Come menos sardinas para comer más sardinas

Un estudio publicado recientemente en noviembre de 2014 en Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS) demuestra el efecto del colapso de las poblaciones de peces forrajeros. En este artículo, haremos una revisión de este estudio.

INTRODUCCIÓN

Los peces forrajeros son importantes en dos sentidos: en el primero, porque mantienen las pesquerías más grandes del mundo; y en el segundo, porque transfieren energía del plancton a los depredadores, como por ejemplo los grandes peces, las aves marinas y los mamíferos marinos. Por lo tanto, si la pesca los reduce, las consecuencias pueden ser catastróficas tanto en el sentido ecológico como económico. Cuando una población de pescado colapsa, hay tres razones que se retroalimentan:

1. Presión pesquera alta algunos años antes del colapso.
2. Caída importante de la productividad natural de la población.
3. Una respuesta tardía en reducir la presión pesquera.

Peces forrajeros: la unión vital en las redes tróficas marinas (Foto de Grist).

¿QUÉ SON LOS PECES FORRAJEROS?

Los peces forrajeros son peces pequeños que se alimentan de plancton (fitoplancton y zooplancton) y que son consumidos por depredadores grandes que tienen una posición superior en las redes tróficas. Tienen un papel muy importante en los ecosistemas marinos ya que transfieren la energía a través de la cadena trófica. Por lo tanto, su colapso puede tener consecuencias ecológicas importantes. Incluyen las sardinas, capellanes, arenques, anchovas y caballas, entre otros. Más información aquí.

Algunos ejemplos de peces forrajeros (Foto de The Pew Charitable Trust).

También ofrecen beneficios a la gente ya que estas especies representan el 50% de las pesquerías mundiales en peso, como también beneficiar a la acuicultura y ganadería.

Es importante saber que estas especies, de forma natural, sufren grandes fluctuaciones cíclicas en abundancia. Por esta razón, la presión pesquera sobre estas especies puede agravar la situación.

LA PESCA AUMENTA EL COLAPSO DE LOS PECES FORRAJEROS

Casi la mitad de las poblaciones de peces forrajeros estudiadas colapsaron en un límite del 25% de la biomasa media de la población y un tercio lo hizo en un límite del 15%. Han habido reducciones importantes de estas poblaciones de forma común y el motivo es una combinación de tres elementos: una reducción de la productividad natural (la productividad media de la población disminuyó 2-3 años antes del colapso), una tasa de pesca alta de forma continua (un 50-200% más alta que la tasa media anual de pesca) y una respuesta tardía de la pesca a una baja productividad.

La tasa de pesca es un factor importante que contribuye al colapso de las poblaciones ya que era alta en las poblaciones colapsadas (1/0,44 vs. 1/0,26 años), mientras que la productividad natural media era parecida en ambos casos. Los modelos prevén que sólo 4 de las 15 poblaciones estudiadas habrían colapsado debido a una reducción de la productividad natural. Además, los niveles de biomasa media mínimos habrías estado seis veces más grande si no hubiese habido pesca durante los años inmediatamente antes del colapso. Por lo tanto, se puede concluir que las tasas altas de pesca promueven el colapso de las poblaciones. 

HERRAMIENTAS DE GESTIÓN PARA PROTEGER A LOS DEPREDADORES DE PECES FORRAJEROS

Hay dos herramientas para proteger los depredadores que se alimentan de los peces forrajeros. El primer caso consiste en desarrollar indicadores de alerta temprana de los cambios en la productividad de los stock, pero ha tenido éxito en algunos casos muy particulares. El segundo supera las limitaciones del primero y consiste en una aproximación basada en el riesgo, cuando la pesca está restringida durante los periodos de alto riesgo.

Es importante enfatizar que reduciendo la pesca cuando las poblaciones de peces forrajeros son moderadamente pequeñas tendría un efecto pequeño en las capturas pesqueras mientras que los beneficios ecológicos serían muy importantes. 

REFERENCIAS

• Essington, T; Moriarty P, Froehlich, H; Hodgson, E; Koehn, L; Oken, K; Siple, M & Stawitz, C (2014). Fishing amplifies forage fish population collapses. PNAS.
• Lenfest Forage Fish Task Force: What are Forage fish?

