Arxiu d'etiquetes: ranzania laevis

The awesomest fish: the sunfish

This week I want to dedicate this post to common sunfish (Mola mola), one of the biggest bony fishes in the planet and the one with the smallest brains compared with its body. Curiously, an individual of 200 kg had a brain of just 4 grammes (like a walnut)! 

INTRODUCTION

Nowadays, there are four species of sunfishes, which are all included in the Molidae family: the Roundtailed or Common mola (Mola mola), the Southern ocean sunfish (Mola ramsayi), the Sharp-tailed mola (Masturus lanceolatus) and the Slender mola (Ranzania laevis). Today, I will talk about the Common mola (Mola mola) because it is the commonest.

Mola mola 1 Roundtailed or Common mola (Mola mola) (Foto:Per-Ola Norman, Creative Commons)
Masturus_lanceolatus2Sharp-tailed mola (Masturus lanceolatus) (Foto: NOAA/PIRO Observer Program, Creative Commons)
Ranzania_laevis2Slender mola (Ranzania laevis) (Foto: NOAA/PIRO Observer Program, Creative Commons)

COMMON MOLA (MOLA MOLA)’S DESCRIPTION

Common mola’s body have been somehow truncated leaving them little more than a large head with long fins atop and below. Not having in consideration the fins, its body is less than twice as long as it is deep. The tail is not exactly a tail; it consists on expansions of the dorsal and anal fin rays and it is rounded. Skin is gritty and is covered with mucus. Its body is typically silvery in color with slight sheen and can exhibit changeable spotty patterns.

Mola molaCommon mola (Mola mola). Picture made by Blanca Figuerola (Visit her site).

Teeth of each jaw are joined forming an only piece, with an small mouth compared with the body.

The average size for an adult is 1.8 m (from the mouth till the end of the tail) and 2.4 m from each end of the fins. The average weight is one tonne. They hold the record for the world’s heaviest bony fish: a 3.1 meter long specimen weighted in at 2,235 kg.

REPRODUCTION

Sunfishes have a high reproductive potential, as a female of 1.4 meters long can produce 300 million eggs in its single ovary, which are tiny. They have three larvae stages and in the last, the body is covered by bony rays, which are lost when they achieve the adult age.

DIET

Common mola eats a variety of foods, being the most common prey items of gelatinous zooplankton like jellyfishes, Portuguese man-o-war, ctenophores and salps. In addition, they feed on squids, sponges, serpent star bits, eel grass, crustaceans, small fishes and eel larvae.

DISTRIBUTION

They live in all tempered seas and oceans worldwide. They usually live in open sea, but sometimes they move closer the coast, from the surface to 300-400 m deep.

PARASITES AND PREDATORS

It has been detected more than 50 species of parasites in sunfishes, from very different groups, including shark larvae. Moreover, it has been found parasites in their parasites.

On the other side, due to its size, they have few predators, just killer whales and sea lions. Sea lions exhibit a behaviour related to sunfishes. They eat their fins and they abandon the body and sinks to the bottom, where are ate by starfishes.

REFERENCES

If you find it interesting, we really appreciate that you share this post in the Social Networks to allow more people to read it, so the goal of the blog is the science dissemination.

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

El pez que más “mola”: el pez luna

La publicación de esta semana la quiero dedicar al pez luna (Mola mola), uno de los peces osteíctios más grandes del planeta y el que tiene, a la vez, uno de los cerebros más pequeños en comparación con el cuerpo. Curiosamente, un ejemplar de 200 kg tenía un cerebro de sólo 4 gramos (como una nuez)!

INTRODUCCIÓN

Actualmente, hay hasta cuatro especies diferentes de pez luna, los cuales se incluyen todos en la familia Molidae: el pez luna común (Mola mola), el pez luna del mar austral (Mola ramsayi), el pez luna de cola afilada (Masturus lanceolatus) y el pez luna delgado (Ranzania laevis). En esta ocasión, y por sel el más común, nos centraremos en el común (Mola mola).

