Arxiu d'etiquetes: recerca

Pensant en un doctorat? L’experiència de la primatòloga Mireia Olivé

Si estàs estudiant biologia o altres estudis superiors, en algun moment potser et planteges continuar-los amb un doctorat. Val la pena? Quant temps i esforç hi hauràs de dedicar? Coneix de primera mà l’experiència d’escriure una tesi i doctorar-se amb aquesta entrevista a la primatòloga Mireia Olivé.

L’INTERÈS PER LA PRIMATOLOGIA

  • Mireia, gràcies per dedicar el teu temps a All You Need Is Biology per compartir la teva experiència. Comencem pels inicis: quan vas saber que volies estudiar biologia? Per què vas escollir aquesta carrera i no una altra?

La veritat és que l’elecció no va ser gens fàcil perquè sempre m’han agradat moltes coses i em va costar decidir-me. Per escollir la carrera, un dels criteris que vaig seguir va ser pensar quin camp m’obriria més portes, el que em permetria ser més interdisciplinar. El que també va acabar de decantar la balança va ser la part emocional: em motivava molt saber que, algun dia, podria saber coses que sempre m’havia preguntat (en l’àmbit dels primats, especialment).

  • Per què vas fer un doctorat? Tenies algun futur professional en ment, va sorgir la oportunitat sense tenir-ho meditat…?

És ben curiós que acabés fent el doctorat perquè no hi havia pensat mai. Alguns companys de la Universitat tenien claríssim que es dedicarien a fer recerca, però jo estava participant en altres projectes que no estaven relacionats amb la investigació i no ho havia tingut mai en compte. M’ho va proposar el tutor del meu treball del Màster en Cognició i Evolució de Primats, i després de valorar-ho molt (i de saber que podria seguir compaginant-ho amb els altres projectes) vaig acceptar la proposta.

  • Sobre quina temàtica és el doctorat que vas fer? Quines investigacions vas dur a terme?

El meu doctorat estudiava la relació entre la jerarquia i el grooming en un grup de macacos de Barbaria (Macaca sylvanus). Per a integrar aquests dos conceptes i veure com s’interrelacionaven, la investigació va tenir diverses vessants:

  • Una primera, de tipus bibliogràfic, sobre la jerarquia i el grooming.
  • Una segona sobre els models computacionals i la simulació (pertanyo al GCAIGrup de Conducta Adaptativa i Interacció-, que estudia la conducta adaptativa i la psicologia computacional).
  • Una tercera, d’empírica, sobre el terreny, observant els individus del grup de macacos.

    groomig, macacos de barbaria, macaco de barberia, macaco de Gibraltar, mona rabona
    Macacos de Barbaria durant el grooming. Foto: Mireia Olivé Obradors

EL TREBALL DE CAMP

  • Parlem ara sobre la vessant empírica: en quina zona vas dur a terme les teves observacions?

La part empírica va ser una mica complicada d’iniciar perquè ens costava trobar un grup que fos prou representatiu, ja que havia de tenir un mínim d’individus de cada gènere i classe d’edat, i havia de ser d’una família de primats determinada. Finalment, i després d’alguns intents fallits (ja havíem començat la observació d’un grup però la vam haver d’aturar perquè hi va haver problemes amb els individus), vam escollir un grup d’un parc francès prop de Poitiers que es diu La Vallée des Singes, on el grup de macacos de Barbaria complia tots els requisits que havíem establert. A més a més, el grup estava en condicions de semillibertat, i això ens oferia força avantatges respecte a altres opcions que havíem considerat.

Macacos de Barbaria dalt dels arbres de la Vallée des Singes a la primavera. Foto: Mireia Olivé Obradors

  • Així que vas haver de fer part de la recerca a l’estranger. Com valores l’experiència?

Va ser una experiència molt interessant, que em va permetre conèixer estudiants, tècnics i professionals del sector “animalier” (no sé si animalístic és una bona traducció) i del camp de la primatologia, ampliar el cercle d’amics i millorar el nivell de llengües estrangeres.

  • Era dura la feina de camp?

