Arxiu d'etiquetes: siganus

Fishes with bad spines

This week, after the amazing success of the last post, I will change the direction of the article and I will focus on the fishes with bad spines, it is, fishes with venomous spines, but focusing on the Mediterranean species. 


Despite seas and oceans of the planet are inhabited by a high number of potentially dangerous animals for humans, understanding its danger for bites, electric discharges or for its consumption; the truth is that in only few cases these animals attack deliberately; so, accidents are that: accidents produced by ignorance or carelessness. We have to have into consideration that we are not a prey of this fishes, so: which is the sense that this animals attack us deliberately?

These fishes with bad spines are catalogued as actively venomous animals, it is, they have a venomous apparatus with glands that produce poison and a mechanism that permits the introduction inside another animal, like spines or teeth. This poison are used to defend themselves or/and to capture their preys.


These are some tips to prevent possible injuries when you go to the beach or when you are diving. They are useful to avoid venomous fishes and other marine animals:

Prevention at the beach

  • To inform about venomous animal of your destination.
  • Don’t touch anything that you don’t know.
  • Watch your step. There may be sea urchins or fishes…
  • Taking a swim at night or in desert beaches suppose more risk.
  • Use full-body neoprene in waters with potentially dangerous fauna, like Australia.
  • Don’t swim close to the bottom (sand, rocks or reefs).

Prevention while diving

  • Control your flotability in order to don’t touch anything.
  • Don’t put your hands inside cavities, cracks or holes if you don’t see the interior.
  • Leave a exit way for animals.
  • Don’t feed fishes.



Description. They include whiprays. Their body is flatten and with a circular or rhomboidal shape. They are the only venomous fishes that can produce a deep wound. The venomous spines are place in the upper part of the tail, with different shapes, sizes and positions according to the family. They usually are on the seafloor (benthonic species), often buried with sediment and with the eyes and spiracles on the water, so the most part of the accidents are for involuntary footsteps.

Danger. In whiprays, the needle is placed far from the the base of the tail, what allows for a wide outreach, but only it is a defensive weapon. The needle is hard and with hooks in the edge. It is in its interior where are venomous glands, which acts on heart muscles. In addition to the wound, the symptoms are: nausea, diarrhoea, vomit, sweating, circulatory disruptions and anxiety.

Mediterranean  species. There are two venomous species in the Mediterranean: roughtail stingray (Dasyatis centroura) and common stingray (Dasyatis pastinaca). Roughtail stingray can measure 210 cm, has a rhomboidal shape and in the central part of the back and in the tail it has bony tubercles. They live in coastal waters, where feed on crustaceans, cephalopods and small fishes. On the other hand, common stingray, that also inhabits in coastal waters, doesn’t have bony tubercles in the back, but in the tail.

Escurçana clavellada (Dasyatis centroura)
Roughtail stingray (Dasyatis centroura) (Picture: Okeefes)
Escurçana o milà (Dasyatis pastinaca) (Foto de Ictioterm)
Common stingray (Dasyatis pastinaca) (Picture: Ictioterm)


Description. With a robust body, Scorpaenidae fishes have big pectoral fins and a wild and big head. Its colouration is brown reddish and irregular.

Danger. Most of the species live on the rocks or behind corals, so the risk is on step on them. The poison produce a reduction of pressure and lung edema and an increase of pressure on lung arteries, and cramps. The hard spines placed in front of the dorsal fin, the three first of the anal fin and the two first of the ventral fins present poison.

Mediterranean species. In the Mediterranean, there is 3 species with venomous spines: the largescaled scorpionfish (Scorpaena scrofa), the small red scorpionfish (Scorpaena notata) and the brown scorpionfish (Scorpaena porcus). The largescaled scorpionfish is the biggest species in the Mediterranean (till 50 cm) and live in rocky and sandy seafloors. It can be easily identified by long dorsal spines with separated membrane. On the other hand, the small red scorpionfish has a short tentacle above each eye, has not appendixes in the chin, its size is about 20 cm and with a black spot in the dorsal fin. Finally, the brown scorpionfish has large tentacles above the eyes and in the chin.

