. Després d’un lleu descens, retrauen els seus òrgans interns apretant-los contra la caixa toràcica i estenen les seves costelles cap als costats, adquirint d’aquesta manera una forma semi còncava, semblant a la d’un avió.

biomechanics_1Imatge explicativa del mecanisme de planament de les serps voladores. Imatge de Biomechanics.

Amb aquest mètode i juntament amb moviments serpentins, les serps del gènere Chrysopelea poden controlar amb molta precisió la direcció del seu descens. Aquestes colobres planen d’una manera molt més controlada que molts mamífers planadors com els esquirols voladors i arriben a recórrer una distancia horitzontal de fins a 100 metres.

 Grup de científics estudiant les habilitats voladores d’una serp voladora del Paradís (Chrysopelea paradisi). Vídeo de All of These Videos.

Dragons voladors

Finalment arribem als més espectaculars dels herpetos planadors, els anomenats dragons voladors. Aquests agàmids (família Agamidae) del gènere Draco es troben a les zones tropicals d’Àsia on sobreviuen caçant insectes entre els arbres selvàtics.

Sans nom-399Foto d'un dragó volador de cinc línies (Draco quinquefasciatus) de Sarawak, Malàisia. Imatge de Bernard Dupont.

La principal característica dels dragons voladors son les seves costelles, algunes de les quals estan extremadament allargades i presenten membranes de pell entre elles adquirint la funció d’ales. Aquestes “ales” solen estar retretes contra el cos i les poden estirar tant per planar com per enviar senyals visuals a altres membres de la seva espècie (les ales solen tenir colors llampants).

Flying_Dragon_MivartDibujo del libro On The Genesis of Species del esqueleto de un Draco volans.

Els dragons voladors utilitzen les seves ales per desplaçar-se d’arbre a arbre, caçar, fugir dels depredadors, perseguir als seus congèneres en disputes territorials i durant l’aparellament. A part de les seves ales acolorides, moltes espècies presenten papades acolorides (especialment els mascles) per indicar el seu estat reproductor a altres membres de la seva espècie.

Draco_spilonotusFoto d'un dragó volador liniat de Sulawesi (Draco spilonotus) per A. S. Kono.

El rècord de vol d’aquests agàmids es de 60 metres de distancia amb un descens vertical de només 10 metres. Els dragons voladors són animals petits, molt ràpids i actius, i pocs animals són capaços de capturar-los. A més, són totalment arborícoles, només descendeixen a terra les femelles per pondre els ous sota terra.

 Serp voladora perseguint a un dragó volador. Vídeo de Venomous Animals.

Tal com hem vist, la majoria d’espècies d’amfibis i rèptils planadors viuen en climes tropicals. Això és degut a que són hàbitats amb una cobertura vegetal molt densa i els arbres creixen molt junts, permetent a aquests animals planar d’una arbre a un altre amb facilitat. La major amenaça per aquestes criatures són la desforestació i la pèrdua del seu hàbitat, ja que sense una cobertura arbòria òptima, aquests animals són presa fàcil per a molts depredadors terrestres.

Referències

S’han consultat les següents fonts durant l’elaboració d’aquesta entrada:

Difusió-català

ANFIBIOS, Anfibios: Antomía i fisiología, CASTELLANO, CONTENIDOS, REPTILES, Reptiles: Anatomía y fisiología, ZOOLOGÍA

Paracaidismo herpetológico: anfibios y reptiles planeadores

Deixa un comentari

Actualmente los únicos reptiles voladores son las aves, descendientes directas de los dinosaurios terópodos. Aunque la época de los grandes reptiles voladores ya ha pasado, hoy en día, varias especies de reptiles y algunas de anfibios han adquirido la habilidad de planear para escapar de sus depredadores. Planear se define como caer en un ángulo de menos de 45o de respecto a la horizontal con ayuda de membranas que crean resistencia al aire. En esta entrada explicaré algunas de las especies de herpetos planeadores que existen alrededor del mundo hoy en dia.

Ranas planeadoras

Las ranas planeadoras (también llamadas “ranas voladoras”) incluyen especies de los géneros Polypedates, Rhacophorus (familia Rhacophoridae) y Ecnomiohyla (familia Hylidae). Éstos han adquirido características similares por un proceso de evolución convergente.

Ecnomiohyla_rabborumFoto de Ecnomiohyla rabborum por Brian Gratwicke.

Tanto los hílidos cómo los racofóridos son popularmente conocidos como ranas de árbol. Sus miembros se han especializado a una vida arborícola con largas patas y dedos con ventosas para un mayor agarre.

 Macho y hembra de falsa rana planeadora de Malabar (Rhacophorus pseudomalabaricus) durante el apareamiento. Vídeo de Sandesh Kadur.

Video de Sandesh Kadur.

Además, los géneros planeadores han adquirido amplias membranas en las patas y entre los dedos para poder planear y así poder huir más eficazmente de los depredadores.

frog_m_1804347aRana voladora de Wallace (Rhacophorus nigropalmatus) planeando.