La feina de camp va ser molt intensa, perquè vaig voler aprofitar molt l’estada per recollir tantes dades com pogués (fins i tot, pensant en posteriors investigacions per desenvolupar en acabar el doctorat). Sortir a observar els animals és una tasca que requereix molta constància i dedicació: un cop establerta la dinàmica de les observacions cal mantenir-la en tot tipus de condicions, això vol dir que anava a fer registres tant si plovia, com si la temperatura era inferior als 4ºC, en dies laborables i en cap de setmana, i en qualsevol moment del dia. La part empírica, però, va ser la millor de tot l’estudi.

El paisatge i les condicions d'observació durant l'hivern eren totalment diferents. Foto: Mireia Olivé Obradors
El paisatge i les condicions d’observació durant l’hivern eren totalment diferents. Foto: Mireia Olivé Obradors

  • Vas passar por en algun moment?

Habitualment les sessions eren tranquil·les, però en dues ocasions vaig passar força por. El lloc on feia les observacions era directament sobre el territori dels macacos, una extensió de 3’3 hectàrees de bosc, per on els animals circulaven lliurement. En moments puntuals hi havia personal del parc que passava a controlar que tot estigués en ordre, però jo podia estar a l’altra punta del territori i, sovint, no veia ningú en tot el dia. Al grup hi havia diverses femelles juvenils, amb moltes ganes de jugar i de posar-me a prova.

Alguns integrants del grup de macacos objecte de l'estudi. Foto: Mireia Olivé Obradors
Alguns integrants del grup de macacos objecte de l’estudi. Foto: Mireia Olivé Obradors

Una de les vegades en què vaig patir una mica va ser perquè el grup de les quatre femelles més joves em van envoltar, se m’acostaven i m’estiraven la roba (era una manera de jugar una mica agressiva). La situació era complicada perquè en aquell moment jo ja havia estat més o menys acceptada pel grup com a observadora i em podia acostar força als animals, però si les espantava perquè em deixessin marxar no només m’arriscava a perdre aquesta confiança i, conseqüentment, la capacitat d’observar les seves conductes de ben a prop, sinó també perquè els adults les haguessin vingut a ajudar (i els adults tenen molta força i uns ullals molt llargs) i m’haurien atacat (no s’ho haguessin pensat dues vegades).

L'observació dins l'hàbitat dels animals té els seus riscos: cal conèixer perfectament les pautes d'actuació en cas de perill. Foto: Mireia Olivé Obradors
L’observació dins l’hàbitat dels animals té els seus riscos: cal conèixer perfectament les pautes d’actuació en cas de perill. Foto: Mireia Olivé Obradors

CONSELLS PRÀCTICS SOBRE EL DOCTORAT

  • La dedicació és molt gran, és possible compaginar el doctorat amb una feina? Pots donar una idea a futurs estudiants del que suposa la càrrega de feina?

Tant si compagines el doctorat amb una feina com si fas la tesi de manera exclusiva, la càrrega és considerable i cal molta constància per poder anar avançant. Per a mi era important no deixar de treballar i anar participant en altres projectes que no eren de recerca, i per això vaig assumir que tardaria més en acabar el doctorat. Estar mentalitzada era important per poder seguir treballant en tots els fronts oberts.

Exemple d'una sola pàgina de la llibreta de camp de la Mireia. Després, totes aquestes dades cal analitzar-les en el moment de redacció de la tesi. Foto: Mireia Olivé Obradors
Exemple d’una sola pàgina de la llibreta de camp de la Mireia. Després, totes aquestes dades cal analitzar-les en el moment de redacció de la tesi. Foto: Mireia Olivé Obradors

En el meu cas, durant la major part del doctorat vaig fer un horari laboral que em permetia ser a casa entre les 17h i les 18h, i llavors em posava a treballar (ja fos llegint articles, estudiant, redactant o fent càlculs) fins les 21h o les 22h, i els caps de setmana hi dedicava entre 4 i 6 hores diàries. Els amics que treballaven fent la tesi a la universitat hi destinaven unes 8 hores cada dia, de dilluns a divendres, tot i que també depenia de l’etapa en què es trobessin (l’etapa final de redacció és bastant més intensa).

  • Però també té la seva vessant positiva oi?

I tant que té coses bones!! Per començar, investigues un tema que t’apassiona i t’intriga i en fas algun descobriment. A més a més, aprens, de primera mà, què vol dir fer recerca, què suposa (organització, hipòtesis, resultats, etc.).

També coneixes un munt de gent, que comparteix els mateixos interessos i motivació que tu, i estàs a l’última de tot el que passa en el teu camp. Tant a l’última i descobrint tantes coses sobre el tema, que acabes essent el que en sap més: és el teu tema!