Mola mola 1Pez luna común (Mola mola) (Foto:Per-Ola Norman, Creative Commons)
Masturus_lanceolatus2Pez luna de cola afilada (Masturus lanceolatus) (Foto: NOAA/PIRO Observer Program, Creative Commons)
Ranzania_laevis2Pez luna delgado (Ranzania laevis) (Foto: NOAA/PIRO Observer Program, Creative Commons)

DESCRIPCIÓN DEL PEZ LUNA COMÚN (MOLA MOLA)

El pez luna común (Mola mola) presenta el cuerpo truncado, como si se tratase de una gran cabeza con unas grandes aletas en la parte superior e inferior del cuerpo. Sin tener en consideración las aletas, el cuerpo es el doble de largo que alto. La cola no es propiamente una cola, sino que consiste en unas extensiones de los radios de las aletas dorsal y anal, la cual es redondeada. La piel es áspera y parece papel de lija y está recubierto por mucos. El cuerpo es de color plateado con zonas brillantes más claras y el patrón de manchas es muy variable entre individuos.

Mola molaPez luna común (Mola mola). Dibujo realizado por la ilustradora Blanca Figuerola (Visita su sitio).

Los dientes de cada mandíbula están fusionados formando una única pieza, y la boca es pequeña comparada con el resto del cuerpo.

El tamaño medio de los adultos es de 1,8 m (desde el extremo de la boca hasta el extremo de la cola) y de 2,4 m de punta a punta de las aletas. El peso medio es de una tonelada. El pez luna común presenta el récord mundial entre los peces oesteíctios (peces con espinas óseas): un ejemplar de 3,1 metros de largo que pesaba 2.235 kg.

REPRODUCCIÓN

Los peces luna tienen un gran potencial reproductor, pues una hembra de 1,4 metros de longitud puede producir 300 millones de huevos en su único ovario, los cuales son minúsculos. Pasan por tres estadios larvarios, de manera que en la última fase tienen el cuerpo recubierto de espinas, las cuales pierden en hacerse adultos.

DIETA

El pez luna tiene una dieta bastante variada, aunque generalmente se alimenta de zoopláncton gelatinoso, como por ejemplo medusas, carabelas portuguesas, ctenóforos y salpas. Se ha visto también que se alimenta de calamares, esponjas, algunos ofiuroideos, zostera marina, crustáceos, peces pequeños y larvas de anguila.

DISTRIBUCIÓN

Los peces luna viven en todos los mares y océanos templados del planeta. Suelen vivir en mar abierto, aunque a veces pueden acercarse a la costa, des de la superficie hasta los 300-400 metros de profundidad.

PARÁSITOS Y DEPREDADORES

Se han detectado más de 50 especies de parásitos en el pez luna, de grupos muy diferentes, entre los cuales hay algunas larvas de tiburón. Incluso se han encontrado parásitos en sus parásitos.

Por otro lado, debido a su tamaño, presentan pocos depredadores, entre los cuales encontramos la orca y los leones marinos. Se ha visto un comportamiento en leones marinos relacionado con los peces luna: les arrancan las aletas para comérselas y después juegan con el cuerpo. Cuando se cansan, los abandonan y se hunden hasta el fondo, donde son comidos por las estrellas de mar.

REFERENCIAS

Si has encontrado interesante esta publicación, te animo a que la compartas en las redes sociales para que más gente la pueda leer, pues el objetivo del blog es la divulgación de la ciencia y que llegue al máximo de gente posible.

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

El peix que més “mola”: el peix lluna

La publicació d’aquesta setmana la dediquem al peix lluna (Mola mola), un dels peixos osteïctis més grans del planeta i el que té, a la vegada, un dels cervells més petit en comparació amb el cos. Curiosament, un exemplar de 200 kg tenia un cervell de només 4 grams (com una nou)!