Geckos planeadores

Entre los miembros de la familia Gekkonidae existen dos géneros del sureste asiático que han adquirido adaptaciones para el planeo: el género Ptychozoon y el género Luperosaurus.

P1100785Foto de un  gecko volador de Kuhl (Ptychozoon kuhli) por Bernard Dupont.

Los geckos son un grupo de lagartos que han evolucionado para una vida arborícola que les permiten adherirse a prácticamente cualquier superficie. Sus patas presentan diminutos filamentos que les permiten desplazarse incluso boca abajo.

Ptychozoon_kuhli_mâleDetalle de la parte ventral de un gecko volador de Kuhl (Ptychozoon kuhli) en el que se pueden apreciar las membranas de piel. Foto de Fenchurch.

Los géneros Ptychozoon y Luperosaurus además presentan membranas en cuello, cuerpo, patas y cola que les ayudan a camuflarse mejor contra la superficie de los árboles, y también, planear ligeramente de árbol a árbol para huir de posibles depredadores.

Serpientes voladoras

Hablando de depredadores, las culebras del género Chrysopelea también han desarrollado un eficaz método para desplazarse por el dosel arbóreo. Las serpientes de este género son diurnas, se alimentan de lagartos, ranas, pájaros y murciélagos, y se encuentran distribuidas por el sureste asiático.

Chrysopelea_paradisi_(6032067972)Pareja de serpientes voladoras del Paraíso (Chrysopelea paradisi) en el Zoo de Singapur, por  Alan Couch.

A diferencia de los planeadores anteriores las serpientes voladoras no tienen membranas para frenar su descenso, sino que su sistema es un poco más complejo. Al llegar al extremo de una rama, las serpientes se dejan caer. Después de un leve descenso, retraen sus órganos internos apretándolos contra la caja torácica y extienden sus costillas hacia los lados, adquiriendo así una forma semicóncava, parecida al ala de un avión.

biomechanics_1Imagen explicativa del mecanismo de planeo de las serpientes voladoras. Imagen de Biomechanics.

Con este método y junto a movimientos serpenteantes, las serpientes del género Chrysopelea pueden controlar con mucha precisión la dirección de su descenso. Estas culebras planean de forma mucho más controlada que muchos mamíferos planeadores como las ardillas voladoras y llegan a recorrer una distancia horizontal de hasta 100 metros.

 Grupo de científicos estudiando las habilidades voladoras de una serpiente voladora del Paraíso (Chrysopelea paradisi). Video de All of These Videos.

Dragones voladores

Y finalmente llegamos a los más espectaculares de todos los herpetos planeadores, los llamados dragones voladores. Estos agámidos (familia Agamidae) del género Draco se encuentran en las zonas tropicales de Asia donde sobreviven cazando insectos entre los árboles selváticos.

Sans nom-399Foto de un dragón volador de cinco líneas (Draco quinquefasciatus) de Sarawak, Malasia. Imagen de Bernard Dupont.

La principal característica de los dragones voladores son sus costillas, algunas de las cuales están extremadamente alargadas y presentan membranas de piel entre ellas adquiriendo la función de unas alas. Estas “alas” suelen estar retraídas contra el cuerpo y las pueden estirar tanto para planear como para enviar señales visuales a otros miembros de su especie (las alas suelen tener colores brillantes).

Flying_Dragon_MivartDibuix del llibre On The Genesis of Species de l'esquelet d'un Draco volans.

Los dragones voladores utilizan sus alas para desplazarse de árbol en árbol, cazar, huir de sus depredadores, perseguir a sus congéneres en disputas territoriales y durante el apareamiento. Aparte de sus coloridas alas, muchas especies presentan papadas coloridas (especialmente los machos) para indicar su estado reproductor a otros miembros de su especie.

Draco_spilonotusFoto de un dragón volador lineado de Sulawesi (Draco spilonotus) por A. S. Kono.

El récord de vuelo de estos agámidos es de 60 metros de distancia con un descenso vertical de solo 10 metros. Los dragones voladores son animales pequeños, muy rápidos y activos, y pocos animales son capaces de capturarlos. Además, son totalmente arborícolas, descendiendo al suelo sólo las hembras para poner los huevos bajo tierra.

 Serpiente voladora persiguiendo a un dragón volador. Video de Venomous Animals.

Como hemos visto, la mayoría de especies de anfibios y reptiles planeadores viven en climas tropicales. Esto se debe a que son hábitats con una densa cobertura vegetal y los árboles crecen muy juntos los unos de los otros, permitiendo a estos animales planear de un árbol a otro con facilidad. La mayor amenaza para estas criaturas son la deforestación y la pérdida de su hábitat, ya que sin una cobertura arbórea óptima, estos animales pueden ser presa fácil para muchos depredadores terrestres.

Referencias

Se han consultado las siguientes fuentes durante la elaboración de esta entrada:

Difusió-castellà

AMPHIBIANS, Amphibians: Anatomy and physiology, CONTENTS, ENGLISH, REPTILE, Reptiles: Anatomy and physiology, ZOOLOGY

Herpetological parachuting: gliding amphibians and reptiles

1 comentari

Currently, the only flying reptiles are birds, direct descendants of theropod dinosaurs. Although the age of the great flying reptiles has passed, nowadays, various species of reptiles and amphibians have acquired the ability of gliding to escape their predators. Gliding is defined as falling at an angle less than 45o from the horizontal with the help of membranes that create resistance to the air. In this entry I’ll show you some gliding herp species which currently exist.