La Mireia durant l'observació del grup de macacos. Foto: Mireia Olivé Obradors
La Mireia durant l’observació del grup de macacos. La part empírica és la millor de l’estudi. Foto: Mireia Olivé Obradors

  • Vas pensar en deixar-ho alguna vegada? Per què?

Sí, com deia abans, és un procés llarg i intens. A més a més, en investigació sovint no surten els resultats que esperes, i cal anar reconduint la situació, plantejant-se noves hipòtesis o enfocant-les des de diferents punts de vista… En aquests moments cal ser capaç de mirar una mica més enllà: o bé cap als inicis i veure des d’on sorties i on ets en aquell moment, o bé intentar veure cap a on vas, el que vols acabar descobrint…

Per això és important que t’agradi el que investigues, perquè sinó és fàcil no implicar-s’hi i acabar desistint.

Què et va animar a seguir?

Vull afegir que, a més a més d’aquesta motivació personal, el recolzament de família i amics és molt important: són els que t’animen, et tornen a animar i et segueixen animant, i quan estàs en un moment baix et convencen que allò que fas val la pena, i que cal seguir treballant.

  • Ho tornaries a fer?

Crec que sí, que tornaria a fer un doctorat. Això sí, ara, gràcies a l’experiència, tant el plantejament de la tesi com el personal serien ben diferents.

  • Per finalitzar, ens alguna recomanació per a persones que vulguin fer un doctorat?

El que els recomanaria és que, si poden, canviïn d’universitat perquè és molt interessant conèixer altres maneres de fer i d’enfocar la recerca.

També els diria que escullin un tema que realment els motivi: durant el doctorat hi ha moments de desànim, en què tens ganes d’engegar-ho tot a rodar (és inevitable, perquè és una tasca d’esforç continu i força llarg) però si el tema t’il·lusiona, es fa més fàcil trobar energia per continuar.

  • La teva tesi sona molt interessant, ens pots facilitar un enllaç a la publicació?

Una de les conclusions de la meva tesi ha estat l’elaboració d’uns indicadors que permeten conèixer l’estat d’un grup de macacos de Barbaria, fet que pot facilitar-hi les possibles intervencions (reintroducció a l’hàbitat natural, migracions d’individus…).

En aquest vincle es pot llegir el resum de la tesi i descarregar-la.

Macacos de Barbaria. Foto: Mireia Olivé Obradors
Macacos de Barbaria. Foto: Mireia Olivé Obradors

 

Mireia, moltes gràcies pel teu temps i experiència, que de ben segur serà una bona orientació pels futurs investigadors.

Gràcies a vosaltres per oferir-me l’oportunitat de divulgar la importància de la investigació científica.

mireia querol rovira

L’observador submarí

Tal com es va esmentar en l’article “La tecnologia al rescat de les dades” la plataforma OBSEA és un observatori submarí situat a la costa catalana. En aquest article farem una descripció general de l’observatori, de la instrumentació instal·lada així com unes pinzellades del estudis i usos que se’n fan.

La plataforma

L’OBSEA (Western Mediterranean Expandable SEAfloor OBservatory) és un observatori submarí dissenyat, desenvolupat i gestionat pel grup de recerca SARTI de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Està situat a 4km mar endins de la costa de Vilanova i la Geltrú, a 20 metres de profunditat, a una zona protegida de pesca, i compta amb una connexió via cable de fibra òptica amb el laboratori del SARTI. Gràcies a aquest cable s’estableix una comunicació contínua entre la base a terra i la plataforma submarina, que li permet, a aquesta, rebre l’energia necessària per fer funcionar tots els sensors instal·lats i enviar les dades que aquests instruments van recollint de forma continuada. D’aquesta manera s’obté la informació en temps real i s’eviten els problemes relacionats amb els aparells alimentats per bateries. A més, també permet als enginyers del grup tecnològic SARTI fer modificacions de software i comprovacions dels aparells electrònics sense necessitat de pujar a superfície tota la plataforma.

Plataforma OBSEA
Plataforma OBSEA (Imatge: SARTI-UPC)

Instrumentació i estudis

Tot el sistema electrònic està ubicat dins d’un cilindre estanc per evitar l’entrada d’aigua als circuits i a les connexions amb els sensors. Alhora, aquest cilindre, així com la instrumentació, es troba dins d’una estructura metàl·lica que el protegeix de possibles agressions externes i que permet la seva fixació al fons marí.