Menja menys sardines per menjar més sardines

Un estudi publicat recentment al novembre de 2014 per Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS) demostra l’efecte dels col·lapses de les poblacions dels peixos farratgers. En aquest article, farem una revisió d’aquest estudi. 

INTRODUCCIÓ

Els peixos farratgers són importants en dos sentits: en el primer, perquè suporten les pesqueries més gran del món; i en el segon, perquè transfereixen energia del plàncton als depredadors, com ara als grans peixos, els ocells marins i els mamífers marins. Per tant, si la pesca els redueix, les conseqüències poden ser catastròfiques tant en el sentit ecològic com econòmic. Quan una població de peix col·lapsa, hi ha tres raons que es retroalimenten:

1. Pressió pesquera alta alguns anys abans del col·lapse.
2. Caiguda important de la productivitat natural de la població.
3. Una resposta tardana en reduir la pressió pesquera.

Peix farratger: la unió vital en les xarxes tròfiques marines (Foto de Grist).

QUÈ SÓN ELS PEIXOS FARRATGERS?

Els peixos farratgers són peixos petits que s’alimenten de plàncton (fitoplàncton i zooplàncton) i que són consumits per depredadors grans que són més amunt en la xarxa tròfica. Tenen un paper molt important en els ecosistemes marins ja que transfereixen l’energia a través de la cadena alimentària. Per tant, el seu col·lapse pot tenir conseqüències ecològiques importants. Inclouen les sardines, capellans (Mallotus villosus), arengs, anxoves i verat, entre altres. Més informació aquí.

Alguns exemples de peixos farratgers (Foto de The Pew Charitable Trust).

També ofereixen beneficis a la gent ja que aquestes espècies suporten el 30% de les pesqueries mundials en pes, com també beneficiar a l’aqüicultura i a la ramaderia.

És important saber que aquestes espècies, de forma natural, pateixen grans fluctuacions cícliques en abundància. Per aquesta raó, la pressió pesquera sobre aquestes espècies pot agreujar la situació.

LA PESCA AUGMENTA EL COL·LAPSE DELS PEIXOS FARRATGERS

Quasi la meitat de les poblacions de peixos farratgers estudiades varen col·lapsar en un límit del 25% de la biomassa mitjana de la població i un terç ho va fer en un límit del 15%. Han tingut lloc reduccions importants d’aquestes poblacions de forma comuna i el motiu és una combinació de tres elements: una reducció de la productivitat natural (la productivitat mitjana de la població va disminuir 2-3 anys abans del col·lapse), una taxa de pesca alta de forma continuada (un 50-200% més alta que la taxa mitjana anual de pesca) i una resposta tardana de la pesca a una baixa productivitat.

La taxa de pesca és un factor important que contribueix en el col·lapse de les poblacions ja que era alta en les poblacions col·lapsades (1/0,44 vs. 1/0,26 anys), mentre que la productivitat natural mitjana era similar en els dos casos. Els models preveuen que només 4 de les 15 poblacions estudiades haurien tingut col·lapses degut a una reducció de la productivitat natural. A més, els nivells de biomassa mitjana mínims haurien estat sis vegades més grans si la pesca no hagués tingut lloc durant els anys immediatament abans del col·lapse. Per tant, es pot concloure, que les taxes altes de pesca promouen el col·lapse de les poblacions. 

EINES DE GESTIÓ PER PROTEGIR ELS DEPREDADORS DE PEIXOS FARRATGERS

Hi ha dues eines de gestió per protegir els depredadors que s’alimenten dels peixos farratgers. El primer cas consisteix en desenvolupar indicadors d’alerta primerenca dels canvis en la productivitat dels estocs, però ha tingut èxit en alguns casos molt particulars. El segon supera les limitacions del primer i consisteix en una aproximació basada en el risc, quan la pesca està restringida durant els períodes d’alt risc.

És important emfatitzar que reduint la pesca quan les poblacions de peixos farratgers són moderadament petites tindria un efecte petit en les captures pesquera mentre que els beneficis ecològics serien molt importants.

REFERÈNCIES

• Essington, T; Moriarty P, Froehlich, H; Hodgson, E; Koehn, L; Oken, K; Siple, M & Stawitz, C (2014). Fishing amplifies forage fish population collapses. PNAS.
• Lenfest Forage Fish Task Force: What are Forage fish?