Cap-roig (Scorpaena scrofa) (Foto de Ictioterm)
Largescaled scorpionfish (Scorpaena scrofa) (Picture: Ictioterm)
Captinyós (Scorpaena notata) (Foto: Dein Freund der Baum, Creative Commons).
Small red scorpionfish (Scorpaena notata) (Picture: Dein Freund der Baum, Creative Commons).
Escórpora (Scorpaena porcus) (Foto de Maestro Pescador)
Brown scorpionfish (Scorpaena porcus) (Foto de Maestro Pescador)


Description. These fishes has a long and laterally flatten body. The mouth is wide and orientated upwards.

Danger. All the species live in sandy seafloors, where bury theirselves. The venomous spines are the 5-7 first of the dorsal fin and the spine in the gill operculum. The poison produce an intense pain in the affected zone and cause sweating, nausea and secondary infections.

Mediterranean species. There are two venomous species in the Mediterranean: streaked weever (Trachinus radiatus) and the greater weever (Trachinus draco). The streaked weever can be identified by: a brown yellowish to gray body with dark spots and the first dorsal fin has six spiny spines. Such can be the gravity of the bite that can be lethal. The greater weever has a grey greenish to brown yellowish body; with short, dark and yellow lines and with 5-7 spiny spines in the first dorsal fin.

Aranya de cap negre (Trachinus radiatus) (Foto de SnipView).
Streaked weever (Trachinus radiatus) (Picture: SnipView).
Aranya blanca (Trachinus draco) Foto de Biopix).
Greater weever (Trachinus draco) (Picture: Biopix).


Description. They are typical species of coral reef and in lagoons in Indian and Pacific oceans, but one species can be found in the Eastern Mediterranean, where lives in rocky seafloors with algae. Its body is oval and very laterally flatten, with a small head and mouth.

Danger. Rabbitfishes are shy, so it is difficult to be hurt by their spiny spines, which are all over the body: 13 in the dorsal fin, 7 in the anal fin and 2 more in the ventral fin. Poison causes a hard pain, but it doesn’t persist so much.

Mediterranean species. The marbled spinefoot (Siganus rivulatus) has an olive light body with irregular brown spots. It can be confused with salema porgies (Sarpa salpa). It is an invasive species.

Peix conill llis (Siganus rivulatus) (Foto: Stephan Moldzio, Fishbase).
Marbled spinefoot (Siganus rivulatus) (Picture: Stephan Moldzio, Fishbase).

Remember: you don’t have to be afraid of sea and nature. With common sense and respect towards nature you won’t suffer any harm.


  • Ballesteros E & Llobet, T (2015). Fauna i flora de la mar Mediterrània. Ed. Brau
  • Bergbauer, Myers & Kirschner (2009). Guía de animales marinos peligrosos. Ed. Omega
  • Martin, P (1999). Claves para la clasificación de la fauna marina. Ed. Omega
  • Riedl (1986). Fauna y Flora del Mar Mediterráneo. Ed. Omega


Peixos amb mala espina

Aquesta setmana, després de l’èxit rotund de l’article passat, faré un canvi en el rumb del post i em centraré en els “peixos amb mala espina”, és a dir, peixos amb espines verinoses, però centrat en les espècies mediterrànies. 


Tot i que els mars i oceans del planeta estan habitats per un elevat nombre d’animals potencialment perillosos per a l’ésser humà, entenent la seva perillositat per mossegades, picades, descàrregues elèctriques o bé pel seu consum; el cert és que només en molt comptades ocasions aquests animals ataquen deliberadament (i vull remarcar que només en molt poques ocasions); així doncs, els accidents es deuen a això: a accidents per desconeixement o descuit humà. Hem de tenir en compte que els humans no som presa dels peixos que constaran aquí sota, per tant, quin sentit té que ens ataquin voluntàriament (excepte si els ataquem!)?

