Grans taurons que mengen plàncton

Les balenes són conegudes per ser els animals més grans de la Terra que s’alimenten de plàncton, però no són els únics animals grans que mengen aquests organismes diminuts. En aquest article, descobriràs tres espècies de tauró que consumeixen plàncton.

QUÈ ÉS EL PLÀNCTON?

El plàncton està constituït per un conjunt d’organismes diminuts que van a la deriva per l’aigua gràcies a les corrents. Poden ser classificats com fitoplàncton, que inclou les algues planctòniques i altres autòtrofs que poden ser els productors més importants en molts ecosistemes marins, o com a zooplàncton, que inclou al plàncton heteròtrof (els consumidors primaris). Hi ha molts grups d’organismes que passen tota la seva vida formant part del plàncton, però altres poden presentar només algunes fases en el plàncton.

Organismes inclosos al zooplàncton (Foto: Sci-news).

Molts grups marins d’animals s’alimenten de plàncton, però les balenes són conegudes per estar entre els animals més grans que mengen aquestes petites criatures. Alguns taurons també s’alimenten d’aquests petits organismes: el famós tauró balena (Rhincodon typus), l’impressionant tauró pelegrí (Cetorhinus maximus) i el sorprenent tauró bocaample (Megachasma pelagios). Coneixies aquestes tres espècies de taurons planctòfags?

EL PEIX MÉS GRAN DEL MÓN

El peix més gran del món, en general, mesura 12 metres de llarg (però pot arribar a una longitud de 15 metres), pesa unes 22 tones i la seva boca és tan ampla que podria empassar-se un cotxe. Ens referim al famós tauró balena (Rhincodon typus).

Els taurons balena són veritables taurons, de manera que respiren mitjançant brànquies i són peixos de sang freda. La raó del seu nom és el fet que s’alimenten de plàncton d’una manera similar a la de les balenes: neden lentament (1,5-5 km per hora) amb la boca oberta (que té denses pantalles de filtre) i empassen els petits organismes presents en l’aigua, com ara ous de corall i de teleostis, el krill, copèpodes, meduses, petits cefalòpodes i cries de peixos. També s’ha observat que poden alimentar-se verticalment en l’aigua. Poden identificar-se fàcilment per la seva colossal grandària i per la seva coloració blau fosc amb taques blanques per tot el cos.

El tauró balena (Rhincodon typus) és el peix més gran del món (Foto: Mauricio Handler).

Se sap poc de la biologia d’aquests grans animals. Viuen generalment a la costa, a la zona pelàgica i en aigües oceàniques dels tròpics i zones temperades càlides, excepte el mar Mediterrani. Realitzen grans migracions. Cada primavera, migren a la plataforma continental de la costa oest central d’Austràlia.

A causa de la pesca directa i indirecta, les seves poblacions s’han reduït i la IUCN els classifica com a espècie vulnerable. Avui en dia, la pesca està àmpliament prohibida. Sabies que nedar amb taurons balena té un impacte negatiu en les seves poblacions?

EL TURÓ PELEGRÍ

El segon peix més gran del món també s’alimenten filtrant aigua i és també un tauró: és el tauró pelegrí (Cetorhinus maximus). Aquest tauró viu en zones costaneres i pelàgiques d’aigües temperades i boreals, però és una espècie migratòria.

Poden distingir-se d’altres taurons per la seva gran boca, unes dents petits i la presència de fenedures branquials llargues. Són animals solitaris, però de vegades poden formar un grup petit d’animals. Els taurons pelegrins consumeixen peixos petits, ous de peixos i zooplàncton. Els capturen amb les seves branquiespines amb l’ajuda de mucus secretat per la faringe. De mitjana, neden a 3,7 km per hora. Així que, quantes tones d’aigua filtren per hora?

El tauró pelegrí (Cetorhinus maximus) és el segon peix més gran del món (Foto: FLMNH).

El seu estat de conservació és vulnerable, però es considera que està en perill d’extinció a les subpoblacions del Pacífic Nord i del nord-est de l’Atlàntic. El fet que les seves aletes es troben entre les més valuoses en el comerç internacional explica el seu estat de conservació. D’altra banda, la pesca accidental és una altra amenaça a tenir en consideració. En algunes regions, com ara la Unió Europea, estan protegits per la llei.