Estructura externa de l'OBSEA (Imatge 3D: )
Estructura externa de l’OBSEA (Imatge 3D: Renderparty)

Un dels instruments més importants alhora d’estudiar el medi marí és el CTD, sigles de Conductivity (conductivitat), Temperature (temperatura) i Depth (profunditat), s’utilitza en infinitat d’estudis, tant biològics com físics. Aquest aparell ens mesura directament la temperatura, conductivitat i la pressió, i es poden obtenir els valors d’altres paràmetres ambientals a partir d’aquests 3 primers: salinitat a partir de la conductivitat, profunditat a partir de la pressió,…

Vídeo càmera amb rotació de 360º (Imatge: SARTI-UPC)
Vídeo càmera amb rotació de 360º (Imatge: SARTI-UPC)

Dues càmeres proporcionen imatges en temps real dels voltants de la plataforma. Una d’elles té un eix de rotació de 360º mentre que l’altre és fixa. Les càmeres possibiliten la realització de projectes d’àmbits molt diferents, des d’estudis biològics i comportamentals de la fauna associada a aquest observatori i al seu entorn, a projectes destinats a la implicació ciutadana al món científic, a través de la identificació de les espècies que apareixen a les imatges, i són la base d’un grup de Facebook en el qual els usuaris pengen imatges curioses que s’han captat amb aquestes càmeres i els científics responsables resolen els dubtes que es plantegen.

Un hidròfon capta i caracteritza el soroll ambiental i, a través del software adequat, és capaç de distingir entre el so biològic i els produïts per l’home. Aquest aparell s’està utilitzant actualment per estudiar els cetacis de la zona i les possibles relacions entre les comunitats de peixos que viuen al voltant de l’observatori, els cetacis (depredadors) i el trànsit marítim local.

AWAC instal·lat a l'OBSEA (Imatge: SARTI-UPC)
AWAC instal·lat a l’OBSEA (Imatge: SARTI-UPC)

Sismògraf instal·lat a l'OBSEA (Imatge: SARTI-UPC)
Sismògraf instal·lat a l’OBSEA (Imatge: SARTI-UPC)

Per perfilar les corrents i l’alçada de les onades es disposa de l’AWAC, que permet mesurar la velocitat i direcció de l’aigua a diferents profunditats, des del fons marí fins a la superfície. També és capaç de distingir entre diferents tipus d’ones: llargues de tempesta, curtes de vent o les generades pels vaixells.

Un sensor del pH ens dona informació de l’acidesa de l’aigua.

També es disposa d’un sismògraf que detecta qualsevol moviment tectònic produït a qualsevol indret del planeta. Les dades obtingudes es comparen amb una base de dades universal per tal de referenciar-les i verificar-les. Aquest sismògraf va ser capaç de captar, entre d’altres, els moviments sísmics produïts pel terratrèmol de Japó del 2011 o per la plataforma del projecte Castor.

Finalment destacar una extensió del l’observatori OBSEA en forma de boia. Aquesta boia està permanentment connectada a l’observatori i disposa d’una estació meteorològica completa per mesurar, entre d’altres paràmetres, la temperatura de l’aire, la velocitat i direcció del vent i la pressió atmosfèrica.

Boia oceanogràfica connectada a l'OBSEA
Boia oceanogràfica connectada a l’OBSEA (Imatge 3D: Renderparty)

La plataforma OBSEA permet l’obtenció d’informació d’orígens molt diversos (biològics, oceanogràfics, atmosfèrics,…) i, el més important, de forma continuada i en temps real. Aquesta funcionalitat la fan una eina clau en la realització d’estudis oceanogràfics actuals i futurs.

Referències

Aguzzi J, Mànuel A, Condal F, Guillén J, Nogueras M, Del Río J, Costa C, Menesatti P, Puig P, Sardà F, Toma D and Palanques A (2011). The New Seafloor Observatory (OBSEA) for Remote and Long-Term Coastal Ecosystem Monitoring. Sensors vol. 11, pp: 5850−5872.

OBSEA

Renderparty

SARTI-UPC

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a les xarxes socials per a fer-ne difusió,  doncs l’objectiu del blog, al cap i a la fi, és divulgar la ciència i que arribi al màxim de gent possible.