Aquests peixos amb mala espina estan catalogats com a animals verinosos activament, és a dir, presenten un aparell verinós constituït per glàndules productores de verí i un dispositiu que permet introduir-lo en un altre animal, com espines o dents. Aquests verins els serveixen per a defensar-se i/o per a capturar les seves preses.


A continuació consten alguns consells de prevenció per evitar possibles danys per quan anem a la platja com per quan fem busseig. Val a dir que no només s’apliquen als peixos amb espines verinoses, sinó a altres organismes marins:

Precaució a la platja

  • Informa’t dels animals verinosos del teu destí.
  • No toquis res que no coneguis (i per anar bé tampoc allò que coneguis, per evitar molestar-los).
  • Ves amb cura del lloc on trepitges. Hi poden haver eriçons de mar, peixos enterrats a la sorra…
  • Banyar-se de nit i en platges desertes comporta més risc.
  • Utilitza neoprè de cos sencer en aigües on hi hagi fauna potencialment perillosa, com és el cas d’Austràlia.
  • No nedis gaire a prop del fons (ja sigui rocós, arenós o un escull).

Precaució durant el busseig

  • Controla bé la flotabilitat per no tocar res.
  • No introdueixis les mans en cavitats, esquerdes o forats si no veus bé el seu interior.
  • Deixa una via de fugida pels animals.
  • No alimentis als peixos.



Descripció. Inclouen el que en castellà se’n diuen “rayas látigo” (no s’ha trobat cap nom comú en català), entre altres grups. Tenen el cos aplanat i de forma circular a romboïdal ample. Són els únics peixos verinosos que poden provocar una ferida profunda. L’espina o espines verinoses estan situades a la part superior de la cua, amb formes, mides i posicions diferents segons les famílies. Solen viure sobre el fons (espècies bentòniques), sovint enterrades al sediment i traient els ulls i espiracles únicament, de manera que la majoria d’accidents es deuen a trepitjades involuntàries.

Perill. En el cas que ens ocupa, l’agulla està localitzada lluny de la base de la cua, el que li permet un radi d’acció ampli, però només l’utilitza com a arma defensiva. Aquesta espina és dura i presenta ganxos al marge. És a l’interior d’aquesta espina on hi ha les glàndules del verí, el qual actua sobre els músculs del cor. A més de la ferida per l’espina, els símptomes són: nàusees, diarrea, vòmit, sudoració, trastorns circulatoris i neguit.

Espècies mediterrànies. S’han trobat dues espècies verinoses al Mediterrani: l’escurçana clavellada (Dasyatis centroura) i l’escurçana o milà (Dasyatis pastinaca). L’escurçana clavellada pot mesurar 210 cm, té forma romboïdal i la part central del dors i la cua tenen tubercles espinosos. Viu en aigües costaneres, on s’alimenta de crustacis, cefalòpodes i petits peixos. Per altra banda, l’escurçana o milà, que també viu en aigües costaneres, no té tubercles espinosos a la part dorsal, però sí a la cua.

Escurçana clavellada (Dasyatis centroura)
Escurçana clavellada (Dasyatis centroura) (Foto de Okeefes)
Escurçana o milà (Dasyatis pastinaca) (Foto de Ictioterm)
Escurçana o milà (Dasyatis pastinaca) (Foto de Ictioterm)


Descripció. Es caracteritzen per un cos robust amb les aletes pectorals grans i el cap ample i gran. La seva coloració és marró roja i irregular.

Perill. La majoria d’espècies viuen sobre roques o entre coralls, molt ben camuflats, de manera que hi ha el perill de trepitjar-les. El verí produeix una baixada de la pressió i edema pulmonar i un augment de la pressió en les artèries pulmonars, a més de rampes musculars. Els radis durs situats a la part de davant de l’aleta dorsal, els tres primers de l’aleta anal i els dos primers de les ventrals són els que tenen el verí.