Gliding frogs

Gliding frogs (also called “flying frogs”) include species from the Polypedates, Rhacophorus (Rhacophoridae family) and Ecnomiohyla (Hylidae family) genera. These have gained similar characteristics through a process of convergent evolution.

Ecnomiohyla_rabborumPhoto of Ecnomiohyla rabborum by Brian Gratwicke.

Both hylids and rhacophorids are popularly known as tree frogs. Their limbs are specialized for an arboreal lifestyle, with long legs and fingers with sucker-like structures for a better grip.

 Male and female false Malabar's gliding frogs (Rhacophorus pseudomalabaricus) mating. Video by Sandesh Kadur.

The gliding genera have also acquired big membranes on its limbs and between their toes to help them glide and therefore, being able to escape predators more efficiently.

frog_m_1804347aWallace's flying frog (Rhacophorus nigropalmatus) gliding.

Gliding geckoes

Between the members of the Gekkonidae family there are two Southeast Asian genera which have acquired adaptations for gliding: the Ptychozoon genus and the Luperosaurus genus.

P1100785Photo of a Kuhl's flying gecko (Ptychozoon kuhli) by Bernard Dupont.

Geckoes are a group of lizards which have evolved for an arboreal lifestyle which allows them to adhere practically on any surface. Their feet present tiny filaments which allow them to move even upside down.

Ptychozoon_kuhli_mâleDetail of the underside of a Kuhl's flying gecko (Ptychozoon kuhli) in which the skin flaps can be appreciated. Photo by Fenchurch.

The Ptychozoon and Luperosaurus genera also present membranes on their neck, body, limbs and tail that help them to blend in the surface of trees and also to glide at some extent from tree to tree to escape possible predators.

Flying snakes

Speaking of predators, the snakes from the Chrysopelea genus also have developed an efficient method to move through the rainforest’s canopy. The snakes from this genus are diurnal, feed on lizards, frogs, birds and bats, and are found throughout Southeast Asia.

Chrysopelea_paradisi_(6032067972)Couple of Paradise flying snakes (Chrysopelea paradisi) in the Singapore Zoo, by Alan Couch.

Unlike the former gliding herps, flying snakes have no membranes to slow down their descent, instead they have a more complex method. When arriving at the tip of a tree branch, these snakes drop themselves. After a brief fall, they retract their inner organs, compressing them against their thoracic cavity and flaring out their ribs laterally, taking a semi-concave shape, similar to that of a plane’s wing.

biomechanics_1Explicative image of the gliding mechanism of the flying snakes. Image from Biomechanics.

With this method and with the help of serpentine movements, the snakes of the Chrysopelea genus can control with great precision the direction of their descent. These snakes have a more controlled glide than many gliding mammals such as the gliding squirrel and are able to glide through a horizontal length of up to 100 metres.

 Group of scientists testing a Paradise flying snake’s (Chrysopelea paradisi) ability to glide. Video by All of These Videos.

Flying dragons

And we finally get to the most spectacular of all flying herps, the reptiles known as flying dragons. These agamids (Agamidae family) of the Draco genus are found in the tropical forests of Asia, where they survive hunting insects on the forest canopy.

Sans nom-399Photo of a five-lined flying dragon (Draco quinquefasciatus) from Sarawak, Malaysia. Image by Bernard Dupont.

The main characteristic of flying dragons is their ribs, some of which are extremely elongated and present dermal membranes between them acquiring the function of wings. These “wings” are usually retracted against the body and can be erected for both gliding and sending visual signals to other members of their species (wings are usually brightly coloured).

Flying_Dragon_MivartDrawing from the book On The Genesis of Species of the skeleton of a Draco volans.

Flying dragons use their wings to move from tree to tree, to hunt, to escape predators, to chase their own kind during both territorial disputes and courtship. Aside from their brightly coloured wings, many species also present colourful dewlaps (especially males) to indicate their reproductive state to other members of their species.

Draco_spilonotusPhoto of a Sulawesi's lined flying dragon (Draco spilonotus) by A. S. Kono.

The flight record of these agamids is of 60 metres of distance with a vertical descent of only 10 metres. Flying dragons are small, fast and active animals, so few predators are able to hunt them. In addition, they are totally arboreal with only females descending to the ground to lay their eggs underground.

 Flying snake chasing a flying dragon. Video found in Venomous Animals.

As we have seen, most species of gliding amphibians and reptiles live in tropical climates. This is due to the fact that these are habitats with a dense vegetation cover and trees grow very close to one another, allowing these animals to glide from one tree to the other easily. The main threats to these creatures are deforestation and habitat loss since, without an optimal vegetation cover, these animals may be preyed easily by terrestrial predators.

References

During the elaboration of this entry the following sources have been used:

Difusió-anglès