Aquesta publicació està sota una llicencia Creative Commons:

Llicència Creative Commons

La tecnologia al rescat de les dades

En aquest article es pretén donar una visó general de les principals problemàtiques que presenten les tècniques tradicionals d’obtenció de dades i la situació actual i els avantatges que ofereixen els mètodes més moderns. En articles futurs es donaran exemples més concrets per explicar el funcionament i els estudis que es duen a terme amb aquestes noves tècniques.

Problemàtica

En el món científic disposar d’unes bones dades és de vital importància per poder dur a terme qualsevol estudi sense i que no sigui durament criticat per editors i revisors de les revistes científiques. La freqüència, mida, tipus i aparells de mesura són només els primers d’una llarga llista de factors que has de tenir en compte alhora de plantejar la presa de dades del teu estudi. No existeix cap tipus de fórmula màgica, doncs cada estudi és diferent i requerirà una mida i freqüència mostral,… diferent, ajustat i òptim.

Quan ens disposem a descobrir els misteris del món marí el tema es complica encara més, doncs la seva accessibilitat és força més limitada que el món terrestre i no es poden prendre mostres sempre que un vol, en dies amb condicions marítimes adverses el mostreig es pot complicar i, en molts casos, cancel·lar, deixant un buit de dades important. Els mètodes d’estudi tradicionals, tot i que han evolucionat molt al llarg dels anys, requereixen una presència in situ de l’investigador o tècnic alhora de prendre les mesures, actualment hem passat d’utilitzar un simple termòmetre a un complex CTD que ens permet mesurar amb molta precisió multitud de paràmetres  diferents (segons els aparells de mesura associats a aquest), al mateix moment i a la profunditat que desitgem, però sempre necessitarem un vaixell que ens porti a les coordenades escollides i uns operaris que baixin i pugin l’aparell. A més a més, les tècniques tradicionals de presa de dades biològiques (l’arrossegament i palangres, entre d’altres arts de pesca, així com observacions subaquàtiques directes realitzades per submarinistes) presenten un altre gran inconvenient: són tècniques altament invasives, no només per les espècies en concret sinó, en alguns casos com la pesca d’arrossegament, per el propi medi físic, a més en molts casos els animals capturats moren durant el procés de mesures. Cal afegir que, per tractar-se de mètodes invasius (xarxes, vaixells, submarinistes,…), es dificulta l’estudi del comportament normal dels individus, doncs els peixos reaccionen envers aquesta presència invasiva.

Noves tecnologies

En els darrers anys s’han incorporat diferents mètodes de mostreig totalment revolucionaris (Autonomous Underwater Vehicle i Observatoris submarins cablejats entre d’altres) per tal de reduir aquests inconvenients. En els dos exemples esmentats trobem un conjunt d’aparells de mesura, fins a certa mesura adaptable al tipus d’estudi desitjat, concentrats en un espai molt reduït. Mentre que els AUV permeten un desplaçament automàtic o amb control remot fins a les coordenades exactes i, en alguns casos, un retorn de les dades via satèl·lit, els observatoris submarins ens mantenen un punt de mostreig fix al fons marí i, a la llarga, serà un element més del medi i no produirà una pertorbació en el comportament natural de les comunitats. A més, a l’estar connectats via cable a terra poden rebre alimentació elèctrica de forma permanent sense estar condicionats per la duració de les bateries, i enviar les dades que recullen contínuament. Així doncs aquestes noves tecnologies han permès augmentar la freqüència de la presa de mostres, doncs ja no hi ha una dependència de les condicions climàtiques com en cas de la observació fent submarinisme, tot i això el caràcter invasiu es manté amb els AUV, així com la dificultat d’un estudi de comportament esmentada anteriorment.

Guanay2, l'AUV dissenyat pel grup de recerca SARTI-UPC.
Guanay2, l’AUV dissenyat pel grup de recerca SARTI-UPC. Fotografia: SARTI-UPC.

Observatoris submarins

Els observatoris submarins cablejats estan colonitzant poc a poc les costes del nostre planeta ja sigui en forma de grans xarxes d’observatoris submarins o d’observatoris aïllats.