INTRODUCCIÓ

Actualment, hi ha fins a quatre espècies diferents de peix lluna, els quals se’ls inclou a tots en la família Molidae: el bot (Mola mola), el peix lluna del mar austral (Mola ramsayi), el peix lluna de cua afilada (Masturus lanceolatus) i el peix lluna prim (Ranzania laevis). En aquesta ocasió, i per ser el més comú, centrarem aquest article en el bot (Mola mola).

Mola mola 1Peix lluna (Mola mola) (Foto:Per-Ola Norman, Creative Commons)
Masturus_lanceolatus2Peix lluna de cua afilada (Masturus lanceolatus) (Foto: NOAA/PIRO Observer Program, Creative Commons)
Ranzania_laevis2Peix lluna prim (Ranzania laevis) (Foto: NOAA/PIRO Observer Program, Creative Commons)

DESCRIPCIÓ DEL BOT (MOLA MOLA)

El peix lluna més comú és el bot (Mola mola), el qual presenta el cos truncat, com si es tractés d’un gran cap amb unes grans aletes a la part superior i inferior del cos. Sense tenir en compte les aletes, el cos és el doble de llarg que d’alt. La cua no és pròpiament una cua, sinó que consisteix en unes extensions dels radis de les aletes dorsal i anal, la qual és arrodonida. La pell és aspra i semblant al paper de llimar i està recobert per mucus. El cos és de color platejat amb brillantors més clares i el patró de taques és molt variable entre individus.

Mola molaPeix lluna (Mola mola). Dibuix realitzat per la il·lustradora Blanca Figuerola (visit el seu lloc).

Les dents de cada mandíbula estan fusionades formant una peça única, i la boca és petita comparada amb la resta del cos.

La mida mitjana dels adults és de 1,8 m (des de l’extrem de la boca fins a l’extrem de la cua) i de 2,4 m de punta a punta de les aletes. El pes mitjà és d’una tona. El bot presenta el rècord mundial entre els peixos osteïctis (peixos amb espines òssies): un exemplar de 3,1 metres de llarg que pesava 2.235 kg.

REPRODUCCIÓ

Els peixos lluna tenen un gran potencial reproductor, doncs una femella de 1,4 metres de longitud pot produir 300 milions d’ous en l’únic ovari que presenten, els quals són minúsculs. Passen per tres estadis larvaris, de manera que en l’última fase tenen el cos recobert d’espines, les quals perd en fer-se adult.

DIETA

El bot té una dieta força variada, tot i que generalment s’alimenta de zooplàncton gelatinós com ara meduses, caravel·les portugueses, ctenòfors i salpes. S’ha vist que també s’alimenta de calamars, esponges, alguns ofiuroïdeus, zostera marina, curstacis, petits peixos i larves d’anguila.

DISTRIBUCIÓ

Els peixos lluna viuen en tots els mars i oceans temperats del planeta. Solen viure a mar obert, tot i que a vegades poden acostar-se a la costa, des de la superfície fins als 300-400 metres de profunditat.

PARÀSITS I DEPREDADORS

S’han detectat més de 50 espècies de paràsits al bot, de grups molt diferents, entre els quals hi ha algunes larves de tauró. Fins i tot, s’han trobat paràsits als seus paràsits.

Per altra banda, degut a la seva mida, presenten pocs depredadors, entre els quals hi trobem l’orca i els lleons marins. S’ha vist un comportament en lleons marins relacionat amb els peixos lluna: els arrenquen les aletes per menjar-se-les i després juguen amb el cos. Quan se’n cansen, l’abandonen i s’enfonsa fins el fons, on és consumit per les estrelles de mar.

REFERÈNCIES

Si has trobat interessant aquesta publicació, t’animo a que la comparteixis a les xarxes socials perquè més gent la pugui llegir, doncs l’objectiu del blog és la divulgació de la ciència i que arribi al màxim de gent possible.

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.