EL TAURÓ BOCAAMPLE

El tauró bocaample (Megachasma pelagios) és un gran tauró oceànic (almenys 5 metres de llarg), amb aletes pectorals llargues, però de vegades es troba a prop del litoral en les plataformes continentals. Viuen en aigües tropicals i subtropicals. Se sap poc sobre aquesta espècie, ja que va ser descoberta al 1976.

El tauró bocaample (Megachasma pelagios) és un tauró planctòfag molt curiós (Foto: Theethogram).

El seu aparell de filtració és de flux baix, el que suggereix que és menys actiu que el tauró balena i el tauró pelegrí. El bocaample podria nedar lentament amb la boca oberta per capturar les preses per succió. Una característica sorprenent d’aquest tauró és la seva boca bioluminescent, que actua per atreure a les seves preses. El seu estat de conservació és desconegut, però la pesca accidental podria ser una amenaça.

REFERÈNCIES

• Camhi, MD; Pikitch, EK & Babcock, EA (2008). Sharks of the Open Ocean: Biology, Fisheries & Conservation. Blackwell Publishing.
• Carrier, JC; Musick, JA & Heithaus, MR (2010). Sharks and their relatives II: Biodiversity, adaptive physiology and conservation. CRC Press.
• Castro, P & Huber ME (2003). Marine biology. The McGraw-Hill (4 ed).
• Fundación Squalus (2011). Guía para la identificación de especies del Programa de avistamiento de tiburones y rayas de la Reserva de Biosfera SEAFLOWER.
• IUCN: Cetorhinus maximus 
• IUCN: Megachasma pelagios
• IUCN: Rhincodon typus
• National Geographic: Whale sharks 
• Oceana (2008). Guía de los Elasmobranquios de Europa.

Grandes tiburones que comen plancton

Las ballenas son conocidas por ser los animales más grandes de la Tierra que se alimentan de plancton, pero no son los únicos animales grandes que comen estos organismos diminutos. En este artículo, vas a descubrir tres especies de tiburón que consumen plancton.  

¿QUÉ ES EL PLANCTON?

El plancton está compuesto por unos organismos diminutos que van a la deriva por el agua gracias a las corrientes. Pueden ser clasificados como fitoplancton, que incluye las algas planctónicas y otros autótrofos que pueden ser los productores más importantes en muchos ecosistemas marinos, o como zooplancton, que incluye al plancton heterótrofo (los consumidores primarios). Hay muchos grupos de organismos que pasan la toda su vida formando parte del plancton, pero otros pueden presentar sólo algunas fases en el plancton.

Organismos incluidos en el zooplancton (Foto: Sci-news).

Muchos grupos marinos de animales se alimentan de plancton, pero las ballenas son conocidas por estar entre los animales más grandes que comen estas pequeñas criaturas. Algunos tiburones también se alimentan de estos pequeños organismos: el famoso tiburón ballena (Rhincodon typus), el impresionante tiburón peregrino (Cetorhinus maximus) y el asombroso tiburón boquiancho (Megachasma pelagios). ¿Conocías estas tres especies de tiburones planctófagos?

EL PEZ MÁS GRANDE DEL MUNDO

El pez más grande del mundo, por lo general, mide 12 metros de largo (pero puede alcanzar una longitud de 15 metros), pesa unas 22 toneladas y su boca es tan ancha que podría tragarse un coche. Nos referimos al famoso tiburón ballena (Rhincodon typus).

Los tiburones ballena son verdaderos tiburones, por lo que respiran mediante branquias y son peces de sangre fría. La razón de su nombre es el hecho de que se alimentan de plancton de una forma similar a la de las ballenas: nadan lentamente (1,5-5 km por hora) con la boca abierta (que tiene densas pantallas de filtro) y tragan los pequeños organismos presentes en el agua, como de huevos de coral y de teleósteos, del krill, de copépodos, medusas, pequeños cefalópodos y crías de peces. También se ha observado que pueden alimentarse casi verticalmente en el agua. Pueden identificarse fácilmente por su colosal tamaño y por su coloración azul oscuro con manchas blancas por todo el cuerpo.

El tiburón ballena (Rhincodon typus) es el pez más grande del mundo (Foto: Mauricio Handler).