Espècies mediterrànies. Al Mediterrani es coneixen tres espècies amb espines verinoses: el cap-roig (Scorpaena scrofa), el captinyós (Scorpaena notata) i l’escórpora o escórpora vera (Scorpaena porcus). El cap-roig és l’espècie més gran del Mediterrani (fins a 50 cm) i viu en fons rocosos, arenosos i tous. Es pot identificar fàcilment per les seves espines dorsals anteriors molt llargues i amb la membrana molt separada. Per altra banda, el captinyós té un únic tentacle molt curt sobre de cada ull, no té apèndixs a la barbeta, és de mida mitjana (uns 20 cm) i té una taca negra a l’aleta dorsal. També viu en fons rocosos i arenosos. Finalment, l’escórpora té uns tentacles molt grans sobre dels ulls i a la zona de la barbeta.

Cap-roig (Scorpaena scrofa) (Foto de Ictioterm)
Cap-roig (Scorpaena scrofa) (Foto de Ictioterm)
Captinyós (Scorpaena notata) (Foto: Dein Freund der Baum, Creative Commons).
Captinyós (Scorpaena notata) (Foto: Dein Freund der Baum, Creative Commons).
Escórpora (Scorpaena porcus) (Foto de Maestro Pescador)
Escórpora (Scorpaena porcus) (Foto de Maestro Pescador)


Descripció. Són peixos de cos allargat i aplanat lateralment. Tenen l’obertura de la boca ample i està orientada cap amunt.

Perill. Totes les espècies viuen en fons sorrencs, on es solen enterrar. Els radis verinosos són els 5-7 radis durs primers de l’aleta dorsal, com també l’espina de l’opercle branquial. El verí produeix un dolor intens en la zona afectada, a més de provocar sudoració, nàusees i infeccions secundàries.

Espècies mediterrànies. S’han documentat dues espècies verinoses al Mediterrani: l’aranya de cap negre (Trachinus radiatus) i l’aranya blanca (Trachinus draco). L’aranya de cap negre es pot identificar per tenir el cos de bru groguenc a gris amb moltes taques fosques i pel fet que la primera aleta dorsal té sis radis espinosos. La seva picada és greu, fins i tot mortal. L’aranya blanca té el cos de gris verdós a bru groguenc, amb línies curtes grogues i fosques; a més de 5-7 radis espinosos en la primera aleta dorsal.

Aranya de cap negre (Trachinus radiatus) (Foto de SnipView).
Aranya de cap negre (Trachinus radiatus) (Foto de SnipView).
Aranya blanca (Trachinus draco) Foto de Biopix).
Aranya blanca (Trachinus draco) Foto de Biopix).

Peixos conill

Descripció. Són espècies típiques d’esculls de corall i llacunes de l’Indopacífic, tot i que una espècie es pot trobar al Mediterrani oriental, on viu sobre fons rocosos coberts d’algues. Tenen el cos ovalat i molt aplanat lateralment, amb el cap i la boca petites.

Perill. El peixos conill són molt tímids, de manera que és complicat ferir-se amb els seus radis espinosos, els quals es troben per tot el cos: 13 a l’aleta dorsal, 7 a l’aleta anal i 2 en les ventrals. El verí produeix un dolor fort, però no sol durar gaire.

Espècies mediterrànies. El peix conill llis (Siganus rivulatus) té el cos de color oliva clar i amb algunes taques marrons irregulars. Es pot confondre amb les salpes (Sarpa salpa). Es tracta d’una espècie invasora.

Peix conill llis (Siganus rivulatus) (Foto: Stephan Moldzio, Fishbase).
Peix conill llis (Siganus rivulatus) (Foto: Stephan Moldzio, Fishbase).

Recorda que no has de tenir por al mar ni a la natura. Amb sentit comú i respecte envers a la naturalesa és suficient per no patir cap dany.


  • Ballesteros E & Llobet, T (2015). Fauna i flora de la mar Mediterrània. Ed. Brau
  • Bergbauer, Myers & Kirschner (2009). Guía de animales marinos peligrosos. Ed. Omega
  • Martin, P (1999). Claves para la clasificación de la fauna marina. Ed. Omega
  • Riedl (1986). Fauna y Flora del Mar Mediterráneo. Ed. Omega