Les xarxes d’observatoris més potents actualment són les canadenques VENUS i NEPTUNE, ambdues gestionades a través de la Ocean Networks Canada. La primera va ser instal·lada l’any 2006 i consta de 3 nodes observatoris situats entre 100 i 300 metres de profunditat al mar de Salish, Columbia Britànica, al sud-oest de Canadà. A més de la seva funció d’estudi dels fenòmens oceanogràfics de la zona es va utilitzar com a banc de proves del que seria el seu germà gran, el NEPTUNE. Aquesta segona xarxa d’observatoris està en funcionament des de l’any 2009 i compta amb 6 nodes observatoris i multitud d’aparells de mesura distribuïts al llarg del perfil oceànic de la costa oest de l’illa de Vancouver, dels 23 als 2660 metres de profunditat. Pel fet d’estar distribuïda per la zona que conforma la falla entre les plaques tectòniques Juan de Fuca i la Nord Americana fan que sigui una estació d’observació clau en l’estudi de les plaques tectòniques in situ i dels seus afectes.

Distribució dels nodes de l'observatori NEPTUNE de Canadà.
Distribució dels nodes de l’observatori NEPTUNE de Canadà. Autor: NEPTUNE (Creative Commons)

A Europa, però, no ens quedem enrere, la EMSO (European Multidisciplinary Seafloor and Water Column Observatory) ha agrupat el conjunt d’observatoris aïllats, tant plataformes submarines com boies pelàgiques, per formar una xarxa multidisciplinar a nivell europeu.

OBSEA

Un dels observatoris membres d’aquesta xarxa europea es troba situat a la costa catalana, l’OBSEA. La plataforma OBSEA (Western Mediterranean Expandable SEAfloor OBservatory) és un observatori submarí situat a 5km de la costa de Vilanova i la Geltrú a 20 metres de profunditat que està connectat, mitjançant un cable mixt d’energia i comunicacions, amb la base terrestre. Està dissenyat, instal·lat i gestionat pel grup tecnològic SARTI de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), concebut inicialment com una plataforma a la qual s’hi poden endollar multitud de diferents aparells per mesurar diferents paràmetres ambientals (temperatura, salinitat, moviments sísmics, alçada de les onades,…) i que, a més, serveix de banc de proves de la EMSO per sensors destinats a altres observatoris. Uns d’aquests aparells que hi ha instal·lats són dues videocàmeres, una de fixe i l’altre amb un eix de rotació de 360º que ens permeten veure a través de la pàgina web de la plataforma la comunitat de peixos que habita en aquell medi.

Observatori OBSEA.
Observatori OBSEA. Fotografia: SARTI-UPC.

Els nous mètodes de mostreig, doncs, ens ajuden als investigadors a recollir una gran quantitat de bones dades per tal de poder entendre millor el mar que ens envolta. De vegades però, la freqüència de recollida és tan elevada que es generen més dades de les que es poden processar i s’han de desenvolupar, paral·lelament als aparells que registren les dades, software informàtic capaç de treballar amb aquests volums de dades tan grans, i que ajudi a la seva manipulació i interpretació.

Referències

Aguzzi J, Mànuel A, Condal F, Guillén J, Nogueras M, Del Río J, Costa C, Menesatti P, Puig P, Sardà F, Toma D and Palanques A (2011). The New Seafloor Observatory (OBSEA) for Remote and Long-Term Coastal Ecosystem Monitoring. Sensors vol. 11, pp: 5850−5872.

Ona E and Godø OR (1990). Fish reaction to trawling noise: the significance for trawl sampling. Rapports et Procès-Verbaux des Réunions. vol. 189, pp: 159-166.

Stoner AW, Ryer CH, Parker SJ, Auster PJ and Wakefield WW (2008). Evaluating the role of fish behavior in surveys conducted with underwater vehicles. Canadian Journal of Fisheries and Aquatic Science. vol. 65, pp: 1230-1243.

Thrush SF and Dayton PK (2002). Disturbance to Marine Benthic Habitats by Trawling and Dredging: Implications for Marine Biology. Annual Reviews of Ecology and Systematics. vol. 33, pp: 449-473.

OBSEA

OCEAN NETWORKS CANADA

SARTI-UPC

Wikipedia NEPTUNE

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a les xarxes socials per a fer-ne difusió,  doncs l’objectiu del blog, al cap i a la fi, és divulgar la ciència i que arribi al màxim de gent possible.

Aquesta publicació està sota una llicencia Creative Commons:

Llicència Creative Commons