Se sabe poco de la biología de estos grandes animales. Viven generalmente en la costa, la zona pelágica y en aguas oceánicas de los trópicos y zonas templadas cálidas, excepto el mar Mediterráneo. Realizan grandes migraciones. Cada primavera, migran a la plataforma continental de la costa oeste central de Australia.

Debido a la pesca directa e indirecta, sus poblaciones se han reducido y la IUCN los clasifica como especie vulnerable. Hoy en día, la pesca está ampliamente prohibida. ¿Sabías que nadar con tiburones ballena tiene un impacto negativo en sus poblaciones?

EL TIBURÓN PEREGRINO

El segundo pez más grande del mundo también se alimenta filtrando agua y es también un tiburón: es el tiburón peregrino (Cetorhinus maximus). Este tiburón vive en zonas costeras y pelágicas de aguas templadas y boreales, pero es una especie migratoria.

Pueden distinguirse de otros tiburones por su gran boca, unos dientes pequeños y la presencia de hendiduras branquiales largas. Son animales solitarios, pero a veces pueden formar un pequeño grupo de animales. Los tiburones peregrinos consumen peces pequeños, huevos de peces y zooplancton. Los capturan con sus branquiespinas con la ayuda de moco secretado en la faringe. En promedio, nadan a 3,7 km por hora. Así que, ¿cuántas toneladas de agua filtran por hora?

El tiburón peregrino (Cetorhinus maximus) es el segundo pez más grande del mundo (Foto: FLMNH).

Su estado de conservación es vulnerable, pero se considera que está en peligro de extinción en las subpoblaciones del Pacífico Norte y del noreste del Atlántico. El hecho de que sus aletas se encuentran entre las más valiosas en el comercio internacional explica su estado de conservación. Por otra parte, la pesca accidental es otra amenaza a tener en consideración. En algunas regiones, como en la Unión Europea, están protegidos por la ley.

EL TIBURÓN BOQUIANCHO

El tiburón boquiancho (Megachasma pelagios) es un gran tiburón oceánico (al menos 5 metros de largo), con aletas pectorales largas, pero a veces se encuentra cerca del litoral en las plataformas continentales. Viven en aguas tropicales y subtropicales. Se sabe poco sobre esta especie, ya que fue descubierto en 1976.

El tiburón boquiancho (Megachasma pelagios) es un tiburón planctófago muy curioso (Foto: Theethogram).

Su aparato de filtro es de bajo flujo, lo que sugiere que es menos activo que el tiburón ballena y el tiburón peregrino. El boquiancho podría nadar lentamente con sus fauces abiertas para capturar a sus presas por succión. Una característica sorprendente de este tiburón es su boca bioluminiscente, que actúa para atraer a sus presas. Su estado de conservación es desconocido, pero la pesca accidental podría ser una amenaza.

REFERENCIAS

• Camhi, MD; Pikitch, EK & Babcock, EA (2008). Sharks of the Open Ocean: Biology, Fisheries & Conservation. Blackwell Publishing.
• Carrier, JC; Musick, JA & Heithaus, MR (2010). Sharks and their relatives II: Biodiversity, adaptive physiology and conservation. CRC Press.
• Castro, P & Huber ME (2003). Marine biology. The McGraw-Hill (4 ed).
• Fundación Squalus (2011). Guía para la identificación de especies del Programa de avistamiento de tiburones y rayas de la Reserva de Biosfera SEAFLOWER.
• IUCN: Cetorhinus maximus 
• IUCN: Megachasma pelagios
• IUCN: Rhincodon typus
• National Geographic: Whale sharks 
• Oceana (2008). Guía de los Elasmobranquios de Europa.

Large sharks that eat plankton

Baleen whales are known to be the biggest animals on Earth that feed on plankton, but they are not the only big animals that eat these tiny organisms. In this post, you will discover three species of shark that consume plankton. 

WHAT IS PLANKTON?

Plankton refers to those tiny organisms that drift in the water with the currents. They can be classified as phytoplankton, which include the planktonic algae and other autotrophs or producers that may be the most important producers in many marine ecosystems, or as zooplankton, which include the heterotrophic plankton (the primary consumers). There are so many groups of organisms that spend all their life in the plankton, but other may be present just in some phases.

