Les balenes són conegudes per ser els animals més grans de la Terra que s’alimenten de plàncton, però no són els únics animals grans que mengen aquests organismes diminuts. En aquest article, descobriràs tres espècies de tauró que consumeixen plàncton.
QUÈ ÉS EL PLÀNCTON?
El plàncton està constituït per un conjunt d’organismes diminuts que van a la deriva per l’aigua gràcies a les corrents. Poden ser classificats com fitoplàncton, que inclou les algues planctòniques i altres autòtrofs que poden ser els productors més importants en molts ecosistemes marins, o com a zooplàncton, que inclou al plàncton heteròtrof (els consumidors primaris). Hi ha molts grups d’organismes que passen tota la seva vida formant part del plàncton, però altres poden presentar només algunes fases en el plàncton.

Molts grups marins d’animals s’alimenten de plàncton, però les balenes són conegudes per estar entre els animals més grans que mengen aquestes petites criatures. Alguns taurons també s’alimenten d’aquests petits organismes: el famós tauró balena (Rhincodon typus), l’impressionant tauró pelegrí (Cetorhinus maximus) i el sorprenent tauró bocaample (Megachasma pelagios). Coneixies aquestes tres espècies de taurons planctòfags?
EL PEIX MÉS GRAN DEL MÓN
El peix més gran del món, en general, mesura 12 metres de llarg (però pot arribar a una longitud de 15 metres), pesa unes 22 tones i la seva boca és tan ampla que podria empassar-se un cotxe. Ens referim al famós tauró balena (Rhincodon typus).
Els taurons balena són veritables taurons, de manera que respiren mitjançant brànquies i són peixos de sang freda. La raó del seu nom és el fet que s’alimenten de plàncton d’una manera similar a la de les balenes: neden lentament (1,5-5 km per hora) amb la boca oberta (que té denses pantalles de filtre) i empassen els petits organismes presents en l’aigua, com ara ous de corall i de teleostis, el krill, copèpodes, meduses, petits cefalòpodes i cries de peixos. També s’ha observat que poden alimentar-se verticalment en l’aigua. Poden identificar-se fàcilment per la seva colossal grandària i per la seva coloració blau fosc amb taques blanques per tot el cos.

Se sap poc de la biologia d’aquests grans animals. Viuen generalment a la costa, a la zona pelàgica i en aigües oceàniques dels tròpics i zones temperades càlides, excepte el mar Mediterrani. Realitzen grans migracions. Cada primavera, migren a la plataforma continental de la costa oest central d’Austràlia.
A causa de la pesca directa i indirecta, les seves poblacions s’han reduït i la IUCN els classifica com a espècie vulnerable. Avui en dia, la pesca està àmpliament prohibida. Sabies que nedar amb taurons balena té un impacte negatiu en les seves poblacions?
EL TURÓ PELEGRÍ
El segon peix més gran del món també s’alimenten filtrant aigua i és també un tauró: és el tauró pelegrí (Cetorhinus maximus). Aquest tauró viu en zones costaneres i pelàgiques d’aigües temperades i boreals, però és una espècie migratòria.
Poden distingir-se d’altres taurons per la seva gran boca, unes dents petits i la presència de fenedures branquials llargues. Són animals solitaris, però de vegades poden formar un grup petit d’animals. Els taurons pelegrins consumeixen peixos petits, ous de peixos i zooplàncton. Els capturen amb les seves branquiespines amb l’ajuda de mucus secretat per la faringe. De mitjana, neden a 3,7 km per hora. Així que, quantes tones d’aigua filtren per hora?

El seu estat de conservació és vulnerable, però es considera que està en perill d’extinció a les subpoblacions del Pacífic Nord i del nord-est de l’Atlàntic. El fet que les seves aletes es troben entre les més valuoses en el comerç internacional explica el seu estat de conservació. D’altra banda, la pesca accidental és una altra amenaça a tenir en consideració. En algunes regions, com ara la Unió Europea, estan protegits per la llei.
EL TAURÓ BOCAAMPLE
El tauró bocaample (Megachasma pelagios) és un gran tauró oceànic (almenys 5 metres de llarg), amb aletes pectorals llargues, però de vegades es troba a prop del litoral en les plataformes continentals. Viuen en aigües tropicals i subtropicals. Se sap poc sobre aquesta espècie, ja que va ser descoberta al 1976.

REFERÈNCIES
- Camhi, MD; Pikitch, EK & Babcock, EA (2008). Sharks of the Open Ocean: Biology, Fisheries & Conservation. Blackwell Publishing.
- Carrier, JC; Musick, JA & Heithaus, MR (2010). Sharks and their relatives II: Biodiversity, adaptive physiology and conservation. CRC Press.
- Castro, P & Huber ME (2003). Marine biology. The McGraw-Hill (4 ed).
- Fundación Squalus (2011). Guía para la identificación de especies del Programa de avistamiento de tiburones y rayas de la Reserva de Biosfera SEAFLOWER.
- IUCN: Cetorhinus maximus
- IUCN: Megachasma pelagios
- IUCN: Rhincodon typus
- National Geographic: Whale sharks
- Oceana (2008). Guía de los Elasmobranquios de Europa.