Organisms included in the zooplankton (Picture: Sci-news).

So many marine groups of animals feed on plankton, but baleen whales are known to be among the biggest animals that eat these small creatures. Some sharks are known to eat these little organisms: the famous Whale shark (Rhincodon typus), the awesome Basking shark (Cetorhinus maximus) and the stunning Megamouth shark (Megachasma pelagios). Did you know about these three species of planktophagous sharks? 

THE BIGGEST FISH IN THE WORLD

The biggest fish in the world usually is 12 meters long (but may achieve a length of 15 meters), weights 22 tonnes and its mouth is so wide that could swallow a car. We are referring to the famous whale shark (Rhincodon typus).

Whale sharks are true sharks, so they breathe using gills and are cold-blooded fishes. The reason of their name is the fact that they feed on plankton in a similar way of whales: they swim slowly (1,5-5 km per hour) with the mouth opened (which has dense filter screens) and swallow the small organisms present in the water, like coral and teleost spawn, krill, copepods, jellyfishes, small cephalopods and schooling fishes. They are also reported to feed almost vertically in the water. They can be identified so easily for their colossal size and for their dark blue colouration with white spots all over the body.

The whale shark (Rhincodon typus) is the biggest fish in the world (Picture: Mauricio Handler).

Little is known about the biology of these big animals. They live usually alone in coastal, pelagic and oceanic waters of the tropics and warm temperate zones, except the Mediterranean sea. They migrate extremely large distances. Every spring, they migrate to the continental shelf of the central west coast of Australia.

Due to direct and indirect fishing, their populations have reduced and the IUCN classifies them as a vulnerable species. Nowadays, their fishing is widely forbidden. Do you know that swimming with whale sharks has a negative impact on their populations? 

THE BASKING SHARK

The world’s second largest fish is also a filter feeder and is also a shark: it is the basking shark (Cetorhinus maximus). This shark lives in coastal and pelagic of temperate and boreal waters, but is a migratory species.

They can be distinguished from other sharks for their big mouth, small teeth and long gill slits. They are solitary animals, but sometimes they can form a small group of animals. Basking sharks consume small fish, fish eggs and zooplankton. They capture them on their gill rakers with the help of mucus secreted in the pharynx. In average, they swim at 3,7 km per hour. So, how many tonnes of water filter per hour? 

The basking shark (Cetorhinus maximus) is the second biggest fish in the world (Picture: FLMNH).

Their conservation status is vulnerable, but is considered to be endangered in the North Pacific and the Northeast Atlantic subpopulations. The fact that their fins are among the most valuable in international trade explains their conservation status. Moreover, accidental fishing is a threat to consider.   In some regions, such us European Union, they are protected by law.

THE MEGAMOUTH SHARK

The megamouth shark (Megachasma pelagios) is a large oceanic shark (at least 5 metres long) with long pectoral fins, but sometimes is littoral on the continental shelves. They live in tropical and subtropical waters. Little is known about this species because it was discovered in 1976.

The megamouth shark (Megachasma pelagios) is a strange planktophagous shark (Picture: Theethogram).

Its low-flow filter apparatus suggest it is less active than the whale and basking sharks. Megamouth might swim slowly with its jaws wide open to capture their preys by suction. A surprising feature of this shark is its bioluminescent mouth, which acts to attract prey. Its conservation status is unknown, but accidental fishing might be a threat.

REFERENCES

• Camhi, MD; Pikitch, EK & Babcock, EA (2008). Sharks of the Open Ocean: Biology, Fisheries & Conservation. Blackwell Publishing.
• Carrier, JC; Musick, JA & Heithaus, MR (2010). Sharks and their relatives II: Biodiversity, adaptive physiology and conservation. CRC Press.
• Castro, P & Huber ME (2003). Marine biology. The McGraw-Hill (4 ed).
• Fundación Squalus (2011). Guía para la identificación de especies del Programa de avistamiento de tiburones y rayas de la Reserva de Biosfera SEAFLOWER.
• IUCN: Cetorhinus maximus 
• IUCN: Megachasma pelagios
• IUCN: Rhincodon typus
• National Geographic: Whale sharks 
• Oceana (2008). Guía de los Elasmobranquios de Europa.